Entrades
Els nois dels instituts, els qui freqüenten les sales de ball -ja no sé si s'en diuen discoteques, els usuaris de les cases de mala nota, l'urbanita de les places dures i toves, el jovent pagès de les comarques...i els pares de tots ells, en definitiva...tothom sap -o pot saber- on es venen les drogues. Tothom MENYS qui ho hauria de saber: qui las ha de perseguir. Quina explicació racional podem donar?
M'en descuidava. Lo més esgarrifós és que a la gent se li enfot si es persegueix o no els camells, o elefants.
M'en descuidava. Lo més esgarrifós és que a la gent se li enfot si es persegueix o no els camells, o elefants.
Cine
El perfum
Mai a una bona primera part d'una pel.licula li ha seguit una segona tan dolenta i extraviada com a El Perfum. La culpa deu ser de la novel.la en sí. Vaig maleïr el temps perdut enganyat. A no ser que trobem "imaginatiu" que amb el destil.lat de l'olor corporal d'una donzella aplicat a un senyor, aquest tingui el poder de...no sé, jo vaig veure que provocava una mena d'orgia entre el populatxo, el perfum com a metafísica, essència de l'amor, el poder de l'amor, no ho sé. Dec ser poc interpretatiu.
16 comentaris:
Contesto aquí un post anterior.
Benvolgut Criteri: Un blog no és un lloc adient per explicar segons quines coses. Em falaga el teu interès i, com fan els gallecs, et torn'-ho la pregunta: d'on treus que hagi corregut món? Encara que és veritat.
Pel que fà als Kami... fa uns cinc o sis anys una nit que tornaba a BCN amb un amic de l'infatesa, -veníe'm de fer la calçotada-, en arribar a un indret, per ficar-nos a la Autovia que ve de Lleida, degut potser a la "trompa" que portave'm, es va fotre pel lloc equivocat. Això va ser posible perquè hi han unes circunferencies elevades que donen pas a les entrades i sortides de la autovia. Doncs per l'equivocada es va fotre... com que jo estava més serè que ell, ja al mig de la rampa d'entrada -en aquest cas, de sortida-, el vaig fer recular i corregir la trajectòria. Deu no va volguer que passés res dolent, ara bé, mai més he torna't anar amb aquest amic. El curiòs del cas es que hores d'ara encara és viu.
Home, essent anònim, no sé quines coses poden ser inconfessables en un blog.
En posts anteriors venies a dir lo de viatjat. Tot pot ser també que sigui una farolada per fer-te l'interessant:) En aquest blog ja saps que s'han suplantat moltes personalitats. Bé, ets de la branca comercial o tirant a lo social? Vinga, una ajudeta. Discreció assegurada si endivino quelcom, que no sé com.
Deixo aquest tema definitivament, si no vols dir res de res creïble about it,val, però posarem en solfa les teves "ardideses", com deia el pare.
Jo també vaig fer marxa enrera unes decenes de metres al'autopista del Baricentro, jo era però per no desviar-me a temps.Era fosc i veia venir de lluny una tongada de llums decotxes que venien. Buff
Ah, quan deia que no eres funcionari, em referia -segons allò que escrius- a no dels petits-sempre a partir del què escrius-. Però ja sabem que com a la tele á internet hi ha moltes boles.
Doncs a mi El Perfum no em desagrada, ni en novel·la ni en pel·lícula.
Trobo la tesi de Süskind molt original:
L'olfacte és el sentit que connecta amb les capes més internes del cervell, per tant connecta amb els atavismes més primitius de la nostra fase evolutiva. En el hipotètic cas de poder trencar el llindar habitual de les percepcions olfactives mitjançant un perfum inaudit ("inolfactat", si em permets), brutalment sublim, quines reaccions irracionals no s'arribarien a desfermar? Recordem que estem parlant d'un perfum resultat de la sàvia síntesi de l'olor de dotze verges... És justament el que passa en la història: quan la massa congregada a l'entorn del patíbul flaira una petita part del perfum, embogeix, esdevé irracional. L'orgia és irracionalment dionisíaca. I quan Grenuille se l'aboca tot pel damunt, l'impacte és tan descomunal en els perdularis que la irracionalitat esdevé canibalisme.
Hi ha una possible interpretació platònica: la recerca desmesurada del que ens manca és al final el que ens perd. Recordem que Grenuille és un home sense olor, per tant sense identitat afectiva, carnal, un no-ningú a qui viure se li fa una càrrega.
En fi, que pel meu gust és una novel·la molt ben construida, sobre una tesi original, i sobre la fórmula que sempre funciona, la de l'assassí en sèrie de qui comprens els motius dels seus crims.
En fi... en aquesta línia, recomano "Una investigación filosófica", gran novel·la de Steve Kerr.
Així és, com diu en Damien. Jo, t'ho volia dir, però ens hem entretingut amb les nostres cuites. Per no defraudar les meves expectatives de gaudir de les impresions de les obres escrites, invariablement no vaig mai a veure pelis de les que hagi llegit la novel.la. Aquest llibre el vaig llegir fa un bon grapat d'anys, originalment, en llegua alemanya, i ja aleshores em semblà genial.
Un humil i divorciat perruquer argentí em va explicar la setmana passada, que no volia de cap de les maneres que els seus fills adolescents vinguessin a Catalunya a viure, perquè s'havia quedat esgarrifat de com corre la droga entre la classe mitjana d'aquí.
Sabia que en això del perfum em quedaria sol, a casa també els hi agradà. Potser em va desconcertar que jo esperava una peli d'intriga ("en sèrie")i va esdevenir una cosa al.legòrica,apropiada per a cinefòrum.I perdoneu per la síntesi brutal que n'he fet al post :)
El Jaume ens confirma el que deia de les drogues. Diria que està a totes les capes socials "a qual más".
Ah Criteri, la nostra dolça Catalunya i particularment aquest far del món en que s'ha convertit BCN, són el pitjor exemple, la mostra més palpable de la decadència moral i humana que han allumat els darrers anys del passat segle. Avui mateix el Noctas fa meenció, molt de passada, dels "petas" que es fotia a la seva joventut. La filosofia "progre" ho ha deixat tot tacat. No hi ha res que s'en lliuri. Sense rearmament moral, tal i com reclama aquests díes en Mas, no solsment no anirem enlloc, sinó que cada cop ens enfonsarem més. Et preguntes, per què si tots ho sabem on es venen les drogues, qui ha de fer quelcom no ho fà?. Doncs jo t'ho diré: perquè el poder polític és d'ells. Goita com es va despatxar l'Imma Mayol, ja fa uns anys dien't -ara, s'en penedeix- que era "Okupa" i trasgressora. I què creus que hi ha al fons del cap d'aquests pobres criatures que cauen a les urpes dels estupefaents?... doncs jo t'ho diré: esperit de transsgredir... de tocar -simbòlicament- allò que no sona a la Societat i, malauradament, a Catalunya els que tenen aquest perfil, son majoria.
Qué Criteri, fen la becaina? Desperta!, doncs i contesta ja al que t'escriuen el teus opinadors.
Hi ha, com amínimn, dos tipus d'estupefaents. Els que es fumen i el que es prenen aquells que es pensen que el neoliberalisme és millor que els okupes, per dir una sola cosa. Al capdavall, els dos tipus te'ls trobes adormits en la societat. No fotem.
El perfum em va semblar (la peli) el mateix que a tu: molt desigual.
Amb la capacitat de penetració femenina i valgui l'oximoron la meva dona s'adona que hiha persones del cercle que sempre pregunten coses de tu i de la gent i ells no deixen anar prenda del que pensen o els passa, i això no ho soporta. Em sembla que l'Indibil podria ser un d'aquests. Albiro tmbé que ha de tenir un pel de displicència en el tracte i que està acostumat a estar en rangs superiors i portar la veu cantant, també una mica picajós. No t'enfadis Indibil, que reconec també les virtuts que t'orlen.
A part d'això es mascle, edat madura,de Lleida, viatjat, culte i de món, vigila que t'enxamparem:)))) Ah i sembla que amb pànic que l'enxampin...en aquest blog. No m'estranya, aquest blog a vegades, com el bon Jesús, es fa amb gent molt"estranya".
Cert Evo, a més hi ha les drogues no químiques. A qui tenim fills joves ens ha de preocupar tot, però essèncialment les que et destrueixen l'organisme.
Am tot això em deixava en Costafreda. Calent calent. Ja ve ser això. Sense valors morals res es pot demanar un país ni una persona. I pel que sembla això és carca. Em sembla que cada vegada menys
Un altre pista Criteri. Indibil sap alemany -un altre fantasmada?-
No serà el Toni Ibañez?
Llevo meses intentando recordar cómo se llamaba aquel dibujante humorista que ya hace años, en una discusión de tráfico, mató a un camarero de un disparo con un arma de fuego, siendo condenado y habiendo cumplido sentencia en la actualidad. ¿Alguien de Udes. lo recuerda?. Lo he buscado por Internet y... nada de nada. Me parece raro porque el hecho fue notorio por la personalidad del homicida y sobre todo, por la resonancia mediática que obtuvo el suceso.
He olvidado citar a Madrid com el lugar dónde ocurrió el suceso. Pido
disculpas.
T'agraeixo els raonaments i explicacions que ens aclareixen la qüestió. El que em va impulsar a escriure això de la displicència i rang va ser coses com"Desperta!, doncs i contesta ja", o d'altra banda la vergonya -que reconeixes- que t'impideix satisfer la nostra curiositat de saber les teves andances sobre "todo lo largo i ancho de este mundo" -"menos mal quenos queda Portugal:) Ah, per l'anònim: L'Ibañez escriu comptades vegades i en blogs d'alta alcúrnia mediàtica.
Recordo vagament Alfredo lo de l'assassinat. Era pels 80 principis 90 em sembla. El primer que em vingué al cap fou algú de la Codorniz, després vaig pensar en algun d'aquells veterans tertulians d'Antena 3 radio.
Publica un comentari a l'entrada