16 de març de 2009

La veritat com a bandera cap a l'interés comú. Escepticisme total i dues cireretes

Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da más de sí.
Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.
Al sueño americano, (un somni també nostre)
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer

D'un predictiu J.B. Humet

Fem-nos a l'idea doncs. Jo m'he acabat també de fer a la idea -preocupat- que la gent no s'ho acaba de creure, i que la deriva és total.

Com que a més a més ni entenc d'economia -ni serveix de massa-; ni interessen els auguris de la crisi ni se'n vol debatre l'essencial, i com que a més no m'agrada l'economia: a pastar fang amb la crisi! Jo ja he dit quasi el que havia de dir.

Continuarem doncs escrivint del que ens agrada, el que no i el que ens passa. Sé però que no puc escapar d'aquest virus de l'idealisme, amb la recerca de la veritat com a motor.

El títol m'ha sortit grandiloqüent, però no me n'he pogut estar quan hi he pensat: la veritat com a eïna de justícia. Podem i hem de tenir altres banderes, però han de ser filles de la que està per damunt de totes, la de la veritat.

Acabat d'escriure això amb topo i us deixo aquesta píndola com a cirereta. I una altra que AFEGEIXO.

Parla el Nobel

El premi Nobel d'Economia 2008 Paul Krugman ha assegurat aquest dilluns en presència del president ,que les perspectives econòmiques d'Espanya "són aterridores", i per tant són necessàries polítiques "dràstiques", ja que les convencionals no serveixen com a alternativa. "Necessitem solucions diferents i cal que els polítics s'adonin d'això", ha assenyalat.

Krugman ha insistit que la situació econòmica és "especialment difícil" a Espanya, i ha vaticinat que els propers anys ho seran "encara més". Ha qualificat de "molt optimistes" les previsions de creixement del Fons Monetari Internacional, i ha advertit que el dèficit serà "molt gran" i la situació serà "molt dolorosa".

També ha dit que les oportunitats d'inversió a Espanya "ja no són tan atractives" .

Segona cirereta


Acabo de llegir una cosa que diu a la Contra el que en sap més de màfies -persona informadíssima-. Després de parlar de màfies, paradisos fiscals, Obames diu per acabar: "PERO LO CRÍTICO SERÀ EL CAMBIO CLIMÀTICO, CRÉAME". El mateix que vaig dir jo. "Crític", paraula del Criteri , i de Misha Glenny. Com picar en ferro fred.


6 comentaris:

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

A mi el que em sembla és que aquestes opinions de Nobel d'Economia estan tenyides (per no dir contaminades, que queda de pitjor educació)per la política. Curiós perquè tota la política s'ha esdevingut economia. Ben mirat, les persones ja "no som" més que economia, no importem més que l'economia, vull dir. Com sigui, dec tenir quelcom de Balmes jo també, perquè em sembla que també comparteixo el teu criteri sobre la necessitat de la "veritat". De fet, als meus alumnes (també amb certa grandiloqÜència teatral) els dic que estem en una "creuada" contra mentida, després fem un munt de consideracions osbre la veritat, el poder la veritat, la veritat del poder, etc; al final, però, tothom sap que diem quan parlem de veritat i mentida (prepararé un post, un altre en cartera. Tenim temps. I ganes)
Bona nit

Criteri ha dit...

Tenia pendent penjar alguna cosa de Balmes. A tall de lo que comentes he trobat "casualment" avui mateix això del mestre. Ja penjaré més coses, encara millors. Els no cristians que canvïin humilitat cristiana per humilitat a seques. Repeteixo que El Criteri no és un llibre de teologia.

La humildad cristiana en sus relaciones con los negocios mundanos

La humildad cristiana, esa virtud que nos hace conocer el límite de nuestras fuerzas, que nos revela nuestros propios defectos, que no nos permite exagerar nuestro mérito ni ensalzarnos sobre los demás, que no nos consiente despreciar a nadie, que nos inclina a aprovecharnos del consejo y ejemplo de todos, aun de los inferiores; que nos hace mirar como frivolidades indignas de un espíritu serio el andar en busca de aplausos, el saborearse en el humo de la lisonja; que no nos deja creer jamás que hemos llegado a la cumbre de la perfección en ningún sentido ni cegarnos hasta el punto de no ver lo mucho que nos queda por adelantar y la ventaja que nos llevan otros; esa virtud, que, bien entendida, es la verdad, pero la verdad aplicada al conocimiento de lo que somos, de nuestras relaciones con Dios y con los hombres, LA VERDAD GUIANDO NUESTRA CONDUCTA para que no nos extravíen las exageraciones del amor propio, esa virtud, repito, es de suma utilidad en todo cuanto concierne a la práctica, aun en las cosas puramente mundanas.

Sí; la humildad cristiana, en cambio de algunos sacrificios, produce grandes ventajas hasta en los asuntos más distantes de la devoción. El soberbio compra muy caro su satisfacción propia, y no advierte que la víctima que inmola a ese ídolo que ha levantado en su corazón son a veces sus intereses más queridos, es la misma gloria en pos de la cual tan desalado corre.
El Criteri, Jaume Balmes.

És d'aquelles "casualitats" Albert, que esmentaves al Quadern.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

CArai! humilitat i veritat s'han aplegat en els nostres blogs i comentaris com per art de màgina. M'han agradat molt les paraules de Balmes sobre la humilitat. M'han fet a mans un llibre sobre la pedagogia de BAlmes que tinc entre el munt de papers pendents. M'han vingut ganes de llegir aquest i també EL Criterio. A poc a poc.

Criteri ha dit...

M'oblidava. A mí també em va semblar una visió purament politeconomicista, sense aportar res, la del Nobel.

Esquematitzo: Vaig escriure al post parlant de la veritat, poc després em ve al cap que tenia pendent penjar quelcom de Balmes, després l'Albert esmenta la humilitat i Balmes com a home de la veritat,després fullejant el Criteri descobreixo la reflexió balmesiana coincident punt per punt amb la meva. Metempsicosis serà? I encara després vaig llegir l'entrada de l'Enric Vila, que podia ser contestada amb el mateix text. En fi, com dius, Albert, com per art de màgia.

Criteri ha dit...

M'oblidava. A mí també em va semblar una visió purament politeconomicista, sense aportar res, la del Nobel.

Esquematitzo: Vaig escriure al post parlant de la veritat, poc després em ve al cap que tenia pendent penjar quelcom de Balmes, després l'Albert esmenta la humilitat i Balmes com a home de la veritat,després fullejant el Criteri descobreixo la reflexió balmesiana coincident punt per punt amb la meva. Metempsicosis serà? I encara després vaig llegir l'entrada de l'Enric Vila, que podia ser contestada amb el mateix text. En fi, com dius, Albert, com per art de màgia.

be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,