Entrades
Sé que em quedo sol, però que hi farem.
Quan les grans superficies llencen tones d'aliments;
quan les paperes vessen de menjar i llencem el pa sec;
quan Caritas ja no sap que fer amb tanta roba;
quan les administracions públiques malgasten, dilapiden, malbaraten, llencen i malversen milions;
quan preferim engegar la calefacció a posar-nos un bon jersei;
quan es paguen milions als esportistes i "artistes" de tota mena;
quan polítics,banquers, i algun funcionariat cobren sous immorals;
quan llencem tantes coses encara utilitzables
quan...
com podem dir que hi ha crisi? com podem dir que no hi ha recursos?
com es pot comparar-la amb la del 1929, quan llavors no n'hi havia ni per a menjar ni escalfar-se. I finalment, considero -con un par- quasi immoral anomenar a això crisi quan a mig món malden pel menjar i beure.
El que entenc per crisi vindrà, sí. Els de dalt fan tot el contrari del què caldria.
No sé si m'he fet entendre. No ho crec. Ja s'entendrà.
Segurament estic errat
Penso que no pot ser que sigui l'única persona del planeta que pensa diferent i no estar errat. No tinc raó, vale, no pasa nà, que no pa-sa naaa, pero en no pasando naaa, seria necessari, això sí, que reconeguéssim:
primer: que la societat "de a peu" ha de ser molt cretina, ignorant i aborrallonada perquè amb la crisi que dieu que hi ha, permeti tantes monstruoses i irracionals despeses (a lo millor el que és és santa)
segon: que caldria buscar ja una nova paraula per fer servir quan vingui la "grossa". Els més optimistes diuen que seguirem en caiguda lliure un parells d'anys més. (Crisassa?)
Perdoneu tanta heterodòxia.
5 comentaris:
Avui no tinc temps però no puc ressitir-me a un bloc anomenat criteri. Felicitats, si el bloc és la mitad de la mitad del que permet el titol...
M'ha encantat el teu post,certament. És el més assenyat que he llegit des fa un temps. I encara alguns diuen "que no estem tan malament" i que la gent és molt llesta. Si hi ha crisi, cal dir per a qui, com i perquè i no anant dient que hi ha crisi financera mentre els bancs reparteixen dividends milionaris. El que passa és que el sistema està malament organitzat i només parlem del PIB, del creixement econòmic (que si tant per cent per aquí, que si tant per cent per allà) quan tenim un munt de gent que no pot menjar perquè algunes grans superfícies estripen el menjar que han de llençar peruè no és bona premsa que la gent l'aprofiti (he tingut algun alumne que, tot i treballar, anava "reciclant" als supermercats). Enfi, anirem parlant.
No sé si això es crisi o no, però el que sí està en una una crisi absoluta
és el sistema de valors de la nostra societat.
Mira no et quedes sol, jo n'estic d'acord. Fa temps que vaig dient que no hi ha crisi. La gent som idiotes, algú parla de democràcia i tothom repetim la paraula "democràcia". Però hi ha democràcia? No, és evident que no. Continuen manant els mateixos de sempre; tu pots triar el president de l'empresa on treballes? pots incidir en les condicions de les asseguradores? Tu decideixes sobre les lleis o te les imposen? Etcètera. Hi ha crisi, no? El sistema és el mateix i poc ha canviat, però algú parla de crisi perquè és hora de deixar de repartir i guardar més a les butxaques i els pobres que es fotin, i tothom comença a parlar de crisi. El trist paper dels periodistes és penós repetint de manera acrítica les consignes del poder. Ha arribat l'hora, pensen, d'acabar amb una sèrie d'èxits aconseguits pel poble, hem de tancar una mica l'aixeta i això direm que és crisi, com a excusa. No hi ha crisi, només que els que tenen el poder poden jugar amb el sistema de diferents maneres; hi ha els mateixos diners i recursos, però ara volen repartir-los encara de manera més injusta; depenent de les nostres respostes faran o desfaran, però no veig la gent amb ganes de mullar-se.
Salutacions
Xavier, interessant i novedosa la teva especialitat. Pafiam, a la teva manera, però tampoc tragues, pel que veig al teu blog.
Gràcies A. i J., Tot i que potser el meu "pla de xoc" que penjaré no seria exactament el vostre, crec que compartim el fons de la qüestió, i realment m'ha reconfortat no sentir-me sol.
Publica un comentari a l'entrada