Entrades
Per si algú té curiositat per les troballes a la Biblio per la Marató : Records de Pompeu Fabra escrit per la filla. Cuentos inverosímiles de Lopez Rubio "como fetiches mágicos". De la col.lecció vull saber: L'utilitarisme, de Ralco; La Literatura, que parla del món editorial i la creació, -com tothom tinc projectes-; Les notícies a la televisió: com i per què diuen les coses a la tele; el llibre aquell de que les dones no saben llegir els mapes ni els homes escolten, que resumiria el seu interés en una cosa certa que escriuen: "resulta sorprenent que al segle XXI no expliquin a les escoles les diferències entre homes i dones". És obvi que això evitaria el trencament de moltes famílies. I dues revistes que parlen de l'Àrtic. Crec que la meva aportació econòmica va ser justa.
El Quadern d'evocacions hom feia esment de l'interés dels alumnes per les societats secretes. Dels maçons sé el mateix que tothom: res. Uns et diuen que treballen per la humanitat, però no com. Franco diu que són el diable, però tampoc per què. Agafí un llibre que en parlava, però sorpresa: era d'un recent rebotat i perseguit, que n'explica molts misteris i el procés per a ser macó. Ara és catòlic.
Gangues i momes: aprofito per promoure el Mercadet del primer diumenge. Al de Decembre hi vaig trobar: el voluminós llibre d'Edmón Vallès amb infinitat de grans fotografies d'època fins el 1931 a Catalunya: 1 euro. Biografia de Luter i una joia que empaitava fa temps: Catálogo de necedades que los europeos se aplican mutuamente: 1 euro els dos. Bob Marley i Carpenters Anthology: 1 euro els dos (en cassete, és clar. El so, perfecte.) DVD Il pianista sull oceano. 2 euros. Recordo la multiusos -nova- comprada per 7 euros i que en val més de 70. Crisi? Doncs apa, ja ho sabeu.
Reconec que no entenc perquè una majoria passa d'aquests mercadets. Jo crec que és complex de "nuevos ricos". Si algú ho explica, li agrairem.
n.b. Vits! fa una mica de cosa que el meu fos l'últim comentari a l'home que mira, abans de plegar. Ah, m'ha semblat que Ralco desperta controvèrsia i admiració a l'hora. Amb mí ha estat una persona molt amable, amb la que fins i tot hem mantingut algun correu, tot i que òbviament no coincideixo en tot el que diu. Si algú vol donar-nos la seva valoració, ara que no es pot fer allà, endavant.
5 comentaris:
Això de parlar de 3º persones (Del Ramon) no és gaire ètic, mai millor dit.
En qualsevol cas, és una llàstima que estigui cansat de penjar blocs, tant per bé com per mal. Crec que era un referent per molta gent. Però potser ell no buscava això.
Evidentment jo no convidava a desbarrar, em sap greu que es pugui prendre així. Em sembla que has filat massa prim.Tanmateix es podia defensar. Ho he dit per assaventar als ignorants como jo una mica del cotarro del món de la filosofia. Esperem que torni aviat. Ningú pot negar que és un tipus transparent.
NO és gaire ètic parlar de terceres persones? Aleshores què és ensenyar? Ensenyar filosofia? Un mestre, alumnes i el tercer. Esteve, maco, maco el post. Fa una mica de llàstima que tanqui el blog l'Alco perquè ens alegra el dia (encara que no estiguem sempre d'acord) Què li vas dir?
D'altra banda, ningú troba el que busca (Un buscador, deia un contista, és una persona que busca, però que no necesariamente encuentrra lo que busca, més o menys).
Esteve, vols dir que n o t'has passat comprant llibres? Quin Nadal t'espera!
Això de l'ètica era ironia. Simplement no tinc gaire més a dir del professor al respecte que el que he dit.
Potser hauria d'afegir que em sembla que el Ramon està mal aprofitat, com tants d'altres.
Després d'uns dies desconectat, breument.Reitero l'únic que em movia era la curiositat pel Ralco, ses circumstàncies i les dels detractors.Gràcies Albert.Amb els llibres em sembla que a tothom ens passa igual, vas fent pila fins que els hi toca el torn, si més no de consultar-los. Allò he de buscar-ho i t'en faré cinc cèntims del que pugui dir :).Ah, RDC jo gosaria, gosaria aportar i afirmar que alguna de les peculiaritats del Ralco que no entenen la gent "de més avall" vénen donades per la peculiaritat de gironí.
Publica un comentari a l'entrada