Entrades
Podeu deixar els missatges del post anterior al post anterior., ja que això és un avanç d'un descubriment fonamental, potser l'unica aportació que puc fer a la cultura universal.
M'he adonat que és incomplert dir que el secret de la màgia del futból no és més que fruit de la passió profunda -en el futbòl compartida i multiplicada- de l'home pel joc, ja que hi ha altres esports. Em sembla que he trobat la resposta al secret, que formulo inacabada per a que barrineu una mica:
TEORIA DE LA PASSIÓ FUTBOLÍSTICA
Donem per cert que el joc és un dels instins humans més profunds; un dels cimals de la creativitat i intel.ligència humana -Kant-, i que la passió que desperta el futbol no és comparable a cap esport. Cal buscar-hi l'explicació que formulo així:
La diferència entre el futból i els altres esports és que...
8 comentaris:
Per entendre què passa amb el coi de futbol va molt bé haver-hi jugat.
És un esport que a més és un joc (l'atletisme, el ciclisme, per exemple, són només esports)i per tant hi entra l'element estètic, l'enginy, la bellesa. A banda, hi intervé el caràcter, la força, l'entrega, el control. Es juga amb calor, sota la pluja, amb deu companys més (un fotimer de gent) i contra onze oponents més. El factor equip, la relació amb els companys...
Hi intervenen factors aleatoris: aquell preciós gol de cap, o de fora de l'àrea, el futbolista sap que si el vol repetir l'haurà de provar cent vegades més sense èxit, d'aquí l'eufòria després d'haber-lo marcat...
El bàsquet, per exemple, és més un joc d'encerts, ja que es juga amb les mans. El futbol, per contra, exclou fer servir les mans, i el hàndicap de controlar un cos esfèric amb els peus és gran.
És fàcil posar-se en la pell del futbolista d'èlit quan has jugat a futbol, perquè saps com costa fer el que fan. D'aquí que la implicació emocional pugui ser gran.
I només estic parlant del joc... a sobre sumem'hi altres consideracions -potser més relliscoses-com la identificació d'un equip amb una ciutat o un territori.
Bé, Criteri, espero llegir aviat el que tens preparat, i disculpa l'extensió que m'he permès.
Encantat de saludar-te.
La diferència amb els altres esports és que..... agrada molt a la gent i a molta gent i, aleshores, els intel.lectuals (pseu, friquis, elitistes...) els critiquen perquè una activitat que agrada a tanta gent no és suficientment "distintiva". Plaent el comentari de Jaume Duran. M'agrada està en sintonia amb molta gent, i no el contrari. Per això veure un partit de futbol en companyia és molt bonic.
Només avanço que -tot i que ambdós dieu bé- es nota que en Jaume ha jugat a futbol,ha fet una disecció perfecte d'aquest esport.
Albert, noblesa obliga, et diré que la bonica sentència d'allò que es pot canviar de dona però no d'equip no és meva.
Ep, Criteri, posats a teoritzar universalment potser caldria que ampliessis el concepte incloent-hi el "futbol americà" a América...
Hehe, jo també ho havia pensat, però no és una cosa universal, reflecteix el caràcter ianqui. Tot i això m'ho apunto, però treient "incloent'hi", ja que és una altra cosa i ha de tenir una teoria diferent -potser no massa-, que és interessant d'estudiar. A raig se m'ocorra dir que és un esport tàctic.
Hehe, jo també ho havia pensat, però no és una cosa universal, reflecteix el caràcter ianqui. Tot i això m'ho apunto, però treient "incloent'hi", ja que és una altra cosa i ha de tenir una teoria diferent -potser no massa-, que és interessant d'estudiar. A raig se m'ocorra dir que és un esport tàctic.
No soy muy futbolero pero el Barcelona es uno de mis equipos favoritos, quizás porque conocí bien a Rafa(Marquez) cuando aún vivía en Guadalajara y jugaba en el Atlas.
abrazos
Alvaro, hasta donde conociste bien a Rafa? :) Aquí recordamos mucho a Hugo Sanchez, tan gran goleador como personaje insoportable y provocador.
Publica un comentari a l'entrada