Coses que fan ràbia -tres- i una pregunta pèrfida

Coses que fan ràbia

1-  Diuen -els "progressistes"- que abans hi havia el mateix nombre de crims passionals que ara, i que lo que passava és que abans no se sabia. Ni cas, però fa ràbia. El que cal és determinar el perquè de l'extraordinari augment d'aquesta xacra. Hom diu que ve donat "per la deformació dels rols tradicionals i la masculinització de la dona". Hi hauran altres explicacions però aquesta sembla també plausible.

2-  Fa ràbia que a les noticies amaguin la nacionalitat dels autors dels delictes contra la seguretat ciutadana. És per alguna cosa?

3- Fa ràbia que "informin" dels assassinats passionals -hora, arma,carrer, etc- i no parlin del perfil, del retrat de l'assassí-na i ses circumstàncies vitals, també de la nacionalitat. Senyors: això no és informar sinó donar una notícia en forma d'avís. Falta -nogensmenys!- que els elements claus per a situar-nos, la veritable informació.

Pregunta pèrfida

Ramon Barnils deia que "Catalunya serà independent quan el Barça baixi a segona", en canvi el pujolisme afirma que les victòries del Barça aixequen l'ànim i esperit reivindicatiu dels catalans. Quina és l'afirmació encertada? Què és millor per l'emancipació del país? 

Dues reflexions particulars sobre el Concert al Camp Nou. Compte amb els tontos sobretot

A banda que els catalans no tenim un mínim d'astúcia política, si afegim els quatre tontos que van xiular al Ramoncín i els que es van posicionar per Palestina -ja podem esperar ara del lobby jueu-,els cagadubtes, els privilegiats, una massa dependentista d'origen forà i la fortalesa de l'adversari no podem ser massa optimistes pel que fa a una ràpida resolució del contenciós amb l'estat.

Pregunta pèrfida

S'han escrit rius de tinta sobre el concert, però com sempre manca la veritable informació. El que -a mi al menys- m'importa més, és que els artistes catalans que ara tallen el bacallà o algú que ho sàpiga diguin perquè no eren al concert.

Lesbianes i...

M'han dit que una parella de lesbianes de la comarca, bé, concretament una, está embarassada per inseminació o fecundació -no sé com es diu exactament- artificial. M'en guardaré de criticar la mare, que seguint els poderosíssims instints naturals, maternals, ha volgut portar una vida al món.

La meva reflexió va en el sentit de que jo sóc incapaç, com a home, de comprendre aquesta decisió. Jo no seria capaç de triar criar, engendrar un fill de qui no saps qui és el progenitor.

D'altra banda, hem de suposar que ja deu estar estudiat que el fet de que aquest fill -de més gran-  no pugui saber qui és el pare, o que el fet de criar-se amb dues persones d'igual sexe no l'afectarà emocional o psicològicament. Que tot els hi vagi bé.

Ja sé que és una pregunta embarassosa, he,he, i si no la faig jo...Em sap greu i disculpes si algú la considera innecesària.

Deixo dues Preguntes Pèrfides sobre drets homosexuals i immigració

 Feia temps que no feia cap pregunta pèrfida. Vegeu tag. (post curtet)

-A una taula rodona un va dir: Jo prefereixo tenir una mare a un tio amb barba que me'n faci.
La pregunta esdevé òbvia: Com es podria justificar que és el mateix tenir dos progenitors barbuts -ara la moda és que es rapin també- que un pare i una mare?

- Aporten alguna cosa els centenars de milers de negres, musulmans, etc que hi ha a Catalunya?

I sapigueu:: encara que ho sembli, ni les preguntes  mai no són pèrfides ni aquest post és carca. Ni he de justificar res que no dic.

Dues facècies religioses viscudes- una, reflexió inèdita. Lleida

Dissabte passàrem amb uns amics el dia a LLeida  i allí sorgiren dos temes que us comento.

-A la visita, recomenable -i cara- a la Seu Vella, la guía -molt competent- anava deixant anar alguna ironia i conyeta -inexactes a més en la seva arrel- sobre l'Església, i que òbviament eren cel.lebrades amb riures sota el nas per part del ramat de visitants. Ja tenia jo el gotet inflat de tanta conyeta i al comentar la guia el gran fresc de la Pia Almoïna on es representa la gent a taula que era alimentada per l'església, vaig pensar Ara és la meva. I vaig comentar que allò era la versió medieval de Caritas i que sort en tenien els pobres de l'Església, etc, La guia intentava mantenir-se als seus tretze, però no sé si s'en va sortir, però les gracietes s'acabaren.

Per cert, les destrosses que s'han fet a la Seu de Lleida,i  al seu contingut, durant segles és una altra mostra de la massa habitual misèria intel.lectual de la condició humana. Ja té pebrots que fos el govern de Franco el que començes a recuperar i preservar l'espai després de més de dos-cents anys de destrosses.

-L'altra. Un dels amics del viatge em va comentar mig criticant: Els pintors medievals només pintaven coses religioses, imagina't si....Sembla atinada però és una observació trampa, en la que jo també hi havia caigut. Veja'm. En aquell temps el pintor no era res ni ningú. Els equips de pintors eren contractats tal com si fossin picapedrers, feien l'encàrrec i llestos. La gent no penjava quadros a les cases. Incloguem-hi el gòtic. La gent era més espiritual i trobava més adient representar escenes bíbliques i de sants que no pas pintar perdius mortes amb quatre pomes i raïms. Reconec que hom pot afegir més raons i reflexions. Serveixi al menys las que he escrit per adonar-nos que no podem jutjar les societats antigues...com si fossin modernes.

Quin regal de noces ha de fer una família senzilla a un polític de sou milionari?

Tinc un parent que està convidat a una boda i no sap que feR. El nuvi és un polític municipal i des de fa quatre dies també amb cadira a la Diputació. Dos sous d'escàndol -que val més que no sapigueu- per fer ben poca cosa. Aquest parent no té res en contra del polític que es casa; la indignació -i la de mig poble- no és per ell que només ha fet que aprofitar-se del sistema de prebendes polítiques. Això sí, caldria valorar si és ètic acceptar uns diners que no et corresponen moralment.  Però és clar, el meu parent, quasi mileurista i contestatari, diu que li toca bastant la pera haver de fer un bon regal o ingrés a algú que parasita la societat. El regal ja el te cada més a través dels impostos i sancions de la ciutadania.

Hi van cinc persones. Que hauriien de fer els convidats, uns indignats però tots banyuts? Pagar el beure, a sobre? Fer només un detallet? Cap regal? Com justificar-ho? No anar-hi?  I els principis?:


Trailer. Al pròxim post detallo uns quants sablassos més que m'han cardat "els de dalt" i altres vulgaritats. Un d'ells sobre obligacions preferents.

Una teoria peregrina sobre les drogues i una pregunta pèrfida sobre el Barça i Catalunya

Teoria Peregrina sobre la permissivitat de drogues

Una teoria peregrina de les meves atribuia l'obssessió antitabaquil del establishment a les propietats de la nicotina -veure tag de les teories. Toca ara explicar -explicar-me- perquè no es fa res, res, res, contra el tràfec de marihuana -i poquet contra les altres drogues,essent xacra que afecta la salut de la població -joves en particular-, li causa d'inseguretat  -bandes de traficants. Resposta: Els de dalt saben que un jove, que un jovent atontat pels narcòtics es preferible a individus amb les facultats plenes i crítiques. I els porreros es creuen transgressors. Pobrets.

Si aquesta no és la resposta correcta, la correcta seria molt més absurda.


Pregunta pèrfida sobre el Barça

Ramon Barnils deia que "Catalunya serà independent quan el Barça baixi a segona", en canvi el pensament pujolià afirma que les victòries del Barça aixequen l'ànim dels catalans  per a la lluita, ens reafirma, etc. Quina és l'afirmació encertada? Què és millor per l'emancipació del país? No vull ser dirigista i callo la meva opinió, tot i que es podria suposar.

Temes meditables però sobre els que no trobo ningú que hi mediti. De fet no sé sobre que mediten les ments preclares i els dirigents, a part de politiqueries, cotilleries de partits i d'economia, desbarrant sempre i ara desconcertats i perduts.

Tres interessants -per a mí- preguntes pèrfides sobre política.

- La Codorniz és a la dictadura com el Jueves a la democràcia? Si fos així vaja negoci! Per cert, no m'imagino al de la Iglesia, a l'Acevedo, etc prenent partit per unes sigles, em decebrien. No ho crec, eren d'una altra raça.

- Hom pot qualificar el règim nord-coreà de dictadura, com fan ara els mass media? Fins on sé jo dictadors eren Mussolini, el Franco -amb matisos-, la dels coronels grecs, fins i tot els capitostos de les repúbliques bananeres. Però un comunista dictador? No és un oximoron, dictadura comunista? Suposo que seran tics heredats dels informadors dels mitjans.

Afegitó:

Veig que s'ha malinterpretat. És lo que comporta l'heterodòxia.

Si a un règim comunista li diem dictadura com hem de dir a una dictadura? També hem d'anomenar dictadors als reis antics, pel fet de concentrar tot el poder? No crec que cap fatxa accepti que el comparin amb qualsevol sàtrapa comunista.
És una qüestió semàntica. Veig però que no s'ha entès on volia aribar: referit a Corea -o Birmània-, etc, els mitjans parlen de dictadura en lloc de règim comunista, per a amagar -al passerell- que -aital règim assassí- és un règim comunista. 

- Hi ha una cosa que em solivianta més que el debat "dreta-esquerra" i és el de progressista versus carca. Algú té una -ni que sigui lleugeríssima- idea  d'on i qui dona el certificat o el carnet  de progressista? Què és ser progressista?

La cantilena 

Un tifó ha arrasat parts de Filipines amb centenars de morts. Diuen que no  havien vist mai cosa igual.  Si ells han patit la gota freda, corregida i augmentada pel canvi climàtic, els lectors del blog hauran d'aguantar l'esporàdica gota malaia, critèrica, esperant que Déu il.lumini a l'ignorant més que jo, i pugui veure quin és l'autèntic drama de la humanitat i el planeta.

Les llistes negres d'en Criteri. I pregunta molt "intel.lectual".

1-Llista... negra sutge -taca-

els de matrícula:

Alfonso Guerra. En la seva mirada veiem la representació humana de Mefistòfil. Cínic, provocador, mentider, crispador, hipòcrita...crec que és mereixedor de totes les desqualificacions morals del diccionari.

Xavier Sardá. Pitjor que la droga dura, va dir Sánchez Dragó d'ell. J. Sabina el va qualificar com l'enemic número 1 d'Espanya i no sé qui el va anomenar culpable de la cretinització de tota una generació de joves. Jo el detestava ja abans.

Benet i Jornet. Amoral com en Sardà.Tot i que ja no es prodiga, trio aquest home, escandalitzador de tietes i iaies,  amb ínfules literàries -en realitat no arribava a l'amenitat de Lafuente Estefania o Corin Tellado- pel seu pensament moralment infecte, tant com la seva obra, també menyspreable literàriament. Cap gràcia en les situacions, en la trama, res.

Jorge Javier Vázquez. El que s'ha de respondre quan us pregunten per personatges així és: Connais pas. Però el cas és que és massa conegut i influent. Res aporta sinó misèria moral. Potser però  representa la dosi diaria d'escombraries necessàries al públic d'avui,  que ha assolit el més alt grau d'indigència intel.lectual i moral. 

Jordi Gonzàlez. Un dia va dir exaltat: mai portaria l'Anglada a un programa meu!! Això és el que em molesta especialment d'ell -i tants: més degradants que ningú i donant lliçons.

2-  Llistat de mindundis actius teofòbics

Aquest llistat no és baladí. Que algú es manifesti creient té una importància relativa però qui manifesta beligerància contra allò sagrat, religiós, esteu-ne segurs que no és persona a qui li pugueu comprar un cotxe usat o esperar-ne rigor intel.lectual. O sia, serà justet o indesitjable. Guia garantida.
 
Toni Albà. L'he pescat ja massa vegades desbarrant. I la imitació de Benet XVI és tan estúpida com el que diu. El papa és tot el contrari de com ell l'interpreta.

Rubianes. Lo que tenia de graciós li mancava de moralitat i educació. S'el veia noblot però.

Hotel Cochambre. Cochambre moral. "Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!"

El calb del Tricicle. "la gent "li tenim ganes als capellans". Serà desgraciat? sí.

Quintana de Sopa de Cabra. Acostuma a predicar l'apostasia.


 
3- Llistat de petards i petardes  

Julia Otero. Dissolvent i amoral.

Josep Borrell, la seva cínica suficiència "afable" m'obnubila.

Carme Freixas. Per l'estil una tal Galdon flautagossa, a favor de la patada al a porta okupa i que treballa en seguretat!!

Mariscal, no te ni idea de dibuixar. Va de mosca morta i t'engega "todos los catalanes son unos cabrones". Hagués dit idiotes, encara.

Ciudad'anos, per catalanofobics rabiosos.

Lydia Falcón, fanàtica, tot i que li atenua la seva manca de cinisme i ses conviccions sinceres.

Zaplana, el valencià antivalencià. És la visualització del polític conservador corrupte i repel·lent. Els esquerrans roben amb més dissimul i a sobre no s'ha creat el clixé "d'esquerrà" corrupte, però n'hi han igualment -Juan Guerra, muníceps de la corona metropolitana, els del GAL, Salas i Filesas, etc-.  Una plaga a totes bandes.

Jiménez Losantos i César Vidal, anticatalans i mentiders. Atenuants: l'humor i la cultura que tenen.

Ciudad'anos de Cataluña. Tan repel·lents ells com les seves idees. Repelent Rivera i repel·lent un tal Cañas. Alguns lelos de televisions catalanes els conviden a vomitar en pantalla. Lerroux renascuts. Tenen el pitjor dels conservadors i dels progres. Anticatalanisme en estat pur. Al mateix sac la Rosa Díaz?

Gran Wyoming, un pallasso sectari, lo pitjor que pot ser un pallaso o un comediant.

Toni Soler, l'acuso de facturar-nos conyeta per humor. Hi entra pels pèls però amb la morterada que s'embotxaca ja es consolarà.

Pere Portabella, especialment perillós. La intel.ligència al servei de la dissolució dels valors de sempre.

Jaume Roures, el gos que llepa la má de qui mossega -és un mil.lionari que diu defensar les classes populars, les que ell mateix explota -s'ha declarat anticapitalista.

Rodriguez  Ibarra, el gos que mossega la má que l'alimenta. Un bon argument pels antidemòcrates -veure que qualsevol pot ser president.

Mourinho: jo t'assenyalo amb el meu dit justicier.

Maria Antonia Iglesias -rata sectària segons Luis del Olmo- i Enric Sopena. La parella tòxica. Em provocaven vòmits -quan els seguia. Uneixen al seu fals esquerranisme el feixisme de les seves formes.

Tots els programadors i directors de canals televisius, per convertir una eina meravellosa per a civilitzar en un abocador.

Per les mateixes raons, tot i que Risto és un bord i els de l'APM fan una feina molt professional. És menyspreable enriure's de la gent, de la bona gent. Ara jo els hi dic el nom del porc, sense recança. 

Podem conèixer algun dels vostres petardos...i el perquè?

Veig que NO ACABARIA...Fernando Savater, Antonio Gala, una tal Agnés no sé que, tertuliana flautagossa que defensa l'ocupació de pisos amb amo -i li donen veu arreu-, Joan Barril com el Ramon Colom, manipuladors ensopits... Uns més negatius, altres menys...Quina llàstima, quina poca gent a la que pugui admirar totalment.

SÓC CONSCIENT que amb aquest post faré molts amics:) Segur que tu que em llegeixes tens a dalt de tot alguns dels que critico i deus pensar: que diu l'animal? Bé, almenys doncs admireu la meva gossadia.

Estic llegint la història de La Codorniz, paradigma de l'humor per l'humor, amable, i m'adono més de l'agror de la meva sàtira, però el tema s'ho porta, lectors. He d'avançar en la línia blanca i amable de l'humor "codornicesc". 

Posats a ser sincer del tot -si no perquè escriure?- i pensant en quines persones admiro més i de les que més puc aprendre, he conclòs que serien precisament aquests éssers ingenus i enginyosos del món de l'humorisme blanc i les persones que dediquen la vida a les coses de Déu i l'esperit i de retruc al bé del món, els darrers savis autèntics.

(no sé si algú entén res del què escric, ni si realment servim per a res els heterodoxes)

Pregunta pèrfida

Acabo d'escriure en un blog molt circumspecte. Si algun dels seus lectors es conecta aquí suposo que ho considerarà tot plegat de poca intel.lectualitat. Però...que collons vol dir ser intel.lectual? Visca el TBO i visca la Codorniz!

Peregrinades i perfídies inèdites. A. Guerra, Tíntin, Olot, Sostres, etc. I un insult a la intel.ligència.

Peregrinades -mecanografia, A. Guerra, Tintin, etc.

- Veig que a les respostes m'extenc massa -i en general. Escriure molt, en bona part potser depèn de lo ràpid que siguis mecanografiant. Potser Monzó escriu contes curts perquè la seva velocitat al teclat és de dues lletres per segon, com vam veure a El convidat.

- Si hi ha un grapat de persones que no puc suportar és Alfonso Guerra. Ara ha tornat, amb encara més cinisme i provocació. Per un moment m'ha passat pel cap votar el PP, després de sentir-lo. És lo que es mereixerien. Una altra: per què als mitjans catalans no es parla del merder del Pepiño Blanco i el gasolinero?

- Sostres deia -si non é vero...- que l'església catòlica ha durat dos mil anys perquè no hi havia dones manegant les cireres. No podria ser que la màgia intemporal i excepcional de Tintin tingui a veure en que només apareix un personatge femení a tots els àlbums?

Perfídies

Després de comentar la importància de la forma,  l'esteticisme a l'hora d'escriure -coments darrer post-, m'ha vingut al cap l'apassionant autobiografia d'un quinqui murcià. Com comparariem l'interés  d'aquestes lectures "vives" amb les virgueries estiloses d'un llorejat literat?

- Dos anys després que jo proposés l'Autosuficiència com un dels eixos necessaris econòmics -al costat de l'austeritat i solidaritat- la Generalitat ha endegat una campanya demanant consumir productes de la terra.  En quant la resta, l'austeritat és hipòcrita i la solidaritat menys de la necessària.

- Les dues últimes  d'aquelles coses que escric que són com una "puntada de peu als ...", en feliç observació d'Evocacions.  Qui van ser els primers a parlar de tolerància zero, de decadència moral, de regeneració moral, de recuperació de valors, etc?

No fa massa es consideraven proclames carques i ara els més vermells i progressistes les fan seves. És més, fan com si fossin ells els autors.

- Que en fem o en farem dels milions d'immigrants extracomunitaris si no hi ha feina ni pels d'aquí. I aviat ni recursos estatals. Aquesta -i altres- no és una pregunta retòrica. De fet ho és tan poc que crec que poca gent sabria contestar-la.

Insult a la intel.ligència

A Olot els semàfors tornaran a cremar tota la nit perquè una persona ha mort atropellada. Després grates i veus que quan es va produir l'accident era de dia!! i per on va creuar la carretera no hi havia cap semàfor!!   

Els semàfors són per a regular el trànsit, no pas per seguretat!

Algú sap la resposta? (Pregunta que temo que sigui pèrfida)

Publicat a Contrapunt - Periódic de Mollet

La tecnologia crea un excés de ma d'obra i paradoxalment una sobreproducció de béns.
Les nostres llumeneres continuen follament predicant més productivitat i més creixement com a remeis "anticrisi" i antiatur. Enlloc d'això, no sembla obvi que caldria treballar menys hores i així treballaria més o menys  tothom? Si no repartim la feina reduint la jornada laboral continuarem perpetuant la perversitat de treballar uns quants per a mantenir els que no treballen -cada vegada més.  Situació perversa per a treballadors i aturats.

Ai las, sembla però que  les dificultats o conseqüencies  deurien ser tant monstruoses, que fa por només plantejar aquest repartiment del treball.  Avui, permeteu-me que només pregunti, ignorant curiós: perquè d'aquesta reticència o impossibilitat de reduir la jornada laboral? Quines són les misterioses conseqüencies nefastes que sembla que s'ens escapen?  Perquè no les expliquen? Tot i que els economistes  fent previsions són de poc refiar, suposo que això si ho deuen haver calculat. Potser estan també al cap del carrer els sindicats i els partits i som només quatre els que estem a la lluna. Dins una elemental lògica aritmètica, recalco, la cosa sembla  òbvia: si una persona treballa zero hores  i tres en treballen vint-i quatre, lla feina sortiria igual treballant cadascú 6 hores.

Apunt del dia: un conseller acaba de dir "el govern ha de facilitar les coses a qui vulgui estudiar per raons de mercat" i no pas per raons vocacionals o de cultura! Sembla que hom oblida que sense cultura una societat no podria prosperar, en cap sentit. En fi, tot pel nou déu mercat -encara més intangible.

Afegitó

Hores d'ara, apart del Borjas, a  Mollet ni enlloc ha dit res ningú. O la pregunta és estúpida, o és inconvenient o no en tenen ni idea...o lo més probable:  s'els hi en refot la qüestió.

Afegitó -filosòfic?

Aquest escrit vindria a exemplaritzar el tret principal de la filosofia balmesiana, el sentit comú, el raonament elemental, que en tant que elemental és fonamental. Molts filòsofs es perden en cavernositats i els economistes en teories. En tot cas que algú ens expliqui on manca el sentit comú en la proposta de repartir la feina.

4 preguntes pèrfides i trailer important sine die però no massa lluny.

Se m'acumulen les coses. A qui esperi les cròniques del viatge vacacional haurà d'esperar una mica més.

Trailer important

I és que  estic vivint una experiència kafkiana, que o no entenc o se m'insulta la intel.ligència i que ja sabeu que és una cosa que no suporto. N'hauré de parlar quí, És de caire, econòmic, legal i d'ordre públic.

Preguntes pèrfides

1 Parlant de masses juvenils: es pot creure que si les turbes dels barris de  Londres haguessin estat educades en la fe i les pràctiques religioses actuarien així?

2 Parlant del Madrid.  -el dit del Mou- Igual com dic a dic b. És correcte que a Catalunya no s'expliqui la versió merengue dels fets, ni la provocació o befes que diuen van patir els blancs?

3 Si hi ha una cosa que em provoquen basques intel.lectuals i físiques són aquests bracós, colls, cames, etc supertatuats. M'agradaria conèixer les motivacions reals profundes. Se m'acut ara que podria ser una manifestació d'autoodi, tal com les perforacions, etc.

4 L'altre dia ho pensava a l'envelat: El veurem algun dia concorregut pels molletans negres, moros, xinesos, etc, en alegre companyonia? Quan hom parla d'integració suposo que també és això, que és això. El fet és que no n'hi havia ni un. Agradaria als autòctons?
 
Insults a la intel.ligència. Per a una antologia de l'estupidesa

- Mentre feien la final de la Supercopa, Barça TV emetia un partit del Barça de l'any de la picor, sic. No comments.
                                           -----------..............------------

Gaudeixo trobant les preguntes, espero que també gaudiu  o us enrabieu -només són preguntes, nois-  al  llegir-les i reflexionar tots si en contesteu algunes. Com es va contestar la de l'erotisme inter-antropo-faúnic :)

Guarreridas, Part 2. Sostres sincrònic.

Les dues preguntes d'avui són consequència òbvia de les de l'anterior post i com que estic bastant desconectat de la bogeria de la blogueria  -bogeria molt sana però- se m'acut deixar-les, mentre m'adapto a la cosa després de tornar del reducte de natura prístina i solitària mar enllà. Preguntes que no sé si entraran en la categoria de "fechoría intelectual" que m'atribuïen a Ca l'Apañò -o sera Casa :)


1.- Es considera violació, delicte o falta el forçament sexual d'un irracional? No? doncs hi ha una Associació per la dignitat dels primats i al Floquet de Neu no s'el va dissecar per la seva dignitat, cosa que no sembla menys indigna que si l'hagués violat un cuidador.

2.- M'he adonat que les preguntes de l'anterior post eren doblement pèrfides. Tots els contestants -que m'han fet passar una bona estona, gràcies- no han dubtat, implícitament, que serien capaços d'assolir una excitació amb partenaires tan curiosos :))

Sostres contesta

Preguntava jo fa poc si era més puta la que cobra per cardar o ho fa per afició. El Sostres ho ha respost. No en un, en dos posts. Quedi clar, avui ho dic només per si algú vol saber la seva opinió del tema.

Per vacances, va de sexe

 Preguntetes

Abans de marxar, us deixo unes fresques (?) propostes pèrfides.

1- Si fossis forçat sense remissió a tenir una relació zoofílica, quin animal triaries?

2- Igualment, si essent heterosexual, et fessin triar entre empènyer un barbat home o una linda cabreta. (o, si gai, a una dona)

3- Pregunta-dubte personal

Seguint el fil de la darrera. M'han regalat un massatge a mi i la dona. Diu que l'imparteixen mans masculines, i a mi això em fa...no ho sé, una mica de repelús. Necessito saber si s'ha de ser molt rar per a rebutjar que un mascle et possi les mans a sobre. Algú em pot dir que opina?

Potser apart de pèrfides són heavies qüestions, per tant, menys els valents, que algun n'hi ha que em llegeix;), accepto que passeu de respondre-les. Però són vacances d'estiu, home, animeu-vos! Tothom sap que és un dels jocs -entremeliat- d'en Criteri.

Aquestes preguntes podeu probar de plantejar-les en alguna reunió avorrida-desinhibida. Tot i que amb la banalització del sexe imperant, no crec que calgui molta desinhibició ni s'esquinci res. Ja em direu, si de cas.

És possible que la propera sigui ja una part de la crònica de les meves andances a...

Ara sí, bones vacances!

Tres preguntes pèrfides sobre política, sexe i salud

Com que ja són vacances deixaré això uns dies. Òbviament us ocuparà més temps a resoldre que a llegir. Suposo.

1 Quina ideologia és pitjor, el nacionalsocialisme o el comunisme? Quina ha estat més nefasta i assassina?
Bé,són dues preguntes. Ben mirat són d'una lògica infantiloide. Per això són tan punyeteres.

2 M'han parlat d'una convilatana que canvia d'home com de pentinat. Això  ha portat a preguntar-me qui és més puta, la que jeu cobrant o la que ho fa gratis, senza amore?

3 Que perjudica més l'organisme, els minuts que un fumador -no compulsiu-  aspira el fum del tabac o les vint-i-quatre hores de fum dels transports que s'empassa un nen -o un adult.

AQUÍ ESTEM I AIXÍ ESTIC. Confessió

És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.

Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.

Tres perquès i una pregunta

1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.

2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.

3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que  afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre  caràcter d'illes intel.lectuals.

Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.

També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.

(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)

Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.

I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"

Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables. 

EPÍLEG amb unes anècdotes més

-És possible que el desinflament vingui  augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a  Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's  més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.

- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.

- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.

En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu  ser per inèrcia, esperant el miracle potser.

I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.

Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?

En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses  no és retòrica.

POST EPÍLEG

Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

Sense animus provocandi.


Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim? Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora

Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit

El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós.  Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava":  "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda?  (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire  -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca  lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC  MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f


(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

Què és una pregunta pèrfida?. La mare de totes i una paradigmàtica.

Què és una pregunta pèrfida? aquella en la que contestis lo que contestis -paradoxalment- quedes amb el cul a l'aire -mesurat amb la vara de lo políticament correcte, és clar. Hom les tem. Jo les considero un exercici intel.lectual fantàstic.O sia, que seria dificil que jo trobés pèrfida una pregunta.

La mare de totes i una d'exemple

Ràdio Mollet. Parlàvem de la prohibició del Mein Kampf. Jo vaig preguntar a l'interlocutor i també "locutor" Oriol Escura si també s'havien de prohibir les apologies a Stalin. "Tu i les teves pèrfides preguntes" digué.

Posaré com exemple una de punyetera. Contestits lo que contestis quedes "malament": Tindries sexe amb la dona més bella del món si tingués anticossos de la sida? Amb protecció, és clar. L'únic que contestà, el Noctas: sí. Aquesta és punyetera, però de fet, raríssimament ningú es veu en cor de contestar-m'en cap amb concreció.

De fet però no s'haurien d'anomenar pèrfides. La realitat és com és i la veritat no ens ha de fer por. Cal dir lo que pensem, al menys si s'ens demana. Crec poder afirmar que així ho intento, i afirmo que és una insensatesa. I que fer-ho de franc és estupidesa.

La veritat ens farà lliures. Ens faria, més ben dit.

No tingueu por. J. Pau II

(si algun valent vol contestar alguna de les dues preguntes...)

Preguntes molt pèrfides i miscel.lània. Dos afegitons aclaridors o incendiaris:)

. APost impass lleuger (?). Després: post fonamental a llegir amb m o l t a atenció i reflexió. Per aquesta Setmana Santa. Llegir i retenir.

 Preguntes pèrfides

-Una nena o nen de 23 anys -o avi de 64- cobra molt passats els 2.000 euros -i grans prebendes- per fer callar un grup de nens,  ensenyar-los que 2 i 2 fan 4, amotllar plastilina i 4 coses bàsiques. És just? Com s'ha de sentir qui treballant el doble en coses més útils o difícils cobra la meitat d'un mestre? I anem al darrera en educació...no parlem de cortesia! Més recursos? Sí! intel.lectuals!

  

-Fins quan Catalunya haurà d'ajudar econòmicament els pobres del Sud? Alguna data o fet previsible?

-Podem concloure ja definitivament que al 36 no lluitaven bons contra dolents? 

-A Catalunya Ràdio han dit que  JA hem arribat al peak oil -petroli per sembre avall, preus amunt- Ho sabíeu? Us preocupa?

Escolteu, no us pensessiu pas que són preguntes retòriques si no en contesta cap ningú..

Moral

Les darreres pelis amb més recaptació a França parlen de Déu: De dioses i hombres i una que no recordo. També El Gran silencio -vida dels cartoixos. A casa nostra el referent és...Torrente. Retrat exacte, fidel, simptomàtic de la  misèria moral i espiritual que ens envolta i que...-com negar-ho?- ens esquitxa.

Altres

 L'altra banda ja no és lo que era. Abans, lògicament,  efeminat, l'homosesuar, adoptava actituds femenines. Ara impera l'homomachus! Músculs, aire de camioner, samarretes imperi,camises mig per fora, etc. A mi, que sóc mascle una mica despenjat em toca els narius. Sort que no em depilo.

Trailer:  Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! (Larra)

Que dolça és la ignorància. Quanta més més.

Afegitons

Pregunta pèrfida?
Per què els mitjans callen els abusos sexuals del ensenyants?

Comptes clars
Hi ha centenars de milers de mestres a Catalunya. Multipliquem pels milions  -en peles- que guanya cadascun. Centenars de milers de milions! La part grossa del pastís. La ruina del país! Insostenible. Ja ho veurem.

Insult a la intel.ligència per part del poder. Anècdota significativa. I pregunta. Inèdita i necessaria. I resposta pendent.

Insult

A l'obra Hair, que va de hippys, a Barcelona, hi ha un actor fuma a l'escenari -fa veure que és un porro. L''autoritat INCOMPETENT ha dit que o deixa la CIGARRETA o li foten un PURO, i tanquen el teatre. Fa por tanta estupidesa. I són els que ens manen i gestionen!! Bé, mamen més que manen.


Atenció, pregunta

A quantes cigarretes equivalen l'emissió dels gasos verinosos d'un cotxe en un minut? Ni que sigui aproximat. Calculant diamètres, pressió i components, calculo que centenars de cigarretes. Multipliquem cotxes per minuts i cigarretes. Només a Barcelona per exemple. A cap "científic" se li ha ocorregut pregunta tan de canalla?!

RESPOSTA pendent

Un cotxe a 120 contamina 4 vegades més que a 60 per hora. Dada -comprovada- molt útil.



Nota

M'he fet el propòsit de no perdre més el temps reivindicant el respecte a la natura ni a fer-ne pedagogia, per raons que ja diré. La principal és aquesta...la de no perdre més el temps, però n'hi ha més.