Osona per un forat

Després de llegir les cartes al director vaig quedar parat de la rauxa que gasten en comparació al nostre Vallès. Vaig escriure també perquè algunes cartes m'incitaren a fer-ho.


Publicat al 9NOU d'Osona-Ripollès

Ja he deixat la insensata tendència a sentir-me interpelat per cada bajanada o genialitat expressada a la premsa, però després de llegir la secció de les cartes del n.2798 del 9NOU no puc evitar fer alguna reflexió. Primer vull felicitar els escribents per la seva incorrecció política, màxima expressió de democràcia. A la comarca veïna, la meva, la gent no parla per no ofendre -al setmanari mateix on tinc columna-. Cadascuna de les cartes haguessin merescut alguns comentaris.

Al capellà que no vol cobrar els serveis li diria que en marketing hi ha una llei que diu que allò que és gratis no es valorat. Aquí baís és impensable una demostració pública d'espanyolisme aferrissat com la d'en Roca,un català de socarrel -i molt més un Anglada-. El sentiment és lliure però, en tot cas el que caldria és que en Rovira recollís el guant i rebatés això que "no ha existit mai una consciència de nació". Un altra mostra d'aparent autoodi és la manera com s'emprenyen uns joves de Vic perquè molta gent "vomita" que Vic és com Liverpool. Potser no, però Catalunya tampoc és Anglaterra, i els Homes conill aquells a la majoria ni els sonen. He fruit la ironia de'n Jordi Roca i m'ha dolgut el que explica: amb les causes i prebostos que criticar i aquestes Verges -i molts que no tant-, prioritzen i malgasten el temps fotent-se amb la "gent de missa, tot fent-se l'atrevit".

Després de rellegir-lo, m'adono de la paradoxa -cabdal- que planteja en Vila, sobre la qual suposo que a vegades es deu debatre. Sovint faig estades a Osona i la considero la segona patria xica -de petit el pare esmentava sovint la "plana" i a ca la iaia tenien mossos d'aquí -i els segadors dels què parlava Jaume Pérez-. Voldria doncs tractar el dilema: Una ciutat de Vic amb "escales mecàniques", Mc Donalds, disseny, Cortes Ingleses i estar ben assortits? O el Vic de sempre, menestral i cassolà però amb algunes mancances de la modernor? Sé que això ho han de decidir els vigatans, però també cal que sàpiguen que si venim a Vic és per passejar-nos pels vells carrers estrets humits i d'antigues cases, fins i tot la llegenda levítiva és un atractiu. I perquè encara es manté aquesta flaire d'una Catalunya antiga -i de purins, si s'escaigués-. No he pogut evitar la broma. Sé que és romanticisme tronat, que no són temps de líriques i que tot ha de ser funcional i modern. Però pensem en el paradigme extrem, Venècia: una ciutat insalubre, de cases inhabitables, intransitable, però que des del mateix moment que s'hi fessin pisos sòlids, grans superfícies i modernors diverses potser si que dels seus habitants tants no en marxarien, però caldria veure si tants turistes hi anirien, a deixar les virolles. Suposo que cal triar.