28 de febrer del 2011

Post d'interès només per criteraires i criterofòbics. O no.

Una vegada escrit pensava en no penjar-ho, però com que ja estava redactat ho faig. Si algu és nou al blog que no intenti saber res més del tema d'allò que escric ara. Els fets que aquí passaren i cuegen són perfectament prescindibles. I fora de la comprensió normal.

Escric això a partir dels comentaris d'els dos "tutors"  -un s'acomiada - i a fi que -si cal- s'esbravin  definitivament ells i tot "l'anonimam". Definitivament jo, amb aquestes 4 paraules dono per tancada "la Cosa".

És tanta la insistència en corregir-me, tan gran l'interès en ma modesta persona  -com semblant que ho és la seva decepció- que em crec en el deure de contestar.  Sembla que em coneixen una mica els putes -bé relativament- , a qui no anomenaré perquè no tenen nom.

Amistats perilloses

Diu que  no "m'hauria" de fer amb el fatxa de l'Apañò o el bèstia d'en Noctas, o la Ninnette. I ells amb mi? Però el cert és que m'atreuen les persones que escriuen sense embuts, sense negar que et poden treure de polleguera. Crec també poder afirmar que amb l'Apaño compartim una cosa, que a partir d'ara reivindico com tret distintiu de l'escola critèrica: Humor i transcendència. Tooot lo maldestre que vulgueu.

És possible que hi hagi problemes i gelosies entre els tutors, o anònims, i hagi rebut jo de rebot, i perquè: els amics dels meus enemics són els meus enemics, diuen. Fins i tot potser algun em volgués una mica de bé. Pusil.lànim i indecís com sóc a vegades dubto i ara intento explicar-ho.

Tolerància 10

Dubto p.e. sí era per tenir uns putos comentaris més," y seguidismo"  que fes concessions als anònims "estranys" o era per curiositat. "Huye del halago y la lisonja". Fugir  on?  També: "...malsana curiosidad?" No ho sé. I també per la meva ingenuïtat.

La verda Ninnette

Tenia enllestida una cosa sobre les referències que feieu asiduament però no cal. Poc després vaig trobar una cosa relacionada que servirà per a referir-m'hi i que constitueix una de les Casualitats critèriques més espectaculars . D'aquelles coses  que només, només poden passar a can Criteri. Modèstia apart.

Modèstia apart

"El Criteri és torna pagat de si mateix...dogmàtic". Mireu, m'he passat mitja vida donant-me-les de menys, massa -influències de la humil.litat cristiana mal païda. Davant la seguretat que tanta gent gasta pensava sempre abans: segur que no tinc raó. Amb els anys, i vista la immensa estultícia que ens rodeja, deixeu-me fer una mica la pau. Seré rotund en les coses que sé i prou, això sí. En són quatre.

"abandona ya, de una vez, toda la tontería que relacionas con “El Criterio” 

 Com  més en llegeixo més m'exalta, m'admira, m'hi identifico i aprenc Com més va més gegantina s'apar la figura del monstre de Vic. Estic llegint els seus escrits polítics. Ens explica les mateixes disensions entre polítics cretins i el cretinisme del populatxo quan és massa ; el mateix immens cabdal d'estupidesa humana que fa impossible un mínim ordre i senderi; el mateix menys eniment de la gent de seny. Ell amb la seva immensa  lucidesa  tot ho veia, ho deia i volia corregir. Res no ha canviat.  Llavors però hi era ell, a qui com a mínim hom l'escoltava. De la seva colossal figura i acció en queden restes vergonyants i aquest espai critèric, dret, militant. Aquest miserable blog amb ses quatre espurnes - (veure nota), brillants a vegades però inofensives sempre. Patètic hereu i relleu del testimoni de la seva flama convertida en mitja cerilla. Esventada ombra fosca de sa figura.

Sincerament, sobretot als dos tutors, no sé si dir-vos gràcies o desgraciats -per haver-me desquiciat alguna estona sense jo adonar-me i per altres coses que només vosaltres sabeu-. En aixó no arribo a més. Suposo us mereixeu les dues coses una mica.

Nota i Casualitat. Hores després llegia quatre estrofes de Quadrado -a Balmes.

...se exhale de sus cenizas una chispa que el pecho os encienda
i eterno el obsequio viviente serà

Trailers. El que avançava de la grandíssima coincidència, i un altre, relacionat però d'interés més general, per les cites adhoquíssimes: Qui m'interessa. Com sóc. 


10 comentaris:

Sombrero de copa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Herrgoldmundo ha dit...

Aquí le has dado, bribón:

"Crec també poder afirmar que amb l'Apaño compartim una cosa, que a partir d'ara reivindico com tret distintiu de l'escola critèrica: Humor i transcendència"

Yo prefiero llamarlo "poesía que promete": vital, jocosa, pero siempre transcendental y espiritual. :)

Y le has vuelto a dar:

"Com més va més gegantina s'apar la figura del monstre de Vic."

Hay lectores compulsivos que cualquier libro digieren y fagocitan, por mediocre que éste sea, pero el buen sibarita no es quien devora lecturas, hartándose cual gorrino, sino el que saborea mesurada y regladamente, una y otra vez, un mismo y EXCELENTE manjar.
A mí me sucede lo mismo con Ortega y Unamuno. Después de leerles reiteradamente ¿a quién más que estuviera a la misma altura podría leer? ¿a Balmes, quizás? :)

Saludos, bribón.

Noctas ha dit...

Pero l'has clavada., una delícia d'escrit que posa les coses al seu lloc. I es cert, només faltaria que no puguessis prescindir una mica de la modèstia. D'altra banda crec que fas el què has de fer. Ni ells t'aporten res de bo, ans al contrari, entra el deliri més estúpid al bloc, ni tu et converteixes en un censor per eliminar-los. Tb dir que mai perdis la fe pels teus admirats, entre ells, Balmes i si la perds que ho facis perquè tu te n'has sentit decepcionat. Només falta que quatre envejosos inutils i sonats que es passen la vida a casa, atormentats en llur bogeria, siguin el baròmetre dels teus ídols! saludus

Maspons ha dit...

Maqui , Lorca humorista? I que consti, jo no "em passo" a l'humorisme. Crec que hauria d'explicar-ho. Hi ha qui no s'adona que en els monstres de les lletres, eternals i universals, hi ha sempre l'enginy i la gràcia. Shakeaspeare, Pla, Cervntes...

Gràcies amics. Estava començant a témer perdre la xaveta -encara més- entre tanta bogeria.

I Apañó,vaja, sembla que se m'ha avançat algú, amb això de la "poesia que promete". Ho buscaré:)
Crec que hauré de parlar més del mestre de Vic, segons uns la ment catalana més lúcida. Segons tothom, entre ells el papa Lleo XIII, el millor polític del segle passat. Etern. També tenia alguns enemics, pobret.

Gràcies.


A la recíproca jo també sé del peu que calcen els convocats trollers i trolers: SÉ QUE ARA NO DIRAN RES. Deixem-ho doncs, millor. I que Déu ens beneexi a tots.

Maspons ha dit...

Només obrir El Criteri trobo:

Peligro de la mucha sensibilidad. -Los grandes talentos. -Los poetas

"Hay errores de tanto bulto, hay juicios que llevan tan manifiesto sello de la pasión, que no alucinan a quien no está cegado por ella. No está la principal dificultad en semejantes casos, sino en aquellos en que, por presentarse más disfrazados, no se conoce el motivo que habrá falseado el juicio. Desgraciadamente, los hombres de elevado talento adolecen muy a menudo del defecto que estamos censurando. Dotados por lo común de una sensibilidad exquisita, reciben impresiones muy vivas, que ejercen grande influencia sobre el curso de sus ideas y deciden de sus opiniones. Su entendimiento penetrante encuentra fácilmente razones en apoyo de lo que se propone defender, y sus palabras y escritos arrastran a los demás con ascendiente fascinador."

Yo pienso que habría que añadir "amores" a "errores" Pero pienso, Apañó, que esto podria ir por nosotros en algun modo, no, creo que clavao (Balmes i Ortega). Cuidadín pués..

Balmes era predictiu. El Criteri oracle?

Herrgoldmundo ha dit...

Criteri,

"Apañó,vaja, sembla que se m'ha avançat algú, amb això de la "poesia que promete". Ho buscaré.

Pues ten cuidadín, so bribón, porque si buscas bien, y encuentras, sabrás que el defensor de "la poesía que promete" fue todo un facha maloso y malvado: José Antonio Primo de Rivera.
Todavía no sé si los rojeras lo asesinaron por haber sido "facha" (que no lo fue) o por "peligroso" poeta...

Si un brillante intelectual consigue desarrollar la habilidad de manejar las palabras con elegancia seductora, expresando un discurso poético impregnado de pasión, se convierte en todo un "monstruo" capaz de arrastar a las masas con sus ideas.
Así eran Ortega y Unamuno, también José Antonio, y el alemán Hermann Hesse. Todavía tengo que descubrir a Balmes. ;)

Maspons ha dit...

No, no creo que sigui massa el mateix lo de J.Antonio:)

Això que dius de la passió poètica arrossegadora de masses, podia ser, quan les masses tenien ànima; abans d'estar robotitzades.

Anònim ha dit...

castellterçol?

sóc una mica simple...

pèrfida

Maspons ha dit...

No ho plantejava com enigma, però -ho planteges quasi com enigma-em sembla que vas bé...
Vaig a veure com està el meu :)

Sombrero de copa ha dit...

Criteri, fa dies que em ve pel cap dpnar-te un consell per a que deixis de fer lo ridícul. Com que ara no publiques tot el que s'escriu et puc dir això sense que t'hagis de possar vermell en pùblic. Censurar tal com ho fas es una tasca inùtil i que no evitarà que t'en vagis a orris. Et diré perquè. Aquests pretessos lectors del que t'ufanabes fa uns quants dies, no són altra cosa que els mateixos que solen entrar -com jo mateix-, vint o trenta vegades al dia per a veure quina mena de bajanades hi escrius tu i els teus beneïts lectors, que són exactament quatre o cinc, -només un d'ells fa la feina de tots el nicks que es fan i es desfàn-. Si vols saber de què parlo, dona't un volta per un bon grapat de blogs i veuràs i, segurament entendràs, què cony vull dir. Tal com et va assnyalar sense crueldat en Brian, el teu blog fa fàstic i veure al Apañó i el Noctas que són uns impresentables, campar pel teu blog com si fossin los putos amos o el Evo que sempre diu sí, buana! i s'en en fot de tu, poca pena, dien't lo bé que escrius quant tu saps de debò, Criteri que ets molt dolent i no saps fer una frase subordinada ni amb la Gramática davant dels teus nassos, o els innombrables i variats nicks que venen a pixar al teu racò quan els hi surt dels dallonses. Curiosament i, visto lo visto, potser, paradoxalment, l'Annette sigui l'única que amb el seu candor angelical fa corre i bellugar l'aire que es respira a la teva "bitàcora", però això no és prou. Vet aquí, que potser és la última causa dels últims "merdès" esdevinguts al teu hortet, donada la seva militància progre-comunista i el seu cinisme de "filla de papá". Aquesta contradicció no és ben vista de portes enfora de casa teva. Sigas en salut, company i que sàpigues que t'ho dic de bona fe.