27 de març de 2009

Lipovetsky i jo: un referent i un irrellevant coincidint. I un trailer.

Més del mateix i espero que prou, si la Providència deixa de fer-me veure pedretes que confirmen el camí:)

Gilles Lipovetsky, el creador del terme "hipermodern" és "un dels més grans filòsofs moderns" i "un referent en el pensament contemporàni" segons la contra de La Vanguardia.

Transcric el que deia i les coincidències amb el que jo vaig escriure. Què voleu? aquestes coses són la mínima garantia que puc oferir al meu blog.

En principi coincidim en allò bàsic: El que defineix el sistema és el consumisme -no el capitalisme-; i observa: "quan les tradicions i les religions ja no organitxen el món el col.lapse s'instal.la arreu" -els valors-, però que "no serà apocal.liptic, no hi ha Gulags ni extermini" -jo deia que no cal dramatitzar-.

Ambdós parlem de desprogramació consumista a través de l'educació. I d'un contrapès fort a l'hàbit de consumir: el lleure creatiu. Austeritat -ell la fa inherent a la cultura religiosa-.

Diu també que "no vivim en règims autoritaris però "estem en una espiral de depressions, suicidis... la tragèdia és individual". Perquè volem tenir abans que ser. El per què avui no som més feliços que fa trenta anys ho explica a La felicidad paradógica.

Le persones irrellevants influïm poc (?) i em dono per satisfet veient que algun pensador de referència escampi les meves estrafolàries i marginals propostes.

No obstant, crec que G.L. hauria d'haver matisat -perquè ho ha de saber-, quan digué que no hi ha més models . El que jo vaig proposar en seria un esbós. A no ser que es referís a la impossibilitat d'inventar un nou sistema de valors.

Ha escrit El imperio de lo efímero, que sospito que parla del mateix que Los artífices del derroche -Vance Packard- , un llibre per caure de cul, adquirit fa un mes i que per comentar-ne el contingut -i les facècies extraordinàries que l'envolten- em faltarien planes. Ja en faré cinc cèntims.

Afegitó: acabat d'escriure això vaig sentir a la ràdio: Quisimos ser relevantes y fuímos imprescindibles -de no ser de qui de la transició-.

I abans de penjar-ho, això de Montaigne: En esta Francia sacudida por guerras civiles, el mejor y mas sano partido es sin duda el que mantiene la religión y el gobierno antiguo del país...todas las grandes mutaciones estremecen al estado y lo desordenan". Lipovetsky en diu col.lapse.

TRAILER

Al pròxim post parlaré de la televisió del franquisme -esteu segurs que en parlaré malament?-

22 de març de 2009

Model ja existent de com governar un país. Nou blog: El Criticaire

* Llegits els comentaris, cal agafar aquest escrit amb pinces i lupa.

Encara una mica d'economia fàcil.

Van fer un reportatge sobre Mercadona on vàrem veure una empresa regida amb un seny i sentit pràctic inapel.lable.

Accions com treure la capsa de cartró dels dentrificis, eliminar productes "enriquits amb omega"; el funcionament de la guarderia; els horaris compatibles; una racionalització del transport, fins a les relacions humanes interempresarials. I moltes més.

Però perquè l'administració no actua amb aquesta lògica pràctica, funcional, fàcil, SENTIT COMÚ! com ho fem tots a casa nostra? I ben administrant.

Insisteixo: la lògica no entenen de política. És l'hora de la vulgaritat dels fets. Podem parlar de ideologies, fer proclames, però són realment més útil coses com treure el cartró del dentifrici. Cosa que molts veuen com una collonada. El drama i la trampa del nostra sistema productiu és que hom dirà la fal.làcia que els fabricants de la capseta poden anar a l'atur.

Potser amb l'amo de Mercadona no coincidiríem en el decreixement, però de ben segur tindria el meu recolzament per a governar el país així.

NOU BLOG, CRITICAIRE.BLOGSPOT.COM

Tinc a mig fer un altre blog: EL CRITICAIRE, que tindrà només 4 entrades. I de pasada demano si algú sap com posar els dos blogs -o si es pot fer- a Google Analytics.

Ah, el meu criteri és el primer del món. Al menys a Google :)) -és fiable?- :)

16 de març de 2009

La veritat com a bandera cap a l'interés comú. Escepticisme total i dues cireretes

Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da más de sí.
Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.
Al sueño americano, (un somni també nostre)
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer

D'un predictiu J.B. Humet

Fem-nos a l'idea doncs. Jo m'he acabat també de fer a la idea -preocupat- que la gent no s'ho acaba de creure, i que la deriva és total.

Com que a més a més ni entenc d'economia -ni serveix de massa-; ni interessen els auguris de la crisi ni se'n vol debatre l'essencial, i com que a més no m'agrada l'economia: a pastar fang amb la crisi! Jo ja he dit quasi el que havia de dir.

Continuarem doncs escrivint del que ens agrada, el que no i el que ens passa. Sé però que no puc escapar d'aquest virus de l'idealisme, amb la recerca de la veritat com a motor.

El títol m'ha sortit grandiloqüent, però no me n'he pogut estar quan hi he pensat: la veritat com a eïna de justícia. Podem i hem de tenir altres banderes, però han de ser filles de la que està per damunt de totes, la de la veritat.

Acabat d'escriure això amb topo i us deixo aquesta píndola com a cirereta. I una altra que AFEGEIXO.

Parla el Nobel

El premi Nobel d'Economia 2008 Paul Krugman ha assegurat aquest dilluns en presència del president ,que les perspectives econòmiques d'Espanya "són aterridores", i per tant són necessàries polítiques "dràstiques", ja que les convencionals no serveixen com a alternativa. "Necessitem solucions diferents i cal que els polítics s'adonin d'això", ha assenyalat.

Krugman ha insistit que la situació econòmica és "especialment difícil" a Espanya, i ha vaticinat que els propers anys ho seran "encara més". Ha qualificat de "molt optimistes" les previsions de creixement del Fons Monetari Internacional, i ha advertit que el dèficit serà "molt gran" i la situació serà "molt dolorosa".

També ha dit que les oportunitats d'inversió a Espanya "ja no són tan atractives" .

Segona cirereta


Acabo de llegir una cosa que diu a la Contra el que en sap més de màfies -persona informadíssima-. Després de parlar de màfies, paradisos fiscals, Obames diu per acabar: "PERO LO CRÍTICO SERÀ EL CAMBIO CLIMÀTICO, CRÉAME". El mateix que vaig dir jo. "Crític", paraula del Criteri , i de Misha Glenny. Com picar en ferro fred.


7 de març de 2009

Comprenc el desconcert i altres coses

D'acord que el comptador de visites no explota -a dir veritat han pujat bastant- però crec tenir el nombre de visites suficient per a què hi hagi algun comentari més al POST ANTERIOR, donat l'angle inèdit que proposo. Deixant clar que agraeixo les lectures i que és obvi que ningú hi te obligació de dir res.

Penso en aquelles reunions que algú diu quelcom fora de programa i es produeix un silenci. Penso si qui em llegeix no se sentirà desconcertat, a l'estar acostumat que li parlin arreu de la crisi en termes absolutament diferents. És clar que també hi haura qui no diu res per obvi; altres aparten els ulls de la realitat que exposo -efecte flash -, altres no saben , i els més odiosos, els savis que et miren des de dalt i que no perderien un minut rebatint bajanades.

Un matís. Més que proposar un programa, em sembla que he fet una predicció.

I si no hi ha pressa per a debatre el dilema -aquí i enlloc- que plantejo, doncs jo tampoc en tinc a esperar.

Tinc també la impressió que la gent es creu que això s'arreglarà en dos anyets. Sapigueu doncs que tot i que l'economia es refaci, diuen que això provocaria un augment brutal del preu del petroli, de conseqüencies pitjors.

Com m'agradaria saber què en pensen els economistes d'escola i polítics. Callen com dallonses.

Si en trobeu cap pregunteu-li sisplau: Que opina del decreixement com a solució?