Entrades
Pinzellades personals d'un temps i uns amics
Aquest dijous em va deixar un regust amarg estrany. Primer l'enterrament del pare d'una amiga; després uns mails i mailsentesos d'un o una comentarista em van deixar mig tocadot. A més fou el dia del meu aniversari, dia joiós, diuen els canons, però cada any menys quan veus que cada vegada més es distancien ànima i esperit dels anys que et marquen el calendari, semblant a l'angoixa del cos de l'home que atrapa una ànima de dona.
A l'enterrament ens trobarem amics que no ens veiem gaire, de la colla del Regino -el tancament d'aquest espai ha estat la pitjor catàstrofe sociocultural de Mollet. Ho signo i rubrico. L'Esteve Tura em va dir que a vegades em llegia. M'havia trobat googlejant el seu nom. És dels comptats molletants que m'ho han dit directament. I ja que li fa gràcia trobar que l'esmento li volia dedicar aquest post, ja que sempre ha sortit en segon ordre darrera la seva germana la M. Tura. Pensava fer només una clucada d'ullet per quan em llegís, però quant amarro les tecles...ja em coneixeu alguns.
Deu ser bona idea posar els noms propis als posts així si l'esmentat es googleja...ve a petar aqui. El Josep Soriano, Toni Xicola, Joan Maiol, també hi eren. Les famílies del Joan i l'Esteve -també vaquers- eren dels últims representants de l'extinta i poderosa pagesia molletana. Nosaltres teníem granja i la terra a Sta. Eulàlia. Suposo que aquest factor rústicà marcava també un tarannà comú que ens unia, també amb els altres amics esmentats. Mig pagesots mig il.lustrats. L'Esteve aviat amb carrera, d'advocat. Les meves carreres -quan no estava a l'oficina- eren darrera el bestiar. "Carrera" -la ramadera- que potser hagués continuat -com sempre els hereus- si no fos per l'expoli que pateix la pagesia. Sempre poso la granja com a excusa (?) de no haver estudiat a la universitat.
Tremenda nostàlgia, idealitzat record potser d'aquells 70-80. L'Esteve i jo erem molt amics, ens unia un cert escepticisme, una personalitat una mica especial, potser complicada, però a l'hora senzills i planers; un surrealisme molletà -existeix- i interessos comuns: entre ells lògicament les ties. T'enrecorde's Esteve com planejàvem estratègies de penetració -mai consumada-, passerells de nosaltres? La política ens relliscava, o no en parlàvem. I n'hi havien més de nexes, no sé quins diria ell, i que no en dirà cap perquè és tímid. Érem del tipus tímid que a vegades es llença en barrina. Fixeu-vos si erem amics que havíem dormit al mateix llit. He dit dormir, cabrons!
No sé si xerro massa però aquestes animalades són inofensives i si és fer el pallasso el faig. En tinc una mica l'ànima. Ha passat el temps però a vegades encara pràctico allò que deiem, fent-nos el txulo o desmenjat: paaaso de tot...:)
I no s'enfadarà l'Esteve, perquè sí dic que ell xiuxiuejava a les vaques, aquest Criteri, el descrit com a "beatífic" Criteri -en realitat sóc d'un beatífic nerviós- degollava aus i desnucava tendres conillets i més (a vegades i quan no ho feia el meu pare), que la vida, com el futbol és...asín.
Saluts, amics i lectors!
Trailer: d'interés només -o no- PER A CRITERISTES, CRITERÒFOBS I CRITICAIRES
He hagut d'esborrar diversos missatges de frenopàtic, al post anterior.
No s'admetran doncs missatges anònims i això em toca els...homònims.
Trailer: d'interés només -o no- PER A CRITERISTES, CRITERÒFOBS I CRITICAIRES
He hagut d'esborrar diversos missatges de frenopàtic, al post anterior.
No s'admetran doncs missatges anònims i això em toca els...homònims.
14 comentaris:
Un escrit nostàlgic que deixa un regust de novel.la, a veure si t'animes.. això de xiuxiuejar a les vauqes m'ha arribat al cor..
Més que crepuscular aquestes escrits, Eufemio, semblen portadors de llum. He de pair-ho, a veure.
Jordi, quan t'ho agraeixo! No he provat mai d'escriure ficció, tot i que a vegades si que tinc idees. Ara bé, com deia aquell comentarista narrador -més que partint de l'home de les vaques i els conils- és partint de coses que passen a aquest blog i continuant-les en l'espai real
on hi ha material novel.lable.
Ja diré alguna cosa més dels primers comentaris. Tot i que em costa seguir
i entendre res, Deixannt de banda que accepto la permissivitat meva, qu és cert que segurament era per tenir uns putos comentaris més...o és perquè aquestes situacions surrealistes em són, M'EREN estimulants.
Si algú té la tentació d'agafar-se a Indíbil massa seriosament sàpiga que fins i tot el seu nom real és fals.
Diria que ni una vegada ha escrit per comentar res d'allò que jo he escrit.
Aixó sí, sé que em vol bé, ben mal, però ben bé ben mal i bé. Segons ell, oju.
"el peligro de quienes querían fulminarlo -el blog-, ¡vete a saber por qué!."
això és la ÚNICA cosa que a tothom agradaria saber.
Te gràcia que una comentarista em digui si jo m'escric els anònims.
Primer, agraeixo a qui m'escriu i s'ocupa d'aquest pobre diable, o beatífic santurró, d'en Criteri. Tinc fins i tot dos "protectors" i "tutors", cosa que donada la meva mai curada del tot ingenuitat-ni ganes- segur que em cal.
Segon, us demano que si algú vol escriure, que ho faci sobre el post, prou suculent per a sucar-hi pa conjuntament.
Tercer, qui vulgués desviar-se del tema que esperi al proper post que titularia NOMÉS PER ALGUNS CRITERISTES, CRITERÒFOBS O CRITICAIRES.
qUART: ESBORRARÉ TOTS ELS COMENTARIS DONCS QUE S'AVANCIN AL PROPER POST, on faré examen públic de consciència i contestaré les coses i suposicions exposades pels Eufemios i companyia.
Gràcies er la col.laboració.
vaja, ho sento molt. Sento si algun dels meus comentaris et va ferir, el que m'agradaria saber és quin. En tot cas, ho sento.
Annete, sembla que tenies raó quan deies que no eres massa rigorosa -o així- llegint pantalles:) crec recordar que ja t'ho vaig mig comentar: sospites anònims insultants i fundició. Altres coses, com les gràcies del raspinell no compten:)
Seguirà mail, potser demà, curteet i informatiu, d'una altra qüestió.
Ah, i sobretot, tocadot pels meus dubtes sobre la meva intel.ligibilitat.
Publica un comentari a l'entrada