Camí a la saviesa: mestratge i esforç

Crec que és dels escrits especialment útils -ni que sigui per a mitja dotzena de persones- i que potser m'ha esdevingut massa transcendentalista. Tot i que potser no passa d'espès.

Preàmbul i trailers

Espero posar-me al dia perquè se m'han acumulat els posts. Alguns que considero, crec, d'interès general i altres de particular. Títols: Only the Lord is my lord, Prediccions pel 2009, "Aportacions" meves a la humanitat, i Inèdites preguntes pèrfides. Cada dia em proposo escriure més concís, però és difícil.

Camí a la saviesa

Aquests dies he participat en debats en què es tractava de: les disensions personals -Sostres-Vila-; la llibertat en el cristianisme; el mal; i vida interior versus col.lectiva.

Havia començat a llegir un llibre -Paradojas de la vida monàstica- en forma d'entrevista amb l'Abad Enzo Bianchi, artífex d'una espècie d'exitosa revolució monacal -llegint-el no m'estranya-. Savi, però savi de c. Doncs bé, com si una mà invisible em portés pel llibre, hi vaig anar trobant la resposta, la més plausible a les quatre qüestions! El mateix dia havia escrit que el món de monjos i capellans és avui el reducte en que es tracta amb més profunditat les qüestions humanes (la gent erra al pensar que només parlen de la Bíblia i la moral) : tant en el terreny del creixement individual com de la convivència, per fer-la pacífica i solidària. Dues fites indefugibles per un món millor.

Fra Enzo és benedictí -el monestir de Bose, ecumènic-. M'ha acabat de convèncer que no estic errat quan incloc la Regla de St. Benet a les meves preferències. Jo em pensava que era de l'Edat mitjana, i és dels segles VI-VII! La proba del seu valor és que avui encara és model a seguir. No canvia la saviesa com canvien les modes.

Rieu-vos dels que es diuen intel.ligents, encara que ho siguin, o dels que ho siguin sense dir-ho. Hi ha un estadi molt superior: el de la saviesa dels homes com els citats, que em meravella, enlluerna i ensenya. Potser és que sempre he sentit un interés, o curiositat si voleu, per la vida monàstica, però llegir aquests llibres, on a part de sàvies qüestions parla de la vida apacible, espiritual -també activa i sovint problemàtica- dels monestirs, asserena l'ànima abans d'anar dormir.

Per cert, si Pla us mereix més confiança que un servidor us diré que quan estava a Poblet es planyia als monjos de no haver llegit abans la Regla.

També vaig descubrir al llibre de l'Enzo, per reblar el clau, la senzilla però profunda saviesa dels Pares del desert, per alguns exemples de consells que donaven als vells a preguntes. Com si fossin d'ara. Jo amb la meva ignorància no en savia res, i seria bo si algú ens aconsellés què se'n pot trobar escrit.

He conclòs que si volem créixer com a persones, ens calen mestres savis però també un llarg camí de treball personal. I la voluntat de fer-lo, és clar.

p.s. Acaben de passar un documental al K-300, extraordinari, sobre el Crist de Dalí. En desconeixia totes les facècies i que estava a Escocia. Fou inspirat per un dibuix de Sant Joan de la Creu d'una visió. Per a pintar-lo va parlar amb el seu amic Warner de Hollywood i contractaren un model a qui penjaren amb cordes i el fotografiaren des de dalt. Fou venut a un visionari de Glasgow, amb les crítiques ferotges de la crítica i pintors moderns, però les multituds s'abocaven a veure'l -com sempre-. Ha estat triat el quadro preferit dels escocesos.