A demanda d'EL PUNT-AVUI vaig fer-ne un resum. i per si ho voleu fer córrer. La versió original a l'entrada anterior.
INDEPENDÈNCIA I UNIÓ: la Quarta Via
Proposo una quarta via: Independència i unió: Plena sobirania però amb el conreu, estimació i relació amb les altres cultures de l'estat.El castellà com a patrimoni.Cap afecte no es trencaria.En aquest món sense barreres, poques em podríem posar.El panorama mediàtic continuaria igual,amb delegacions i centres emissors; i un llarg etc. En aquesta fase adolescent de l'independentisme impera cert esperit de trencament -o trencadissa- i del boti-boti. Davant l'atzucac inevitable podríem àdhuc valorar una no massa antiga proposta d'un independentista: romandre a la monarquia espanyola, com Australia a l'anglesa. Pragmatisme i sentit de la realitat.
D'altra banda, Catalunya és un país d'extraordinaries virtuts però nefastos vicis, p.e. el xaronisme,les dèries materialistes, estèticistes -com deia Unamuno. Mantenir una proximitat amb les Castelles místiques, sòbries i idealistes i del sud despreocupat i alegre, seguiria influint i matisant defectes.
El mateix desconcert que potser ara despertaré és el que despertàvem fa més de trenta anys els quatre -com Zweig per la primera guerra mundial- que parlàvem de reciclatge, canvi climàtic, etc i els quatre catalanistes que anàvem una passa endavant-es curiós que ara em vegi demanant frenar el carro.Massa concessions? "Em picaria amb un còdol a les dents" si fossin suficients.
Suso del Toro: "Només podem esforçar-nos a imaginar la manera que Catalunya decideixi el seu futur i això no suposi que passi a ser gent estranya a nosaltres".Exacte. Passem-ho a passiva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada