9 de febrer de 2009

De pe a pa, tot es va acomplint. Cretinisme general i justificació

- La Vanguardia confirmava i detallava l'inici d'un tímid però decidit camí a l'autarquisme a diferents països. I que Obama retallava les mesures ecològiques per ajudar al consum.

- Parlava de sobrietat, autarquia i sol.lidaritat (SAS) com els conceptes claus. Per sol.lidaritat òbviament entenc la dels ocupats cap els aturats. California i altres estats en quasi fallida, han obligat als funcionaris a fer dos dies de vacances al mes, no pagades al més. Eh voilà.

- No sols no apliquen les mesures que calen i proposo sinó que algunes les apliquen al revés. Jo recomanava treballar a fons les energies renovables i n'han reduït dràsticament les ajudes. Jo reivindicava la pagesia de proximitat i justament s'ha iniciat el mobbing rural per a que pleguin granges i pagesos, a banda expropiacions per carreterotes. Veure el noi que portava una granja desconcertat i impotent per haver de plegar; pensar en la còmoda vida de jutges i polítics culpables és esfereïdor. A part d'explotar la pagesia en actiu, treuen la feina i sosteniment a molts , i probablement el nostre.

M'aterra que el món estigui en mans tan irresponsables i que els creguem tantes vegades.

M'emprenya que els fets no em contradiguin; no poder discutir-ho amb els de dalt. Es desesperant que essent obvi no vegin encara el que cal fer.

Començo a assumir que el cretinisme general ens portarà a un desastre total.

JUSTIFICACIÓ

Un any després d'encetar el blog m'he n'he adonat. Tot i no ser encara un avi, arribes a una edat que en que creus que per l'experiència tenim l'autoritat i el deure d'aconsellar, i si cal, pontificar, "De la vieja la conseja". Com sempre ha estat i ha de ser. I el deure dels joves és escoltar. La intenció és bona i les errades menors que a la joventud. I disculpeu. La impertinència juvenil torna de gran. O millor insolència?

A la pròxima entrada donaré una molt possible explicació particular de l'origen de la "crisi". I després ja, com trobar la sortida, l'única possible. Ens hi juguem molt, potser tot.

Missatge optimista: No cal dramatitzar. En el fons confio que no seran tan inútils i en continuarem tenint per menjar i beure, vestit i aixopluc. En realitat lo suficient.

4 comentaris:

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Ves al tanto amb la crisi que el Ralco diu que no estamos tan mal. El món a l'inreves. Malgrat les discrepàncies em sembla que no vas desencaminat. Almenys tu fas servir la lògica, que ja és molt. Auguro un anyet entretingut amb les discussions sobre esquerres-dretes i valors perquè la família també és un valor de l'esquerra. SI sapiguéssim penjar una cançó posaríem aquella de Supertramp, Crisi, What crisi? o quelcom semblant. He respost al teu comentari al meu blog amb un nou post perquè ara (fins el maig) disposo de menys temps.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Perdona per la foto. Ja la canviaré

Criteri ha dit...

EL Ralco com a bon gironí és un paio obert, però amb la meva ignorància a vegades no l'acabo d'interpretar. Aquesta orla -no sé si es de serie- ovalada decimononica de la foto és genial, deixa-la, hahaha

be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,