Les meves pors a la independència i 4 cosetes més

- L'home es la mesura de totes les coses, digué Protàgores. Intueixo que Dèu i el Toni Albà són la mesura de l'home. Parlar l'Albà i desbarrar tot és una.L'última ha sigut comparar l'atemptat islamista de Madrid amb les morts causades per "l'estat espanyol" (sic). A sobre no s'adona que també Catalunya és estat espanyol. La mesura en què hom valori o respecti Albà o allò espiritual és la seva mesura humana. Als seguidors meus de Twitter que a l'hora ho siguin d'Albà que m'ho diguin sisplau que sabran el que és bo. Ja fa temps que tinc presa la mesura al #catolicofob Albà. Vegeu la meva llista negra d'indesitjables o tanoques perillosos.

- Catalunya està malalta de #ppitis, quan els altres són igual o pitjor. Els mass media catalans callen com cretins lo de Mercasevilla, la #malaMaleni, les porcades -amb perdó dels porcs- de l'Alhambra, etc.

- Diu Espanya per fer por, que el PIB baixaria amb la independència. Doncs mireu, a un decreixementista lo que li fa por és el contrari, que s'iniciés un nou desarrollismo que tornés a omplir de fàbriques els racons més fèrtils i bonics del país. Fa por també que la futura Catalunya estigui impregnada de #albanisme, de #progritis i els prejudicis fòbics ja esmentats.

I l'altre tema, la crisi. Sí, n'hi ha, però de creixement excessiu, i de seny i moral. I sobretot ambiental: ni sap ploure ni ja sabem quasi què és el fred d'hivern.