Sembla que tothom ignori lo que ha volgut dir sempre la paraula honest-a. Si els modernets ho sabessin amagarien el cap pel ridícul d'haver-la emprat. És una mala traducció de l'anglès: Honest es tradueix per honrat. Honest-a en català i castellà defineix una persona decent, recatada, pudorosa o casta. O sigui que quan parleu d'un home honest vol dir que no és putero. I una noia honesta és la que no s'abaixa les calces davant el primer galifardeu que li fa gràcia.
Són temps que veig què em veig obligat a dir coses que em poden fer semblar carca. Cosa que, de totes maneres,com quan en dic que em poden fer semblar un flautagós, em preocupen tant com haver d'anar a la Meca.
S'entén que he escrit això perquè no paro arreu de sentir això d'honest i honesto mal emprat.
Ideóleg del Mercadet dels diumenges i Ass. Col.leccionistes de Mollet. Cofundador Ass. 7 Plomes. Membre CEM. Refund. CANEM. Blog ascètic, acètic, escèptic, ideològicament assèptic. Eclèctic, proestètic i filohermètic. De tints profètics. Boca-i-plomamoll. Escriuredor planer, planià i balmesià. Tradició i avantguarda, heterodox.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lingüistica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lingüistica. Mostrar tots els missatges
24 d’octubre del 2013
15 de febrer del 2012
Una anècdota pròpia corrobora un descobriment revolucionari
Luca Bonatti, neurolingüista de la Pompeu Fabra diu a LV en tituars: Un nen d'un any raona millor que un adult. Diu que tenen el raonament pur, que defineix com el no esbiaixat per l'experiència. Critica la filosofia tradicional que confon racionalitat amb verbalització, etc. Interessantíssim.
En una reunió d'unes 15 persones -de cultura mitjana- es demanaven signatures per a protestar sobre no importa què. Tothom, reivindicatiu, va signar a la primera. Jo vaig dir: m'ho he de pensar. Això em va portar a una recriminació general. Poc després va assistir a la reunió una senyora de la neteja, de poc o cap estudi, que tampoc va voler firmar. Això em va alleujar una mica, cosa anguniosa perquè diuen que hi ha llibertat de discrepar, diuen. Però bé, per desgràcia, tota la vida, fins no fa massa, he viscut acostumat a confiar i recolzar la majoria, allò que altres suposadament més informats deien. Encara em costa discrepar en segons què. Però ara vaig amb peus de plom. En definitiva, diria que la senyora illetrada i jo, l'infantiloide Criteri, estàvem en lo cert. I ara, després d'haver llegit l'esmentat llumenera de neuròleg hi pujaria de peus.
Corolari: tot plegat posa de manifest que no devem estar tan errats qui lloem Balmes i que la deuen vessar els filòsofs profunds que el menystenen criticant la seva filosofia senzilla, del sentit comú, tot titllant-la de no tenir alçada. Que n'aprenguin. O sia que a banda que només entraran al cel els que siguin com nens, també d'ells és la raó pura. Tot sembla que concordi.
Crec que el descobriment de Bonnati és d'una importància extraordinària.
Afegitó
Bonatti s'aventura a barrejar disciplines i aconsella com a premisa màxima que el que s'ha de fer amb els infants és estimar-los.
Corolari: tot plegat posa de manifest que no devem estar tan errats qui lloem Balmes i que la deuen vessar els filòsofs profunds que el menystenen criticant la seva filosofia senzilla, del sentit comú, tot titllant-la de no tenir alçada. Que n'aprenguin. O sia que a banda que només entraran al cel els que siguin com nens, també d'ells és la raó pura. Tot sembla que concordi.
Crec que el descobriment de Bonnati és d'una importància extraordinària.
Afegitó
Bonatti s'aventura a barrejar disciplines i aconsella com a premisa màxima que el que s'ha de fer amb els infants és estimar-los.
Etiquetes de comentaris:
filosofia,
lingüistica
13 de febrer del 2012
Un món apassionant. Allò que ens dona caràcter.
Seguim amb l'apassionant -per a quatre, però molt- món de la terminologia local i dialectalismes, alguns del Vallès Oriental en general,suposo.
D' Osona en diem la plana i del Maresme la marina. Els de l'altra banda són els de St. Fost i Martorelles.
A Osona en diuen aixada i aqui magalla.
Parpelina és una barra de ferro llarga per fer alçaprem -no és ben bé localisme, però així la divulgo.
Xargais són corriols de la pluja -correctament xaragalls.
Estiracabells són libélules, papasastres tijeretas, rènec és una paparra i les llagostes saltamartins -fins a la normalització no havia sentit saltamartí.
(Crec que s'entén sense posar cursives)
Aquestes han estat doncs les meves aportacions al patrimoni.
Etiquetes de comentaris:
lingüistica,
Mollet
10 de febrer del 2012
Noves paraules en ruta a Mollet. -II- DESCOBRIMENT etimològic. "El hombre que lo hace todo en España"
Continuo amb altres verbositats molletanes que vaig proposar a en Màrius Serra. Divendres TV3 -vegeu capítol 1.
Extracte del primer mail -a raig-a en Serra. Deixo de banda els mots que va esmentar al programa:
"Encara hi ha gent que diu Teners en lloc de Tenes. És riera, no riu! . I Santolària en lloc de Santa eulàlia -de Ronçana.
Tot i que pot estar més extès, la paraula bufarut l'he sentida dels més grans aquí, ben viva. Els meteoròlegs es veien negres per traduir tornado...ara en diuen mànega. Fins i tot el savi local Plantada, va escriure Lo bufarut del Vallès.
Aquí es diu sagrantana i bastant galipau.
El refrany: Mollet, merda al gec. -també diem geca.
ALTRES (aquí ho vaig deixar anar una mica a raig)
No puc assegurar que siguin estrictament molletanes però no les sento pas enlloc més, potser n'hi ha alguna de Sta. Eulàlia, d'on eren els pares:
Mal andandu, granuha...per pillastre
Flasca...per tova o tovassa o fleuma
estriganyós
Nesprar o nesplar,
Esballissar per esllabissar
Estepència
fer la tabella (?) em sembla que té a veure amb els nadons
I altres més dubtoses:Mal covat, mal xinat, coverot
Ah, una cassanella és la protuberància esfèrica que surt a una branca fruit de la reacció a la deposició d'un ou per un insecte i que serveix de niu a la larva. Agallas en castellà.
Hi ha malnoms molt divertits: Can Nannares per arengades, Can Mitja figa, Can Maifumem, etc"
segon mail afegitó:
"Més que he recordat:
Aquesta és diria que molt molletana, dels nens dels 60,s: FLENDIT , joc de carrer -flendi-
també joc: Cuitamagar
De torna:
Ratapinyada, nasdemocs, rènec -per paparra- Potser més de la vall del Tenes?"
Nota a peu de set:
Uns molletans ens vàrem adreçar a l'home del temps Dani Ramírez i al quefàs del Servei Meteoròlògic català -què deu fer tot el dia? El primer ens va atendre sense massa interès i el segon sense cap. I això que els hi férem un parell d'aportacions meteorològiques locals -que no van sortir i que haguessin portat amenitat a la llarguíssima xerrada del temps. El Serra, més simpàtic però no estaba per "departir". Marxà de seguida.
He de dir que la gent que està de "públic" no sent res. No hi ha megafonia. Pels retalls hi ha un dia que el programa és gravat.
DESCOBRIMENT ONOMÀSTIC, i uns particularismes critèrics
Estepència li diem aquí a una gran densitat de llavors germinades al sòl. (Quina estepència de pastanagues!) Buscant l'etimologia he trobat que estepa és també una peça de fusta amb la que es construeix una barca, bo i enssamblant-les. Per tant Fabian Estapé deu el seu cognom a un avantpassat fuster que feia estepes. Esteper també és un bolet. No asseguraria que en F. Estapé en sabés res.
Particularismes
No sé perquè foto tanta majúscula a l'encapçalament! Quina importància li donarà ningú i a qui dimonis ha d'interessar això? Potser justet a algú del Institut d'Estudis Catalans. M'importa i fa gràcia a mi i a quatre més i ja en tenim prou. Oi?
Si algú vol col.laborar enviant aquestes paraules pel seu estudi a l'Institut E.C., gràcies. Jo no dono l'abast.
A vegades tinc la impressió de ser El hombre que lo hace todo en España que buscava Astrud. (bé, on posa lo hace diguem lo dice).
Justament ara també he descobert la participació d'un molletà a la primera Guerra mundial, amb graduació i condecorat. He de passar les dades al Centre d'Estudis Molletans per si un historiador vol seguir el cas. També escriuré el que no es va dir al Banda Ampla de la Memòria Històrica dels pebrots.
Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres. Però altre feina tinc. Disculpes.
Extracte del primer mail -a raig-a en Serra. Deixo de banda els mots que va esmentar al programa:
"Encara hi ha gent que diu Teners en lloc de Tenes. És riera, no riu! . I Santolària en lloc de Santa eulàlia -de Ronçana.
Tot i que pot estar més extès, la paraula bufarut l'he sentida dels més grans aquí, ben viva. Els meteoròlegs es veien negres per traduir tornado...ara en diuen mànega. Fins i tot el savi local Plantada, va escriure Lo bufarut del Vallès.
Aquí es diu sagrantana i bastant galipau.
El refrany: Mollet, merda al gec. -també diem geca.
ALTRES (aquí ho vaig deixar anar una mica a raig)
No puc assegurar que siguin estrictament molletanes però no les sento pas enlloc més, potser n'hi ha alguna de Sta. Eulàlia, d'on eren els pares:
Mal andandu, granuha...per pillastre
Flasca...per tova o tovassa o fleuma
estriganyós
Nesprar o nesplar,
Esballissar per esllabissar
Estepència
fer la tabella (?) em sembla que té a veure amb els nadons
I altres més dubtoses:Mal covat, mal xinat, coverot
Ah, una cassanella és la protuberància esfèrica que surt a una branca fruit de la reacció a la deposició d'un ou per un insecte i que serveix de niu a la larva. Agallas en castellà.
Hi ha malnoms molt divertits: Can Nannares per arengades, Can Mitja figa, Can Maifumem, etc"
segon mail afegitó:
"Més que he recordat:
Aquesta és diria que molt molletana, dels nens dels 60,s: FLENDIT , joc de carrer -flendi-
també joc: Cuitamagar
De torna:
Ratapinyada, nasdemocs, rènec -per paparra- Potser més de la vall del Tenes?"
Nota a peu de set:
Uns molletans ens vàrem adreçar a l'home del temps Dani Ramírez i al quefàs del Servei Meteoròlògic català -què deu fer tot el dia? El primer ens va atendre sense massa interès i el segon sense cap. I això que els hi férem un parell d'aportacions meteorològiques locals -que no van sortir i que haguessin portat amenitat a la llarguíssima xerrada del temps. El Serra, més simpàtic però no estaba per "departir". Marxà de seguida.
He de dir que la gent que està de "públic" no sent res. No hi ha megafonia. Pels retalls hi ha un dia que el programa és gravat.
DESCOBRIMENT ONOMÀSTIC, i uns particularismes critèrics
Estepència li diem aquí a una gran densitat de llavors germinades al sòl. (Quina estepència de pastanagues!) Buscant l'etimologia he trobat que estepa és també una peça de fusta amb la que es construeix una barca, bo i enssamblant-les. Per tant Fabian Estapé deu el seu cognom a un avantpassat fuster que feia estepes. Esteper també és un bolet. No asseguraria que en F. Estapé en sabés res.
Particularismes
No sé perquè foto tanta majúscula a l'encapçalament! Quina importància li donarà ningú i a qui dimonis ha d'interessar això? Potser justet a algú del Institut d'Estudis Catalans. M'importa i fa gràcia a mi i a quatre més i ja en tenim prou. Oi?
Si algú vol col.laborar enviant aquestes paraules pel seu estudi a l'Institut E.C., gràcies. Jo no dono l'abast.
A vegades tinc la impressió de ser El hombre que lo hace todo en España que buscava Astrud. (bé, on posa lo hace diguem lo dice).
Justament ara també he descobert la participació d'un molletà a la primera Guerra mundial, amb graduació i condecorat. He de passar les dades al Centre d'Estudis Molletans per si un historiador vol seguir el cas. També escriuré el que no es va dir al Banda Ampla de la Memòria Històrica dels pebrots.
Nota- lo correcte seria posar en cursiva les paraules de marres. Però altre feina tinc. Disculpes.
Etiquetes de comentaris:
lingüistica,
Mollet
7 de febrer del 2012
Paraules en ruta. El Divendres de TV3 a Mollet. Resolent curiositats. -1-
Paraules en ruta amb Màrius Serra, a Mollet. Jo us diré el cercador d'uns quantes, però m'agradaria saber qui va proposar les d'eixorcar, carreratge, titllo, Síndic personer, Caganell, Merdans, i lo de perquè Mollet i Granollers no es poden veure.
Les altres que digué en Serra eren: Gallecs es pronuncia Gallécs. Aquí diem galipau i sagrantana. El joc dels nens al carrer era el flendit. Noms de casa curiosos: Can Maifumem i Can Mitja figa, l'expressió: Mollet merda al gec.
Al meu perfil poso: diletant. Una de les meves diletàncies és la lingüistica, el verborisme. Per tant ja tenia feta la recopilació, i la vaig oferir al Serra. Efectivament va ser aquest servidor qui va subministrar els mots -a partir de Gallecs. El Servei d'atenció a l'espectador em va remetre un reconeixement com a salvaguardador de paraules.
(si algú vol algun aclariment sobre alguna de les meves aportacions només ha de dir-ho, i si algú sap els autors de les altres aportacions -algunes de regust municipalista- també.)
Continuarà. Amb la conversa amb els meteoròlegs i altres aportacions semàntiques, etc.
Les altres que digué en Serra eren: Gallecs es pronuncia Gallécs. Aquí diem galipau i sagrantana. El joc dels nens al carrer era el flendit. Noms de casa curiosos: Can Maifumem i Can Mitja figa, l'expressió: Mollet merda al gec.
Al meu perfil poso: diletant. Una de les meves diletàncies és la lingüistica, el verborisme. Per tant ja tenia feta la recopilació, i la vaig oferir al Serra. Efectivament va ser aquest servidor qui va subministrar els mots -a partir de Gallecs. El Servei d'atenció a l'espectador em va remetre un reconeixement com a salvaguardador de paraules.
(si algú vol algun aclariment sobre alguna de les meves aportacions només ha de dir-ho, i si algú sap els autors de les altres aportacions -algunes de regust municipalista- també.)
Continuarà. Amb la conversa amb els meteoròlegs i altres aportacions semàntiques, etc.
Etiquetes de comentaris:
lingüistica,
Mollet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)