Entrades
Enceto una etiqueta, responent a lo de B.U.P (Blog d'utilitat pública)
Eureka! Un misteri desvetllat
Hi han bajanades que s'haurien de desmontar ja que afecten coses tangibles i positives: Quantes vegades heu sentit la de que els fluorescents gasten més "apagant i encenent"? Pel Pronto ho sabem exactament: ENCENDRE UN FLUORESCENT EQUIVAL AL CONSUM DE NOMÉS 23 SEGONS! Per tant, millor apagar-los. Una altra bajanada és que la flameta de la caldera no gasta res.
El que no puc saber és quina temperatura és la suficient per a conservar els aliments a la nevera. Crec que la posem massa baixa quan l'aigua fa mal les dents. A nevera més freda i més plena més desgast i consum.
Tabac barat i sa
Assecar menta penjant-la en lloc fosc. Barrejar-la amb la meitat de picadura, o a gust. Més dolenta que el tabac no ho serà.
No feu més el passarell
Fent cas els especialistes, sempre m'he rentat el cap amb dues ensabonades. Fals i inútil. Un que en sap ha dit que no cal, que ho diuen per a què gastem el doble de xampú.
Trucs amb iogur
El yogur líquid és més sa i barat passant per la batedora iogur i llet -també melmelada, al gust-. Pots també remenar una cullerada de melmelada i iogur. O melmelada i llet a la batedora. Refresc turc: es barreja yogur, aigua i sal, al gust, amb menta per aromatitzar. M'agrada perquè la sal treu aquella acidesa del iogur.
L'aigua Fontvella no existeix
Veure "Fontvella" a part de pijeria i desinformació és un miracle. Hi ha una Font Vella al Montseny però té poca aigua, i l'agafen de la Font Sacalm -surt disimuladament a les ampolles-. Fontvella és l'empresa. És la més cara, com per cert, ho és el Danone, amb qui a més d'enganyar van iniciar la lacra de l'obsessió per la línea, amb allò dels "cuerpos Danone" i "el agua que aligera". Ambdúes són de la mateixa empresa.
Pregunta filosòfica
Algú trobarà més important alguna d'aquestes informacions i trucs, que les coses que acostumem a escriure els bloggers i que tots creiem "cervelludes" i "importants". Aquest algú te raó? Hem de tocar més de peus a terra? És més important, valuosa, etc la reflexió -sovint simple opinió- que les coses del món i la ciència quotidians? En quina mesura són compatibles en espais que pretenem transcendents? -ara m'adono que abans, a més de compatible això era l'habitual.
Trailer
Es dirà: Escriure sobre allò "intranscendent": cap complex.
Dec estar espès, perquè una molt plausible resposta a la pregunta "filosòfica" era claríssima.
6 comentaris:
JO també penso que hi ha molt "figureta" que es pensa no sé qué i, al capdavall, està buit. Si la filosofia i el coneixement no té relació amb una millor vida per a tu, no té gaire importància. Aquests dies he tingut l'oportunitat d'estar amb gent que es creu important, i no paren de pregonar-lo, però no els he vist gaire veraços.
Per cert, provarem aquest iogurt turc. També vaig llegir que el pots fer a partir de iogurt "normal" i afegint llet i deixant-lo a uns 20 graus dotze hores (però no m'he atrevit a fer-ho, encara)
Hi ha el pla pràctic i després, dins d'aquest mateix pla perquè és l'únic que existeix... Em sembla que hi ha un altre pla ultraterrenal on les idees ténen un món propi i es parla molt per acabar concloent que dos i dos fan quatre, suposo que depenent de si en aquell moment estàs més "transcendent" (xD) o no, seran més importants els consells per fer la vida millor com els teus d'avui, o bé preferiràs llegir que la llibertat és impossible perquè estas baix d'ànims i necessites textos que et facin sentir bé.
Per cert, el iogurt natural batut amb suc de llimona i sucre, també, boníhim!!! Tastaré el turc, quina bona pinta...!! :P
Ahhhh criteri, passa que a vegades els grans filòsofs que pensaven tenir la clau de la felicitat, eren ells mateixos uns desgraciats. Em sembla que el més important en aquesta vida és follar bé, menjar bé, dormir bé i morir en pau...saludus
La vanitat és humana, però bàsicament veig que estem d'acord en relativitzar la importància de "els figures" del pensament abstracte, i en tot cas tenir clar que ja un temps per allò real i altre per divagar. Noctas, ets massa modest, perquè estic segur que tu no ets del que només pensen en això que dius.
Probaré les vostres sugerències. VEIEU COM TOTHOM SAP ALGUNA COSA pràctica que els altres no sabem?
Si teniu temps per una mica de cultura gastronòmica us deixo això, ja que he vist heu intuït la gràcia del iogur turc -veig que és el refresc més popular allà-. Es diu AYRAN.
"El ayran es una bebida muy popular en Turquía, bueno en todo oriente medio. Es el refresco más popular y en cada país lo llaman de una manera, ya sea en Líbano o en Irán. Es básicamente yogur rebajado con agua y una punta de sal (se le puede poner un poco de menta o ajo al gusto). Leído suena un poco mal, pero el sabor y la textura es fantástico. Sea dicho también que el sabor del yogur turco (o griego, tal vez más familiar) es diferente, creo que incluso alguna de sus bacterias varía. Es más ácido y de sabor más pronunciado. Yo había tomado el ayran en restaurantes y me compré esta botella de la foto. Pero ya le he cogido el punto a hacerlo en casa. Las proporciones varían según el tipo yogur (el mundo del yogur en Turquía parece fascinante), pero mitad y mitad, o 1/3 yogur y resto agua, puede ser una buena indicación. Se bate bien y se sala ligeramente. El resultado es similar al suero de mantequilla (buttermilch, petit lait) que se toma en muchos sitios, yo por ejemplo lo he probado en Marruecos.
La otra bebida, también muy popular en Turquía, es el Turnib. Es una especie de zumo de nabo, pero lleva también levadura, así que el sabor es complejo. Realmente no se parece a nada que yo haya probado, y he de decir que es un “gusto adquirido” (como dicen aquí para referirse a sabores que no son los tuyos pero a los que te acostumbras y adoras).
Cada cosa al seu blog, i un blog per a cada cosa.
Salutacions, Criteri.
Jaume, són opcions, a mí em tira més el potipoti, tot i que pugui desorientar la no especialització.
Publica un comentari a l'entrada