La facècia de les campanes com a paradigma de la qüestió
Sovint llegeixes d'algú que diu que prefereix un dolent a un estúpid. No ho sé. Tampoc sé si s'ha raonat alguna vegada. Però amb sembla una de les preguntes cabdals de la societat: tot el que hi ha de dolent al món és més fruit del mal o l'estupidesa? En quina mesura?
Plantejo la reflexió després que m'han dit que han reprès el toc de quarts de les campanes a Mollet -a sobre que no treuen les repeticions i en toquen en hores en que està prohibit el soroll-. Fantàstic, ara ja sabem que són un, dos, o tres quarts d'alguna hora -no es pot saber quina!-. Guanyem 102 campanassos diaris. Perquè ho fan: O són insensibles al malestar que causa tant soroll a les persones sensibles als decibels? O bé no poden arribar a entendre que poden causar aquest malestar? Repeteixo que ara visc més lluny i quasi no les sento, però considero aquests tocs irracionals de campanes com un insult a la intel·ligència. Post previ. Guardo encara retalls de diari sobre problemàtica campanil. Es van reduint de forma general arreu.
M'importa poc que ho llegeixi el responsable de l'ajuntament, ans el contrari. Imagineu-vos que esteu al cinema, o a un concert, i ve l'acomodador cada quart d'hora a picar una paella amb un martell. I a les dotze, 28 vegades. Doncs exactament això. Què, encara no s'està convençut? Bé, almenys que s'accepti que això a alguns -bitxos raros, vale- els molesta.
Aquest any vinc guerrer. I sóc un any més acètic. Sempre intentant agradar a tothom; mai sabent dir no, amb resultats decebedors. Encara que en el pla intel.lectual i social puc afirmar que sempre he anat a contracorrent, encara que amb massa compte. Un conseller va dir "ara que m'he jubilat ja puc dir el que vull" (!?) No havíem quedat que estàvem en democràcia! No vull esperar a ésser vell per dir el que em dona la gana -com Pujol, Barrera,Maragall, i molts altres que no recordo-.
p.s. La campanya governamental de les rebaixes diu: "Compra con criterio." Amb criteri assenyat, és clar.
Ideóleg del Mercadet dels diumenges i Ass. Col.leccionistes de Mollet. Cofundador Ass. 7 Plomes. Membre CEM. Refund. CANEM. Blog ascètic, acètic, escèptic, ideològicament assèptic. Eclèctic, proestètic i filohermètic. De tints profètics. Boca-i-plomamoll. Escriuredor planer, planià i balmesià. Tradició i avantguarda, heterodox.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Un post molt maco. Ara que et llegeixo, m'apunto a això de l'acètica. Cada vegada tinc menys paciència. Penso que el mal sempre és pitjor que l'estupidesa, malgrat l'estupidesa pugui obtenir pitjors resultats. Veig que tu també et vas animant en els post. Les campanes, deia Antonio Machín, con su ding-dong. Tens més raó que un sant. Hi ha gent que no para de pensar en fer bajanades. Fer per fer.
Suposo que un dolent té els seus codis, els seus protocols, una mena de lògica que el pot fer previsible. L'estúpid possiblement sigui imprevisible i et desconcerti de manera que no te'n puguis defensar.
Sigui com sigui, qüestio interessant.
Salutacions
La indiferència., aquest és el pitjor dels mals..saludus
Eureka! crec que entre tots hem arribat a una conclusió plausible. L'Albert m'ha afermat a creure el mal com a culpable, però Noctas té raó. Per tant: La culpa dels mals del món és el mal -egoïsme, odi, enveja- però amb la necessària col.laboració de la indiferència; del silenci dels cretins.
Codis del mal
En Jaume diu una cosa, que a part d'interessant m'ha ballat pel cap des que la descobrí, bastant tard: el mal té uns codis. Jo he estat educat en l'amor cristià al proïsme cosa que fa molt de bé, però es van descuidar de dir-me que hi havia gent funcionant amb altres impulsos. Ni coneixia ni m'imaginava que hi hagués gent que practiqués el mal gratuït. Vaig necessitar viure un cas extrem en l'àmbit laboral per descobrir-ho. Imagineu-vos el desconcert en veure'm sotmès a menyspreus continuats sense causa justificada, i jo ignorant dels codis i llògica del mal!. Enveges i amargors suposo que portaren a la pobra a actuar així.
Benvingut a l'Acètic Club. Espero que no augmentem massa el grau i acabem com Fernan Gomez. Aprofitaria per preguntar, al mestre Albert sobretot, que desvetlli d'una vegada si és llegenda que alguns mestres són propensos a agafar mania sense causa-cap d'esquila- a alumnes. O per petites causes amargar-los la vida. Penso si el poder pot portar un punt de sadisme als imbècils.
Trailers
I encara m'agradaria parlar de com passar comptes ni que sigui donant lliçó de modos. Però tinc pendent de penjar això i després ja afluixaré el ritme: Camí a la saviesa, Only the Lord is my lord, Prediccions pel 2009, "Aportacions" meves a la humanitat i Inèdites preguntes pèrfides. Crec que especialment interessants, al menys pel seu caràcter emblemàparadigmàtic del que escriu i us agraeix.
Pitjor per qui?
Per l'estúpid lo pitjor és el mal... pel qui fa el mal, la estupidesa.
Per fer mal s'ha de ser molt viu... s'ha d'estar molt despert per descobrir els punts dèbils de la gent.
El comentari de RDC és molt agut. Segurament molt cert,cosa que em dol perquè per a mi el mal és pitjor que l'estupidesa (cosa que em sitúa com estúpid, directament; no sense raó, per cert.)
Ara bé, en fer el mal, sense ser estúpid, hi ha un component d'intencionalitat que el fa més pèrfid que en fer-lo per estupidesa i ignorància. Conec molta gent que fa bajanades sense ser-ne conscient; aleshores, com ho valorem? És el meu dubte que, segur, que algú de vosaltres pot aclarir.
Esteve, no afluixis gaire, que el blog ens vicia una mica.
En la línea d'això que parleu sobre el mal i el pensament religiós faig referència a una entrevista de la fulla dominical on s'informa d'un ajut de la fundació Maragall a N.M. Farré i Abril pel treball El perdó com a disciplina: prescripció i comportaments en l'Europa del X i XI. Diu coses molt interessants i explica que els seus estudis la van menar a plantejar-se interrogants sobre el mal. Robert Herz va dedicar intensos anys d'estudi al pecat i l'expiació a les societats primitives i fou a partir del qual que començar a estudiar la penitència com teràpia, actuació contra el mal, etc. Diu que l'espiritualitat medieval clou aspectes que poden ajudar-nos en l'aprofundiment actual de la reconciliació. És un debat molt interessant. Salutacions.
Les campanes, t'aviso que a sobre toquen amb minuts de diferència de l'hora exacta!!
M'he precipitat en la conclusió. Tot i que és cert també ho és que les bajanades, com diu l'Albert, sense maldad també fan mal. Crec que potser hauríem de recorrer a l'estadística.Rdc, em referia a què és pitjor per la humanitat.
És suggerent lo que apuntes, Francesc, i veí, et dic que no m'estranya, sempre han marcat a deshora.
Publica un comentari a l'entrada