INDEPENDÈNCIA I UNIÓ: LA QUARTA VIA - A tall de manifest

Això va sortir a l'extra de Nadal del Contrapunt  just el mateix dia que el Consell de savis va fer públiques les seves conclusions. Després dibolides.  I en aquest vespre de Nadal aquí les publico amb voluntat que siguin una mena de BONA NOVA

Publicat a Contrapunt 

INDEPENDÈNCIA I UNIÓ: la quarta via
 

Autonomisme, independentisme i "terceres vies": federalismes, pactes, etc. En proposo una quarta.En podríem dir... Independència i unió: Plena sobirania però amb el conreu i estimació del valor -innegable- de la cultura -cultures- de l'estat. Fer palès que mantindrem el castellà com un patrimoni i cooficial; que cap afecte no es trencaria; que en aquest món sense barreres, poques em podríem posar; que el panorama mediàtic continuaria igual,amb delegacions i centres emissors; i un llarg etc.  En aquesta fase adolescent de l'independentisme impera cert arrauxat esperit de trencament -o trencadissa- i del boti-boti. Per pragmatisme i davant l'atzucac podríem fins i tot arribar a posar sobre la taula una antiga proposta de Lopez Tena: romandre a la monarquia espanyola, a títol simbòlic, com Austràlia o Canadà a l'anglesa.  I no ens hauria de fer res parlar d'hispanisme -aplanem el procés.

Hom dirà si m'agafat una mena de síndrome d'Estocolm. Bé, he crescut amb el franquisme i he estudiat amb  mestres, i capellans intel.lectuals i fins de catalanistes- que sensibles al món de l'esperit i la cultura,ens feren conèixer i estimar els valors de la  cultura espanyola. Però bàsicament la meva proposta neix del pragmatisme i sentit de la política i la realitat.  D'altra banda, Catalunya és un país d'extraordinaries virtuts però nefastos vicis, p.e. el xaronisme i les dèries materialistes i esteticistes -com deia Unamuno. Mantenir la proximitat amb les Castelles místiques, sòbries i idealistes i del sud  despreocupat i alegre, seguiria influint i matisant defectes. Cal recalcar que qui vulgui podrà mantenir la nacionalitat i sentiment d'espanyol. No oblidem  el factor humà.

Potser algú restarà desconcertat al llegir això. Ja hi estic acostumat. Fa més de trenta anys que també era dels quatre    -com Zweig per  la primera guerra mundial- que parlàvem de reciclatge, canvi climàtic, etc i dels quatre  catalanistes que anàvem una passa endavant-es curiós que ara em vegi demanant frenar el carro.Massa concessions? "Em picaria amb un còdol a les dents" si fossin suficients. O això "o el diluvi".
                                             
Acabat això llegeixo Suso del Toro: "Només podem esforçar-nos a imaginar la manera que Catalunya decideixi el seu futur i això no suposi que passi a ser gent estranya a nosaltres".Exacte. Llegim-ho per passiva.
                                                        -----------------------

Nota-  Hagués pogut allargar-ho uns folis, però no sé si cal, ni si ho llegiria tanta gent -massa poca encara. Però potser ho allargo.

Forassenyat o no, això vol ser només una participació per ajudar al procés i eina de reflexió.

Expresso especialment als meus lectors els millors desitjos en aquestes festes assenyalades.

IMPORTANT

Molts estimats lectors han pres aquesta 4ta via, només com una preferència meva i que la d'ells és una altra. Deixem el que un o altre faria i els gustos personals. Es tracte de trobar el que més convé, és més factible, assenyat etc. Els maximalismes aquí no hi caben.