20 de juny del 2012

A tot arreu estem com a Mollet?

Mollet: Més de 50.000 habitants -habitants, dorments, pel què es veu. Setmana tan atepeïda d'actes com escàs el públic.

Dimarts: un personatge tan important i mediàtic com en Rafel Nadal i arrossega unes 20 persones a l'acte.

Divendres tarda: tango magistral al Lledoner, de franc. 30 persones.

Divendres nit: Glissando, a les nits delicioses a la fresca del Jardinet. Això encara ho consideraria un "èxit": 67 persones.

Dissabte: Miquel Àngel Tena, històric de la nova canço. Es va autoproduir un concert a la Sala Fiveller. 35 persones i bona part d'elles relacionades amb el músic i el pianista. Dues hores i mitja a la sala, ja que just al costat l'esplai feia la festa final de curs i ens havíem de repartir el temps per no solapar el so. Quan acabava una tanda d'actuacions infantils els monitors feien uns copets a la porta d'emergència per a què cantés en tena. Ara cantes ara jo. Divertit. Neorealisme a la catalana.

No és que la gent estigués al cine o al teatre, perquè no en tenim.

Voleu que us sigui massa sincer? Estic tan acostumat al luxe d'aquestes vetllades a petit comité, que si es massifiquessin em costaria acostumar-m'hi.

5 comentaris:

Herrgoldmundo ha dit...

Criteri,

No sé si todos los lugares estarán como en Mollet, pero yo este año no tenía maldita la gana de celebrar la nit de Sant Joan. Al final, pero, la familia ha tirado de mí y deberé hacer acto de presencia y cumplir con el protocolo.

Anònim ha dit...

Entre la crisi i que la gent està empanada a casa amb les tecnologies i les xarxes,la vida social s'està perdent. Ara bé Criteri, el cas del nostra estimat Mollet és especial.

Evocacions ha dit...

Em recorda molt a Santa Coloma, ja fa anys. Concert de Raimon a la sala Goya. Poquíssima gent i un fred que pelava. Raimon va haver d'aturar-se i toca amb jaqueta. Només ens interessa la prima de risc, és a dir, res. Unes alumnes meves van fer una obrata de teatre a l'Ins i van anar dues famílies i els profes no ho valoraven....

Herrgoldmundo ha dit...

Claro Evo, el emprendedor o pequeño comerciante que ve impotente cómo pierde su patrimonio y su futuro es un malvado materialista que no aprecia las sinsorgadas de Raimon ni los pinitos artísticos de un puñado de alumnos que representan obras de teatro, tan solo, para alimentar el ego titiritero de sus profes progretillas.
Si es que...

Maspons ha dit...

Doncs si, potser teniu raó i la situació no està per estimular la particiació als actes.
Però té també raó l'Evo. Quan canta una coral o fan teatre afeccionat quasi només hi va la familia.
Jo mateix reconec que no sortiria tant si no fos per la parenta, però Apañó, cal que ens esbargim i intentem gaudir de la poca oferta que hi ha.