Famosos que m'han BLOCK a Twitter i PER QUÈ

BLOCKERS

Jaume Barberà- A vegades el critiquen, o el criticaven pel seu to messiànic, de predicador. Jo li vaig dir que molt bé, que no es preocupés,  que a mi a vegades també m`ho han dit.. Amb això, és clar, li venia a confirmar aquestes "acusacions", que no li deuen agradar. I Block. I això que també és de Mollet! Ah, tampoc li agradà que li digués que  l'expressió casta la va crear el Josep Anglada.

Xavier Rius, director de E-Noticies- Li digué que el seu mitjà, a priori bastant deslligat de partits i lobbys, potser seria l'únic on es podria parlar sobre la influència de la maçoneria a casa nostra. Block.Li va agradar tan poc que fins i tot em va dedicar un article, dient que li emprenyava que li diuessin de què havia de parlar i no sé què. Serà maçó?

Quim Monzó, la gran patum literària d'avui. Pobra Catalunya. Li digué que el seu article Don't come to Barcelona el va afusellar de Don't come to Catalonia, del Pafiam. Block

Sala Martin, la patum del liberalisme. Tinguérem un intercanvi de tuits, sobre el "creixement". Tot bé fins que vaig. emprar una paraula que la va engaltar con un dard al cul: DESARROLLISMO. Block.

Sembla que tenen mal encaixar -podríem dir mal perdre- els nostres famosos, vull dir populars.

Ah, i López Tena per dir-li ,després d'una atzagaiada contra l'Església, si era dels dels devantals -mandils.

Pels seguidors de twitter i gent que em mal interpreta:

144 caràcters fa que els missatges es distorsionin, a vegades per poca traça del tuitaire o del lector, pel costum de interpretar les coses des de l'òptica de la correcció política, sense reflexió.

Vull aclarir a qui no em conegui: Antifranquista quan tovaca, ara crec que toca una altra cosa
que no és res més, ras i curt, que lluitar contra la llei del pèndul, contra el relativisme pseudomodern, teledirigit, que porta a la societat al rebuig dels seus valors tradicionals, morals,etc.

Òbviament és una empresa, apart d il.lusòria, arriscada -vas a la contra. Problemes de tenir principis. 

Per mandra de pensar, manca de criteri, o per seguretat còmoda, es prefereix seguir el pensament majoritari.

Quan s'adopta el pensar de la majoria sense una anàlisi ni reflexió personal, no podem parlar de rigor intel.lectual ni de personalitat.

Sobre Twitter i el desencís

Des que estic a Twitter tinc el bloc una mica deixat, potser per la immediatesa del feed back a Twitter, quan n'hi ha, i per l'agilitat en la diversitat de temes. Això supossava jo, però la veritat és que els tuitaires del país tenen quasi com a monotema la política. Com -alguns- comprendreu, una persona inquieta, amb l'afany d'aprendre i millorar, no ha de perdre més de deu  minuts diaris a parlar de politiqueries, ni de polítics, aquests sers encara ménys assenyats i amb menys sentit comú que el comú dels humans. Això els que no surten corruptes o borratxos de poder. Salvant excepcions. Criticats, però després hi ha legions que es barallen defensant un o altre..

Compte amb twitter. Sense adonar-t'en,et passa el temps tontament. Molts se n'han adonat i ho van deixant. Dos elements són els que m'han fet veure clarament la seva inanitat:

- Haver-me adonat que la gent només comenta la superficialitat de la política i l'actualitat. Creuen que la veritat està a les "notícies" dels TNs i als diaris. I encara més, el valor sacrosant que donen a qualsevol parida que engegui un polític. Hores i dies parlant de tal o qual manifestació. Ignoren, en la seva pobre inocència, que la informació cabdal és la que no surt els diaris. Víctimes de conspirants, adoctrinats i que gossen aplicar a l'escèptic la paraula conspiranoic,  paraula creada precisament pels conspiradors.

- Vaig esmentar els chemtrails, els morgellons, el Nou ordre mundial, illuminatis i la seva simbologia present arreu -googlegeu-ho si no sabeu de què us parlo. La reacció fou com si els haguessin caigut 5 cèntims al water. Res, erre que erre amb les politiqueries, i altres ni fu ni fa.

Òbviament, si davant de temes -com a minim inquietants- com els que apuntava, no hi ha el mínim interès o preocupació, penso que poc pinto i tinc a veure, i poc puc incidir, aprendre i evolucionar, dins el món tuiteril.

Trobes bona gent, i a vegades és divertit, però no compensa la seva vacüitat..

Ah, com a mètode de prospectiva social general, oblidem Twitter.

Malgrat tot continuaré sent proactiu, tot i la meva posició ultraminoritària, testimonial.

El temps dirà. En Balmes diria més o menys el que jo.

Aquest escrit -click-  us farà entendre'm millor. Una mica.