28 de gener de 2009

LA MANDRA DE PENSAR I EL FUTUR

En aquesta ocasió demano al passavolant que no tingui mandra de llegir això .

Les meves velles i noves prediccions es comencen a acomplir amb precisió rellotgera sorprenent.

- Nacionalització general de la banca : el suplement econòmic de la Vanguardia està dedicat integrament a això. (no sóc comunista i tota la vida ho he defensat).

- Lobbies USA: Obama ha contractat ja, un industrial de l'armament -pagano-.

- En Sebastian, ha parlat de caminar cap a l'autarquia! I jo que tenia recança de dir la paraula! Em sap greu Sebas, jo vaig ser primer -t'ho han xivat?-. Quatre mesures imaginatives que tenen i tothom les critica! Com els pisos de 30 metres com a primera vivenda. Vaig profetitzar en públic que la mesura era tan bona que no s'aplicaria.

Acabo de llegir que el conseller d'agricultura de la Gene aconsella consumir productes catalans.

Comencen a afinar o és que n'hi ha dos que pensen?

- Ensurts climàtics: Obvio els de fora. A tot sudeuropa i a casa nostra ja hem patit un ciclo inèdit i terrible. Més greu és el seu origen: un xoc tèrmic pels 20 graus en plena "setmana dels barbuts". Callen això i la responsabilitat que hi té l'home. I que el problema ambiental és el més acuciant.

Estic segur que a més d'un les meves prediccions han provocat somriure. És probable que mica en mica s'els hi glaci. Això "va en serio" nois.

No presumeixo de res, voldria àdhuc equivocar-me. Tinc parcel.les d'estupidesa com la infinita majoria: sóc incapaç d'identificar més de 4 models de cotxes; inútil per l'oratoria quotidiana; no sé anar per Barcelona; mé's difícil entendre els surtidors de benzina, la renda i mil coses més. Però hi han magnituds d'estupidesa col.lectiva desesperants i inconcebibles: coses que ja es veien venir fa 25 anys i que encara avui l'immensa majoria no veu, remeis a la crisis que ens enfonsaran més en tot, etc. Com no es pot veure allò evident? Ajuntem a l'estupidesa comuna -congènita a l'home- la ignorància, l'egoïsme, i sobretot la mandra de pensar i el cóctel fatal està servit. Deu fer tres lustres que ho escriguí: "...alegres i confiats com ovelles cap a l'escorxador". Em mossego la llengua, tot i que no hauria de fer-ho.

Torno a recordar els conceptes claus: SOBRIETAT, AUTARQUIA I SOL.LIDARITAT (SAS)

Quan hi penso ric sol:

Pla estava sol d'excursió amb un ase a Sardenya. Després d'hores terribles sense que l'ase volgués donar un pas; amb un Pla extenuat i amb la bèstia mirant-lo displicent, escrigué: "Vaig pensar fins i tot que l'ase tenia raó." Em passa el mateix: potser sóc jo l'errat i em penso que ho és el ferrat. La cosa òbvia és que algú pixa fora de test, i cal saber-ho.

*Estic content d'ara haver-me enrecordat d'aquesta planada, tan adient i divertida.
Es troba a un llibre sobre les Illes del Mediterrani.

8 comentaris:

RDC ha dit...

Considerar que un está errat o encertat és una qüestió de "Criteri".

Bon descobriment.Certament aquest pensament ens disculpa de moltes tortures: tant a nosaltres mateixos com als demés.

Salut.

Criteri ha dit...

Jo de ben jove pensava allò que altres ja havie formulat: tot és relatiu,fins i tot això és relatiu. Certament el grau del teu relativisme és extraordinari, únic. Estic segur que no acabo d'entendre'l del tot. Merci.

Albert Esteruelas ha dit...

Quina gràcia, Esteve. Encara ens haurem de fer parella. NO és broma (una mica´sí). Jo tampoc m'aclareixo per Barcelona. Vaja, que no em crec que tu siguis relativista, Esteve. Tu creus en l'estalvi. Jo també. I en altres coses. El relativisme és una epidèmica que afecta, gairabé en exclusiva, als pobres. Els relativistes ara amargaran el cap i es posaran el barret. Fixe. Jo crec en les teves prediccions.La pròxima, remetent a les teves, està pendent en un post.

Florenci Salesas ha dit...

Jo tampoc sóc bo per a entendre gairebé de res del món.

Crec que al màxim que podem aspirar és a la idea epidèrmica de les coses, aquella que déia en Pla quan parlava de com descriure les persones (recordes, el BloQG del dia 26? bé, és clar que sí... quina rucada acabo de dir!)i deixava per impossible l'interior, per insondable. I tot i així, quina epidermis entenem? És clar que hi ha tot un seguit de veritats absolutes, però óm massa gent; hi ha massa història, massa llibres; massa planetes i microbis; un sidral monumental; un cacau inassimilable. I, és clar, toca molt la moral acceptar que estem condemnats a ser uns ignorants molt còmics i distrets, per als que s'ho mirin des de dalt, ja sigui un déu, un marcià o el monolit de 2001, una odisea de l'espai.
I a l'afirmació que feres ahir sobre que Pla era un gran humorista, jo dic: indeed (que sempre queda un pelet més snob, i un ha de mantenir un cert status, sinó començaríem a caure simpàtic a tothom i això. al cap de la setmana, cansa). Vull dir... i tant! I dels bons, dels més refinats, elegants i, per això mateix, més corrosius. Sense mai emprar recursos fàcils, devasta el que li ve de gust dient -o deixant de dir- la paraula justa. Estaria, digem-ne, a les antípodes del Morancos, perquè ens entenguem (tampoc sóc jo ningú per a devaluar la feina d'aquests senyors que són uns professionals que, suposo, s'hauran de mereixer algun respecte...)
Bona nit senyor criteri i disculpi l'abús d'espai. Però, és clar, com que a Internet és gratuït! En descàrrec meu li haig d'avisar que jo em conformo de seguida amb una pena fàcil de cumplir pels meus pecats; així que vosté em pot llençar una sabata pel cap (no cal que sigui gaire cara: amb una espardenya feta a Indonèsia em conformo)

sense criteri ha dit...

En la teva reflexió crec que no esmentes "el" problema: la superpoblació humana que el planeta no pot mantenir. La major del les estupideses colectives es haver fet molt poc per solucionar-ho perque és politicament incorrecte (que jo coneixi nomès els xinesos han pres mesures sobre el tema)

Criteri ha dit...

M'he explicat fatal amb això del relativisme Albert, la cita estava fora de context, el que volia dir és que tenim una visió epidèrmica de les coses com deia Pla, i que a l'hora és evident que hi han un grapat de veritats absolutes, com diu en Florenci a qui li dic que res de sabates, més aviat pètals per les seves reflexions. Celebro que concidim -Pla humorista-Saps si algú ho ha dit i en quins termes?

És curiós que l'Albert deia fa poc que no era "gens, gens elitista" i Florenci fa declaració de snobisme. Crec Albert que ens ho hauriem de plantejar seriament-jo ja fa temps-. Malgré nous -mira un altra snobada forània- em sembla que estem condemnats a viure una vida lluny de la "tropa".

Sense criteri: bona observació,problema gravíssim, però no és EL PROBLEMA, encara.
Els contenidors estan plens de menjar i les deixelleries de coses aprofitables. L'aigua és el problema principal de la gana a Africa -i la BASE de la VIDA- i aquí entrariem en el canvi climàtic.

Brian ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
be ha dit...

華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,
酒店經紀,
酒店工作,
酒店上班,
酒店打工,
禮服酒店,
禮服公關,
酒店領檯,
華麗夢想,
夢世界,