26 d’abril del 2011

POsTI-POsTI de flaixos d'interés. Afegitó1, afegitó 2

1S Jordi a Barna

Primera vegada. Allò intuït s'em feu palpable. Un autor signant a 100 persones i el del costat bufant cullera. Dubto que hi hagi una cosa tan socialment violenta i que desperti tantes sensacions negatives: frustració, vergonya, impaciència, impotència,... Crec que aquest show de S Jordi grinyola. Suposo que és lo que aguanta el negoci. Dubto.

Per cert. Amb qui ha empatat el Punset? Per suficiència la seva! Sembla que s'enfoti dels que no pensen com ell. I mira que el divulgador Miravitlles tenia un puntet, però comparat... En el programa aquell de TV3 ja em va acabar de decebre. Dels qui han comprat el llibre hauran vist Redes un percentatge ridícul.

El naixement del cinema català?

M'he engraciat amb el cinema català després de veure:

Herois, de Pau Freixes

Bona i sensible pel.lícula  encara que  no rodona. Hi intervé el de Pulseres Vermelles al guió. A vegades lenta i sensiblera. Hi havia necessitat de mostrar l'atropellament de nen protagonista amb la bici pel camió? amb la llàgrima fàcil consegüent. Tampoc suporto les "històries d'amor" entre canalla impúber. Però la línea és més que bona.

Quatre estacions, de Marcel Barrena 

Una comèdia neta, agradabílissima, sorpresiva, del nivell de les millors americanes d'ara (sic) Un casting original i sensacional. Premiada.
Confirma la meva teoria pèrfida: a més tetes menys cinema. Herois és fins i tot una peli amb nens.
Ja és hora que torni a parlar en positiu.
He escrit això perqué estigueu a l'aguait.

Confirmacions-suposo- de coses peregrines que jo afirmava

Crisi...de seny

Una noieta a la tele: Com que hi ha crisi només estarem tres nits a Londres. Crisi és no poder estar una setmana a Londres?!  De nou confirmat: la rara percepció del què és  una crisi. Per crisi la que vindrà, si ve. Però ""aquesta"" no se'n va, això segur. A repartir millor i estalviar. Quan es vegin escanyats ho faran com cal.

Mestres mal pagats

Nois, més aviat ho hagués escrit. Sense ànim de discussió, només són fredes dades. Ahir el Barbeta a LV: els nostres mestres són dels més ben pagats, dels que fan menys hores...i 30 per cent de fracás escolar.   I avui  el Recoder: Hem de retallar un 30 o un 40 -més o menys- a Salud per a no haver de reduir més d'un deu a Ensenyament. Impossible governar bé intentant agradar a tothom.

Copio el darrer comentari de Outsider friar ha dit...
Per fi, Criteri, tot arriba!
Dimarts 3 de maig a la Balmesiana "jornada de debat històric" amb ocasió del bicentenari:
http://www.balmesiana.org/archivos/bicentenaribalmes.pdf


Afegitó. 
Punset al recollir la medalla de S Jordi:  Una Catalunya tancada -catalanista- cada vegada fabricaria menys neurones i acabaria morint a les mans d'un altre" sic. Aques individu és la referència de molts.

2-   Albert Om: "Punset...l'home que a la tele un dia em va dir que ell potser no es moriria mai. Li han quedat gravades a molta gent aquestes paraules...Si algú ha interactuat amb altres cultures i altres països, si algú s'ha obert a Europa i al món, aquest és el nostre poble: el teu, el meu i el de tanta gent que avui viu aquí i ahir va néixer vés a saber on..."
"
 

6 comentaris:

Herrgoldmundo ha dit...

Te haré un pregunta pérfida de las tuyas, Criteri:

¿Estarías tú de acuerdo, o la generalidad de la ciudadanía catalana, en que se cerraran "embajadas floreros" y se recortaran los sueldazos y privilegios de los políticos (dietas, asesores, gastos oficiales y de protocolo...) por tal de que no mermaran los presupuestos destinados a educación y sanidad? ¿eing? ;)

Maspons ha dit...

Gens pèrfida, més aviat demagògica!.

Ambaixades "promocionals": abans, jo,pobre ignorant, volia que Catalunya fos ben coneguda arreu i, que vingués molta gent a coneixen's. Ara, absolutament el contrari, com més solets millor i més tranquils. Sempre al revés del món, jo. I ja ho vinc dient: austeritat i sobrietat, i més en sous i protocols i collonades.
Et rectificria dient: reduir d'ensenyament per potenciar sanitat.
La regla més diners igual a més qualitat educativa si és perversa.
Mestre, llapis, llibres i llibreta!

Herrgoldmundo ha dit...

¡Oh, Criteri, nada de demagógica!
Yo creo que se está dilapidando y malversando el dinero de la ciudadanía, en Cataluña y en toda España.
Estamos de acuerdo en que a nivel de educación, por ejemplo, se podría ahorrar con menos pizarras electrónicas y portátiles inútiles, y priorizando el lápiz y la libreta de toda la vida, comme il faut!
¿Qué sentido tiene dar tecnología a quienes no poseen bagaje cultural ni capacidades para usar convenientemente dichas tecnologías?
La sanidad es otro cantar, un derecho que debería seguir siendo universal y gratuito, ¡qué menos!

PD: hace poco fui a visitarme a una clínica barcelonesa de importante pedigrí (no diré nombres)
Allí me crucé con Cruyff, y en otra ocasión con Jordi Hurtado (el cansino de "Saber y Ganar") Me atendió un médico latino, que me inspiró muy poquita confianza, no por sus orígenes, sino porque yo ya iba rebotado de la sanidad pública y esperaba más "calité". Pues no, debo reconocer que la atención que recibí en la pública fue más profesional y competitiva. ¿Cómo se come eso? ¿¿??

Maspons ha dit...

Pelín demàgogica si quieres. Te pongo un ejemplo paradigmàtico, la tópica observación: "en vez de subvencionar les escoles de música -o la tele, o el teatre de qualitat, o tal intervenció arqueológica, etc- dediquem-ho a fer més hospitals".
Hi ha molta gent "a menjar". Ho dic al post: contentar a tothom és impossible -però com ho fem? Els centenars d'arqueólegs -amb càrrec o no-p.e. també han de viure. Austeritat en els sous, en això, que és lo principal, estem d'acord.

Herrgoldmundo ha dit...

Criteri,

Claro que hay mucha gente que necesita comer, como lo necesitan los actores, guionistas y demás titiriteros subvencionados por Sinde.
¿Sería justo, pero, moderar o recortar los sueldos de quienes se formaron, con la cabeza, en profesiones necesarias para la sociedad en aras de mantener a los que eligieron con el corazón profesiones sin futuro?

Si yo no estudié filosofía no fue por falta de ganas, sino por imperativo vital de subsistencia.
Quizás si el Estado me hubiese subvencionado un cómodo puesto de filósofo, aunque no diese palo al agua, hubiese cursado tan apasionante como vana carrera.

Maspons ha dit...

Això que parlem és fonamental. I hom en passa!
Et responc crec que rigorosament amb part d'un article meu de Contrapunt, que ja vaig penjar. És que no s'em presta atenció !:)

"Pregunta paradigmàtica

Què passaria aplicant austeritat a l'administració pública? per exemple suprimint informes, activitats culturals i artístiques, publicacions, personal i un llarg etcètera? En primer lloc grans estalvis al pressupost, sí, però ai las..., també un considerable augment d'aturats,(dels rams retallats) que caldrà mantenir. Com resoldre aquesta paradoxa -essèncial-, aquest monumental atzucac? Hi han DUES úniques vies: repartiment de la feina o que qui treballi mantingui els aturats. Compto amb la intel.ligència del lector, que òbviament ja no creu que la "festa" de les darreres dècades es pugui repetir mai més. No sé si m'he explicat prou, ni hi ha lloc ni ignoro que no és fàcil demostrar que la lluna és rodona a qui la veu quadrada. Deixo la reflexió en última instància pel lector, només calen saber les quatre regles, sobretot la divisió. Una vegada resolt aquesta primera qüestió ens trobarem que arribem a aspectes que ja tenen a veure amb el factor humá, objectius vitals, lleure, etc.
(no tot ha de ser economia)

La manca de sobrietat que tants denunciàvem ha portat a la necessitat de ser austers. I si no som austers? el pas següent és la misèria. En definitiva penso que tota proposta d'acció davant el futur ha de passar per un canvi de txip -potser tambe de placa base, o com es digui-. No cal dir que llegiria amb la mateixa atenció les argumentacions contràries."