Paradigmes viscuts. Ajudant a entendre

Avui i ahir ha passat una vella camioneta, amb una rònica megafonia demanant ferros i coses velles. Penso en les hores que ha de fer aquest home -i fill- i la quantitat de metall que ha de reunir per guanyar lo que guanya en una hora qualsevol dels grossos i mitjans de la menjadora pública. Aquests comptes ja els feia jo calculant la infinitud de conills o polls que havíem de criar a la granja per arribar a guanyar lo que guanya el més modest  dels empleats públics. Pensa quants conills has de criar per treure't lo que et treuries en una nit si et passessis al turisme rural a la masia! Vaig dir a un conillaire amargat del negoci. Qui no n'ha tingut -de negoci-, amb aquests exemples potser entendrà millor que cal regular i adaptar! a la realitat, molts sous de la cosa pública. Lo que molts no entenem és la barra del polític que surt tot pansit plorant per la situació amb un sou d'escàndol. Mira, em revé al cap:

-Principi de la menjadora

Els sous públics forasenyats són una forma -si no de corrupció- d'apropiació indeguda, encara que sigui legal. (Un que s'ha fet millonari per escalfar un seient públic  -s'anomenava anticapitalista!!- li repatejava que un autònomem guanyés tan com ell.)

-Bé, el bou es mou-     Predicció

Al post de les prediccions pel 2009 -al tag de prediccions- el meu error és que em vaig adelantar. Deia:
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Ja fa temps estava indignat per la manca d'indignació davant tanta injustícia. Bé, les reaccions han arribat. Per a no marxar. Que el poble mobilitzat actui amb pau i amb intel.ligència. Cosa difícil de demanar al "poble", ja ho sé. Però espero que no actuin com a tal, com a massa, "ora dormida y cobarde, ora bàrbara".

- Ho apunto aquí per no oblidar-ho


No sempre tinc raó, però quan manifesto -sé- que la tinc, sempre la tinc -o quasi. Com ara.

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

Sense animus provocandi.


Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim? Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora

Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit

El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós.  Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava":  "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda?  (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire  -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca  lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC  MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f


(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

Els fonaments de la nostra immoral opulència. Dia de la blogosfera contra la misèria al món.

Avui és el dia que s'ens convida als bloggers a participar a la consciènciació sobre la misèria al món. És una idea extraordinariament útil i positiva. Jo prefereixo parlar de misèria que de pobresa, que és massa relatiu.

La meva aportació sol.lidària voldria ser també informativa i conscienciadora. La nostra miserable i immoral opulència no és defensable des de l'ètica i no es explicable amb la matemàtica. Vet aquí les alteracions que la fan possible:


El principi de les tres potes que necessita la societat consumista -millor del despilfarro- : 

1  l'expoliació i agressió salvatge a la natura;

2 l'explotació dels recursos, productes i treballadors dels països del tercer món;

3  l'ofegament de pagesos i ramaders a qui es paga un preu de misèria pel seu esforç -aprofitant-se del seu individualisme. Els pobres poden menjar. La resta, el que estalvia en menjar ho reventa en béns de consum. 

Si algú troba esbiaxada aquesta visió m'agradaria conèixer la bona.

Diuen que als països rics hi ha una crisi general. Mentida absoluta i monumental. Que alguns passin problemes mentre altres reventin de farts no és crisi.