Entrades
Són cinc cosetes d'aquests dies que potser explicarien quelcom del que he anat parlant últimament com és la davallada de tantes coses fonamental des de sempre.
"Napoleón conocia perfectamente la importancia de la religión para la buena marcha de los paises" No recordo l'autor.
Vargas Llosas a la Vanguardia i Rafel Nadal a Mollet: "es va proclamar la necessitat d'arrambar la religió però qui ho feia no donava ni tenia cap alternativa"
Estic descobrint i estudiant l'època victoriana i l'imperi egipci. No hi ha hagut -malgrat contradiccions- una època moderna més llarga, més tranquil·la i apacible i que hagi aportat tantes coses amables al món modern com l'era nonàrquica victoriana. Europa aleshores era un devassall de sang i revolucions a pleret. No hi ha imperi -com el faraònic-que hagi durat tant -més de tres mil anys. Més en l'últim exemple, però en ambdós casos la religió era el centre sobre el que giraven aquestes societats.
Les conclusions em semblen prou evidents per a estendrem-hi i si no ho són ja direu la vostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada