Entrades
El Vallès és abundós en naus industrials, urbanització i infraestructures. El llistat d'atemptats al medi -vistos i viscuts- i de paradisos desapareguts, és tan abundantíssim com escadusseres les mostres de rebuig. Ans el contrari, només sento lloances, en tant que és font de riquesa.
La pregunta -que sembla pèrfida però no ho és-
No puc ni intuir què passa pel cap de qui sap o assisteix impassible -o aplaudint- a la destrossa d'un bonic -o menys- espai natural. En tant que el gruix de la gent és insensible, algun lector hi hauria que em pugui ajudar dient-me què li passa pel cap, com raona i justifica tot plegat. Fins hi tot pagaria. Ni ho contra-raonaria ni m'abraonaria, només desitjo saber!!
El mateix desinterès amb què hom llegirà aquest post, serà prova palpable que la natura importa un rave i que l'home va perdent la seva ánima natural per a convertir-se en un ser artificiós en un món virtual. (Xavier Sardà acaba de dir, molt seriosament, que menjar és un endarreriment i anar al water una cosa indigne (sic) -amb conyeta al S. Pare inclosa-, i demanava ajuda a la "ciència" per a resoldre aquest problema).
Seria un bon tag: Coses impossibles fins i tot d'intuir
Exemples: el tema del post, el criteri de selecció de cartes al director, la manera de ser tan refotuda i la paciència pagana dels catalans, i...l'univers, malgrat que ens facin creure que saben moltes coses. Si s'us en acut alguna l'afegiré.
5 comentaris:
En estas dolorosas Españas nadie se moviliza por "cosas serias" e importantes.
Antes saldrán millones a la calle si dejan de retransmitirse partidos de fútbol que para protestar por la desaparación de un parque natural o una importante zona verde.
"Què passa pel cap d´aquests impassibles", dices?
Nada, Criteri, por la cabeza de la generalidad de los apañoles no pasa nada de nada.
Así semos y así nos luce el pelo.
Símptoma de la decadència dels humans, de la total manca de sensibilitat i intel·ligència de la nostra estúpida espècie, anomenada Homo "sapiens sapiens".
Més que als animals superiors, ens assemblem a alguns paràsits com la leishmania, que acaben matant el seu hoste, amb la diferència que la leishmania pot triar un nou hoste, nosaltres no.
Crec que en intel·ligència ens assemblem més a una leishmania que a un ximpanzè.
Som més aviat com un càncer que està envaïnt tot l'organisme que el sustenta, aviat caldrà fer metàstasi en algun altre planeta, si el trobem.
"No les des perlas a los cerdos" , frase que podriem aplicar a l'home, que no és capaç d'estimar les meravelles d'un món que tant ens ha donat i que tant maltractem.
Déu la va ben cagar.
Sabia que aquest post -la pregunta- era de profunditat, tant com els dos sensacionals comentaris-that's my girl:))-, tant que crec que hauré de contestar en un post.
Inflexió.
Mancarà però el comentari de "l'impassible". Ara tenim el del "facha maloso i la pèrfida ecologista". Manca el ciutadà ortodox del sistema, el del "tantsemenfot de la natura i lo que passi fora de mi"
"Facha maloso", jajajaja.
¡Qué bueno, bribón! ¡cómo me gusta ese calificativo!
¿Sabes de dónde saqué "prestado" lo de "maloso"?
De los dibujoa animados del oso Yogui: "tenemos que tener cuidado con el guarda maloso, Bubu..." jajajajajaja
"Res, no passa res pel cap de la majoria..." Dubte aclarit. No cal preguntar res a cap impassible. Constataríem l'obvi.
No ho hagués escrit com l'Annette però comparteixo la ràbia i impotència que es desprenen de les seves paraules.
Em sona més "pulgoso" :)
Publica un comentari a l'entrada