Atenent la petició d'un lector que em demana que torni a les informacions útils i amenes.
1- Cada vegada està més demostrat que confiar en els avantatges salutíferes de beure llet és un error. Substituiu-la pel iogur. A més a més no hi foten porqueries. No cal Danone, que és el més car i és igual.o pitjor.
2- Què hi ha més important que l'alimentació? Estic convençut que el millor aliment són els fruits secs, a més és impossible posar-los aditius, excepte el blanquejador de les nous. Compreu-les "brutes", de closca ennegrida, i del país. Així mateix, la "mala" presència -relativa- de tota verdura i hortalissa demostra que són poc o gens tractades químicament.
3- Tres consells practiquíssims per a evitar un dels primeríssims problemes familiars.
Hi ha gent que té més lletra menuda , psicòlegs, educadors, sociòlegs, que han parlat -seriosament, si- sobre la resolució de conflictes, però no han entrat en el terreny que compte, que és el de les solucions concretes, cosa que diria jo que un pas més enllà encara de la filosofia utilitarista balmesiana. Més que resolució de conflictes avui proposaré la manera d'evitar-los, concretament per lo que fa a les terribles discusions familiars, en especial amb la jovenalla. Primeríssim problema de les llars, al costat de les garrotades dels lampistes i paletes.
3- A vegades l'estat de crispació previ a la discussió ve de tenir una tele engegada de fons -sic-, amb volum alt, que ningú mira, vomitant anuncis o crits. Per tant: tele tancada i posar música suau -Ràdio Estel p.e.
3- I un consell personal, que algú m'agrairà algun dia, infalible: quan sospitem que una cosa pot esdevenir bronca o que la bronca pot pujar de to: CONECTEU UN CASSETTE GRAVADOR! Podreu comprovar després del terrabastall, com ha esdevingut la cosa : el fons i la forma. A ningú ens agrada escoltar-nos perdent els estreps, per tant, davant una gravadora vigilarem molt allò que i com! ho diem. Comprobat, garantia segura. Hi haurà famílies flegmàtiques, que suposo seran basses d'oli i no sabran de la magnitud del problema, però sospito que seran les mínimes:)
En fi, coses que potser sabíeu o us eren sobreres.
Bé, no només de divagacions viu l'home, ui, vull dir les persones:)
Ideóleg del Mercadet dels diumenges i Ass. Col.leccionistes de Mollet. Cofundador Ass. 7 Plomes. Membre CEM. Refund. CANEM. Blog ascètic, acètic, escèptic, ideològicament assèptic. Eclèctic, proestètic i filohermètic. De tints profètics. Boca-i-plomamoll. Escriuredor planer, planià i balmesià. Tradició i avantguarda, heterodox.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
En general em fan més por les actituds flegmàtiques dins la família o la parella. De vegades el tema esclata i esdevé tràgic...
Això si que no ho puc pas confirmar ni contradir, això de la flegma és matèria molt rara a casa. Celebro que no minusvaloris el tema i que compartim l'adjectiu que es pot aplicar a vegades: tràgic. Amb flegma o sense.
Ah, i reitero que una gravadora en marxa és més útil , o al menys Immediat -i assequible- que tots els tractats erudits de conflictologia.
El tema de l'alimentació és interessant. Perquè quan vas a una platja de França trobes molta menys panxa que uns kilòmetres més al sud (Catalònia)?
Els fruits secs tenen el seu perill, sobretot els festucs...
Tornem a lo més natural que podem. Ara que no tindrem sanitat el que gastem de més serà un estalvi.
Lo del casset només és bona idea si qui manipula és la copilot, en cas contrari fora traiduria :)
Cert això de la llet. Si serà fotuda que els japonesos i orientals en general no l'accepten al seu organisme.
Els festucs són com les pipes, no pararies. Lo de les poques panxes Pirineus amunt ho hem comentat moltes vegades a casa. Deu ser per nivell cultural també.
El cassete és útil enfront la copi, passatgers i en general.
Anó, Gràcias per l'info.Lo de la llet. Em vaig decidir a publicar-ho després de sentir les informacions -ampliant lo que jo tenia sentit- que donava en Txumari Alfaro.
Espero en candeletes que el troll -que no publico- m'informi sobre la temàtica en que el faig gaudir llegint, com abans. Així no t'avorriries tant.
Fas molt malament de fer-li cas al troll malalt i fill de puta. Un amic.
No saps tu prou lo que arriba a ser pesat i el poc cas que li faig. Ara, ell em fa més cas que jo a ell i te més feina a escriure. Li he donat la oportunitat que digui sobre lo que li interessa que escrigui ...i mutis. Gràcies pel consell, innecessari però potser no del tot.
Publica un comentari a l'entrada