La Rahola, el Miller, el Criteri i les serendípies

Sincronia, serendípia. Jo ho etiqueto Casualitats.  Pilar Rahola. Article  LV dissabte 27 Juny 2015. Interessant pel contingut, per la sincronia i perquè és un escrit sorprenent, tan com la Casualitat.

Diu Pilar Rahola

"La gente católica acostumbra a ser muy interesante. No me refiero al catolicismo ambiental...sino a la gente que, fruto de las lecturas y la reflexión, cree en unos valores y en un legado espiritual. Es decir, su creencia en Dios ha pasado por un proceso de construcción personal que los ha obligado a enfrentarse a las dudas y a miedos. Aunque personalmente no he hecho ese mismo camino -sino que, al contrario, el mío es diverso, dado que me ha alejado de Dios-, me siento a gusto porque se trata de personas muy ricas intelectual y espiritualmente. Y, en consecuencia, luminosas. Sólo hay que leer algunos de los textos del papa Francisco para comprender la profundidad.

Además, la gente de fe -de fe solvente, construida- es depositaria de un legado de valores que está más vigente que nunca, hasta el punto de que si el Nuevo Testamento se convirtiera en un programa político, el mundo sería mucho mejor. No hay que inventar mucho más...

Además, también es la gente de iglesia la que inventó, hace muchos años, la solidaridad internacional y la que cuidó de los sectores más frágiles, cuando todavía no existían las oenegés y el activismo social. Y todo porque su creencia en Dios los llevaba -y los lleva- a entregarse al prójimo. Personalmente me parece admirable y no puedo entender el menosprecio que sufren los católicos por las corrientes de opinión mayoritarias que los consideran una especie de momias pacatas, alejadas de toda modernidad. Al contrario, su código de valores me parece de rabiosa actualidad, especialmente necesario ahora... 

Tienen un legado trascendente que nuestra sociedad necesita tanto o más que el libro rojo de cualquier líder alternativo. Y, a diferencia de las recetas todo a cien de estos tiempos, el suyo es un legado que perdura."

La sincronia amb Henry Miller, i servidor com a catalitzador

Unes hores després de llegir Rahola, estava amb la bio de Henry Miller. Dues planes i diu l'americà: 

"Hay otras cosas invisibles, inescrutables intangibles cosas que el concepto "mundo" no incluye ni abarca.Cuando repetimos que no solo de pan vive el hombre,de hecho decimos que lo que le sustenta y ayuda a mantenerse en pie no es su éxito en la lucha por la vida -pan,seguridad,familia-Es algo que no puedes tocar con el dedo, es algo espiritual. No le puedes dar nombre ni definirlo. Es algo más grande que todo, algo que lo incluye todo. 

Me parece que cuando entro en contacto con ese algo lo percibo. Lo vemos cuando hablamos con la gente. Los hay que son pobres de espíritu, y otros que son grandes de espíritu. Nadie carece de el, pero en algunos casos la llama quema muy baja. En la mayoría parece que no sea más que una llama vacilante. Nos damos cuenta de ello cuando estamos con el individuo que parece que todo el es fuego. Aquellos en que la llama del espíritu quema muy alta son ejemplos extraordinarios de la criatura humana...

A veces pienso, como los santos deben, que hay que estimular a la gente,darles un codazo, incitarles...conn la intención de que sean conscientes de que viven por debajo de sus facultades espirituales...

"Estad siempre embriagados" dijo Baudelaire. Que quería decir con ésto? Estad siempre extàticos, siempre llenos de una intoxicación divina".

Comentaris

Ambdues coses les llegí amb unes hores de diferència.

Observeu sobretot la coincidència de tots dos en parlar de llum, de flama. 

Miller es definia religiós, no tant "religionista". Era un home espiritual. Em fa un efecte evident, que a la Pilar Rahola hi ha alguna cosa que li impedeixi manifestar-se catòlica. Ella ho sabrà i potser alguns ho sospitem..

Per valorar això de les sincronies us remeto a d'altres Casualitats que he viscut, etiquetades,-clicar- per si algun dia voleu  .

M'oblidava! Espero Pilar, que encara q m'hagis fet unfollow, m'incloguis en els catòlics que esmentaves.

Afegitó

La Pilar Rahola em va enviar un missatge dient-me que no hi havia tal unfollow. Típiques coses de Twitter.

Republicanistes, sisplau, de lliçons les mínimes necessàries. I 2 anècdotes.

Hom està cansat dels republicanistes amb aire de suficiència que remiren a qui no es defineix republicà, que malmiren als qui consideren més útil una monarquia i directament tracten de medievals ignorants als monàrquics.

El llistat d'incongruències republicanes seria llarg. Incidiré en l'última -des del meu eclecticisme. És un fet que hauria d'envermellir als que s'omplen la boca de republicanisme -concretament s'acostumen a emmirallar a la cosa aquesta de la Gevolution fgancèse, genocida de cultures, creadora del servei militar obligatori, i un llarg etcètera de disbarats l'últim del qual és anecdòtic però significatiu.

La Carla Bruni es va posar histèrica perquè l'hotel de luxe que li assignaren a Barcelona no era prou de luxe i van anar a un altre de més luxe -amb l'aquiescència president republicà Sarkozy,  Després va anar a córrer pel Passeig de Gràcia (sic) amb una córrua de polícies que li va posar el Govern.

Ja em direu si un règim que dona lloc a què una histèrica arribi a primera dama -reina "democràtica"- i un "peo revenío" com diu ma veïna, arribi a president, es per fer-ne tants escarafalls i apel.lacions a no sé què.

Republicanistes, sisplau, de lliçons les mínimes necessàries. I millor que les prengui la casta.

Eclècticament vostre.


P.S. M'oblidava. Darrera -a dins- de la majoria de republicanistes hi ha un catolicofob. Algú ho havia de dir -encara que és prou sabut -suposo.

AFEGITÓ

2ona "anècdota"

Ara m'adono que lo que em molesta d'aquestes prioritats republicanistes són anècdotes com la de la Maleni, la partía. Li treuen l'enxufe per corrupte, però li deixen un sou vitalici de 9000 euros al mes. Acabar amb aquests i tants sous corruptes si que és prioritat.

Al VATICÀ una jove desaparegué després de ser ESCLAVA SEXUAL i hi ha un BURDELL GAI, diu Vicenç Lozano -TV3:

Al Aula d'extensió universitària de Ripollet el corresponsal vaticà després d'explicar coses curioses, va deixar anar algunes acusacions que van al.lucinar tothom. Li vaig dir a la meva dona: no m'ho crec. A casa vaig a internet i sí, tot era una enorme tergiversació .

Aquest és el "burdell gai vaticà":

"En 2008, El Vaticano pagó 26 millones de dólares por 20 apartamentos en un palacio italiano, para que allí funcionara la Congregación para la Evangelización de los Pueblos. Lo curioso es que en otros de los recintos de dicho castillo funciona Europa Multiclub, uno de los más reconocidos clubes gay de Italia que cuenta con saunas, turcos, piscinas climatizadas y zonas de masaje"

Ni és al Vaticà ni és del Vaticà.

El cas de la nena esclava "denunciat" per l'exorcista vaticà

"El padre Amorth no habla en ningún momento de que unos clérigos convirtieran a Emanuela Orlandi en su esclava sexual.

Tampoco menciona que la chica hubiese estado secuestrada dentro del Vaticano.

El sacerdote y exorcista inculpa sólo a los diplomáticos de una embajada ante la Santa Sede y a un gendarme del Vaticano, que era el que les proporcionava las mujeres.

El padre Amorth no acusa al personal de una embajada del Vaticano, que se llaman nunciaturas, sino a una embajada extranjera ANTE el Vaticano."

Jo no entro a jutjar al corresponsal Lozano, si l'han enredat o s'ha deixat enredar. Només vull aclarir els fets. En honor a la veritat diré que va benparlar del nou sant pare. I va confirmar una cosa que jo intuïa: tots els merders de la banca vaticana i altres, van ser per la predominància d'italians a la santa seu. Ja sabem com ho fan. Ara això s'ha acabat.

Dues lliçons a extreure

Cal tenir intuició, adquirir habilitats per detectar la PROBABILITAT que sigui cert el que ens expliquen -digui qui ho digui. I la necessitat de contrastar, si més no allò que grinyola.

PARTÍCULES I IMMORTALITAT. Descobriment extraordinari

Ara que s'acosta Setmana Santa, temps, encara, d'una certa espiritualitat us deixo una adient lectura que no dubto en qualificar de SORPRENENT I EXTRAÓRDINARIA, i no sóc pròdig en elogis.

PARTÍCULES I IMMORTALITAT.

Sembla que, segons alguns científics, hi ha massa gent que afirma haver tingut experiències habitualment considerades paranaturals o extranaturals per a ignorar la qüestió sense recórrer, precisament, als conceptes i mètodes de la ciència natural, ja que no n’hi ha d’altra. I per tant, tenen les ciències naturals alguna manera d’explicar-les? I doncs, un cert nombre de físics afirmen que sí, o que potser sí. Afirmen que qui sap si aquests fenòmens són precisament efectes físics, cosa de física de partícules. La idea o la tesi, perfectament revolucionària, és que pot existir, o existeix, una ànima o esperit descriptible en termes físics. Ja Albert Einstein parlava d’un cert “efecte fantasmal a distància” (si he entés bé l’expressió en alemany), que considerava xocant i escandalós, i que només la física quàntica explicava. Que les partícules mínimes puguen actuar a distància és, en efecte, fantasmal, i que puguen trobar-se alhora en dos llocs diferents, més fantasmal encara, almenys per al pensament dels pobres llecs ignorants com jo mateix, que sovint necessitem imaginar les coses per a poder-les comprendre. Però les matemàtiques no fallen, i la teoria tampoc, encara que siga incompatible amb el sentit comú. 

Ara bé, resulta que el professor Hans-Peter Dürr, antic director –precisament– de l’Institut Max Planck de Física a Munic, sosté l’opinió que aquesta mena de possibilitat dual de les partícules no es limita al món subatòmic, sinó que és, com qui diu, omnipresent. La consciència seria, al costat de l’espai, de la matèria i de l’energia, un altre dels elements fonamentals de l’univers. Les partícules que componen la consciència (que, si volem, en podríem dir ànima), sembla que són les mateixes que les altres; i en conseqüència, Dürr creu que aquesta consciència continua existint després de la mort. Allò que anomenem “aquesta part” és bàsicament la matèria que es pot captar o percebre. L’“altra part” és tota la resta, i és molt més gran. L’“altra part” és l’altra vida, l’altre món: allà va començar la nostra vida actual, i allà és on tornarà, com a consciència. O siga, que encara ens queda, gràcies a la física quàntica, alguna esperança d’immortalitat. Tot és, com sempre, qüestió de fe. O de física mística, o de literatura.

J. F. Mira 

Tot allò que anava intuint sobre la qüàntica com a darrera barrera -què va!- de la ciència i eina d'acostament a la transcendència, al misteri de Déu, dia a dia es va confirmant.

 

A L'ANTICLERICALLA. Escrit no massa manso

Malgrat que l'acte beatífical hagi passat fa dies, escric això , perquè  el que no ha passat ni s'albira que ho faci és la febrada teocatòlicaclerofòbica, tan trendy i fashion ella.

Com que segurament desbarraria -com el Rubianes amb el campanar i la puta España-  no escric el que m'inspira la postura desacomplexada, fins i tot desvergonyida i en el millor dels casos ignorant de l'anticlericalla, que ara se sent ofesa perquè -des de Tarragona- algú els recordi que a l'estiu del 1936 van intentar exterminar tots els homes de fe. Només en van matar però algunes desenes de mils, -i a Montserrat només una vintena de monjos, i van cremar les esglésies i els arxius parroquials, que guardaven la memòria dels pobles. Us asseguro que em domina més la tristesa que la ira. Així doncs, només relataré un fet.

Una tragèdia monstruosa. Una de mils.

Entràrem a veure l'església dels Dolors de Vic, separada per dins per un enreixat forjat.  Conversàrem amb la senyora d'edat avançada que estava assaguda a l'atri interior, i no sé com ens va dir : Al temps de la guerra aquí mateix van matar dos escolanets. No foren els únics.

Si, d'acord, cal perdonar. I encara que ningú hagi demanat, com a cristians perdonem. Però la veritat ha de lluir i no volem garses per perdius.

Vikipèdia "Al 1931...aquest atac violent contra l'Església Catòlica a Espanya, en el qual ja no només s'atempta contra edificis sinó que s'atempta contra la vida de religiosos, es va convertir en el principi d'una nova onada de violència anticlerical, que alguns consideraren la pitjor des de la persecució per l'Imperi Romà contra cristians.  Durant la Segona República van continuar els atacs a edificis i els assassinats i agressions a religiosos...). Si a l'any 1931 ja va començar la cacera a l'home -i la febre incendiària.

Els historiadors "progressistes"  de lo de l'estiu del 36 en diuen  repressió de reraguarda. A qui volen enganyar?
Jo que sóc independentista des d'abans de tenir pelo' en lo'guevo,  n'estic fins els idem i en veritat us dic que si la Catalunya sobirana ha d'estar dominada per aquesta anticlericalla obtusa i rancia, es poden fotre la independència pel darrera.

Suposo que molts catòlics, com a catòlic em consideraran de regular tirant a baix, tot i que m'he moderat.

-Estigueu atents al meu manifest heterodox sobre la independència i un complement a aquest post, amb un argument inèdit i crec que concluent.

El silenci dels papers -(mordassa al Papa)

escrit propi publicat al diari Ara

L’editorial de l’ARA del 17 de febrer diu en el destacat: “L’elecció del nou papa tornarà a ser un espectacle de mística teatral, però l’endemà el món seguirà vivint d’esquena a la doctrina del Vaticà”. Jo també ho enfocaria així: l’elecció d’un nou papa és seguit pels mitjans amb un interès descomunal i, en canvi, obvien quasi absolutament els missatges i pensaments que transmet durant el seu pontificat. Això sí, es ben destaca qualsevol tema que pugui despertar la morbositat del públic.

Dues facècies religioses viscudes- una, reflexió inèdita. Lleida

Dissabte passàrem amb uns amics el dia a LLeida  i allí sorgiren dos temes que us comento.

-A la visita, recomenable -i cara- a la Seu Vella, la guía -molt competent- anava deixant anar alguna ironia i conyeta -inexactes a més en la seva arrel- sobre l'Església, i que òbviament eren cel.lebrades amb riures sota el nas per part del ramat de visitants. Ja tenia jo el gotet inflat de tanta conyeta i al comentar la guia el gran fresc de la Pia Almoïna on es representa la gent a taula que era alimentada per l'església, vaig pensar Ara és la meva. I vaig comentar que allò era la versió medieval de Caritas i que sort en tenien els pobres de l'Església, etc, La guia intentava mantenir-se als seus tretze, però no sé si s'en va sortir, però les gracietes s'acabaren.

Per cert, les destrosses que s'han fet a la Seu de Lleida,i  al seu contingut, durant segles és una altra mostra de la massa habitual misèria intel.lectual de la condició humana. Ja té pebrots que fos el govern de Franco el que començes a recuperar i preservar l'espai després de més de dos-cents anys de destrosses.

-L'altra. Un dels amics del viatge em va comentar mig criticant: Els pintors medievals només pintaven coses religioses, imagina't si....Sembla atinada però és una observació trampa, en la que jo també hi havia caigut. Veja'm. En aquell temps el pintor no era res ni ningú. Els equips de pintors eren contractats tal com si fossin picapedrers, feien l'encàrrec i llestos. La gent no penjava quadros a les cases. Incloguem-hi el gòtic. La gent era més espiritual i trobava més adient representar escenes bíbliques i de sants que no pas pintar perdius mortes amb quatre pomes i raïms. Reconec que hom pot afegir més raons i reflexions. Serveixi al menys las que he escrit per adonar-nos que no podem jutjar les societats antigues...com si fossin modernes.

Quatre anècdotes descoratjadores i una pregunta

1 Per què tot republicaníssim de pedra picada, espanyol o català, perd el cul i babeja quan s'acosta a la família real per la foto o la salutació? Sí, hi ha alguna excepció, p.e. la Cotorrahola o  la branca dels assaltapiscines  -Tarda. -ja veieu quins.

2 El Congreso, a través de la famosa Web, ara que s'acosta Nadal ha publicat una Nadala de tema nadalenc -més obvi impossible. Ai, cagada pastoret! La flor de la xusma  dels polítics ha protestat enèrgicament. Conclusions: Obvi insult a la facultat de raonar. I segona, els qui se sentin ofesos per una cosa tan entranyable, tradicional i nostrada com una imatge de pessebre han de tenir unes ànimes fosques i tenebroses.

3 L'incompetent meteoròleg  de torn: toca fred però diuen "temps molt agradable". I al juliol amb rebequeta? també agradable?

4 Acabo els insults a la intel.ligència amb tots aquests -arreu- que fa setmanes van dient que el Barça "ja és campió". Em fa posar especialment nerviós. No crec que m'hagi d'estendre.

5 Llegint Noctas vaig pensar en l'actualitat de la meva entrada? " Proposo dos catalanòmetres" cerqueu si voleu al buscador. Anava sobre Què és ser català? Qui és català?  S'accepten respostes.

De la importància de la religió a les societats

Són cinc cosetes d'aquests dies que potser explicarien quelcom del que he anat parlant últimament com és la davallada de tantes coses fonamental des de sempre.

"Napoleón conocia perfectamente la importancia de la religión para la buena marcha de los paises" No recordo l'autor.

Vargas Llosas a la Vanguardia i Rafel Nadal a Mollet: "es va proclamar la necessitat d'arrambar la religió però qui ho feia no donava ni tenia cap alternativa"


Estic descobrint i estudiant l'època victoriana i l'imperi egipci. No hi ha hagut -malgrat contradiccions- una època moderna més llarga,  més tranquil·la i apacible i que hagi aportat tantes coses amables al món modern com l'era nonàrquica victoriana.  Europa aleshores era un devassall de sang i revolucions a pleret. No hi ha imperi -com el faraònic-que hagi durat tant -més de tres mil anys. Més en l'últim exemple, però en ambdós casos la religió era el centre sobre el que giraven aquestes societats.

Les conclusions em semblen prou evidents per a estendrem-hi i si no ho són ja direu la vostra.

El savi, l'excepció a la regla

Com més conec el món, com més va,  més m'enlluernen els savis, els quatre, o quaranta quatre que hi ha hagut. Balmes, Gracián, Montaigne...No m'en feu dir gaires més que no n'estic segur.


El savi veritable és l'excepció a la regla.

 Afegitó. Ha escrit Luri:  probablemente tenía más razón que un santo el gran Mariana cuando advertía de que “el que aborrece el pecado, aborrece a los hombres”

 

La Bíblia esdevindrà fashion?

Amb motiu de la presentació de la Bíblia Catalana Interconfessional, creients i agnòstics cults avalen sense complexes la lectura de la Bíblia. Deixo magnífic text de Rafel Argullol, catedràtic agnòstic i més sensat que la majoria.

"Después de siglos de intolerancia religiosa contra el pensamiento ilustrado, ahora se reivindica una pobre y falsa ilustración para ser intolerantes en todo lo que implique elementos religiosos. Este desastroso sectarismo, supuestamente progresista, ha arrinconado la cultura religiosa de las escuelas y de las universidades con un especial rencor contra el cristianismo. Y es este fanatismo antirreligioso el que ha alejado las últimas generaciones de estudiantes de un tesoro como la Biblia, condenándoles a ser más pobres moral y espiritualmente".

"Junto con el inmenso placer literario que para los no creyentes significa la lectura de la Biblia, es del todo obvio que sin conocimientos bíblicos toda la cultura occidental es un imposible (...). Defenderé siempre que la Biblia es también una lectura obligatoria desde el punto de vista de la ética ciudadana. Su complejidad, belleza y altura de miras, a menudo trágica, la conforman como uno de los documentos más penetrantes para acceder a la condición humana y a su contradictoria complejidad. És el libro que salvaria en caso de naufragio universal...con las tragedias griegas. Con estos dos libros la humanidad podria volver a comenzar".

Esdevindrà fashion? si no per aquests motius tan alts de mires, diuen però -per mor dels temps que corren- que s'ha desvetllat  un gran interes en el darrer escrit de Joan: El llibre de l'Apocalipsi.

el temps que eres infant - ....I AVANÇAMENT

Però tens el record d'altres dies,
que els teus ulls eren nets, transparents,
i tot ple de misteris dormies
amb el somni enganxat a les dents. 

Si el despit que se't menja tu acales,
per somriure a uns paisatges llunyans,
veuràs l'àngel tot neu a les ales,
amb la cinta de seda a les mans. 

Si t'oblides d'avui, de la febre
que et priva de viure, que et crema la sang,
veuràs la molsa del pessebre,
amb les figures de fang. 

Vuràs la muntanya segura
blanca de bens emblanquinats,
amb la llum dels teus ulls de criatura
completament desentelats. 

Si et penses caçar l'estrella
no vagis baladrejant,
humiteja't la parpella
amb tres llàgrimes d'infant,
ajup-te fins al temps que eres infant. 

J M de Sagarra

De cor us desitjo un Bon Nadal i any vinent als amics, enemics i passavolants. Nadal, aquest any, que  és un petit avanç de la primavera, amb tanta bonança i les imatges de la gent amb màniga curta pel migdia al Moll. Em sap greu, però des que els Nadals ja no són blancs jo ho veig tot més negre cada dia -i per tantes coses-, i em sento negatiu, disculpeu. 

Trailer

Al pròxim post faré les PREDICCIONS PER L'ANY!

Vull ser monja!

Algunes noies expresaren a les xarxes el "desig" d'abraçar la professió conventual després de la visita de l'Om a Teresa Forcades, segons el meu fill després de buscar les reaccions al programa. Si a la gent se li expliquessin verament les coses de la fe en lloc de presentar-les-hi amb les calúmnies i befes habituals, no hi hauria lloc per el borreguisme anticatòlic que impera. Em sembla que el mateix Om va sortir desconcertat. Per cert L'Om no havia estat mai a Montserrat fins els 40 i escaig, quan hi va anar per fer un programa. Raro aquest Om. El temia com una pedregada pero va estar molt bé. Grandíssims moments televisius.

Quina diferència de regust del programa amb el Quim Monzò. La nit i el dia. D'ell diré que m'agrada llegir els seus articles però també que ahir vaig constatar, o percebre la diferència entre una persona espiritual profunda i un materialista. No sé com explicar com aquest plus de la fe em fa apreciar i valorar de manera tan diferent aquest dos personatges. Monzó, tan materialista, se m'apar com coix, com si li faltés un bull per l'excel.lència, o així. No ho sé, cadascú que comparí i valori.

Els bous tampoc no s'indignen. Mostres d'estupidesa.

(Afegitó al final)

Els comentaris i post anterior ens han dut sense adonar-nos quasi a un cap de carrer.

Altres pensadors ho han dit així:

L'estupidesa humana és incontable com les gotes de pluja sobre la gabardina -de ben jove aquest pensament em frapà. De més gran...l'infinitud de l'univers només es comparable a la de l'estupidesa humana -també sempre present-. A l'Eclesiastés: Stultorum infinitus est numerus, etc. Descoratjat penses: Val la pena persistir?

Qui diu de l'estupidesa com a essencial característica humana vol dir que ell és savi? No, pero saber-ho ajuda, i fa que com a mínim no estiguis a les primeres files de l'immens ramat dels necis i qui sap si ajuda també a situar-te a les darreres del ramat dels homes pensants i lliures d'esperit. 

Que aquí s'amagui Balmes, el savi dels savis nostrats, llumenera del pensament universal, només perquè s'implicava en el govern de les Espanyes, haurem de convenir, amargament, que és un símptoma de la misèria intel.lectual de la Catalunya d'avui.

Que passa pel cap i com raona  qui presencia una destrossa ecològica o una injustícia i no reacciona? La resposta d'Apañó és senzilla però concloent: Pel seu cap no hi passa res, res de res. Dubte resolt.

Pensaments a retenir

La descendent de l'amic de Balmes, aquí comentarista del de Balmes, treu una conclusió final: "Déu la va cagar". La contesto amb una cosa que retinc de Ballarín "Déu, certament, se la jugava creant l'home" Ens va fer lliures i...Pensem però també en les forces diabòliques -amb cometes i sense. 

Ella compara l'espècie humana a un virus. La contesto també amb un pensament a retenir: Els ecologistes som els anticossos d'un món malalt. La Providència proveeix. Qui guanyarà?

Balmes deia que la intel.ligència sense moral es mou en totes direccions, es dispersa al no tenir una fita. Avui, a més de la intel.ligència i manca la moral.

Pel fet de preocupar-nos d'aquestes coses, voldria creure que no som ben bé del ramat -i pel fet que llegiu aquest Criteri :) tan abstrús a vegades.

No desmereixo ningú ni m'atribueixo gaire cosa més que no haver sucumbit gaire a factors socials alienants,a la  unifornització de pensament  i no tenir mandra de pensar.  I un mèrit  que avui es menysprea: amb la maduresa veus millor la realitat de les coses.   Gracian: "un viejo vale por cien mozos". El tema és d'infinites arestes. Els fets són els fets.

Justament també ahir al Criticon, a la primera plana que obro: Son necios todos los que lo aparentan y la mitad de los que no lo parescen.

Afegitó


-Al nord espanyol han superat les temperatures màximes d'agost a l'abril.
-Els eurodiputats tenen sous i prebendes d'escàndol. Es neguen a congelar-se el sou i viatjar en segona.
-Es veu que fa temps que l'Administració incompleix els límits de contaminació. Respirem verí. I "ells" amb aquest desfici antitabaquil.
- Aumentan el presupuesto destinado para "sus" gastos de propaganda electoral (9%)
Ja sabeu que m'agrada demostrar el que dic. 
Tot això en un dia! Fets alarmants i indignants,  Atemptatoris a la butxaca i la salut de l'home i la terra. I el poble? Vegetal, alienat, incapaç.  Si algú considera
que aquesta manca de resposta de la massa  no frega la imbecilitat, que ho digui i...PREGO -a qui ho pensi- que no se n'estigui de dir que més imbècil sóc jo. Temo que més d'un s'emprenyarà  més amb el que dic jo que amb els que se li pixen a sobre.


Trailer. Justament aquests dies he descobert un text genial, a més de divertit,  d'un clàssic, justificant en ocasions el dret a fer el mestratites pontificador.Adequat a aquest post.

(no recordo si gramaticalment és -al títol- : ..no llegirà això)

Divertimento -i afegitó- (sobre un fet politico-religiós grotesc vallesà). I sobre ESE hombre.

Article publicat al Contrapunt

L'Ajuntament de Barcelona, tot i les seves curioses normes -dret al nudisme al carrer, prohibició dels cavalls i gossos futbolistes al circ, etc- amb lo dels "batejos laïcs" no hi gosaren. La Llagosta sí.

Comprenc que qui no vulgui cristianar els seus fills busqui  un succedani. Baptisme  equival a purificació. En la versió agnòstica vol significar, segons ens diuen a La Llagosta "un acolliment civil que té com objectiu iniciar els infants i els joves en el llarg camí de les actituds cíviques". Segon pasme: apart els nens els joves  també es podran batejar laicament.

Potser l'iniciativa llagostenca es consolidarà i ampliarà: la primera comunió civil -potser com a ritus de pas tradicional- podrà ser un apat "comunitari"- on el pa i el vi eucarístic serien substituïts per pizza i cola, administrats solemnement també, això sí, per funcionaris, en representació de la societat tota. La "confirmació civil" podria ser executada pels alcaldes que substituirien la imposició de mans episcopal per un toc amb el bastó de munícep. Prou idees.

 

Una cosa que podria fer trontollar l'invent seria que l'oficiant fos comunista i la família del sagramentat fos ultraliberal, o viceversa.

Qui li hagués dit això al Franco quan va passar per aquella Llagosta que el va rebre enfervorida amb pancartes que deien: Franco, la llagosta está contigo.

Afegeixo: 
ahir vaig assistir a la S. Família a una ordenació. Vaig pensar que el sagrament la ordenació laica ja el tenen solventat: cada 4 anys s'investeixen per les urnes els sacerdots de la democràcia. Només cal pagar la quota d'un partit i saber parlar. I xerrar i xerrar i xerrar... (excepcions feeetes)

Extended. Pels lectors del blog:  No podia deixar d'explicar-ho:))) Crec que ningú recordava l'anècdota. I també va passar per Mollet. És dels primers records, tots els pàrvuls  onejant banderetes espanyoles -jo l'única vegada- al seu pas, verament triomfal.  Yo Lo he visto, Evaristo, digo Apañó! Chincha!

Un hoste que es porta el pa, i trailer important

 Per acabar el cicle papal penjo l'article del Contrapunt.

Comprenc que hi hagi persones a qui la visita de Benet XVI els desperti el mateix entusiasme que despertaria a d’altri la visita d’un aiatolà. Ara bé, centrar la crítica a la visita en el dispendi econòmic que representa és d’una barra i cinisme inaudit, i pretendre que la gent s’ho cregui és un insult a la intel·ligència –de fet molts s’ho creuen, però. Em nego a creure que els crítics no s’adonen del ressò planetari que tindrà el país i com de cara resultaria una campanya publicitària tan gegantina. Sense l’aportació de l’Església la despesa seria l’equivalent a dues cigarretes per català. En un moment trobaríem infinitat de despeses públiques inútils pel cost equivalent de la visita.

Resulta tragicòmic veure tanta gent d’ínfima talla intel·lectual, però sobretot moral, donant lliçons i criticant –i insultant– el Papa; dramàtic trobo que els sindicats i partits que al franquisme foren aixoplugats als despatxos de les parròquies ara ho agraeixin així. També protesten pels talls als carrers. Amb el famós sambòdrom ambulant de l’Hereu també? Esperem el rigor dels mitjans i que se centrin en allò essencial, que seran les paraules del Sant Pare.

Resumint, amics menjacapellans, val més guardar pietós silenci si no voleu quedar en evidència i estar agraïts pels beneficis –relatius, ja ho sé– com poden ser una encara major afluència turística. Sia benvingut, doncs, el Papa i sobretot escoltem-lo.

Al costat de l'article hi havia, amb fotos incloses, sis persones del carrer, opinant -més aviat repetint com lloros- negativament de la visita. Van quedar molt progreguais. S'avergonyiran? Bona senyal si sí. L'únic a favor era un mahometà, com era previsible.

Trailer

Carretero a Mollet. Hi converso. Crònica.

Ah, ja sabia perquè demanava jo rigor als mitjans i que se centressin en les paraules del Papa: el centre i focus han estat per ells....................les monges que tenien cura de l'altar. 

El Papa és un provocador i tres cosetes potser originals. I la clau de volta de tot.

Sembla que com si pluja fina hagués passat i netejat una mica aquesta ciutat desquiciada i que l'esdeveniment hagi donat llum i enteniment a la desorientada i manipulada plebs i als opinadors . Passarem ja del fanatisme anticlerical  al diàleg ? Jo també he apaivagat la  meva  -santa- ira. Barcelona no m'ha decebut. No ha passat res d'allò que molts temíem  i pels gais disfressats de la catedral, amb tota sinceritat us ho dic, sento una llàstima immensa, com no sentia fa temps.

Apunts de la visita 

Els veïns han sobreviscut a les penoses, gairebe insuportables condicions imposades.  Estic segur que la mateixa massa massificada de gent indignada haurà gaudit i vibrat amb l'esdeveniment, que així és el vulgo. I segur que els qui coneguin la vergonya s'avergonyiran de les animalades que van dir i creure.  Excepte aquesta cosa del Bolaño tothom estava molt manso a les tertúlies, em poques ganes de tornar a fer el ridícul.

Quan veia el magnificient monument -com vaig gaudir amb la cerimònia- pensava: quins spots, un darrera l'altre! de les decenes de milions que ho veuen una majoria dirà: hi he de ser-hi algun dia! (ja hi cabreu a Barcelona :)? No salto d'alegria, no us cregueu.

Com es debia sentir aquella colla de menjacapellans a primera fila, escoltant la paraula d'Aquell i d'allò que rebutgen? -alguns ho rebutgen abans que res. Quina papereta, renoi! La cara de Benach en un moment que l'enfocaren era d'autèntic fàstic -o ho semblava i perdoni: mueca i mirada a terra de trascantó.

Un moment emotiu: Una senyora madura que explicava, amb llàgrimes els ulls, l'emoció d'estar prop del Papa a S. Joan del Nen Déu. La seva filla amb síndrome de Down l'abraçava consolant-la. Aquestes coses són les que la bèstia sacrílega -encarnació del mal?-  vol fer desaparèixer.

En fi, que el catolicisme és ben viu, per a sorpresa de molts, i s'ha palès la necessitat del diàleg. Algú el rebutja? Ara que ha fet la crida a la reevangelització,  només em resta doncs que convidar-vos a retrobar-vos, a retrobar-nos en allò que us van ensenyar els vostres pares de petits. I a qui la seva mare no li hagués ensenyat el Parenostre, que l'aprengui. Borges: si mi madre me enseñó a rezar el Padrenuestro, seguro que és bueno.

Apunt Gonzalez Norio i la clau de tot.

Parlant d'avortament, UQF. És un tema que em ve gros, ho reconec. Només relato l'anècdota. A la Noria van parlar si una paridora de 10 anys ha d'avortar. Surt una que havia estat mare als 14 anys i li pregunten:

Period.Tu hubieses abortado? 

Mare. Sí.

Altra period.Però ahora, pensándolo ahora.

Mare. Ahora n..

Jordi Gonzalez, amb vehemència. Publicidad, publicidad, publicidad! (amb tot el morro)

El tema clau en sociologia és la manipulació de masses. Jo la detecto però  en sóc ignorant. Que algú en faci cinc cèntims!!

La cita no és exacta. El secretari del Papa: en aquesta societat hedonista, consumista...les paraules de Sa Santedat són una autèntica provocació. 

Ce ça voilà.

Serà Barcelona de nou vergonya de Catalunya? Quan el mal i l'idiotesa van plegats

 Continuo "mullant-me", nedant contra el corrent.

Tremolo amb la visita del Papa, Quina en faran alguns? Els mitjans públics catalans ja començan a deixar intuir com serà el tractament de la visita: conyeta enfoteta de pati de col.legi i conyeta amb mala llet. Especialitat de TV3 i algun graciós de RAC 1. D'altra banda cal agrair les altes instàncies del país que hagin fet una crida -des de postures "roges"- al respecte al pontífex. De la premsa no sabria que dir: volen i dolen.

El rídicul i la vergonya ja fa massa temps que l'arrosseguem: guanya el Barça i el centre destrossat; o les fornicacions a la via pública -sense comptar amb la fama, que he constatat, de ciutat de xoriços. De fet podríem recular a la Setmana tràgica o quan el 36 el món s'esgarrifava amb aquella Barcelona de sang i foc -i és clar, només ens van recolzar les Brigades Internacionals-.

El súmmum ha estat -proclames i idioteses diverses a banda- la vaga de transport públic convocada pels sindicats anarquistes i em sembla que CCOO per fotre als catòlics, il·lusionats per la visita. Que miserable pot ser el ser humà! Que immensament cretí! Em confesso emprenyat. Un amic apanyò em va aconsellar que no em fes mala sang. Bon consell però vull mantenir el punt crec que just de capacitat d'indignació per a no ser una orxatera -recipient-. Però tot i això, els boicotejadors no podran pas amargar-nos la vida, perquè l'alegria de creure...(continuarà)

Hi ha una part de la plebs que com brau furiós i amenaçant ens brama, una altra bela com ramat de xais sense nord o perquè els braus bramen, i jo, com més bramen i belen, més sé on i amb qui he i no he d'estar, i més qui sóc em sento. Potser també bramo jo, però no belo.

Entre la CNT, intel.lectuals bords, calumniadors,  ànimes de canti en general i Benet XVI,  VISCA EL PAPA!

A contravent 

perquè els teus dies siguin meus

a contravent jo aniré fent
a contra mala gent jo aniré ferm
a l'encontre del temps
perquè els teus dies siguin meus
de mica en mica jo aniré fent...

(Ocults) 

Vindran dos posts més, un l'article propapal  al Contrapunt. 

Haureu notat l'energia que dona l'indignació:)

Als dos pastposts trobarà el nou lector claus crec que interessants.


Puntilla i descabello, tres informacions més


M'acabo d'assabentar que el nou diari ARA rep una subvenció que dobla els calers de la visita.
Que el pobre noi de l'Herrera dient que algú chuparà amb la visita del Papa.
I que l'associació aquesta laïcista rep 400.000 Euros del tripartit, que suposo que els gasten també fent les samarretotes, apart  de tiberis.

Reflexioni el lector. I sobretot, que no s'escandalitzi de coses que jo digui sinó d'allò que passa.

Reivindico el dret a emprenyar-me...i bramar. N'hi ha que s'encenen amb el futbol.


 

La raó inèdita del túnel per la Sagrada Família..Segona Teoria -que pensava- "peregrina".

Escoltant les reaccions a l'enèssim informe sobre el túnel vaig pensar això:

Teoria: La indiferència de molts que el tren passi per sota la Sagrada Família respon a la indiferència que sentirien si caigués,   i potser també al desig -conscient o inconscient- que caigui.

Peregrí! animal!...ep, alto, qui em digui això no està  prou informat: el 36 ja volien -hom- ensorrar el monestir de Montserrat i socarrimar encara més la Moreneta, cosa que va ser evitada miraculosament per l'avís de Mn. Pere Tarrés a l'autoritat. Miraculosament es va salvar també del foc el tapís de la Creació de la catedral de Girona -el més gran de l'edat mitjana. I per acabar: a la guerra civil, a part de destruir maquetes i plànols i tot l'estudi del Gaudí, ja es plantejava enderrocar la Sagrada Família! però es va veure la seva utilitat per instal·lar-hi nius d'ametralladora. Dissortadament per la majoria de monuments, no hi va haver tanta sort.

Per cert, en Monzó, fa poc, suposo que abans de sortir de la Internacional papanates, brindava per a què caigués el temple i volia que s'enderroqués la basílica del Tibidabo.

Les coses són com són, i han estat com han estat.

Afegitó

Després de llegir els comentaris retiro l'apel.latiu de peregrina a aquesta teoria.

Viatge a Estocolm -i II- (Aquest post té regal)

Luterans i religió
Pel nord celebren bàsicament la Pasqua, amb la parafernàlia d'aquells ous tan bonicament decorats. Això pensava, però vaig veure que commemoren també el Good Friday -totally red in calendar, ens van dir. La religió té més importància de la que pensava. De fet l'skyline d'Stockholm són les punxes de les esglèsies -i l'ajuntament. Però és més, arreu trobes llocs de culte. Al costat de l'ascensor de l'hotel una porta comunicava a la ImmanuelKirken! Hi entrarem diumenge per la porta del carrer i ens trobarem amb uns espais impressionants i moderns: recepció, escenari, lloc de culte, "sunday school", amplíssima cafeteria, etc. Era l'hora de cel.lebració, tot ple, la gent polida i mudada, coral "tunificada", etc. Sana enveja i plany pel què els cristians d'aquí no sabem fer. I sobretot el convenciment de la bondat de formar comunitat amb un lligam espiritual.

El retorn del caçador
La dona nòrdica -pels llatins- podria per se ser motiu per a viatjar al nord. A les amigues que sé que em llegeixen, els he de dir que no és menyspreu a la fèmina llatina, que estimo, però el contrast a la força ens ha de frapar -compte que la dona diu lo mateix dels suecs. A diferència de Noruega a Estocolm hi ha molta multi-culti i avui has de tenir àgil vista felina per destriar l'objectiu visual...o espècie cinegètica desitjada. Estem parlant d'especímens de díficil cacera, però mentre no hi ha veda hi ha esperança.

Inevitablement em venia al cap els meus antics tours per Lloret i rodalies, i en alguns moments semblava que es despertés en mí el vell instint caçador depredador dels meus twenties -en companyia del germà de la honorable candidata ;)- i que de fet no acabaven en res més que quatre tontades. (continuo el tema més avall) (Ai si llegeix la dona!)


Un xil.lè atípic desfà tòpics

Mentre miràvem unes peces de vidre nòrdic als encants d'allà, el paradista -xil.lè- ens va clissà i va encetar llarga conversa. A El Vendrell tenia una immobiliària que va vendre abans de les vaques grasses. Perquè van triar aquest viatge a Suècia tants xil.lens? vaig preguntar. Ens va malparlar dels exil.lats de Pinotxet : "tiraos y envidiosos". Van apuntar-se a les ajudes grandioses que donava de bona fe Suècia; alguns jubilats amb quaranta anys (sic). Ara la moma ja s'acabat.

Digué dels suecs "ni socialdemocràcia ni nà, esta gente quiere ser americana y les encanta que les hables en inglés". No sé si fiable del tot però en part així em va semblar també. No cal dir que el xil.le -també ex-perseguit- estava mal vist pels seus.

Seria llarg parlar de les ajudes que reben -suecs o residents. És una societat sense massa diferèncias i això no ve de cap revolució ni miracle: La bona administració és revolucionària. Eh, Evo?

Corolari i el regal   

Acabo demanant perdó per la gossadia de parlar d'un lloc que he vist en uns dies, és però fruit d'impressions reals aplegades a informacions concloents. Així mateix és obvi que tampoc -tot intentar-ho- m'atorgo el caràcter de ciutadà exemplar "a la nòrdica". Som d'on som. I sé que la meva vena surrealista i passional i punt anàrquica no és pas nòrdica.

En definitiva, lloc ideal per a qui no li molesta el "mal temps" ni estar molt temps recollit -les cases són acollidores i calentes-. Si no us agraden les gentades ni els carrers plens de cotxes; si us desquicia el soroll,si aprecieu el sentit de l'ordre, la seguretat a tota hora, oferta cultural assequible i extensa, el tracte educat, la solitud, el gaudi de la natura propera, en fi, tot el que és contrari d'aquí!: Benvinguts al nord. Amanit amb rosses esculturals i una cuina gustosa i sana, i sobretot predisposats a descobrir una altra realitat. Política: vinc inútilment refermat en l'aserció de Pich i Pon: Les tres coses més importants per un bon govern són ministració, ministració i ministració -i això fa bons ciutadans. Jo encapçalaria una subscripció  per a una immersió nòrdica als nostres governants. Post de les tres emes.

Sense pensar massa a vegades m'he anomenat anglòfil. Segurament ara sóc filonòrdic. I si ens haguéssim de guiar per això...   Existeixen, no desta guisa però jo l'has he vist, Evarist!  Jo em quedo pero amb les noruegues.

Desitjaria amb aquestes parrafades haver complert en alguna mesura l'aspiració del blog: formar, informar i entretenir. Tak sa mykette! I a veure si el consulat em convida a alguna cosa.