Entrades
Amb aquesta calor reconec però que no és el millor moment per "honduras", però ha vingut així. Post potent doncs, i no pas pel que jo dic. Esperò que sigui de bon llegir.
En alguns dels blogs que visito sura la qüestió filòsofica -ja sense cometes- penjada al post anterior a Jacko: si no seria millor viure -i escriure- més la sensualitat i les coses quotidianes tot relativitzant la importància i dedicació de les nostres divagacions, obstacle en el fruir -i fluir- de la vida real.
Part de la resposta era òbvia: és Pla: "Pla escrivia absolutament de tot" -no recordo on ho he acabat de llegir-. O sigui, que si a Pla, referent per a tants, no li feia res explicar la cuina de la sardina o els vents del país després de parlar de Chesterton, no hem de trobar rídicul que algú un dia vulgui ser profund i altres no.
En quant a la Pregunta: suposo que no podem triar entre ser superficials o profunds -ve de fàbrica-, i que allò difícil és controlar les mesures.
Torras i Bages no concebia "les lletres per les lletres", Cervantes tampoc, i l'escriptura de Pla és tot ella un acte d'altruïsme -ho sabia?- destinat a fer-nos més feliços, i això ho feia: instruint intel.lectualment i en allò tangible. Bé, això serien altres figues: s'hi val escriure només pel lluïment -etc- o cal idealisme?
Primera Casualitat
Després de redactar això trobo l'Agustí, a Can Vila, que amb rigor escriu això -no sé si ho embolica més-: "...m’ha quedat molt clar que en Pla, tot i ser un gran escriptor, un artesà i un artista de la llengua, no hi podem pas cercar ni profunditat, ni densitat espiritual. És un gran analitzador y “explicador” de la superfície de la realitat, amb una capacitat narrativa extraordinària; quan parla de l’humà, te descripcions psicològiques realment imponents (com la que en fa d’en “Xènus”) però alhora manifesta una incapacitat total i absoluta per anar més enllà del psicologisme, per tal de comprendre que de fet la “Realitat és una emprempta de l’Eternitat”.
En aquest sentit, “Incerta Glòria” d’en Joan Sales és al meu parer, un llibre molt més interessant que tota l’obra del gran escriptor que fou Josep Pla. Però cl reconèeixer que ambdós son necessaris per a la cultura catalana: Pla ens salva i actualitza la llengua; en Sales ens salva i ressucita l’ànima."
Segona Casualitat
Em va agradar la boutade de l'Efrem: Hi han dos tipus de persones: les que divideixen les persones en dos tipus i les que no. Reconec que seria dels primers. M'havia plantejat possibles divisions i penso com a plausible la que he llegit també justament avui a Ortega y Gasset -interessant però em fatiga-, a la cua del DNI. Deia: "...el reconocimento de dos castas de hombres: los meditadores y los sensuales. Para éstos el mundo és una reverberante superficie: su reino és el haz esplendoroso del universo...Aquéllos por el contrario, viven en la dimensión de la profundidad". (Bru de Sala, avui a la Vanguardia citava un pensador que dividia els països en guineus i eriçons)
I Ferran Soldevila, al punt, després de gaudir el Montseny:
Posta fina, cel fagedes
qui ha enganyat la nostra vida
empaperant-la de diaris
i entatxonant-la de llibres?
Tard però he vist que en el fons és l'eterna pregunta: On trobar la felicitat -i com-? elevant-nos? en la sensualitat per se? Sembla que hom creia -fins ara- que el consumisme ens hi portaria de pet.
La qüestio és abstrusa amb aquesta calor. Ja heu fet prou a llegir.
És escaient citar lo que acabo de trobar de Gaudí: El gran llibre a llegir, sempre obert, és el de la natura.
(El vers figura al manuscrit del "meu llibre". Aiximateix l'escrit en seria una mica representatiu, d'entre els molts temes que hi toco i remeno)
8 comentaris:
Que cadascú faci el que li dongui la gana. Si algú ha nascut per filosofar, la seva prosa estarà plena de filosofia. Però que hagi nascut per filsofar no implica que NO sàpiga explicar la superfície de la realitat amb brillantor. O que sigui un filòsof, no implica que no pugui ser uns sensual. Vull dir que una cosa no té perquè excloure l'altre. No obstant si que sol haver-hi una certa especialització. Hi ha qui té mà per filosofar, l'altre per novel.lar una història d'amor, aquell per no fer ni una cosa ni l'altre., en fi que encara ha de néixer algú que sigui Joan Sales i Pla a la vegada., la diferència entre els dos ja la va explicar sensualment el senyor Agustí, que a mi , malgrat l'afectació a la que ens té acostumats i malgrat haver-li dit de tot en aquells moments on se'm creuen els cables, el considero un autèntic crack!!! I ell ho sap i com crack que és l'importa un bledo el que li pugui dir...en fi que m'enrollo massa...saludus Criteri.,
En conec algú i alguna que es pensen que la vida ha de ser una contínua lluita social. ALtres pensen que estan per sobre del bé i el mal i que tot ha de ser molt profund (ells es pensen que ho són). Jo des que vaig llegir (ara fa una pila d'anys) Las fiestas de locos, ja vaig vacunar-me. M'agrada poder estar a tot arreu, i sentir-me a gust (cosa cadfa vegada més difícil, per cert. Per cert, ahir vaig veure a la biblioteca un llibre de RAlco sobre PLa. Vaig estar a punt d'agafar-lo, però encara tinc altres feines i no les acabaria.
Criteri, obres un debat interessant.
Suposo que ser "sensual" i resseguir la pell de les coses no significa, com potser es pot pensar, ser superficial. Suposo que som fets de pell i d'ànima, i que la pell és sovint el mirall del que s'amaga a sota. Crec que hi ha molts mons possibles, i tots són dignes de ser explicats, i que és bonic fer-ho amb gràcia i amb algún fi positiu, sense fer trampa.
Sobre Pla, no crec que sigui cap heroi nacional ni que valgui massa la pena apropiar-se'l des de cap bàndol, desde cap intarès particular. Fou un gran escriptor, un veritable tresor literari, la veritat del qual està en les seves pàgines, sense voler anar més enllà del que ell mateix va voler dir i transmetre. En una obra d'un volum tan colossal ja hi ha prou elements per veure ben clar qui va ser i sobretot què va voler-nos dir.
Salutacions.
Amics, no sé si calia escriure-ho, ni crec que sigui usual, ja que els blogs en general no són diaris personals, però havia de dir-ho:
ahir vàrem enterrar el meu pare. En tot cas ho faig a l'apartat dels comentaris per compartir-ho amb la gent bloguera més propera. També ho faig per a què no sorprengui si el to i el ritme d'atenció al blog aquests dies sigui diferent.
Del meu pare diré que era un home noble, treballador, amb sentit de l'humor, que el feia ser l'ànima de tots quans esplais freqüentava, on també feia de monitor de sardanes. Ara penso que el nom del blog i aquesta recerca del seny i el sentit comú de ben segur és pel llegat que m'ha deixat. No era un intel.lectual, sinó un home lligat als treballs de la terra i els animals, i això l'afermava a tocar de peus a terra, i jutjar més atinadament que la majoria de "personatges" públics i dirigents, sense necessitat de masses filosofies. La sensatesa de tants homes del carrer i -per allò que dedueixo dels vostres escrits- estic segur que també es podria dir dels vostres pares.
No em queda sinó agraïr-vos molt la paciència de llegir l'entrada tan llarga -cosa que em referma el concepte en què us tinc- i pels comentaris, que ara no estic en el millor moment de llegir ni respondre, i que espero fer-ho en uns dies
Una afectuosa salutació.
T'acompanyo en el sentiment
Rep una abraçada, Criteri.
Jo també t'hi acompanyo.
Força Criteri., molta força., una abraçada i endavant
Saludus crack!!!
Gràcies pels vostres desitjos, i de nou pels vostrestambé em fan adonar que per acostar-nos a esbrinar la complexitat de les coses la reflexió compartida és indispensable.
En quant al llibre de Pla, t'he dir Albert que Ralco no n'és gens admirador del Pla i el llibre és una carregada contra ell.
Saluts
Publica un comentari a l'entrada