28 de febrer de 2011

Post d'interès només per criteraires i criterofòbics. O no.

Una vegada escrit pensava en no penjar-ho, però com que ja estava redactat ho faig. Si algu és nou al blog que no intenti saber res més del tema d'allò que escric ara. Els fets que aquí passaren i cuegen són perfectament prescindibles. I fora de la comprensió normal.

Escric això a partir dels comentaris d'els dos "tutors"  -un s'acomiada - i a fi que -si cal- s'esbravin  definitivament ells i tot "l'anonimam". Definitivament jo, amb aquestes 4 paraules dono per tancada "la Cosa".

És tanta la insistència en corregir-me, tan gran l'interès en ma modesta persona  -com semblant que ho és la seva decepció- que em crec en el deure de contestar.  Sembla que em coneixen una mica els putes -bé relativament- , a qui no anomenaré perquè no tenen nom.

Amistats perilloses

Diu que  no "m'hauria" de fer amb el fatxa de l'Apañò o el bèstia d'en Noctas, o la Ninnette. I ells amb mi? Però el cert és que m'atreuen les persones que escriuen sense embuts, sense negar que et poden treure de polleguera. Crec també poder afirmar que amb l'Apaño compartim una cosa, que a partir d'ara reivindico com tret distintiu de l'escola critèrica: Humor i transcendència. Tooot lo maldestre que vulgueu.

És possible que hi hagi problemes i gelosies entre els tutors, o anònims, i hagi rebut jo de rebot, i perquè: els amics dels meus enemics són els meus enemics, diuen. Fins i tot potser algun em volgués una mica de bé. Pusil.lànim i indecís com sóc a vegades dubto i ara intento explicar-ho.

Tolerància 10

Dubto p.e. sí era per tenir uns putos comentaris més," y seguidismo"  que fes concessions als anònims "estranys" o era per curiositat. "Huye del halago y la lisonja". Fugir  on?  També: "...malsana curiosidad?" No ho sé. I també per la meva ingenuïtat.

La verda Ninnette

Tenia enllestida una cosa sobre les referències que feieu asiduament però no cal. Poc després vaig trobar una cosa relacionada que servirà per a referir-m'hi i que constitueix una de les Casualitats critèriques més espectaculars . D'aquelles coses  que només, només poden passar a can Criteri. Modèstia apart.

Modèstia apart

"El Criteri és torna pagat de si mateix...dogmàtic". Mireu, m'he passat mitja vida donant-me-les de menys, massa -influències de la humil.litat cristiana mal païda. Davant la seguretat que tanta gent gasta pensava sempre abans: segur que no tinc raó. Amb els anys, i vista la immensa estultícia que ens rodeja, deixeu-me fer una mica la pau. Seré rotund en les coses que sé i prou, això sí. En són quatre.

"abandona ya, de una vez, toda la tontería que relacionas con “El Criterio” 

 Com  més en llegeixo més m'exalta, m'admira, m'hi identifico i aprenc Com més va més gegantina s'apar la figura del monstre de Vic. Estic llegint els seus escrits polítics. Ens explica les mateixes disensions entre polítics cretins i el cretinisme del populatxo quan és massa ; el mateix immens cabdal d'estupidesa humana que fa impossible un mínim ordre i senderi; el mateix menys eniment de la gent de seny. Ell amb la seva immensa  lucidesa  tot ho veia, ho deia i volia corregir. Res no ha canviat.  Llavors però hi era ell, a qui com a mínim hom l'escoltava. De la seva colossal figura i acció en queden restes vergonyants i aquest espai critèric, dret, militant. Aquest miserable blog amb ses quatre espurnes - (veure nota), brillants a vegades però inofensives sempre. Patètic hereu i relleu del testimoni de la seva flama convertida en mitja cerilla. Esventada ombra fosca de sa figura.

Sincerament, sobretot als dos tutors, no sé si dir-vos gràcies o desgraciats -per haver-me desquiciat alguna estona sense jo adonar-me i per altres coses que només vosaltres sabeu-. En aixó no arribo a més. Suposo us mereixeu les dues coses una mica.

Nota i Casualitat. Hores després llegia quatre estrofes de Quadrado -a Balmes.

...se exhale de sus cenizas una chispa que el pecho os encienda
i eterno el obsequio viviente serà

Trailers. El que avançava de la grandíssima coincidència, i un altre, relacionat però d'interés més general, per les cites adhoquíssimes: Qui m'interessa. Com sóc. 


26 de febrer de 2011

L'home que xiuxiuejava a les vaques ;) -pinzellades personals- I trailer

Pinzellades personals d'un temps i uns amics

Aquest dijous em va deixar un regust amarg estrany. Primer l'enterrament del pare d'una amiga; després uns mails i mailsentesos d'un o una comentarista em van deixar mig tocadot. A més  fou el dia del meu aniversari, dia joiós, diuen els canons, però cada any menys quan veus que cada vegada més es distancien ànima i esperit dels anys que et marquen el calendari, semblant a l'angoixa del cos de l'home que atrapa una ànima de dona.

A l'enterrament ens trobarem amics que no ens veiem gaire, de la colla del Regino -el tancament d'aquest espai ha estat la pitjor catàstrofe sociocultural de Mollet. Ho signo i rubrico. L'Esteve Tura em va dir que a vegades em llegia. M'havia trobat googlejant el seu nom. És dels comptats molletants que m'ho han dit directament. I ja que li fa gràcia trobar que l'esmento li volia dedicar aquest post, ja que sempre ha sortit en segon ordre darrera la seva germana la M. Tura. Pensava fer només una clucada d'ullet per quan em llegís, però quant amarro les tecles...ja em coneixeu alguns.

Deu ser bona idea posar els noms propis als posts així si l'esmentat es googleja...ve a petar aqui.  El Josep Soriano, Toni Xicola, Joan Maiol, també hi eren. Les famílies del Joan i l'Esteve -també vaquers- eren dels últims representants de l'extinta i poderosa pagesia molletana. Nosaltres teníem granja i la terra a Sta. Eulàlia. Suposo que aquest factor rústicà marcava també un tarannà comú que ens unia, també amb els altres amics esmentats. Mig pagesots mig il.lustrats. L'Esteve aviat amb carrera, d'advocat. Les meves carreres -quan no estava a l'oficina- eren darrera el bestiar. "Carrera" -la ramadera- que potser hagués continuat -com sempre els hereus- si no fos per l'expoli que pateix la pagesia. Sempre poso la granja com a excusa (?) de no haver estudiat a la universitat.

Tremenda nostàlgia, idealitzat record potser d'aquells 70-80. L'Esteve i jo erem molt amics, ens unia un cert escepticisme, una personalitat una mica especial, potser complicada, però a l'hora senzills i planers; un surrealisme molletà -existeix- i interessos comuns: entre ells lògicament les ties. T'enrecorde's Esteve com planejàvem estratègies de penetració -mai consumada-, passerells de nosaltres?  La política ens relliscava, o no en parlàvem. I n'hi havien més de nexes, no sé quins diria ell, i que no en dirà cap perquè és tímid. Érem del tipus tímid que a vegades es llença en barrina. Fixeu-vos si erem amics que havíem dormit al mateix llit. He dit dormir, cabrons!

No sé si xerro massa però aquestes animalades són inofensives i si és fer el pallasso el faig. En tinc una mica l'ànima. Ha passat el temps però a vegades encara pràctico allò que deiem, fent-nos el txulo o desmenjat:  paaaso de tot...:)

I no s'enfadarà l'Esteve, perquè sí dic que ell xiuxiuejava a les vaques, aquest Criteri, el descrit com a "beatífic" Criteri -en realitat sóc d'un beatífic nerviós- degollava aus i desnucava tendres conillets   i més (a vegades i quan no ho feia el meu pare),  que la vida, com el futbol és...asín.

Saluts, amics i lectors!

Trailer: d'interés només -o no- PER A CRITERISTES, CRITERÒFOBS I CRITICAIRES

He hagut d'esborrar diversos missatges de frenopàtic, al post anterior.
No s'admetran doncs missatges anònims i això em toca els...homònims.

23 de febrer de 2011

Les meves in-experiències polítiques. Nova gran (?) estrena, trailer

Se m'ha esborrat! Ni que sigui per a recordar les meves pífies, i alienes, extractejo.

Deia que vaig errar a l'anar de candidat independent a ERC Mollet -de fet els hi vaig fer mitja llista. L'esperit del partit no era el meu.

Vaig anar a la mani contra la guerra d'Irak i era mani antiPP.
Un amic va anar a la de Miguel Angel Blanco i era mani antiPSOE.
Raimon va cantar al seu homenatge i el xiularen per cantar en catala
Vaig errar en les possibilitats de Carretero. Carretero toorna a ERC.

Que fastigosa és la política. I hi ha gent que no entén a qui no té una ideologia!

Deixò nou TRAILER: Per raons no alienes a la meva voluntat es posposa l'anunciada com a gran  estrena: La química internàutica. Al seu lloc el lleuger divertimento: L'home que xiuxiuejava a les vaques. Coses personals i indiscrecionetes. Per a sucar-hi una mica de pa, sec.

22 de febrer de 2011

"Cascando a Mr Supercalifaisy" (Aquest havia de ser el títol) I un tag nou.

Per no allargar el debat estèril (?) deixo sense publicar allò que tenia escrit pel Supercalifbuf  i tots els que es vanten d'anar en màniga curta a casa a l'hivern. Que ben segur són els mateixos  que no fan res pel medi, bé, mal. Potser només recordar-li que al contrari d'allò que diu, als comunistes no s'els ha d'ensenyar res d'ecocidisme: Txernòbil, Aral, la Xina, el Bàltic fotut, etc.

Si hom vol cloure els comentaris anteriors, enganxo la darrera contesta meva i després narro dos flaixos, pintorescos.

El meu coment del post anterior

"Destraler: on dic caçar s'entén que tu mateix et pares el parany pel que seràs caçat (descobert)
Ara ho capto, quan Indíbil diu "ideals pedestres" es refereix a l'anar a peu, en cotraposició al cotxe.-suposo.

"més sol que la una" Això m'hagués preocupat abans, no ara que tinc un nombre acceptable de lectors. Aquesta és l'única dada estadística que sé buscar, i em refereixo a l'Evo, a qui dono les gràcies per portar unamica d'aire fresc:) i per la dada del PR5, que la veritat no en tenia idea i que després de buscar-ho tampoc s'entén massa: qué si és per nombre d'enllaços (?), que si google filtra...en fi sembla que ésta bé i moltes gràcies Evo. No tindré més fums, ans el contrari més responsabilitat. Ah, el bitllet és "franquista" però és Balmes, sí.

Destraler, et vaig censuar per ser groller amb una dama, oju. `

Snifar òxid,aquí has estat bé, veus:)

Bé, una MÍNIMA NORMATIVA:

S'agraeix qualsevol comentari però en aquest ordre:

1 Que vagin sobre el tema o que aportin alguna informació breu que creieu que em pot interesar.

2 Les digressions amb solta i volta.

3 Les qüestions i desqualificacions ad hominem, no m'agraden, pero es toleraran fins cert punt. No es toleraran les agressions grolleres "ad feminem".

Afegeixo Destraler, del xafarderio ets el rei. Ah i no pateixis, no diria qui ets si ho sapigués. T'ha dolgut i ho sento si t'has sentit menyspreat comparativament, però tu ho has dit: parlo d'ecologia, d'allò que en penso pel bé comú i em surts amb massa estirabots. Pots posar salsa picant, però que s'adigui al plat.

Pel Superecocida: el petroli...cap amunt que fa pujada, de retruc tota l'energia."

Flaixos caçats

Mireu quina forma més castissa la que em parla el meu ordinador: la vostra basadadadasastatact...

Un amic em va dir que va anar a menjar calçots i els hi van portar amb...maionesa. I s'els van emportar, és clar.


Trailers: Alguna pregunta i teoria estrafolària de les meves. I enllesteixo: La "química" internàutica.




17 de febrer de 2011

Teoria "peregrina": la calefacció "central" és una mariconada

Teoria i insult a la int.

Ahir estava sol a casa, amb la calefacció -gasoil- apagada. La resta de la família hagués optat
per engegar la caldera, que escalfa totes les cambres de la casa, cambres on de dia si va poc i no  per estar-hi quiet i no calen 19-21 graus, que això sí, he pogut aconseguir imposar. Jo vaig optar per obrir la bomba de calor que escalfa bàsicament el saló-menjador, on havia jo d'estar. Per tant: d'escalfar 7 estances vaig passar a 1: 86 % d'estalvi energètic i econòmic! 

Visualitzem-ho així: imagineu que a cada estança hi hagués una llar de foc i haguéssiu d'anar-hi posant llenya i llenya per a tenir-les calentes, tot i no haver-hi ningú.

Durant el franquisme hi havien slogans genials, recordeu aquell dels 70,s -referit a no sé quina energia: USTED PUEDE PAGARLA, ESPAÑA NO. 

Consell

L'altre mesura, de tan tonta risible: en lloc de posar més temperatura posar-vos un jersey, quan més gruixut millor. Abans d'escalfar l'aire i les totxanes per escalfar-vos, escalfeu-vos primer vosaltres amb roba, capsigranys!...si no ho feu. Em protesta a vegades la canalla que té "fred" i els bordegassos m'ho diuen vestits amb un trist xandall. A la feina també,  quasi tothom amb roba de primavera a l'hivern. Obvio dies de fred rigorós.

O sia, protesteu si voleu de l'augment del preu de l'energia, però sempre després de prendre mesures d'estalvi. Obvio dies de fred rigorós.

Sé que tot i tenir raó ningu hi estarà d'acord -ni potser la tan guerrera militant que pensem.

Notes.

No sé podre mantenir el propòsit de no argumentar sobre medi ambient, en tot cas no puc evitar contribuir a la causa  donant consells, en plan mestretites potser.

He contestat els darrers comentaris del pastpost i si algú vol parlar d'allò faci-ho allà, sisplau.

13 de febrer de 2011

Insult a la intel.ligència per part del poder. Anècdota significativa. I pregunta. Inèdita i necessaria. I resposta pendent.

Insult

A l'obra Hair, que va de hippys, a Barcelona, hi ha un actor fuma a l'escenari -fa veure que és un porro. L''autoritat INCOMPETENT ha dit que o deixa la CIGARRETA o li foten un PURO, i tanquen el teatre. Fa por tanta estupidesa. I són els que ens manen i gestionen!! Bé, mamen més que manen.


Atenció, pregunta

A quantes cigarretes equivalen l'emissió dels gasos verinosos d'un cotxe en un minut? Ni que sigui aproximat. Calculant diamètres, pressió i components, calculo que centenars de cigarretes. Multipliquem cotxes per minuts i cigarretes. Només a Barcelona per exemple. A cap "científic" se li ha ocorregut pregunta tan de canalla?!

RESPOSTA pendent

Un cotxe a 120 contamina 4 vegades més que a 60 per hora. Dada -comprovada- molt útil.



Nota

M'he fet el propòsit de no perdre més el temps reivindicant el respecte a la natura ni a fer-ne pedagogia, per raons que ja diré. La principal és aquesta...la de no perdre més el temps, però n'hi ha més.

10 de febrer de 2011

Casualitats critèriques i insult a la intel.ligència

El que exposo són fets, permeteu-me el transfons una mica para-paranoic. I perdoneu-me les autoreferències.

En un escrit a 20 minutos criticava el serial Ventdelpla. Poc després va posar el nom d'Esteve al marieta de la sèrie.

Al blog se m'ha acusat a vegades de capellanet i seminarista. I van, i al serial La Riera i posen al capellà el nom d'Esteve.

El pagès casat és assidu a jugar a cartes amb un altre pagès, el qual es queixa de la seva situació econòmica migrada i enveja en Criteri (impecable metàfora), un pagès ric.  Fragment de la resenya de Les tombes buides, de Marc Masdeu,  a Timeout. Hores d'ara pel Google no he pogut esbrinar si Criteri és un sant. El fet remarcable però és la  coincidència en el temps de dos senyors Criteris.

A Can Damien ho posava abans d'ahir, com a problema: quantes vegades contamina més un cotxe que va a 120 que un que va a 60. Ahir, a Que, qui, com van contestar-me, amb es mateixes xifres meves: un cotxe a 120 contamina....vegades més. (penseu-hi, la solució aviat:) Aquesta informació és clau!

Insult a la intel.ligència

En aquest mateix programa -visió obligatòria- van parlar de la pol.lució barcelonina. Esgarrifós. Com terrorífica és la histèria antitabaquil i en canvi el passotisme enfront el fet de respirar verí tot el dia. Insult a la intel.ligència.

b.e. Cada dia més convençut: el desgavell ambiental és el primer problema. I el cotxe el paradigma.

7 de febrer de 2011

Pregunto no sé si més pèrfid o estupefacte sobre estupefaents

Els nois dels instituts, els qui freqüenten les sales de ball -ja no sé si s'en diuen discoteques, els usuaris de les cases de mala nota, l'urbanita de les places dures i toves, el jovent pagès de les comarques...i els pares de tots ells, en definitiva...tothom sap -o pot saber- on es venen les drogues. Tothom MENYS qui ho hauria de saber: qui las ha de perseguir. Quina explicació racional podem donar?

M'en descuidava. Lo més esgarrifós és que a la gent se li enfot si es persegueix o no els camells, o elefants.

Cine 
El perfum

Mai a una bona primera part d'una pel.licula li ha seguit una segona tan dolenta i extraviada com a El Perfum. La culpa deu ser de la novel.la en sí. Vaig maleïr el temps perdut enganyat. A no ser que trobem "imaginatiu" que amb el destil.lat de l'olor corporal d'una donzella aplicat a un senyor, aquest tingui el poder de...no sé, jo vaig veure que provocava una mena d'orgia entre el populatxo, el perfum com a metafísica, essència de l'amor, el poder de l'amor, no ho sé. Dec ser poc interpretatiu.

2 de febrer de 2011

Va de conspiranoies i populatxo. Post pèrfid.

1 Pregunta p

No sense abans manifestar el meu condól pel tràgic accident -no, homicidi- del nebot de Trias i la filla de T. Cantó vull preguntar una cosa : Perquè amaguen que hi ha kamizakes que van contra direcció a les nits són gent que ho fa com un joc, en el que es guanyen tants diners com  kilòmetres fan. Ho fan snifats i a vegades beguts. Per què menteixen i ens diuen que "anava begut i es va equivocar de carril". Insult a la intel.ligència.

2 Pregunta p.

Quanta gent del populatxo * aquest -il.lustrat o no- que pot pagar-se la llum i protesta perquè puja es deixa els llums oberts o no s'hi mira amb la calefacció o l'aire condicionat, amb les bombetes, etc? Volen que no pugi per continuar malbaratant-la.

Quantes llums tens ara mateix amic lector enceses i que no són estrictament necessàries. O radiadors escalfant espais on hi vas una estona al dia o només a dormir?


3 Teoria política pèrfida-pelegrina

Després d'observar uns quillets, com parlaven, es movien, etc,  i tot pensant que fins i tot el PSC va entrant per la dreçera sobiranista vaig pensar que d'aqui poques dècades, o lustres només aquests a qui anomenem quillos són els qui s'oposarien a la independència, sobirania catalana -o com ho volgueu dir. I fins i tot potser ni tots aquests, penso ara. He viscut els anys on tot juanillo era del Madrid, ara la cosa difereix molt, i per algo es comença. (òbviament hi haurien altres repatanis, però serien minories, de més status social)

* Populatxo: paraula estimada per Albert Serra  -director heterodoxíssim. Antòlogica la intervenció a la ràdio on l'hi vaig sentir escometent encès als -sobretot- joves. Una part:  "Ja pots tenir tres o quatre ordinadors ja, si no els fas servir per créixer i elevar-te cultural o espiritualment i només els fas servir per bestieses. Inútil! " Tot l'equip Clapés aplaudint, sobretot el gran senyor Marcel.li. Vaig gaudir.

Post diria que una mica acètic. Demanava suggeriments, al post anterior, també perquè a casa a vegades em diuen que sóc massa criticaire i potser que algú en proposaria algún tema suggerent positiu. Realment m'és difícil  restar callat davant tanta  estulti-injustícia. Però com han dit companys blogaires, un blog és una via d'escapament i penso que de flors i violes ja ens en parlen prou "els de dalt".