El Twitter i la mare que el va parir i un servidor

Hi ha algun estudi matemàtic  sobre les probabilitats que té un tweet  de ser llegit, tenint en compte el nombre de seguidors -o  l'hora i dia, etc? I sobre la progressió geomètrica amb els RT? Estadísticament i a priori sembla obvi que una persona que en segueix centenars, amb els RT corresponents  només pot llegir un escassísim percentatge dels tweets que rep, entre els que probablement no hi serà el nostre. Que n'esperem de Twitter? Cal contestar les respostes? I els famosos i famosets? sembla una eina a mida d'ells. És útil, més terapèutic que perillós? Té més fullaraca que contingut? És més que res un hobby. Té més influència que un blog? Són preguntes que no crec que siguin massa satisfetes.

Confesso que n'estic avorrit de Catalunya com a monotema a la cataxarxa. He descobert -després de buscar- uns twitaires, de moment la majoria en castellà, amb un enginy que ja voldrien molts professionals, sobretot els practicants de la "conyeta". Un enginy reparador. He redescobert també la posició prevalent de l'humor a la vida. Intentaré per la meva part  canviar el txip transcendent -que molts portem a sobre- o més ben dit, endollar el txip humorístic, amb llibertat i intentaré fer més sovint les meves aportacions a l'alegria  , quan la gràcia divina m'inspiri la gràcia.

Fa uns mesos que estic a Twitter i no acabo de entendre'n el sentit que hi troba la gent.

Trailer (aprofitant Falles, del passat viatge)

Crònica d'una jornada valenciana i fallera. Amb diverses facècies

El viatge

Sis del matí, dissabte. Cap a València fallera. La Pepi -organitzadora-  va avisar: no pugeu als autocars perquè pot ser que el que vingui primer sigui el 2 i el segon l'1. Arriben els autocars i un bon gruix de gent que tenia l'1 va pujar al 2 i viceversa. El primer en arribar era l'autocar 2 i el segon l'1! Quan ja hi estaven aposentats, tots cap a terra a fer el canvi. Després algun viatger va ocupar el seient dels guies i el...

(Continuarà)