16 de maig del 2011

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

Sense animus provocandi.


Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim?
Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora


Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics
, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit


El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós. 
Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava":  "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda?  (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire  -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca  lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC  MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f


(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

3 comentaris:

Herrgoldmundo ha dit...

Le has dado de lleno, Criteri.
Sí, efectivamente así son nuestros retroprogres:

"Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa, que la milionada que cobren tantíiisims polítics"

Maspons ha dit...

Gràcies. Ho escric perquè ho visc molt sovint.
En fi, sembla qe ara -amb això de la "Democràcia real" els de la menjadora s'els hauria de reduir el pinso.

Maspons ha dit...

Cada vegada tinc més clar que jo també "estic condemnat a dir lo que ningú vol escoltar" quan dic ningú dic una minoria.