Per vacances, va de sexe

 Preguntetes

Abans de marxar, us deixo unes fresques (?) propostes pèrfides.

1- Si fossis forçat sense remissió a tenir una relació zoofílica, quin animal triaries?

2- Igualment, si essent heterosexual, et fessin triar entre empènyer un barbat home o una linda cabreta. (o, si gai, a una dona)

3- Pregunta-dubte personal

Seguint el fil de la darrera. M'han regalat un massatge a mi i la dona. Diu que l'imparteixen mans masculines, i a mi això em fa...no ho sé, una mica de repelús. Necessito saber si s'ha de ser molt rar per a rebutjar que un mascle et possi les mans a sobre. Algú em pot dir que opina?

Potser apart de pèrfides són heavies qüestions, per tant, menys els valents, que algun n'hi ha que em llegeix;), accepto que passeu de respondre-les. Però són vacances d'estiu, home, animeu-vos! Tothom sap que és un dels jocs -entremeliat- d'en Criteri.

Aquestes preguntes podeu probar de plantejar-les en alguna reunió avorrida-desinhibida. Tot i que amb la banalització del sexe imperant, no crec que calgui molta desinhibició ni s'esquinci res. Ja em direu, si de cas.

És possible que la propera sigui ja una part de la crònica de les meves andances a...

Ara sí, bones vacances!

Sexe. Perfídies breus.

Pregunta pèrfida

Com s'explica que amb més llibertat sexual -o sia més facilitat per a practicar sexe- més informació sexològica, més accesibilitat als mètodes anticonceptius, hi hagi més prostitució que mai, fins i tot als carrers del bell mig de Barcelona (sic), pràcticament una inundació. amb grans megabordells. I més pornografia i més malalties sexuals i més embarassos que mai -amb les dones menys submises.

Alguna cosa falla, per no dir tot. I ningú en parla! De totes maneres, i de la mateixa manera que la teoria pèrfida del past post, són coses que es responen soles:). Ara bé, cal  plantejar-les.

Teoria peregrina 

Nois, em sembla que cal deduir que això del sexe, de "l'alliberament sexual", en lloc  d'alliberar -així ens ho repetien- esclavitza.

Conclusió després dels comentaris: 

Hi han estímuls constants, promoguts des del poder, com a eïna castradora del pensament crític, d'incitàció al sexe. Ajuntat a la pulsió sexual innata i la prostitució fruit de la manca de feina, hem esdevingut Can pixarellisca.

Permeteu-me una pregunta, pèrfida

Després de tanta verborrea -existeix graforrea?- una pregunta.

Faríeu l'amor amb una persona, la més guapa del món, si fos portadora del virus de la sida? amb goma, és clar, i fet el supòsit que fóssiu promiscuos. La pregunta és pertinent, i molt, però qui la trobi "impertinent" també tindrà raó. No té res d'innocent.

Fa temps que me l'havia plantejat, i ara amb el blog la sotmeto a reflexió pública, després de sentir diverses nenes que anaven a buscar la "pastilla" perquè "s'els hi havia trencat el condó".

- Filem més prim -no hi ha manera d'abreujar-

Penso ara que el que m'agradaria saber és: Per què des de quasi tot arreu es considera més positiu el condó que la reducció de la promiscuitat, en la lluita contra la sida? Se m'escapa.

Per cert, hem de reconèixer que en el tema dels preservatius la església s'explica fatal, quan abans ho deixava claríssim. Sempre havia sentit: si no puedes ser casto sé cauto.

Enceto el tag Preguntes pèrfides. L'Oriol Escura qualificà així moltes preguntes meves.

Un comentarista ha observat el paper important en el debat de la indústria -lobby?- dels profilàctics. Quan dic que l'Església s'explica fatal és perquè la gent encara creu que l'Església critica els condons en situacions de risc. Tot plegat Déu n'hi do.