Entrades
A la força m'havia de referir a la cançò esmentada al post anterior. Gran oximoron impossible: el nen Michael amb més de 50 anys. Era inevitable el què ha passat. Va nèixer per la música, el seu destí era el d'esdevindre mite.
Fou un ésser es diria que posseït per aquest misteri tangible que és la música, la música en totes les vessants. Astaire, Sinatra i Bach portaven la música a les entranyes de l'esperit, però conjuminar dansa, cant i composició com ho feia ell, no en sé cap. Només ens queda gaudir el seu llegat, i tal com deia aquell locutor : Gracias Dios por Maradona, agraïr a Déu per Michael; per donar-nos la sensibilitat per a gaudir-lo i per elevar-nos amb la música i l'art.
Potser, pel moment, n'he fet un gra massa, perquè en realitat la música negra no està entre les meves primeres preferències, i això mateix és significatiu, poques persones poden restar totalment impassibles davant un espectacle seu, totals, no sabria dir quins músics suscitarien
aquest interès general.
Predicció acomplida
No cal dir que jo no havia llegit aixó quan el comparava amb Sinatra i Astaire.
"Todas las personas formaran parte o no de la industria lo consagraron como lo q es.Frank Sinatra dijo: la unica persona q canta mejor q yo es Michael Jackson. Fred astaire hablo igual sobre su baile.Desde Quincy Jones pasando por Mccartney ninguno nego el papel de mj,.......segueix"
3 comentaris:
A mi no em va agradar mai massa. Em porta, no obstant, molts records, i bons. El que m'estranya és que també per a mi representa el mite de l'eterna joventut. No l'imaginava de vell. I jo crec que en podem treure, de la seva vida, alguna lliçó.
Un exemple de com la indústria de l'art pot acabar arruinant la vida d'un artista.
No em va agradar mai massa el que feia, però li reconec el mèrit. Un gran intèrpret, ballarí i creador d'espectacle.
Sí, com diu l'albert, se'n poden treure conclusions.
Salutacions
Portat pel moment i encomanat pels de casa potser n'he fet un gra massa ja que realment jo sóc més de pop, roc i cantautors que no de la música que feia ell, però realment era un monstre i un artista que comunicava amb tot tipus de públic. Fins el Rolling Tardà estava emocionat. Com a ballarí m'al.lucinava.
Certament amics, se'n podrien treure moltes coses de la seva trajectòria, que ens ajudarien a conèixer una mica més bé com funciona tot plegat.
Publica un comentari a l'entrada