Viatge a les Açores i coses del país -1-

Cròniques tant per a remembrança personal com amb el desig -optimista- que sigui d'interès general, o si més no per als encuriosits per aquest racó desconegut. L'amenitat crec que augmenta a cada capítol.

Visió general

No sé si el lector sap massa de les Açors -per ells és masculí, Os Açores-, si coneix ningú que hi hagi estat o si li desperten curiositat, però aquí queda la meva visió i record per a qui ho vulgui compartir. Comencem per a retenir la imatge de fons del país: turons verds i prats amb tanques de pedra seca i lava per a les vaques; carreteres solitàries i allargassats pobles blancs enlluernants, amb taques de colors llampants i alguna casa negra de lava, pobles penjats a les fajas fregant cingle. On no hi ha abisme hi ha alguna comptada platja, però  sobretot roques negres contrastant el blau potent de mar i cel. Amanit amb els corresponents relleus volcànics i els diferents paisatges de cada illa i en cada illa. I la constant de totes les viles portugueses: aquestes voreres emmosaicades amb figures a partir de pedres blanques i  negres. Això -i mil coses més i amb mil variacions- és el paisatge de les Açors. Són nou illes dividides en tres grups.  La senyora i copilot -la Neus- i jo visitarem Terceira, S. Miguel, Faial i Pico. Sis avions i dos barcos. Flores és l'última terra europea. Corvo un destí que espero acomplir. Illa minúscula però també amb la seva caldeira i paisatges únics. Uns centenars d'habitants. Paradoxalment l'atracció que provoca el seu aïllament i solitud pot ser una atracció que acabi amb el seu encant solitari i antic. Compte, és un arxipèlag que de punta a punta hi ha tant com de Barcelona a Sardenya.

Crida l'atenció la disposició allargada dels pobles, amb la carretera general que passa pel carrer major que te unes voreres de mig metro, que de fet sembla que hagin estat pensades només per posar-hi la cadira. Al vespre tothom hi és. Si vas amb cotxe has de vigilar: tothom camina per la calçada i abunden els que envaeixen la carretera amb les seves cames estirades, a vegades "còmodament" asseguts a terra. La  imatge d'aquests pobles és més siciliana que vallesana.  És típica la visió d'el cafè de plaça amb una munió d'homes a fora bevent i xerrant arrepenjats o asseguts on calgui.

Coses a Terceira i error clamorós

Entrem amb cotxe a la capital Angra, Patrimoni de la humanitat. Sensació de neguit i certa decepció al percebre excés de trànsit i una xarxa inextricable de carrers -les indicacions viàries portugueses són realment d'una inexactitud exasperant. Percepció esvaïda  al voltar-la a peu i pels racons. Ja la veia com una vila portuària-balneària. El meu nivell de tolerància als cotxe, però és molt baixa. Augmentà  la meva repulsió cap a la cultura de l'automòbil particular empudegant visual, espiritual i orgànicament allà on hi són. Una de les raons de triar el viatge és la meva aversió a fer kilòmetres.

Al passeig vespertí per la capital Angra -bahia- do Heroismo -dita així per unes batusses del XVIII- ens trobàvem fent la ronda de la seva façana marítima, que té al davant dos illots molt grans, quasi enganxats i que al capvespre adoptaven unes tonalitats d'or vell amb textura de vellut. Un natural amb ganes de xerrar ens va corregir enèrgicament: Illots no, ilheus -Os dois ilheus.Amb un portuguès enrevessat no parava de  xerrar. Recordo que digué que el turisme no venia perquè l'aigua era massa freda, en què treballa la gent: pesca, "gado" gadu! -ganado- i ...de pintors! Sensacional! La impressió  -desprès de només fent uns qms- que en aquest país es pintava molt  es va confirmar. Dubto que hi hagi cap lloc on la pintura ocupi un lloc primordial en el ranking d'ocupacions. Recordem la cançoneta de les pes: Pere Peret Pintor, Pinta Parets Per Portugal.

Hora foscant. Ens asseguérem amb un kiosk deliciós envoltat de taules sobre unes escales que dominen el port. Cafè: 0'60, sopa 1, Whisky 3 euros. És costum prendre torrades amb mantega -1 euro. Els preus del menjar, eren així de barats arreu. Parlant de preus, a un estanc de Lisboa -destí Barcelona- demano un parell de cartrons de la marca portuguesa Alem mar, i l'amable estanquer m'explica que només es ven a les illes portugueses. Anava a demanar una altra marca quan veig bocabadat que el preu és quasi el doble que a les Açores! Maleït siga per a refiar-me i els bandarres de la tabacaria d'Horta que "no tenien cartons". Com a Madeira el tabac és lliure d'impostos.

Però ai, no tot són flor i violes en els preus. L'avió és car fins i tot pels residents i el preu de l'allotjament també, si és en zona no massa aïllada. Que ningú es pensi que hem deixat la camisa en el viatge: un hostalet a Port de la Selva, p.e. ens hagués sortit quasi igual. No hi ha enlloc tan car com Catalunya, les raons...un altre dia. Una de les característiques del portugués és la manca de resposta als estímuls econòmics, diria que als materials i a l'esperit empresarial. Una de les coses agradables de viatjar per aquí és la confiança que no et fotaran els calers, cosa gens menyspreable. L'única picaresca -suposo que pot ser-ho- és la "tradició" de l'aperitiu, que no sé encara si és opcional o no. És formatge de vaca açoresana amb pa amb oli. Segons on el porten sense demanar.

Del caràcter i similituds del país en parlaré abastament.

Avanç- El pròxim capítol serà discret. Destacaria l'apartat religiós i la teoria peregrina que hi incloc.

La qüestió clau del futur humà. Decebedor Niño Becerra

 Quan he recolzat Niño Becerra ha estat perquè ha estat l'únic que ha explicat i explica la realitat agitadíssima i catastròfica de l'economia. Vull deixar clar però que sempre n'he sospitat per la seva manca d'alternatives. Després del vis a vis amb A.Oliveras a Can Barberà de Mollet vull deixar públicament una cosa clara: Niño és tan decebedor com els altres.pel què fa al canvi de paradigma econòmic.

Niño Becerra està en contra de reduir la jornada laboral i repartir la feina, diu que no és productiu -és la cosa que vull que m'expliquin!-  diu que uns quants són els que treballaran i mantindran la resta. L'altre barbaritat que va dir és que el creixement és necessari;  que és necessari tenir el doble de camises de les que necessitem (sic) , etc perquè això crea l'excedent de riquesa adient per a tenir els serveis públics necessaris.Teoria tan suggerent com idiota.

No hi ha massa temps a decidir-ho: OPTEM PER CRÉIXER O DECRÉIXER? Per a mi és clar que això es pot traduir per: L'AUSTERITAT VERSUS L'HECATOMBE SOCIAL. No sé perquè plantejo el dilema. Tot és dat i beneït.

Dit això, a vegades em sento, trist, impotent i espaordit, com si fos l'única persona amb seny d'aquest país i bona part de l'estranger.

Nogensmenys aterrat pel cas omís que hom fa del que és el primer problema, real, del món: el desgavell ecològic. Lligat intrínsecament al model econòmic de bogeria que s'ens vol fer empassar.

Espero que els optimistes tingueu raó i  equivocar-me en tot, i el món anirà de meravella.

Vull ser monja!

Algunes noies expresaren a les xarxes el "desig" d'abraçar la professió conventual després de la visita de l'Om a Teresa Forcades, segons el meu fill després de buscar les reaccions al programa. Si a la gent se li expliquessin verament les coses de la fe en lloc de presentar-les-hi amb les calúmnies i befes habituals, no hi hauria lloc per el borreguisme anticatòlic que impera. Em sembla que el mateix Om va sortir desconcertat. Per cert L'Om no havia estat mai a Montserrat fins els 40 i escaig, quan hi va anar per fer un programa. Raro aquest Om. El temia com una pedregada pero va estar molt bé. Grandíssims moments televisius.

Quina diferència de regust del programa amb el Quim Monzò. La nit i el dia. D'ell diré que m'agrada llegir els seus articles però també que ahir vaig constatar, o percebre la diferència entre una persona espiritual profunda i un materialista. No sé com explicar com aquest plus de la fe em fa apreciar i valorar de manera tan diferent aquest dos personatges. Monzó, tan materialista, se m'apar com coix, com si li faltés un bull per l'excel.lència, o així. No ho sé, cadascú que comparí i valori.

Màxima estupefacció. Esperança.

El gran nen Outiser Frias em comunica que a Intereconomia fan referència al meu article  del Contrapunt sobre la ronya present a la Festa Major molletana.

"Poco después el mismo "artista" -Txabi Franquesa- actuó en Mollet donde, según me dicen, su gracia consistió en poner al Papa de pedófilo entre las carcajadas de los asistentes. Muy "gracioso" como se ve." Com els comunistes la caverna utilitza també la mentida com arma. Ningú va riure quan digué lo del Papa.


Volia parlar de satisfacció personal -que també- però més que res aquest fet em fa parlar d'esperança., la de què no tot lo que escric-escrivim-,  a fi de bé,  cau en sac foradat.

Després d'aquest imprevist ja ve el Viatge a...i coses del país. País realment curiós. Crònica amena, i informativa de lo essencial necessari no explicat.  Podeu cotinuar intentant endevinar-lo. (Veure el post presentació de fa poc).

Cochambre -ronya- a la Festa Major

El Contrapunt m'acaba de publicar això.


Cochambre, amb Franquesa

En una Festa Major no cal programar Shakespeare, però cal tanta grolleria?

Tot i que això no ho llegirà cap infant, si reproduís lo que deia el monologuista Franquesa -davant un munt de nens- molts s'esquinçarien els vestits. És un tipus graciós; podria evitar ser tan malparlat i groller.  I a Benet XVI el tractà de pedòfil, a la infanta Elena de "deforme", etc. Si Franquesa és gràciós els Hotel Cochambre són uns fenòmens: s'ho han montat de meravella cantant -cada any el mateix- coses com el Patio de mi casa; el repertori més suat dels 60 i alguna gracieta. Res a dir si no fos la cochambre. Paraulotes i grolleries, constants alusions -mig apologètiques- a les drogues i alcohol. Per arrodonir-ho, el Benito cantant va expressar la seva simpatia pel Benet papa corejant: Que Ortega Cano conduzca el papamóbil!
Bé, després d'escriure això suposo que m'he guanyat algun qualificatiu carcúndic. Cosa que -cregueu-me- em preocupa tant com "anar a la Meca". Per cert, és curiós que en l'Anglaterra illetrada de Shakespeare la gent gaudís les seves obres.


Per cert, ambdós artistes catalans, adreçant-se al públic en un espanyol magnífic, això sí.

Tot està molt fotut. Monzó a TV3

Abans de les cròniques del viatge a...no puc deixar de palesar això.

Al costat de l'Ajuntament, zona chic de Mollet -ehem. Fa un parell d'anys fou la tenda on hi comprava roba la que va tancar, fa uns mesos fou un restaurant mexicà  -fa dos anys hi havien cues. Hi abans d'ahir el restaurant xinès -no han tornat a llogar res. Hi altres que ja ni esmento i altres que deuen aguantar amb una sabata i una espardenya. A la resta del poble ja comencen a caure els negocis dels xinesos! Acaba també de tancar l'Opencor del Corte Inglès. La gent es pensava que seria un revulsiu per Mollet.

Sembla que només  hagin d'aguantar quatre botigues i alguna de les que no paguin lloguer.

Monzó

Allò que prometia una vetllada divertida amb el Monzó amb la visita de l'Om, va tenir un regust tristoi. Tan divertit que és a la ràdio -amb reserves. És curiós com canvia la gent a casa seva. . Recordeu el pena del Punset. Per cert, qui la vist i qui el veu al Monzó, tan contestatari ell. El meu fill m'ha dit que als indignats als-ens va posar a parir. És d'aquells que ja ho té bé, crec que no és home de principis.

El pati

Tot plegat...pessimisme. La situació, no ho dubtéssim pas, està molt pitjor d'allò que ens pinten -i ho pinten malament. Tot i que el més greu és que la recepta que proposen és : MÉS CREIXEMENT, MÉS DESARROLLISMO. I és clar, no se'n surten. Evocacions en parla amb gran encert.

A una crònica -ja popular- de primera má llegim d'Atenes el que sembla que passarà aquí: la constatació directíssima de la "crisi" : La crisis griega deja las aulas sin libros -fotocopias-, reduce el tráfico, vacía los restaurantes y cierra tiendas y cambia los hábito.

Errava, el més greu d'aquests temps de crisi, és la crisis espiritual, de valors, com volgueu anomenar-la.

Ja ho havia escrit, i és important retenir l'obvietat: aigua, menjar, aixopluc i roba és el realment  imprescindible. Amb això ha viscut l'home milers d'anys -i a vegades escassejant i tot.

Suma i segueix

Avui he vist que ha tancat un altre bar-terrassa a la zona esmentada. Està al costat d'un bar low-cost, de canyes a 0'50 cts, etc. Així continuem.

VIATGE A ... I COSES DEL PAÍS -I- (pre-crònica i enigma)

Crònica d'una regió i un país,  amb pretensió amena i informativa i on alguns potser trobaran una informació que farà que em recordin sempre, agraits.

"Turista, terrorista": solitària pintada a la capital d'on érem. "Quan parles massa del paradís comença a esdevenir infern" acaba d'escriure en Puigverd. Esbombar un paradís és tan estúpid com dir per internet on són els llocs on es fan bolets. Així el turisme ha embrutat, destrossat i atapeït els nostres llocs més bonics. Sento com un càrrec de consciència de divulgar del lloc que hem visitat a les vacances, un dels pocs reductes amb lo necessari per anomenar-se paradís: natura, paisatges, pocs cotxes i gent, tradicionalisme i altres que diré. No ho escamparia arreu, però ho faig aquí convençut de la categoria de la gent que em llegeix, i que, és clar, no és massa, ni de la massa (m'aplaudeixo el joc:). Callo el lloc fins la següent crònica, a tall de joc i intriga -és molt suposar que intrigui a massa gent:) . En realitat volia fer una cosa inèdita: fer tota la crònica sense donar cap dada dels llocs. Potser algun consagrat ho farà algun dia.

He de dir que a la primera presa de contacte vaig témer que potser no podria explicar tantes coses de la idiosincràcia del país i que li faltaria amenitat. Però al contrari del que solen dir els "enterats" penso que a un paradís no li manca mai amenitat. En quant definir els naturals, crec que me n'he sortit, al descobrir un poble amb tantes semblances al català.

Inici

Aquesta vegada atent, no em vaig deixar cap lentilla ni els calçotets -veure Viatge a Bèlgica. Amb "la màgia" -he,he- d'un Mollet encara adormit, fosc i fresc, fem cap a l'estació aturant-nos al forn del Berenguer per estalviar-nos els preus dels esmorzars aeroportuaris. Els Sostres es van assabentar aquí a la passada crònica de la moma dels cafès dobles -n'hi ha per dos i se'n paga poc més d'un- i ja els han suprimit de la seva sucursal:).

Arribem amb avió a l'escala i connexió perfecta cap a l'avió, destí cap a la nostre destinació. A Informació, cofoi de les meves nocions d l'idioma, no m'entenen el nom del lloc a la primera: ... I és que com diuen ells mateixos és una idioma molt traïdor. Línia regular i per tant refrigeri. Entrepà, calent!, vi, refresc, gelatina de fruites (?) i gelat Farggi -mira per on, pel SS sabérem que el seu fundador acabava de traspassar, i li fa un bon repàs. Després d'algunes hores sobre el mar, com agulla al paller trobem al mig de l'oceà una petita taca de color que no és el blau i avall que fa baixada.

Primeres impressions

L'aeroport hi ha avions de guerra, ja que es també base militar. Hi havia un dispensador al hall on podies aplicar-te un antisèptic, desinfectant (?) a les mans, d'una pudor molt forta.  Recordant la monstruositat de-ls aeroport de Bcn ens frapà al sortir a fora les mides d'aquest, el què se'n diu d'escala humana. Si no vols pagar per aparcar només cal recórrer cent metres. Sense acord previ varem trobar-nos amb l'encarregat del cotxe de lloguer, pel mètode d'alçar la mà. Una de les motivacions del viatge -autòfob com sóc- és que les distàncies a recórrer i el trànsit són adequats per a mi. Cap a l'hotel. Aviat trobem el paisatge que es farà habitual: pobles, molts com deshabitats i bestiar pasturant entre tanques minerals guarnides per gràcia de la natura amb flors que a Catalunya les comprem a la floristeria. Aquestes flors, a molts indrets, converteixen la carretera en un alt corredor flanquejat pel blau de les flors. I pintors, molts pintors, de parets. No passaves uns centenars de metres sense trobar-te una bastida amb pintors. No sé si és tradició o que -la zona rep ajudes- la gent té poca feina. Els resultats són uns pobles blanquíssims contrastant amb la blavor del mar reflexa d'un cel net. Pista: els pobles abans eren negríssims.

Pista: la primera que vàrem visitar en realitat era la tercera. Entrada a la capital. Comptava trobar una capitaleta provinciana i aturada, ingenu de mi, i vaig constatar que una ciutat és una ciutat arreu. Em semblà més gran del què pensava i m'hi vaig trobar amb la mateixa pudenta presència dels cotxes, abundosos,  envaint-ho tot i trencant el vuitanta per cent de l'encant de la capital, calculo. Per sort l'interior és tot lo contrari. A més la fatal disposició de les coses viàries, l'estretor dels carrers -tot buscant l'hotel- i l'aparcament van fer que l'entrada fos una mica decebedora.

Tant si és per plausible curiositat pel què ens envolta o per la de seguir les andances d'en Criteri, començo agraint de cor a qui vulgui compartir amb aquestes lletres el record d'aquest curiós viatge i país, lletres escrites també com a souvenir personal. Crec si més no que hi trobareu algunes concretes qüestions per les que ja haurà valgut la pena que esmercéssiu algunes estones llegint aquestes cròniques. Parlaré de coses que les hauríem de saber millor.

Si algú ens diu a quin lloc li sona tot això que he escrit  em seria profitós.

Mare de Déu, no he explicat quasi res i lo que ja m'he allargat.

4 preguntes pèrfides i trailer important sine die però no massa lluny.

Se m'acumulen les coses. A qui esperi les cròniques del viatge vacacional haurà d'esperar una mica més.

Trailer important

I és que  estic vivint una experiència kafkiana, que o no entenc o se m'insulta la intel.ligència i que ja sabeu que és una cosa que no suporto. N'hauré de parlar quí, És de caire, econòmic, legal i d'ordre públic.

Preguntes pèrfides

1 Parlant de masses juvenils: es pot creure que si les turbes dels barris de  Londres haguessin estat educades en la fe i les pràctiques religioses actuarien així?

2 Parlant del Madrid.  -el dit del Mou- Igual com dic a dic b. És correcte que a Catalunya no s'expliqui la versió merengue dels fets, ni la provocació o befes que diuen van patir els blancs?

3 Si hi ha una cosa que em provoquen basques intel.lectuals i físiques són aquests bracós, colls, cames, etc supertatuats. M'agradaria conèixer les motivacions reals profundes. Se m'acut ara que podria ser una manifestació d'autoodi, tal com les perforacions, etc.

4 L'altre dia ho pensava a l'envelat: El veurem algun dia concorregut pels molletans negres, moros, xinesos, etc, en alegre companyonia? Quan hom parla d'integració suposo que també és això, que és això. El fet és que no n'hi havia ni un. Agradaria als autòctons?
 
Insults a la intel.ligència. Per a una antologia de l'estupidesa

- Mentre feien la final de la Supercopa, Barça TV emetia un partit del Barça de l'any de la picor, sic. No comments.
                                           -----------..............------------

Gaudeixo trobant les preguntes, espero que també gaudiu  o us enrabieu -només són preguntes, nois-  al  llegir-les i reflexionar tots si en contesteu algunes. Com es va contestar la de l'erotisme inter-antropo-faúnic :)

Poti-poti estiuenc

Observacions molt personals a fets que m'han provocat indignació extrema i augment del meu escepticisme.

1- L'autoritat ha prohibit prohibir recollir ferralla.

2- L'autoritat ha donat ordre a la polícia de perseguir i robar -sic-les coses que molta gent recupera de la via pública i ven.

Podria extendre'm parlant de reciclatge, subsistència, ocupació, dignitat, etc, però no cal. Només vull palesar la inutilitat de la nostra casta política, no diré que podrida, però moltíssim més desgraciats i perjudicials que els pobres desgraciats que es dediquen a aquest tipus d'activitat ecòlogica i subsistèncial. La menjadora ni dóna treball ni deixen treballar, la nostra casta majoritàriament mama i fa nosa.

3- L'odi al fet catòlic -no al musulmà- per part de la xusma nostrada el tinc tan assumit que  em deixa fred la "ràbia babejant" davant l'espectacle a casa pròpia de centenars de milers de joves alegres, sans, nets, moguts per la fe.
El realment indignant és el cinisme de retreure el dispendi ecònomic organitzatiu -i que molta pobra gent s'ho empassi. Aquesta tropes pacífiques, divisions millor dit,  de joves catòlics han representat una borratxera de milions per allà on han passat. Les paraules de Benet XVI són encara infinitament més valuoses.

4- Per què a cines i teles ens hem d'empassar quasi només cine USA, el més inverssemblant i diria que dolent artísticament?  Sembla però que en general no es veu així.  Que voleu si la gent no coneix res més?

Altres indignitats

3- Els nostres llacs pirinencs, tan ben retratats i impol.luts als fullets turístics també estan podrits. Tenen una bona col.lecció de metalls pesants. Així mateix els peixos.

4- Lo més encertat que he llegit de la ditada Mourinha: "El Madrid ha conseguit -n'és especialista- embrutar la victòria esportiva del Barça. Si no fos pel dit tothom estaria parlant de la meravella del gol de...etc"

5- Lo de l'enèssim intent d'anihil.lació del català es comenta sol. Lo que més m'aclapara és la desvergonya. No els mereixem cap respecte i potser és culpa nostra, i en particular la política d'abaixar cap i cova d'en Pujol.

6-   Als negacionistes que diuen que no hi ha canvi climàtic els toca explicar la fosa del'Artic que ja permet atravessar-lo fins al Canadà. La fosa ha desfermat també el canibalisme entre els óssos polars. Ah, el inèdit ciclò tropical de N.Y.?

Em quedaven unes preguntes pèrfidíssimes però ja n'hi ha prou.

Per què tanco el blog Maig de l'11 (15-M)

ndÉs una tragèdia l'evolució-involució i fantasies dels 15-M, així com la manca de pes o presència de persones madures, realistes i assenyades. El summun ha estat la seva posició davant la visita de Benet XVI, que suposo és la cara real dels assembleïstes, per la qual cosa, tot i compartint indignacions polítiques tanco el blog Maig de l'11 ja que no vull que ningú m'identifiqui amb aquella patuleia; xusma -il.lustrada o no- i joves manipulats. Tanco perquè la gent no sap distingir entre estar indignat i estar amb els "indignats" i no vull que s'em confongui.

I no és l'anticatolicitat estúpida o malèvola -previssible- d'aquella massa el que m'ha indignat sinó que s'ens hagi insultat la intel.ligència criticant les despeses del viatge papal, quan -al contrari- el milió i mig de joves de la JMJ ha representat una borratxera de milions per allà on han passat, sense comptar la promoció del país. Dels beneficis morals i espirituals  ja no en parlo, ja que la degradació actual de l'esperit de les masses fa que aquesta sigui impermeable a la saviesa de les paraules papals.

Només pel canguelis dels de la menjadora, és apreciable aquesta mena de rebel·lió. Però passo a ser-ne observador. No mouré un dit fins veure-hi algú en qui pugui confiar, o sigui, em sembla que mai. Les masses no estan per excel·lències.

Ja ho veieu, en Criteri sempre a la seva bola: indignat amb els governants i indignat amb els indignats.

Visca en Benet XVI! Visca l'ordre just!

Deconstruccions verbals (joc màgic) Parts 1 i 2

Esperant resoldre l'atonia estival, com a les teles faig una reposició, pels nous amics lectors i recordança: la dels meus celebrats anagrames, (Canviar amb sentit l'ordre de les lletres d'un mot o frase: Roma-mora; Lleida-l'ideal)

Fauna

Jordi Pujol. Jo! Pujol dir -és molt ell. Laporta la tropa -la portarà a la victòria? José Montilla. El majo listón. Jo sol alimento. Majote sillón! Zapatero. Petarazo. Para, zote! Apretaoz. Rata o pez? Atrape Oz -mag-. Otear paz -de moment la otea. R.paz ateo...per una lletra! Tapa Zero -fou portada de la revista gai. I el concluent ZETAPARO. Tantes i en el mateix sentit em fa venir al cap la tonadeta: "i ninguna era buena".Em sap greu pels seus fans, però a veure si ells en troben cap de positiva.

 Més Flora bloguera

Desde mi celda. Desdice de mal. Dé el CD de misa -és capellà i tecnològic. El café de Ocata. Cala de afecto, però també: Cae él afectado? -per les referències ultraerudites.  Filosòficament.Filo sòfica ment. Entrellum. Lluert-men -canvia de pell? Temen llur...ploma?Benvinguts. Vens tub gin. Vingen tubs. Vins beguts. O amb anglès de la Barceloneta: Vins be guts! -sovint parla de les seves xerinoles espirituoses. Pels pels, però cap altre em fou possible.

Escriptors sovint esmentats per aquí

Ballarin. Branilla -llarg i sec. L'albiran -però no l'abasten-. Plató -tindrà a veure amb el Pla Ot?. Balmes. Val més. Gracià. Gràcia. Lluis Vives... si vull vies. Ortega Gasset. Rosega gatets. E!, grito a gestas!. Josep Pla. Pag(j)esol. Jo pelas. Jepo Pals. Volia "jorobar" Pals amb una central nuclear. Tampoc aquí cap més combinació em fou possible. (Alguna petita llicència (?) és permesa a l'hora d'anagramitzar)

Dos de destacats

Unamuno. Un humano. -qui conegui Unamuno ja ho interpretarà. Montaigne. Pensava Imagine Ot, però millor:) A món i gent!

Un antològic


Pensi el lector, abans de continuar llegint, els dos atributs essèncials de Garcia Lorca..... ..................................Ja tenia Grràcia loca, però després aparegué inapel.lable: GRACIA, CALOR.

Una acròstics de propina -blogaires-

UQV Un que vacil.la
RDC Rebutja Déu Crist. Renega de Crist (ho fa)
SS Som, serem

SEGONA PART

DECONSTRUINT BLOGAIRES

UQV  fa fitxes de blogaires, servidor els desfà i refà.

 

Arcadi Espada: escapa ardida -de Factual-
Brian: Rabin -Became it?
Noctas: No cast, sóc tan...
Miquel Colomer: Qui? colom meler. Qui? cor, mel, meló
Damien: Amiden -blogaires-
Ote: Teo?
Albert Boadella: D'abella brètola. Badallo al berte -perdó-
Margarito: grito mara -terrorífic-
LLambregades: Brega de malls -cor de roca-
Enric Vila: Vilarienc -és molt d'ell- Neci rival -alguns pensaran-
Ramon Alcoberro: Corona? Borra-m'el -és republicanista-
Gregorio Luri: Or griego: Luri -és proclàssics, i bilingue-
Salvador Sostres: Desastrós! Valors! A vosaltres, sords! Sort, salves a d'Ors. As valors destros. SOS valors destra!

Blogs

Un(o) que vigila: igual que ovni
Bonnie and Clyde: Clan de bon Yndie
Una de lladres: Des de la lunar -hi ha qui diu que són Lunarara-. Anell d'userda
Lunarara: Ara lunar -oficiant elevat-
La vaca sorda: A dos va calar -són dos-. Ava, das calor -Cinefília?
Evocacions: Cocinas veo. Cóves nació -és poc barretinaire encara-
Sin prisas pero con pausas: Supino Sir, peras con pasas -aristocràcia diletant-
La España que hace daño: La espada que hace ñaño -parla molt d'espases alliberadores. Pequeña coña salada, he:) Amb Apañó surt a més un palíndrom: Apañò o ñapa? Sorry, ha sortit.
El Criterio: El cierto, ir
El Criteri: Cert, tri'el -no comments-

TOP 2. A l'escala Criteri aquests serien els més valorats.

La España que hace daño: Señal de achaque apañó
I un de perfecte. Renacimiento: Irónicamente!! -entre tantes inefables característiques de l'ítem, aquesta n'és molt destacada.

El lector pensará que m'he fet venir bé alguna deconstrucció. No descartem el factor subconscient, però han sortit així, i encara més, en la majoria de casos, els ítems a desconstruir no acceptaven cap altre significat i reconstrucció que la que retrata el subjecte. I fixeu-vos, de la bèstia grossa és d'on en surten més, i clavats. Per tant, directa al tag Casualitats -majúscules-.
Exemplificaré: Reprenent l'anagrama de Dalí, no he trobat cap altre expressió que no girés en torn les virolles:

Salvador Dalí: A Dalí vas d'or. Valora didals. Dadà: virolla. As d'or val Dalí. La vida? dòlars.

Vull acabar dient que amb aquesta entrada recordo el que em deia la parenta quan jo començava a col.leccionar "paperots antics", quan amb patètic entusiasme ensenyava les meves "joies" a profans: "Has de pensar que no a tothom li agraden aquestes coses". Potser jo hagi estat l'únic que s'ho haurà passat bé amb això, però només que a un li hagi descobert aquest món quasi mágic ja estic ben pagat.  suposo que alguna gràcia deun fer Avida Dollars-Salvador Dalí, va fer famós  Breton. Té 16.000.000 d'entrades a Google. No és juuuuust!!

Fait vos jeux, segur que no està tot dit i podreu canviar el vostre si no us agrada. I m'excuso i també pels que no he pogut fer encara . Em despediré amb l'anagrama del meu nom i primer cognom.
En sé més...Va, stop.
 

Així poden dividir-se els éssers humans

Deixo aquesta reflexió, llegida a casa un amic de ca l'Apañó i que mereix esculpir-se en pedra picada.


L'home que no arrisca per les seves idees,  val poc com a home o valen poc les seves idees. 

Va ser dit per Plató. Fa quatre dies.

Guarreridas, Part 2. Sostres sincrònic.

Les dues preguntes d'avui són consequència òbvia de les de l'anterior post i com que estic bastant desconectat de la bogeria de la blogueria  -bogeria molt sana però- se m'acut deixar-les, mentre m'adapto a la cosa després de tornar del reducte de natura prístina i solitària mar enllà. Preguntes que no sé si entraran en la categoria de "fechoría intelectual" que m'atribuïen a Ca l'Apañò -o sera Casa :)


1.- Es considera violació, delicte o falta el forçament sexual d'un irracional? No? doncs hi ha una Associació per la dignitat dels primats i al Floquet de Neu no s'el va dissecar per la seva dignitat, cosa que no sembla menys indigna que si l'hagués violat un cuidador.

2.- M'he adonat que les preguntes de l'anterior post eren doblement pèrfides. Tots els contestants -que m'han fet passar una bona estona, gràcies- no han dubtat, implícitament, que serien capaços d'assolir una excitació amb partenaires tan curiosos :))

Sostres contesta

Preguntava jo fa poc si era més puta la que cobra per cardar o ho fa per afició. El Sostres ho ha respost. No en un, en dos posts. Quedi clar, avui ho dic només per si algú vol saber la seva opinió del tema.

Per vacances, va de sexe

 Preguntetes

Abans de marxar, us deixo unes fresques (?) propostes pèrfides.

1- Si fossis forçat sense remissió a tenir una relació zoofílica, quin animal triaries?

2- Igualment, si essent heterosexual, et fessin triar entre empènyer un barbat home o una linda cabreta. (o, si gai, a una dona)

3- Pregunta-dubte personal

Seguint el fil de la darrera. M'han regalat un massatge a mi i la dona. Diu que l'imparteixen mans masculines, i a mi això em fa...no ho sé, una mica de repelús. Necessito saber si s'ha de ser molt rar per a rebutjar que un mascle et possi les mans a sobre. Algú em pot dir que opina?

Potser apart de pèrfides són heavies qüestions, per tant, menys els valents, que algun n'hi ha que em llegeix;), accepto que passeu de respondre-les. Però són vacances d'estiu, home, animeu-vos! Tothom sap que és un dels jocs -entremeliat- d'en Criteri.

Aquestes preguntes podeu probar de plantejar-les en alguna reunió avorrida-desinhibida. Tot i que amb la banalització del sexe imperant, no crec que calgui molta desinhibició ni s'esquinci res. Ja em direu, si de cas.

És possible que la propera sigui ja una part de la crònica de les meves andances a...

Ara sí, bones vacances!

Tres preguntes pèrfides sobre política, sexe i salud

Com que ja són vacances deixaré això uns dies. Òbviament us ocuparà més temps a resoldre que a llegir. Suposo.

1 Quina ideologia és pitjor, el nacionalsocialisme o el comunisme? Quina ha estat més nefasta i assassina?
Bé,són dues preguntes. Ben mirat són d'una lògica infantiloide. Per això són tan punyeteres.

2 M'han parlat d'una convilatana que canvia d'home com de pentinat. Això  ha portat a preguntar-me qui és més puta, la que jeu cobrant o la que ho fa gratis, senza amore?

3 Que perjudica més l'organisme, els minuts que un fumador -no compulsiu-  aspira el fum del tabac o les vint-i-quatre hores de fum dels transports que s'empassa un nen -o un adult.

Sobre l'escriure. Sensacional i proper

Vic. Llibreria Costa. La Providència sincrònica, de nou. Em va posar davant un llibre que contenia reflexions adients al darrer post. A l'hora són reflexions molt generalment concretes. Avui no m'he hagut d'esforçar, només calia copiar...després de destriar, és clar.  

Los que escriben suelen hacerse muchas ilusiones respecto de los lectores  (perquè tohom es creu millor del què és. De lectors -ja ho havia dit- jo tinc els millors:) Arenal

Cuanto mejor es un libro más tarda en venderse, porqué su venta està en razón inversa del tiempo preciso para comprender y aquilatar su mèrito (qui no es conforma és perquè no vol)Balzac

Los que se tienen por escritores trascendentes desprecian al humorista, acusándole de hacer un genero fácil. Aunque solo sea facil para el humorista. Serà porqué el humorismo es el autèntico ingeniero de la literatura. (de  Cervantes a Pla) El gran Pgarcia de la Codorniz.

Tu, escritor; qué tormento no te hace pasar tu amor propio, ajado diariamente por la indiferencia de unos, la envidia de otros, por el rencor de muchos? (jo afegiria la incomprensió) Larra, l'optimista.

NEIX EL SISTEMA CRITÈRIC. Nota critèrica

Catalunya, més que filòsofs, és procliu a donar sistemes filosòfics originalíssims: l'hiparxiològic d'en Pujols; el crític-paranoic d'en Dalí, el polièdric de Balmes; els de Vilanova o Lull, i d'altres.

M'he adonat que jo també en podria tenir un -útil o no. De difícil definició, podríem però presentar així: el Mètode Critèric es caracteritza per analitzar les coses des de l'angle més impossible, impensable, sorprenent. És  trobar l'element o detall concretíssim, camuflat, clau per a resoldre una qüestió. O serà al revés: veure el bosc en lloc dels arbres?  O sia, que potser em situaria en un status molt baix del pensament: el de la lògica aplastant del nen o el neci, o això que sembla tan fàcil del sentit comú, que tampoc deu ser tan fàcil, ja que és el menys comú -en algunos, no en ustedes, com deia el Sr. Zabala de Mates. També és el fer servir el seny i la racionalitat sense menysprear el que la raó no pot entendre. Potser és l'únic mètode que té tant de creatiu-intuitiu com de normatiu. No ho sé, ja aniré afinant.

Exemples de criterisme podrien ser les meves teories peregrines o les preguntes pèrfides, fins i tot col.leccionades. Potser també els meus màgics anagrames. Vegeu tags.
 
- Nota que fregaria allò critèric

Bé, això del  sistema critèric em va venir al cap per això que segueix:

Deia jo: "Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan...sembla que hi hagi entre ell -Sostres- i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia -terme modern-...és el que jo en dic Casualitats -o Providència".

Des de la física quàntica, tot just ara, hom comença a prendre's seriosament el fenòmen. I mira que en fa d'anys que les religions en parlen, amb el nom de Providència.

L'endemà trobem el SS que diu:

"He après més amb la intuïció màgica que amb la percepció lògica o... el que he après de la dimensió màgica de les coses m'ha interessat molt més que la literalitat d'aquestes coses."

"sé que hi ha màgia i Providència, una mà sàvia i capritxosa que mou de lloc les coses, i un destí que està a favor dels que tenen ganes de creure i de riure".

Con su pan se lo coman, em ve al cap dir. Que passeu bon cap de setmana.

(I AGEGITÓ)L'origen de la decadència de Catalunya -tema posposat. Nou blog al meu honor.

Afegitó

- Milions d'africans a punt de morir per una sequera excepcional.

- La llet de les dones catalanes 4 vegades més tòxica que la de les gallegues -per la contaminació. Això afecta la qualitat del semen dels mascles del país. Vindrà també d'això la "polla flàccida dels catalans" de que parla Noctas, tan antinaturalista ell?

Fa dies que no ho deia: EL PRIMER PROBLEMA DEL MÓN ÉS L'AMBIENTAL. Feu-me cas, al menys quan us ho digui, en això us ho imploro.
 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
POST

Avanço aquest minipost a l'anunciat, que inclourà: Neix el sistema critèric (febres d'estiu?)

El llibre de Gaziel -autocritiquíssim amb Catalunya- que li vaig recomanar a en Sostres el va afectar més del que em pensava. Torna a insistir-hi, amb aquest tipus de reflexions: qui vulgui liderar el futur lliure d’aquest país, haurà de partir de la base d’explicar que durant tota la nostra història hem estat una colla de covards i de vençuts, els tontets de la classe.

Uns dies abans havia jo escrit: ....les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero... En això no hi entra, per tant tot mig -no tot és culpa nostra-  encertant en el plantejament del seu escrit, erra per omissió.

Reitero que -coincidint o no amb SS- coincidim en allò que considerem temes cabdals, generalment intractats, i que òbviament, ara amb la calor val més posposar.

- Han obert un nou blog al meu honor-el segon

Per modèstia no deixo l'enllaç, tot i que aquest sembla més dallonsis. Tampoc no cal un tercer:)

(I afegitó) Les dues preguntes CABDALS, als anti-indignats i sobre el futur econòmic. Bastant pèrfides i sintètiques.Larra i Balmes

Afegitó

Corre per la xarxa la pasterada de la "jubilació!!!!!",als 41 anyets, d'en Benach -uni di tanti. A Catalunya només falta que en retallin lo que ens penja i a Andalucia pagaran un sou ben bonic als nois que vulguin tornar a estudiar. Sobretot no ens indignéssim que fa xusma.

1 Economia fàcil (?)

Que implica -entre altres coses- que en nom de l'austeritat els governs redueixin caterings, actuacions, cotxes, propaganda, etccc?  doncs més atur!! I doncs, com es justifica?

(aclareixo -veig que s'ha malinterpretat: el fet que l'austeritat  porti més atur no vol dir que condemni l'austeritat. Molt ben al contrari. Reformulo: cal persistir en l'austeritat si ella porta més atur? tot i que caldria dir :per què cal persistir en l'austeritat...?)

Resolent aquest enigma-paradoxa REAL trobaríem la solució a la "crisi". Jo la tinc, però no serveix de res. Niñooo, Salaaa, ho sabeu? Pregunteu-los-hi. (com dos i dos són quatre)
 
2 Anti-indignats, LA pregunta.

He sentit que qualsevol capitost de les Caixes trinca un sou d'un milió d'euros l'any, legalmeeeent, això sí. Als anti-indignats pregunto. La pregunta és: ?

Ah, i la trepa de trincons legals arribaria d'aquí a Lima.

3 Larra-Balmes 

"...forman la pareja de cerebros con más raza que España produjo en la primera mitad del siglo XIX. "

"...más que departir en sosegado diálogo con un grupo selecto de alumnos les acucia predicar y arengar en el ágora. Hay mucho de tribunos de la plebe en Balmes y en Larra. Su tiempo no se prestaba para los grupos selectos –para la aristocracia del espíritu–: eran días de democracia desgreñada y vociferante. Había que adoptar el aire de faquir –es lo que hizo Larra– o de apóstol que grita en la plaza la buena nueva –es lo que hizo Balmes" aaaqui està. 

(Bartolomé Mostaza -bipremiat Nacional de Periodismo)

SOSTRES-CRITERI: connexió místèrica, sincronia demostrada.

Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan i que potser "gaudiran" només plenament els iniciats.

Tinc un admirador a qui irrito -o és enemic que em valora?- que fins i tot ha obert blog al meu honor. Sovint, algun anònim em diu què diu. Es veu que el posa mooolt nerviós i excitat que el Sostres em llegeixi i comenti:) Aquí tres píndoles més per a la seva masoquitis. I gràcies, sense ell, aquest post  no s'hauria publicat.

1.- Opinava jo a un blog -roll- dels  problemes que genera estar governats per urbanites. Doncs bé, al Salvador Sostres (SS) li va mancar temps per escometre contra el rerepaís rural : "... la intel·ligència sempre és de ciutat...La tomaquera, el vell a la fresca i el porró de cava. Què es podia esperar de nosaltres?

Resposta: Val més el Ketchup, el vell a l'asilo i enlloc del porró, porros o Gin-tònics a la matinada, com el burgès gandul?  Ni taujans, ni rates de ville! això hauria de ser en tot cas.

2.- Vaig encarir-li llegir un llibre de Gaziel. Poc temps ha trigat a manifestar l'encomanement de l'escepticisme patriòtic de Gaziel: " ...ens hem adonat que -Catalunya- era una camperola amb berrugues, grassa i bruta, sempre un poc puta" "No hi ha esperança, no hi ha camins." "...la única veritat que importa, és que ningú no pot citar cap moment, en tota la nostra història, que Catalunya hagi guanyat res important o... mostrat alguna capacitat de sacrifici i d’estar disposats a lluitar fins el final..."

Resposta: La "única veritat" que esmenta SS és la mateixa que Gaziel va establir com a pensament central del seu llibre!!
Sobre les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero.

3- Deia jo dilluns: també podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res no val tenir raó si no serveix de res. Dos dies després, SS titula "Les vegades que tenim raó"
     
Un s’ha de protegir, sobretot del victimisme, de les vegades que té raó i aquesta raó...no li és reconeguda. Un s’ha de protegir, sobretot, de l’impuls de queixar-se...La vida no es detura i hem de competir quan se li infligeix una injustícia

Resposta:  intueixo que defensa  la proactivitat. Ok. Ara bé, la indignació pot ser també l'avantcambra de l'acció. De la fundició del pensament critèric i sostriá proposo: INDIGNACCIÓ!

Sí, és poc probable que SS llegís el meu comentari a ca l'A. Per tant, és possible  que a banda que em llegeixi o no, sembla que hi hagi entre ell i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia. Tot i així, SS és prou intel.ligent per llegir-me. Altra cosa és que ho sigui prou per a fer-me massa cas.

(Pel programa del Gaspar Hernández sé que sincronia és el nom que cal donar al que jo en dic Casualitats -tag)

Conyes (?) apart, el que ningú podrà negar és que a ambdós ens preocupen i considerem essèncials les mateixes coses, tot i que ell sigui pro-fums i ciment i jo pro-fems i terrossos.

Pot semblar que perdi l'oremus que em llegeixi el Sostres. Penso que hauria de ser al revés.

Plaga a les ciutats. La meva proposta ja és recolzada. TRAILER d'un post aplostufantment seriós, critèric.

TRAILER: Sostres-Criteri: connexió místèrica, sincronia demostrada. 

Post que farà les delícies de:   pro i antisostrians, trolls, místics, critèrics, i en fi...buscadors de l'essencial 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Notícia

Segons l'autoritat competent una gran plaga de polls i puces envaeix les ciutats del país, tal com era previst. Fonts extragovernamentals diuen que té l'origen en el clima alterat que pateix el país, unit a la misèria i brutícia i s'acusa els poders públics de no actuar sobre les causes de fons i origen de la plaga. Hom tem que augmenti.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Certament, la lluna era rodona

Després de les pacífiques i gegantines manis d'ahir podria fer sang contra molts companys blogaires antiindignats -panxacontents- però em sembla que -com a persones pensants- ja passaran prou vergonya. També podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res val tenir raó si no serveix de res. DISCURS A REBATRE'LS-HI: Abans l'excusa era que érem pollosos violents, ara diuen fins el cansament que el Parlament -ells- i els vots són l'únic que val.

"Patriotisme alimentari", ho ha anomentat ell

Tendir a l'autosuficiència i als productes locals, austeritat i solidaritat eren els eixos que vaig proposar fa temps per sortir de l'atzucac. Ara, el Conseller d'Agricultura agafa el guant -li hauran dit- i proposa el "patriotisme alimentari", però -tan panxo ell- ho exemplifica incitant el consum dels vins de Rioja. Ell, defensor dels pagesos catalans. Bon inici.

El Partido Entero  em recolza al seu blog, els partits partits m'ignoren.

Ja que aquest blog ha tingut la sensibilitat de reproduir i valorar el meu programa contra la "crisi", l'enllaço.

El Sostres em contesta

Deia jo a l'article de Contrapunt que l'esperit, el fons del maig11 era pacífic -i regeneracionista. I contesta el Sostres:

El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.

Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució;  mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.

Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!-  de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.

Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.

I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.

Si no voleu que l'alternativa al desgovern sigui ara la presa dels carrers  , i una  revolució (sic) més endavant, cal que us afanyeu a donar una alternativa ara mateix. No hi ha volta de full: acampats, assemblearis i gent de sofà, tothom ha obert els ulls. Qui ja els tenia oberts -l'apoltronat- mira hipòcritament cap un altre cantó o "s'escandalitza" amb els delinqüents de la Ciutadella. Amb els trencafanals del Barça menys. 

Comments past post aquí, si cal.

Reflexions i propostes d'un indignat heterodox -escrit al Contrapunt

Publicat al Contrapunt 

Cal rigor i no barrejar debats. Clarament n'hi ha tres: valoració de les acampades i tipologia dels indignats; raons de la indignació;  i full de ruta o alternatives al sistema consumista,  - cabdal. Cabdal és l'ERROR de perdre's  de bon principi en desenes de propostes cojunturals. Cal consens de fons que fixaria en TRES PROPOSTES: actuació sobre els privilegis de la banca: sobre els sous i prebendes dels polítics i llistes obertes -o similars.O sia: més diners a les arques i més qualitat democràtica. I toca que l'establishment mogui fitxa -percebo rampa.

(predicció)

Proposar la instauració d'una república p.e. vol dir que hi ha qui no s'ha adonat que la indignació és transversal. Tot i que -fa temps que ho dic- serà inevitable, tard o d'hora, la DIVISIÓ entre indignats rupturistes i reformistes. Com sempre no hi haurà lloc pels eclèctics. Estem en una cruïlla a destins ignots.

La divisió ha arribat avui (fets de la Ciutadella)


(El post no és el traileritzat)

Vull tenir esperança! La invasió dels flautagossos

Sembla que el tema indignat vagi passaaant -he!- i que ja hi hagi poc a dir. Pel Criteri no.

Sembla que es va instal.lant la idea, promoguda subterràneament per l'establishment: els indignats són una colla d'elements antisistema, pollosos, i a vegades violents. No és veritat, deixeu-me una mica d'esperança.  Conec gent "normal" que estan fins els dallonsi; els botiguers de la plaça porten menjar als acampats molletans; a Sol sobre tot diria que l'heterogeneïtat és manifesta. Però noi molta gent diu que estic equivocat Noi, MAI HAURIA PENSAT QUE HI HAVIA TANTS ANTISISTEMA I FLAUTAGOSSOS.

Dues paraules claus: Hipocresia: Uix, que bruts i gamberros -qui ho diu vol desviar lo essencial. Egoïsme: Em va bé a mi. Que us bombin.

L'Iceta, bec d'or, va dir : No estem tan malament! Hom no s'adona que  parlava en maiestàtic: no estic tan malament.  Quan cobra aquest ocell? Tot plegat per xerrar.

I  tu, amic que també estàs emprenyat, i que no t'agrada la moguda indignada, espero que em donguis una alternativa de protesta.

El gran indignat de la història em copia

El gran indignat de la història em copia. Fa 200 anys repetia el que ara dic jo.

En algun moment em vaig creure que els antiindignats ho eren per principis. Ho són per interessos, hipòcritament. I fa dies que ho vaig repetint: qui diu que no estem tan malament; qui s'oposa a una reforma a fons del sistema ho fa per salvaguardar la seva moma, camama i privilegis -petits o grans. Òbviament són gent mesquina, desprovista de cap ideal i tensió espiritual. Així mateix hi ha indignats per aspectes merament econòmics particulars.

 Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:

"A ver como escribe usted un artículo jovial y lleno de gracia però mordaz contra los que mandan, en el mismo día en que sólo agradecimiento les puede uno profesar. Escriba, escriba usted un artículo misantrópico cuando acaban de darle un empleo. ¿Habría cosa entonces que vaya mal? ¿Hay mandón que le parezca a uno injusto, ni cosa que no esté en su lugar, ni hay nación mejor gobernada que aquella en que tiene uno un empleo? Y a ver como escribe usted un artículo gratulatorio para agradecer a los de arriba el día en que se paró el carro de sus esperanzas, y en que echaron su memorial debajo de la mesa. ¿Hay anarquía como la de aquel país en que está uno cesante? 

Que den diez mil duros de sueldo a aquel  que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.

¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo  feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas?  No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.

Nosotros, que creemos que el interés del hombre suele tener, por desgracia, alguna influència en su modo de ver las cosas... juzgamos que opinión es, moralmente, sinónimo de situación."

Larra em copiava, però ho millorava molt:)). Ell s'hi dedicava tot el dia a escriure.

Contestant una al.lusió del Sostres

Davant els meus retrets -a la web del Sostres- als sous públics i dels polítics, diu: Si algú es pensa que la crisi és culpa del que cobren o del que gasten els polítics, és de tal ingenuïtat que pràcticament només pot ser considerat un imbècil.

I jo dic: Pensar que les prebendes que s'han autoatorgat els polítics no ha estat clau per la indignació popular i pensar que els diners de la ingent -i desbaratada- tropa de presidents, consellers, parlamentaris, senadors, alcaldes, regidors, alts càrrecs, bufff són la xocolata del lloro incapacita a qui ho diu a parlar públicament de com s'hauria d'administrar un país. Per tant, en el camp de la política, en Sostres ha de fer lo que fa bé, que són aquests retrats i informacions de polítics i partits. De totes maneres, per a mi, el prestigi com "analista de sistemes", ja l'havia perdut al declarar-se antiecologista radical - va fins i tot manifestar que el seu desig seria empènyer els ciclistes urbans i fer-los caure.

Tornant als sous públics...jo encara no tinc clar que no hagi estat el detonant de la "crisi". Agafem una calculadora? Algú hauria de fer números. Seria potser més efectiu que deu mil discursos.

Sostres, no em rosseguis que et quedaràs sense dents:)

NO SABEU QUÈ ÉS UN CATALÀ? NO SABEU QUÈ ÉS LA RAUXA?

Arran algun darrer post meu irat i el comentari al post que mig em dedica el col.laborador del Sostres Manel Berga, hom m'ha manifestat estranyesa pel  aparent abandó de la meva fama d'assenyat. Però és que, amics, s'han conjurat els elements per la tempesta perfecta.

Molt agraeixo que s'em faci saber i  adonar. He de respondre que qui d'això m'acusa poc sap del caràcter català: seny i rauxa. El seny ens pot portar a la rauxa. Tampoc culpo a qui no ho veu, ja que aquesta dualitat  seny-rauxa ja és més història que present. Potser sóc el darrer representant del caràcter català. Una illa?. Tornem a Balmes. Hom digué: "la religió va atemperar el seu caràcter extremadament temperamental i passional". Balmes! El representant del seny!

Sí, probablement he estat essent massa sincer. Però si no...perquè escriure?

Arreu se senten veus de irremeiable pessimisme. Mai deixaré Balmes, però ara el referent és Larra. Ell, castellà, romàntic, després de fracassar en la seva immensa tasca regeneracionista va reaccionar al seu negre escepticisme fotent-se un tret. Jo, català, ho faig amb la rauxa, fent inútils aspavents d'indignació. Què és millor? Bé, lo millor és riure i fotre-s'ho tot a l'esquena, com fan els cretins, folls, miserables o ignorants. Tal com ensenyà Erasme i tal com és des que el món és món.

Però molts no podem eludir el compromís: tenir principis -i lluitar-hi- o no tenir-los. Ser o no ser més o menys noble. La qüestió és aquesta, amic William. Patrimoni dels imprescindibles.

Em ballava vagament pel cap,google, et voilà:

«Hay personas que luchan un día y son buenos ... pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" Brecht.

Avui, en lloc de la lucha diaria, lo que s'estila és la ducha diària. Ai si l'anima fos tan neta!

(I al món li importa un rave tot plegat. Potser també a molts lectors d'això)


Pregunta autopèrfida: 

Aquest escrit és més assenyat o arrauxat?

Wembley 2011. Dues reflexions inèdites i brevíssimes

1 Una conseqüencia negativa i innegable  de les victòries del Barça és l'efecte crida -universal i global- que té per a l'immigració. Bàsicament  l'immigració massiva de deseheretats.

2 Per la premsa i pels mass media -sobretot els estrangers- hom diria que la copa l'hagués guanyat  el Messi. Era a totes les portades! Totes.  Sembla que a aquest raconet de món ens tinguin per incapaços de fer massa cosa si no fos per l'intervenció necessària d'elements extraordinàris aliens, en aquest cas un crack com el Messi. Valoració injusta i de gran ignorància futbolera. I suposo que emprenyadora   per la resta de l'equip, i al sentit comú.
El Periódico ho deixa clar: Els millors d'Europa gràcies al Messiah. Clarividents.

AQUÍ ESTEM I AIXÍ ESTIC. Confessió

És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.

Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.

Tres perquès i una pregunta

1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.

2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.

3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que  afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre  caràcter d'illes intel.lectuals.

Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.

També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.

(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)

Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.

I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"

Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables. 

EPÍLEG amb unes anècdotes més

-És possible que el desinflament vingui  augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a  Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's  més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.

- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.

- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.

En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu  ser per inèrcia, esperant el miracle potser.

I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.

Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?

En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses  no és retòrica.

POST EPÍLEG

Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.

MAIG DE L'11. Les tres mesures prioritàries

De moment, escric això, corrents, per proposar un camí, com a guia, abans que la gent desbarri amb propostes "prioritàries"! com la tercera república, Bolònia, Sinde (sic) etc

ACORD DE MÍNIMS ("fàcils" d'aplicar o si més no difícilment excusables, i no tan mínims)

1- RETALLADES DE LES PREBENDES I DELS SOUS PÚBLICS FORASENYATS

2- LLISTES OBERTES (o sistema similar)

3- SUPRIMIR ELS PRIVILEGIS DE BANCS I CAIXES I DE BANQUERS I CAIXERS

Tan fàcil com això -de plantejar almenys. Reteniu-ho. Amb això ja tindríem almenys una manera raonable i controlada d'elegir els polítics i un grandíssim estalvi de diner públic.

Resolució d'un problema:

Tertulians i polítics critiquen la "manca de propostes i alternatives" del moviment, i certament els acampats  que parlen pels mitjans només divaguen. Us semblen divagatoris aquestes propostes per a començar a caminar? Els hi semblarà als de la menjadora?

 Tot veient, ESPAORDIT, a la matinada, les decenes de milers de persones a Madrid demanant  JUSTÍCIA, no amago una mena de sensació de plenitud, però tampoc la meva  prevenció i preocupació, per desbarraments, manipulacions, etc. Aviam.

Si m'heu llegit o llegiu els darrers posts, veureu que jo ja portava algunes setmanes demanant indignat la indignació. Indignez-vous,bous! repetia. Ara els bous ja són a plaça. S'ha acabat el bròquil. I repeteixo: el temps posa les coses a lloc. I la raó la té qui obra i pensa bé.

ESPERO QUE AIXÒ CORRI!!  -en cas contrari agrairé si algú m'informa que les coses no van per aquí. 

CONTINUARÀ 

AFEGITÓ I ACLARIMENT: Alguns em malinterpreten. Aclareixo: "ja he expresat la meva prevenció davant aquesta olla de cols de les places i de com es mou la massa. Però hi ha una cosa més clara i imperdonable: L'ABSOLUTA DESVERGONYA DELS DE LA MENJADORA.  

Paradigmes viscuts. Ajudant a entendre

Avui i ahir ha passat una vella camioneta, amb una rònica megafonia demanant ferros i coses velles. Penso en les hores que ha de fer aquest home -i fill- i la quantitat de metall que ha de reunir per guanyar lo que guanya en una hora qualsevol dels grossos i mitjans de la menjadora pública. Aquests comptes ja els feia jo calculant la infinitud de conills o polls que havíem de criar a la granja per arribar a guanyar lo que guanya el més modest  dels empleats públics. Pensa quants conills has de criar per treure't lo que et treuries en una nit si et passessis al turisme rural a la masia! Vaig dir a un conillaire amargat del negoci. Qui no n'ha tingut -de negoci-, amb aquests exemples potser entendrà millor que cal regular i adaptar! a la realitat, molts sous de la cosa pública. Lo que molts no entenem és la barra del polític que surt tot pansit plorant per la situació amb un sou d'escàndol. Mira, em revé al cap:

-Principi de la menjadora

Els sous públics forasenyats són una forma -si no de corrupció- d'apropiació indeguda, encara que sigui legal. (Un que s'ha fet millonari per escalfar un seient públic  -s'anomenava anticapitalista!!- li repatejava que un autònomem guanyés tan com ell.)

-Bé, el bou es mou-     Predicció

Al post de les prediccions pel 2009 -al tag de prediccions- el meu error és que em vaig adelantar. Deia:
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Ja fa temps estava indignat per la manca d'indignació davant tanta injustícia. Bé, les reaccions han arribat. Per a no marxar. Que el poble mobilitzat actui amb pau i amb intel.ligència. Cosa difícil de demanar al "poble", ja ho sé. Però espero que no actuin com a tal, com a massa, "ora dormida y cobarde, ora bàrbara".

- Ho apunto aquí per no oblidar-ho


No sempre tinc raó, però quan manifesto -sé- que la tinc, sempre la tinc -o quasi. Com ara.

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

Sense animus provocandi.


Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim? Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora

Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit

El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós.  Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava":  "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda?  (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire  -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca  lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC  MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f


(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

País esgarrifós

A raig escric després de llegir-ho. Paradigmes. Tot i el sensacionalisme cal llegir ENoticíes. Qui no hagi vist anirà veient. Jo ja havia vist però comprendre...cada vegada menys, per  no dir gens. Espaordit, el que volgueu.  La gent ni s'indigna ni reacciona. I amb aquella bona fe els veus anar a votar...a discutir si la dreta i l'esquerra...a fer reverències quan passa un polític... Sovint em ve a cap la canço...toda la pobre inocencia de la gente

          Esgarrifosa Catalunya de dretes     

         

Gratificacions a Ferrocarrils de la Generalitat

Bonus per valor de 680.000 euros als directius i comandaments intermedis de l'empresa pública

(amb la foto del Recoder de fons)

          Esgarrifosa Barcelona progressista

La propietària del restaurant Casa Leopoldo, Rosa Gil, ha denunciat la degradació del barri del Raval Barceloní i ha acusat l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, "d'haver matat el centre històric de la ciutat" i ha reclamat un "barri digne".

En una entrevista concedida el passat 4 de maig a Els matins de TV3, Gil ha denunciat que "els paquistanesos han comprat el barri", i ha assegurat que "està controlat per la corrupció".

Gil ha explicat que el col·lectiu paquistanès "domina totalment" el barri i ha afegit que "la gent que ven roses al restaurants són la policia de barri. Són els controladors. Jo els deixo entrar, perquè aquest senyor és el meu protector".

 

#16 paula, matadepera. 10/05/2011 · 10:40

Valorar

TENIM UN PAIS QUE FA PANIC I FASTIC , AMB EL ROTLLO DE LA INTEGRACIO ELS QUE QUEDEM FORA SOM NOSALTRES.
ENCARA PODRIA ESSER QUE TINGUESIN AJUDES .
ES PATETIC. 

(Després surt la patuleia amenaçant del perill de l'Anglada, quan ells en són els artífexs)

Esgarrifós trànsit. Líders en embussos                                                                                 

 

Ah, Catalunya encapçala el ranking. I a l'Enric Vila ara que està posat a reivindicar el paper i excel.lències de Barcelona, que s'apunti això.  A la capital i corones, el problema, puntualment, és insostenible...  i inaguantable, física i psíquicament.                                                                                                                                                                                                                        
I els sous públics, immorals,  insultants. I tantes altres coses més...Això petarà  als carrers tard o d'hora i temo que  sigui com a Grècia.

    

                                                                                                            

(hmmm, voleu dir que anirem enlloc?)

       

 

Què és una pregunta pèrfida?. La mare de totes i una paradigmàtica.

Què és una pregunta pèrfida? aquella en la que contestis lo que contestis -paradoxalment- quedes amb el cul a l'aire -mesurat amb la vara de lo políticament correcte, és clar. Hom les tem. Jo les considero un exercici intel.lectual fantàstic.O sia, que seria dificil que jo trobés pèrfida una pregunta.

La mare de totes i una d'exemple

Ràdio Mollet. Parlàvem de la prohibició del Mein Kampf. Jo vaig preguntar a l'interlocutor i també "locutor" Oriol Escura si també s'havien de prohibir les apologies a Stalin. "Tu i les teves pèrfides preguntes" digué.

Posaré com exemple una de punyetera. Contestits lo que contestis quedes "malament": Tindries sexe amb la dona més bella del món si tingués anticossos de la sida? Amb protecció, és clar. L'únic que contestà, el Noctas: sí. Aquesta és punyetera, però de fet, raríssimament ningú es veu en cor de contestar-m'en cap amb concreció.

De fet però no s'haurien d'anomenar pèrfides. La realitat és com és i la veritat no ens ha de fer por. Cal dir lo que pensem, al menys si s'ens demana. Crec poder afirmar que així ho intento, i afirmo que és una insensatesa. I que fer-ho de franc és estupidesa.

La veritat ens farà lliures. Ens faria, més ben dit.

No tingueu por. J. Pau II

(si algun valent vol contestar alguna de les dues preguntes...)

POST PEL LECTOR CRITÈRIC ANÒNIM - POST FOR THE ANONIMOUS READER - PARTICIPA! Desactivo filtres

I would like to hear from you with a rhyme. Example:

I read from Estambul and I think you're just like a fool :)

En lissant ça, depuis Angouleme, je vois tout le monde est le meme

Deja la rima. Deixa el verset:

Desde la Coruña saludos a Cataluña
Sóc del Collsacabra i estàs com una cabra
Des de Cabrils, a vegades perdo els fil
Desde Madrid un balmesiano le estrecha fuerte la mano

Gracias, danke, tak, merci

Em sembla que el comptador s'ha tornat boig. Massa visites, també de l'extranger. Tot i que moltes són de Next blog (?)  el temps al blog és alt. Animo el lector anònim  a deixar l'origen i rastre físic de la seva presència espiritual. És un petit esforç, ajuntat al de llegir-me:) Potser és massa demanar. M'agradaria molt saber què dieu tota aquesta gent que us heu aturat uns minuts aquí..

Res, una petita extravagància de les meves -també tafaneria amb sentit- però que crec estimulant i proneuronal.  Bé, no tan rar, de fet és lo que abans era el llibre de visites, guest book.

Proposo el joc, tot i saber que l'exit de l'empresa serà ben minso -la gent no està de joquets.

Els habituals també hi sou convidats.

POsTI-POsTI de flaixos d'interés. Afegitó1, afegitó 2

1S Jordi a Barna

Primera vegada. Allò intuït s'em feu palpable. Un autor signant a 100 persones i el del costat bufant cullera. Dubto que hi hagi una cosa tan socialment violenta i que desperti tantes sensacions negatives: frustració, vergonya, impaciència, impotència,... Crec que aquest show de S Jordi grinyola. Suposo que és lo que aguanta el negoci. Dubto.

Per cert. Amb qui ha empatat el Punset? Per suficiència la seva! Sembla que s'enfoti dels que no pensen com ell. I mira que el divulgador Miravitlles tenia un puntet, però comparat... En el programa aquell de TV3 ja em va acabar de decebre. Dels qui han comprat el llibre hauran vist Redes un percentatge ridícul.

El naixement del cinema català?

M'he engraciat amb el cinema català després de veure:

Herois, de Pau Freixes

Bona i sensible pel.lícula  encara que  no rodona. Hi intervé el de Pulseres Vermelles al guió. A vegades lenta i sensiblera. Hi havia necessitat de mostrar l'atropellament de nen protagonista amb la bici pel camió? amb la llàgrima fàcil consegüent. Tampoc suporto les "històries d'amor" entre canalla impúber. Però la línea és més que bona.

Quatre estacions, de Marcel Barrena 

Una comèdia neta, agradabílissima, sorpresiva, del nivell de les millors americanes d'ara (sic) Un casting original i sensacional. Premiada.

Confirma la meva teoria pèrfida: a més tetes menys cinema. Herois és fins i tot una peli amb nens.

Ja és hora que torni a parlar en positiu.

He escrit això perqué estigueu a l'aguait.

Confirmacions-suposo- de coses peregrines que jo afirmava

Crisi...de seny

Una noieta a la tele: Com que hi ha crisi només estarem tres nits a Londres. Crisi és no poder estar una setmana a Londres?!  De nou confirmat: la rara percepció del què és  una crisi. Per crisi la que vindrà, si ve. Però ""aquesta"" no se'n va, això segur. A repartir millor i estalviar. Quan es vegin escanyats ho faran com cal.

Mestres mal pagats

Nois, més aviat ho hagués escrit. Sense ànim de discussió, només són fredes dades. Ahir el Barbeta a LV: els nostres mestres són dels més ben pagats, dels que fan menys hores...i 30 per cent de fracás escolar.   I avui  el Recoder: Hem de retallar un 30 o un 40 -més o menys- a Salud per a no haver de reduir més d'un deu a Ensenyament. Impossible governar bé intentant agradar a tothom.

Copio el darrer comentari de Outsider friar ha dit...

Per fi, Criteri, tot arriba!
Dimarts 3 de maig a la Balmesiana "jornada de debat històric" amb ocasió del bicentenari:
http://www.balmesiana.org/archivos/bicentenaribalmes.pdf

Afegitó. 

Punset al recollir la medalla de S Jordi:  Una Catalunya tancada -catalanista- cada vegada fabricaria menys neurones i acabaria morint a les mans d'un altre" sic. Aques individu és la referència de molts.

2-   Albert Om: "Punset...l'home que a la tele un dia em va dir que ell potser no es moriria mai. Li han quedat gravades a molta gent aquestes paraules...Si algú ha interactuat amb altres cultures i altres països, si algú s'ha obert a Europa i al món, aquest és el nostre poble: el teu, el meu i el de tanta gent que avui viu aquí i ahir va néixer vés a saber on..."

"