Entrades
Privatum preguntava que cal per a predir amb garanties i jo digué que calia informació, descartar-ne allò accesori i processar. I intuició -cosa racional o no, a gustos-. Ell digué també que sensibilitat. A vegades-com en aquest cas- ja ho trobes fet. És clar que t'has d'haver bellugat.
Que n'opino? El mateix que l'Església, ni afirmo ni nego. Ara bé, suggerent ho és, més quan segons el sant, Benet XVI és el penúltim papa.
Núm. Nom Pontificat Lema Traducció
97 Pius VII 1800-1823 Aquila rapax Àguila rapaç
98 Lleó XII 1823-1829 Canis et coluber Gos i colobra
99 Pius VIII 1829-1830 Vir religiosus Home religiós
100 Gregori XVI 1831-1846 De balnes Etruriae Dels banys d'Etrúria
101 Pius IX 1846-1878 Crux de cruce Creu de la creu
102 Lleó XIII 1878-1903 Lumen in caelo Llum al cel
103 Pius X 1903-1914 Ignis ardens Foc ardent
104 Benet XV 1914-1922 Religio despopulata Religió despoblada
105 Pius XI 1922-1939 Fides intrepida Fe intrèpida
106 Pius XII 1939-1958 Pastor angelicus Pastor angèlico
107 Joan XXIII 1958-1963 Pastor et nauta Pastor i navegant
108 Pau VI 1963-1978 Flos florum Flor de flors
109 Joan Pau I 1978 (31 dies) De medietate lunae De la meitat de la lluna
110 Joan Pau II 1978-2005 De labore solis Del treball del sol
111 Benet XVI 2005-? Gloria olivae La glòria de l'olivera
# 111: “Gloria Olivae” (La gloria del olivo). Benedicto XVI (2005). Toma su nombre por San Benito y Benedicto XV. Los Benedictinos tuvieron una rama llamada los "olivetans". Benedicto XV se destacó por sus esfuerzos por la paz durante la Primera Guerra Mundial.
Queda uno solo en la lista:
# 112: “Petrus Romanus” (Pedro Romano). Quién será el último Papa ya que en su reinado ocurrirá el fin:
"En la persecución final de la Santa Iglesia Romana reinará Petrus Romanus (Pedro el Romano), quien alimentará a su grey en medio de muchas tribulaciones. Después de esto la ciudad de las siete colinas será destruida y el temido juez juzgará a su pueblo. El Fin."
Algunas observaciones:
- Algunos observan que, aunque la profecía dice que Petrus Romanus es el último Papa, no especifica si hay o no Papas entre el y su predecesor (Gloria olivoe). En ese caso San Malaquías habría hecho la lista de los próximos 111 Papas y entonces saltado al último. Esto es especulación.
- La relación entre los Papas y sus lemas, en algunos casos es sorprendente, en otros solo encaja con explicaciones bastante elaboradas. También hay lemas que son los suficiente amplios como para poder ajustarse a muchos Papas. Por ejemplo, todos los Papas del siglo XX han tenido una "fe intrépida" y han sino "Pastores angélicos".
- Es importante tener en cuenta que estas profecías no son parte del magisterio de la Iglesia ni son necesarias para la salvación. La validez de su contenido no está garantizada por la Iglesia.
- Recordemos que una profecía vale tanto y cuanto nos ayude o anime a vivir la fe ya revelada. Estas profecías podrán tener su interés pero ayudan poco para lograr esa meta. Por algo la Iglesia oficialmente les ha dado tan poca importancia.
8 comentaris:
Bones Criteri.
El tema em recorda a les profesíes de Nostradamus, per qui, també, hi ha d'haver un últim Papa enderrocat per l'anticrist. Llavors, diu el francès, hi haurà el judici final i la segona arribada de Crist a la Terra.
A mi em sembla que això de les profesies, especialment les cristianes, s'ha d'anar en compte pq, parlant malament, hi ha molta merda, és a dir, hi han moltes trampes.
Jo no veig clar les relaciones entre els Papes i les denotacions que Malequíes en féu de cadescún d'ells -D'on podem deduir, per exemple, que Juan Pau II hagi de ser el "de laborem solis"?-.
Aquest tipus de profesíes em recorden al joc típic d'intentar veure figures en les suposades formes que fan els núvols. En aquest cas s'intenta identificar els papes amb noms absolutament arbitraris; qualsevol indici serveix per especular sobre el tema.
Si un estudia el cristianisme com una forma egoista de veure la vida, es a dir, des d'un punt de vista psicològic, entén perquè el cristianisme, desde Sant Pau, necesita predicar la fi dels Papes i l'arribada del judici final.
Relacionar la crisis sistèmica i econòmica que ens ve a sobre amb la fi dels Papes, és, des del meu parer, una mica rudimentària. Inclús et diría més. Segurament la crisis econòmica potenciarà l'esglèsia. I de fet, això és el qu busca el Papa actual: fer veure que el cristianisme es la solució a la crisis econòmica. Per això he criticat durament a l'esglèsia, perquè davant dels problemes de la gent els hi recepte alienar-se en Déu, en el més enllà, en el regne de Déu. És com si davant dels teus problemes personals jo et receptés un xute d'opi pq et fa oblidar les penes i ser feliç.
No veig, Esteve, les diferències entre les profecies de Malaquies i les de Bush. Bé, sí, que Bush al final es desdiu, tothom l'agafa la mentida, i esquiva una sabata. No veig les diferències amb els que parlen dela crisi com si fos "la crisi" i no "una crisi". Encara menys diferències veig amb els que parlen de crisi econòmica i diuen quan acabarà. Es pot profetitzar quan començarà la següent i qui pagarà les conseqüències. Oi que sí, Esteve?
Bé,ja deia que aquestes profecies, totes, s'han d'agafar amb pinces. Ara bé,no heu reconegut que són suggerents. En especial, perquè ara que es preveu un canvi sistèmic, com diu RDC, i que tots tenim una vaga sensació que quelcom s'acaba, coincideixi amb el penúltim papa.(Albert, Rdc -i jo- és dels que diferencia "una" i "la" crisi. Una diferència entre Bush i el sant, és que aquest no profetitzava per benefici propi) Si voleu l'explicació dels lemes està a la Viki. Precisament la de J Pau II és la que tinc més present: fou el primer papa d'un país fred tot i que també es podria interpretar comunista (el treball que té el sol -o la Llum-a lluir ) Ben trovato en tot cas. Ah, la idea de Déu pot alienar, però també alliberar.
sens dubte, sens dubte: Déu allibera. Però el suicidi tb... així com les drogues, el sexe, el somiar o anar de compres. Al cap d'avall la llibertat és una sensació i no tothom té la mateixa al respecte.
Senyor RDC, senyor Esteve, deizxeu d'escriure que m'esteu arruinant la vida; tot el dia al blog, aveure, a llegir. Avui he anat e la fundació Miurtó i he pensat: aquest paio fa art burgés, per culpa vostre. aIXÒ SÍ QUE ÉS LLIBERTAT. A reveure, companys
Tens algun pronòstic per l'any nou? Crec que hi estàs obligat.
Hola reis. Certament Albert, amb això dels blogs aprens molt però ocupa molt temps. M'ha costat però he vist el sofisma de RDC i contesto dient que la llibertat és una sensació -com tot-però n'hi han molts graus; que hi ha la falsa percepció de llibertat,com la de l'home d'avui que es creu lliure perquè el deixen votar cada 4 anys. També trobem diferents qualittas de llibertat, copiant Bush :llibertat duradora".
Anònim, em pensava que havia quedat clar com veia el 2009, però aprofitant la invitació em posaré a la feina amb més amplitud i pronòstics.. Abans però penjaré "Prohibido hablar de religión, de política y la palabra soez"
No hi han sensacions falses. En tot cas hi han judicis sobre les sensacions que poden ser considerats erronis.
L'home actual sent el que sent, això no és fals. Una altra cosa és la interpretació que en faci dels seus sentiments.
Publica un comentari a l'entrada