31 de gener de 2011

De què hauria d'escriure?

S'ha m'ha demanat que no escrigui de política -de fet de batalletes partidistes ideològiques no he escrit mai;  se m'ha demanat que ho faci sobre "l'ésser humà", però tal com vaig dir, d'això i d'altres temes tocats amb heterodòxia, "l'artilleria pesada", la guardo per un llibre -òbviament- que m'agradaria publicar.

He pensat, tant  per testar les inquietuts blogaires com per satisfer alguna inquietut, i satisfer la meva curiositat que seria interessant tenir una idea d'allò que pot interessar als lectors habituals o no del Criteri. Si algú té alguna suggerència l'agrairem i miraré de complaure'l en allò que pugui.

24 de gener de 2011

Grup Fontvella -Danone, etc- i les seves grans camames i gran documental

 TV2, diumenge nit. Documental de visió obligatòria, no pas per l'Alosette i jo -de fet jo no el vaig poder veure tot. Sobre el futur de l'home.

Pensaments caçats al vol:

Parlo bastant de la bestiesa de les ideologies. Si ni ha una de veritable i real és aquesta: " La verdadera ideologia de hoy és el consumismo"

"Los ciudadanos estan psíquicamente entumecidos: el volumen de la música,  la publicidad, las luces por la noche...no hay tiempo para la reflexión"

"El problema no és la degradació del planeta, això és el símptoma. El problema és el comportament estúpid del ser humà"

Lo que "tant agrada" a alguns lectors: "Hemos llegado al límite crítico" "El ciudadano ignora que hemos llegado a la transición"

Esmentaven un pensador; genial i profund: "Nunca te hartas de lo que en realidad no quieres" Aplicat aquí a allò que ens fan consumir.

Hi havia coincidència: el creixement no és un fi, el fi és l'equilibri, el desemvolupament i felicitat de l'home, recalcaven tots. I del planeta, és clar.
Estalvio més sermons, quedeu-vos amb les cites...o continueu tancant els ulls. I consumiu fins que reventeu...i reventem.

m. c. Ni atur, ni terrorisme, ni "crisi", ni mandangues. No us deixeu ensarronar. Sapigueu quin és el problema.

Insult a la intel.ligència. Les camames del Grup Fontvella

Tinc especial mania al Grup Fontvella. Primer, recordem-ho, perquè fan veure que l'aigua és de la Font vella, quan és d'altres manantials. I és diu Sacalm. Primer van fer còrrer l'espècie que coïa millor els llegums. Després deien que "aligera peso". La mateixa companyia té Danone, contribuidors a l'anorèxia, fent-nos creure que menjar Danone aprima -cuerpos Danone.

No oblidem els Danacols, anticolesterol diuen; els Activia ,que "deshinchan", els Actimel que diu que ho curen tot -però fan venir cagarrines-, un altre que protegeix els òssos, etc

L'última: Un spot. Una mestratites pregunta als alumnes. Què feu per a ser ecòlogics? (sic) Banalitats al canto: tancar l'aixeta quan es renta les dents, etc Després va fer callar els altres per a dona rveu a saberut de la classe: I tu Pepito?  Pepito: Jo bec Fontvella! Diu ella: Molt bé Pepito! (ens volen fer creure que l'embotellen amb un plastic miraculosament ecològic i que beure  aigua amb plàstic és bo per la natura.

Per estafons, antiecològics i insultar-nos la intel.ligència: Boicot!

No sé si són paranoies meves (sembla que sóc l'únic que hagi arribat a aquestes conclusions)

20 de gener de 2011

Sexe. Perfídies breus.

Pregunta pèrfida

Com s'explica que amb més llibertat sexual -o sia més facilitat per a practicar sexe- més informació sexològica, més accesibilitat als mètodes anticonceptius, hi hagi més prostitució que mai, fins i tot als carrers del bell mig de Barcelona (sic), pràcticament una inundació. amb grans megabordells. I més pornografia i més malalties sexuals i més embarassos que mai -amb les dones menys submises.

Alguna cosa falla, per no dir tot. I ningú en parla! De totes maneres, i de la mateixa manera que la teoria pèrfida del past post, són coses que es responen soles:). Ara bé, cal  plantejar-les.

Teoria peregrina 
Nois, em sembla que cal deduir que això del sexe, de "l'alliberament sexual", en lloc  d'alliberar -així ens ho repetien- esclavitza.

Conclusió després dels comentaris: 

Hi han estímuls constants, promoguts des del poder, com a eïna castradora del pensament crític, d'incitàció al sexe. Ajuntat a la pulsió sexual innata i la prostitució fruit de la manca de feina, hem esdevingut Can pixarellisca.

17 de gener de 2011

Teoria peregina, tant com pèrfida. Qui paga què?


Teoria "peregrina" escoltada en una cadena molt "mala y fachosa", la 13 -bé, de moment encara no en malparlen: El dinero debe estar en los bolsillos de los ciudadanos, no en manos de los políticos, del estado, que se lo gasta en tonterias. Podria ésser una bona síntesi i argument de què és el liberalisme?

Sento també -curiosament un progre-  que amb la boca petita, això sí, qüestiona que perquè ell, essent solter ha de pagar els estudis dels set fills d'una família nombrosa -que s'imagini que a sobre siguin de l'Opus o rics:)  Jo que passo per l'autopista molt de tant en tant, em plantejo si tots hem de pagar el peatge a qui va a fer una paella a Vinarós o al Bulli. 

Com eclèctic no defensaré a tort i a dret el liberalisme -ni cap ideologia, ja ho sabeu- però que quedi clar: gratis no hi ha res. Bé, només lo que dona la natura.

Afegitó: Peregrina teoria (?) però absolutament gens banal. El pensament que cito, paradigma esplèndid, és nogensmenys el què, la qüestió de fons del debat polític : estat o individu.Dilema però que no és massa exactament el meu, allunyat com sóc de qualsevol ideologia, jo defenso el sentit comú, també en aquest cas.

14 de gener de 2011

Post-comentari a una (?) nova (?) comentarista. I l'amiga alcaldable

Una mica curiós tot plegat. Al correu trobo avis de comentaris, però al post en qüestió no hi eren. Errada? desig d'anonimat? Per si de cas l'anomeno per l'acròstic PDMV (PD)

També fa gràcia que algú que et sent intervenint a un acte públic -Xerrada Carretero a Mollet- després et trobi el blog i et digui allò que va pensar. Diu que li vaig semblar insistent. Sí, però potser jo en diria dialogant. Ells també esperaven que la gent fes la pregunta, Carretero contestés el què volgués i el preguntador mutis. Va frivolitzar i vaig replicar, tres vegades.

Em satisfà també veure que coincidim amb PD. Ara que ha volat l'Alouette -foragitada per alguns comentaristes- única dona que ens escrivia i única que ens escrivia que era militant de la natura, espero que prengui el relleu PD. Encara que, donades moltes circumstàncies que coneix el lector habitual, i també perquè avui no es valora allò que no és escrit amb gran transcendència, prosopopeia i seriositat, aparentant rigor, no em faig massa il.lusions.

Pel nom "PD" sembla dona però no per com escriu. No sé, en fi, si és gall, gai o gallina.

Benvolgut-da PDMV. Només em resta agrair-te els comentaris i convidar-te, si més no, a llegir les meves coses, total l'únic que t'ocuparia serien uns minuts cada setmana. Minuts que com és obvi tracto que no siguin perduts, seguint la màxima del blog: Procurar informació útil i reflexions, per a saber i Créixer plegats. Heterodòxament i amb l'amenitat que sàpiga.

Text de PDMV


  "Bona tarda!

Me'n recordo bé del vespre amb en Carretero (ara això sembla el nom d'un programa de després de la novel·la).
I me'n recordo de vostè i la seva insistència en el tema del consum, Criteri.
Vaig pensar, aquest senyor té raó. Tot i així, en aquell moment em va semblar que estava molt més indignat del que, havent ara llegit el seu "article", estava.
Això és bo, va aconseguir una resposta una mica burlesca d'en Carretero que ens va fer adonar, que no només trontollava pel fet verd, sinó que també grinyolava un pèl la seva "mise-en-scène" -no pas física com bé ha dit-.
Amb això no vull pas dir que no em va semblar un home bo, gran i convincent. Convincent per un altra banda que no és l'oratòria, sinó el caràcter -o no sé com dir-ne-.

Havent fet vostè la seva aportació -força insistent- i després de pensar que tenia molta raó, també se'm va acudir que possiblement Reagrupament, havia aprofundit molt més en "com" ser independents, que no pas en "què" fer quan ho fórem.

Tot i així, cal tenir en compte que, si el partit d'en Laporta -perquè no és Solidaritat Catalana, sinó el partit d'en Laporta- que acabava de sortir de l'ou té el discurs "EHHHHH EHHH INDEPENDÈEEENCIA EHHH!", amb els anys que fa que Reagrupament existeix, semblen tenir el mateix discurs -aquests amb molta més cura, ordre, perspectiva i seny- però dona la sensació que el mateix. I és cert que podrien haver aprofundit més enllà del "com", plantejant-se doncs -i exposant sense por-, altres temes: com el verd; així, també s'haurien estalviat que la seva fermesa de la qual no en dubto, semblés esquerdar-se vers una pregunta com la seva.

Reagrupament m'agrada, i em sap greu que, en alguns camps, sembli un partit tan verd -ara, amb l'altre sentit-.

Gràcies pels seus "articles".

Em sembla que m'hi enganxaré, al seu bloc.


PD. Per cert, m'agraden els títols dels "articles", semblen dels llibres d'aventures del segle XV en què els títols de cada capítol, són un petit i senzill resum -que sempre em fan molta gràcia- del què passarà.
Signa:PDMV"

Vull matisar una cosa a PD: ni Carretero ni Laporta amaguen que el seu objectiu fundacional, actuant com a pal de paller, o el què sigui, és assolir l'independència. Han dit -amb la boca petita, això sí- que una vegada complert l'objectiu es retiraran.

L'amiga alcaldable

Surt una mica llarg això avui, PD:) però és prou comentable lo de la Montserrat Tura, convilatana. He dit amiga, però he de dir que de qui sóc amic i he estat company de correries és el germà Esteve Tura. El personatge de la Tura em depassa i per tant encara no opinaré.

7 de gener de 2011

Anette-Alouette, Más i moi. Trailer

Trailer: Informaré d'una possible nova fitxatge (comentarista)


Antecedents. Pels nous lectors.

Tinc lectors, amics del blog dels que m'honoro -i també lectors cagamandúrries trolls. És curiós però que tot i compartir valors i algunes inquietuts, no n'hi ha cap amb qui comparteixi la bandera verde de la defensa de la natura. Tampoc amb cap comparteixo sexe. I vet aquí que apareix al blog l'Anette, dona, lluitadora verda i artista, i ens esvalota el galliner -alguns gallitos, vull dir. Gallitos dels que no tinc temps ni ganes de comprobar si com diu algú, el que volen és posar entrebancs al blog. Gallitos que no sé si han conseguit embolicar prou la troca, amb els seus disbarats, com perquè ella deixi de visitar-nos de tant en tant.

Òbviament tot qui pixi fora i insulti ara serà censurat. Més que res per a no fer-nos perdre el temps.


Anette

I és que  a mí, Anette, m'han fet de tot. Per això tinc la pell dura, però és obvi que cal tissora i la treuré més des d'ara. Quan deia lo de sargir-te era en potencial, que quedi clar. Tot i això no va quedar bé, potser però vaig ser arrosegat pels provocadors i després de algunes setmanes sense que ens escriguessis. No cal que m'ho desitgis: a mi aquí ja m'han sargit, agullat, cosit, i el què volguis. Parlant de sargir, aquests dies he sentit un parell de vegades això i que com a desgreuge i sense segones intencions, quedi clar:) et dedico, i a tots, ja que és una gran canço.

No t'equivoquis, el que anomenes la meva troupe -la descontrolada-, no és més un grup de trinxeraires, que s'escapen a tota comprensió humana, excepcional al món i a la blogosfera -com diu l'Indibil- que s'han afegit al blog, que ni tan sols diria que em detesten profundament. Penso més aviat en el bon Jesús, com en la seva vida de predicació, sovint també era seguit per endimoniats i bandarres, però que veien que ell els duia la veritat necessària.

En quant a qui parla de la teva "finura". No seré jo, prou pagerol, i acostumat de sempre a veure aquelles dones admirables de la ruralia  a la cor donant menjar els porcs, o matant i netejant aviram, qui faci escarafalls als treballs rústics.

Mas i més

Ironitzes sobre el Mas. Ja tenia al cap fer-ne un post, al sentir algunes coses. La primera pedra al cap: la primera mesura explicitada: anulació de la Conselleria de medi ambient. Després: el quart Cinturó, trinxant el Vallès i part del que no ho és. I lo que més mal em va fer: No renunciarem al desemvolupament per qüestions ambientals. Que traduït vol dir: Creixerem encara que sigui a costa del  medi ambient -no es pot creixer d'un altra manera. Puig sabia que era refractari ambiental, Recoder veig que també.

El Tripa ha fet lectiu l'endemà de Reis. Només per mesures tan estúpides com aquesta hom pensa després de les eleccions: S'ha acabat un malson. Pel que fa al nostre equilibri i harmonia natural però, en comença un altre.

He contestat als comentaris de l'entrada anterior 

Em balla pel cap escriure una cosa que titularia: Sota els sostres del mas Ponç viu el colomer de la vila. No sé si faria riure.