Els fonaments de la nostra immoral opulència. Dia de la blogosfera contra la misèria al món.

Avui és el dia que s'ens convida als bloggers a participar a la consciènciació sobre la misèria al món. És una idea extraordinariament útil i positiva. Jo prefereixo parlar de misèria que de pobresa, que és massa relatiu.

La meva aportació sol.lidària voldria ser també informativa i conscienciadora. La nostra miserable i immoral opulència no és defensable des de l'ètica i no es explicable amb la matemàtica. Vet aquí les alteracions que la fan possible:


El principi de les tres potes que necessita la societat consumista -millor del despilfarro- : 

1  l'expoliació i agressió salvatge a la natura;

2 l'explotació dels recursos, productes i treballadors dels països del tercer món;

3  l'ofegament de pagesos i ramaders a qui es paga un preu de misèria pel seu esforç -aprofitant-se del seu individualisme. Els pobres poden menjar. La resta, el que estalvia en menjar ho reventa en béns de consum. 

Si algú troba esbiaxada aquesta visió m'agradaria conèixer la bona.

Diuen que als països rics hi ha una crisi general. Mentida absoluta i monumental. Que alguns passin problemes mentre altres reventin de farts no és crisi.

Un negoci de futur, un pronòstic, i dues anècdotes de mercadet de vell.

Això que em va passar al darrer Mercadet de Col.leccionisme de Mollet -cada primer diumenge- és una mostra del què s'hi pot trobar i a quin preu. Aprofito per fer-ne promoció -a part del seu interés perquè amb altres companys en soc el pare- i aconsello visitar els de tot arreu.

M'agraden les navalles, les multiusos em serveixen per moltes coses -per quasi tot- i m'agrada el disseny i el tacte. A una parada en tenien unes quantes i entre elles una Victorinox -l'exèrcit suíss- amb infinitat de coses, molt gruixuda. Em pensava que em demanaria molts diners ja que noves valen més de 60 euros -aquesta quasi ho era-. En vaig pagar 7 euros. La navalla havia estat allà tot el matí!

A les vacances a Oslo, a un mercadet d'aquests, molt barat fins i tot tenint en compte tan car com és tot allà, vaig trobar una navalla de butxaca però de tamany respectable i solidíssima. La paradista em va dir que era de l'exèrcit de Noruega, i que ja no es fabricaven fa 2o anys pel seu alt cost. Incloïa un element que no havia vist mai: un gran punxó tort de cinc dits, com un ullal, que em va dir que era per "drill" -foradar-, etc. Asseguraria que la seva finalitat no era tan inocent. Jo dic que és per osos i rens. Em va treure 5 euros dels 25 o 30 que valia.

Un consell pràctic i un de moral. Quan trobeu una peça cara o compreu vàries coses no és lleig regatejar. Quan la peça és barata trobo immoral fer-ho, com a vegades he vist.

La predicció: les botigues i mercadets d'articles usats tenen un futur segur.

Nota posterior.- Crec que aquest escrit ja el puc incloure -no és de gran mèrit- a les profecies acomplides. L'augment que s'ha produït de botigues i compres de segona mà des que ho vaig pronosticar és espectacular. Només és el començament.

La meva visió de la crisi és que no n'hi ha. (...no la hay sin duda la habrá))

Com que no sóc seguidor de cap doctrina política i econòmica, la meva visió del que està passant a la força ha de ser molt personal. Estic acabant un escrit en que ho explico mínimament . Ara només vull dir i avançar que si això és una crisi que mai vingui la opulència. Pregunteu als avis què és una crisi. De moment recomano estar previnguts i acostumar-nos a l'austeritat. Ho recomano sobretot als optimistes.