El Sostres em contesta

Deia jo a l'article de Contrapunt que l'esperit, el fons del maig11 era pacífic -i regeneracionista. I contesta el Sostres:

El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.

Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució;  mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.

Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!-  de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.

Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.

I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.

Si no voleu que l'alternativa al desgovern sigui ara la presa dels carrers  , i una  revolució (sic) més endavant, cal que us afanyeu a donar una alternativa ara mateix. No hi ha volta de full: acampats, assemblearis i gent de sofà, tothom ha obert els ulls. Qui ja els tenia oberts -l'apoltronat- mira hipòcritament cap un altre cantó o "s'escandalitza" amb els delinqüents de la Ciutadella. Amb els trencafanals del Barça menys. 

Comments past post aquí, si cal.

Reflexions i propostes d'un indignat heterodox -escrit al Contrapunt

Publicat al Contrapunt 

Cal rigor i no barrejar debats. Clarament n'hi ha tres: valoració de les acampades i tipologia dels indignats; raons de la indignació;  i full de ruta o alternatives al sistema consumista,  - cabdal. Cabdal és l'ERROR de perdre's  de bon principi en desenes de propostes cojunturals. Cal consens de fons que fixaria en TRES PROPOSTES: actuació sobre els privilegis de la banca: sobre els sous i prebendes dels polítics i llistes obertes -o similars.O sia: més diners a les arques i més qualitat democràtica. I toca que l'establishment mogui fitxa -percebo rampa.

(predicció)

Proposar la instauració d'una república p.e. vol dir que hi ha qui no s'ha adonat que la indignació és transversal. Tot i que -fa temps que ho dic- serà inevitable, tard o d'hora, la DIVISIÓ entre indignats rupturistes i reformistes. Com sempre no hi haurà lloc pels eclèctics. Estem en una cruïlla a destins ignots.

La divisió ha arribat avui (fets de la Ciutadella)


(El post no és el traileritzat)

Vull tenir esperança! La invasió dels flautagossos

Sembla que el tema indignat vagi passaaant -he!- i que ja hi hagi poc a dir. Pel Criteri no.

Sembla que es va instal.lant la idea, promoguda subterràneament per l'establishment: els indignats són una colla d'elements antisistema, pollosos, i a vegades violents. No és veritat, deixeu-me una mica d'esperança.  Conec gent "normal" que estan fins els dallonsi; els botiguers de la plaça porten menjar als acampats molletans; a Sol sobre tot diria que l'heterogeneïtat és manifesta. Però noi molta gent diu que estic equivocat Noi, MAI HAURIA PENSAT QUE HI HAVIA TANTS ANTISISTEMA I FLAUTAGOSSOS.

Dues paraules claus: Hipocresia: Uix, que bruts i gamberros -qui ho diu vol desviar lo essencial. Egoïsme: Em va bé a mi. Que us bombin.

L'Iceta, bec d'or, va dir : No estem tan malament! Hom no s'adona que  parlava en maiestàtic: no estic tan malament.  Quan cobra aquest ocell? Tot plegat per xerrar.

I  tu, amic que també estàs emprenyat, i que no t'agrada la moguda indignada, espero que em donguis una alternativa de protesta.

El gran indignat de la història em copia

El gran indignat de la història em copia. Fa 200 anys repetia el que ara dic jo.

En algun moment em vaig creure que els antiindignats ho eren per principis. Ho són per interessos, hipòcritament. I fa dies que ho vaig repetint: qui diu que no estem tan malament; qui s'oposa a una reforma a fons del sistema ho fa per salvaguardar la seva moma, camama i privilegis -petits o grans. Òbviament són gent mesquina, desprovista de cap ideal i tensió espiritual. Així mateix hi ha indignats per aspectes merament econòmics particulars.

 Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:

"A ver como escribe usted un artículo jovial y lleno de gracia però mordaz contra los que mandan, en el mismo día en que sólo agradecimiento les puede uno profesar. Escriba, escriba usted un artículo misantrópico cuando acaban de darle un empleo. ¿Habría cosa entonces que vaya mal? ¿Hay mandón que le parezca a uno injusto, ni cosa que no esté en su lugar, ni hay nación mejor gobernada que aquella en que tiene uno un empleo? Y a ver como escribe usted un artículo gratulatorio para agradecer a los de arriba el día en que se paró el carro de sus esperanzas, y en que echaron su memorial debajo de la mesa. ¿Hay anarquía como la de aquel país en que está uno cesante? 

Que den diez mil duros de sueldo a aquel  que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.

¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo  feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas?  No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.

Nosotros, que creemos que el interés del hombre suele tener, por desgracia, alguna influència en su modo de ver las cosas... juzgamos que opinión es, moralmente, sinónimo de situación."

Larra em copiava, però ho millorava molt:)). Ell s'hi dedicava tot el dia a escriure.

Contestant una al.lusió del Sostres

Davant els meus retrets -a la web del Sostres- als sous públics i dels polítics, diu: Si algú es pensa que la crisi és culpa del que cobren o del que gasten els polítics, és de tal ingenuïtat que pràcticament només pot ser considerat un imbècil.

I jo dic: Pensar que les prebendes que s'han autoatorgat els polítics no ha estat clau per la indignació popular i pensar que els diners de la ingent -i desbaratada- tropa de presidents, consellers, parlamentaris, senadors, alcaldes, regidors, alts càrrecs, bufff són la xocolata del lloro incapacita a qui ho diu a parlar públicament de com s'hauria d'administrar un país. Per tant, en el camp de la política, en Sostres ha de fer lo que fa bé, que són aquests retrats i informacions de polítics i partits. De totes maneres, per a mi, el prestigi com "analista de sistemes", ja l'havia perdut al declarar-se antiecologista radical - va fins i tot manifestar que el seu desig seria empènyer els ciclistes urbans i fer-los caure.

Tornant als sous públics...jo encara no tinc clar que no hagi estat el detonant de la "crisi". Agafem una calculadora? Algú hauria de fer números. Seria potser més efectiu que deu mil discursos.

Sostres, no em rosseguis que et quedaràs sense dents:)

NO SABEU QUÈ ÉS UN CATALÀ? NO SABEU QUÈ ÉS LA RAUXA?

Arran algun darrer post meu irat i el comentari al post que mig em dedica el col.laborador del Sostres Manel Berga, hom m'ha manifestat estranyesa pel  aparent abandó de la meva fama d'assenyat. Però és que, amics, s'han conjurat els elements per la tempesta perfecta.

Molt agraeixo que s'em faci saber i  adonar. He de respondre que qui d'això m'acusa poc sap del caràcter català: seny i rauxa. El seny ens pot portar a la rauxa. Tampoc culpo a qui no ho veu, ja que aquesta dualitat  seny-rauxa ja és més història que present. Potser sóc el darrer representant del caràcter català. Una illa?. Tornem a Balmes. Hom digué: "la religió va atemperar el seu caràcter extremadament temperamental i passional". Balmes! El representant del seny!

Sí, probablement he estat essent massa sincer. Però si no...perquè escriure?

Arreu se senten veus de irremeiable pessimisme. Mai deixaré Balmes, però ara el referent és Larra. Ell, castellà, romàntic, després de fracassar en la seva immensa tasca regeneracionista va reaccionar al seu negre escepticisme fotent-se un tret. Jo, català, ho faig amb la rauxa, fent inútils aspavents d'indignació. Què és millor? Bé, lo millor és riure i fotre-s'ho tot a l'esquena, com fan els cretins, folls, miserables o ignorants. Tal com ensenyà Erasme i tal com és des que el món és món.

Però molts no podem eludir el compromís: tenir principis -i lluitar-hi- o no tenir-los. Ser o no ser més o menys noble. La qüestió és aquesta, amic William. Patrimoni dels imprescindibles.

Em ballava vagament pel cap,google, et voilà:

«Hay personas que luchan un día y son buenos ... pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" Brecht.

Avui, en lloc de la lucha diaria, lo que s'estila és la ducha diària. Ai si l'anima fos tan neta!

(I al món li importa un rave tot plegat. Potser també a molts lectors d'això)


Pregunta autopèrfida: 

Aquest escrit és més assenyat o arrauxat?

Wembley 2011. Dues reflexions inèdites i brevíssimes

1 Una conseqüencia negativa i innegable  de les victòries del Barça és l'efecte crida -universal i global- que té per a l'immigració. Bàsicament  l'immigració massiva de deseheretats.

2 Per la premsa i pels mass media -sobretot els estrangers- hom diria que la copa l'hagués guanyat  el Messi. Era a totes les portades! Totes.  Sembla que a aquest raconet de món ens tinguin per incapaços de fer massa cosa si no fos per l'intervenció necessària d'elements extraordinàris aliens, en aquest cas un crack com el Messi. Valoració injusta i de gran ignorància futbolera. I suposo que emprenyadora   per la resta de l'equip, i al sentit comú.
El Periódico ho deixa clar: Els millors d'Europa gràcies al Messiah. Clarividents.

AQUÍ ESTEM I AIXÍ ESTIC. Confessió

És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.

Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.

Tres perquès i una pregunta

1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.

2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.

3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que  afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre  caràcter d'illes intel.lectuals.

Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.

També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.

(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)

Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.

I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"

Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables. 

EPÍLEG amb unes anècdotes més

-És possible que el desinflament vingui  augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a  Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's  més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.

- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.

- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.

En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu  ser per inèrcia, esperant el miracle potser.

I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.

Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?

En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses  no és retòrica.

POST EPÍLEG

Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.

MAIG DE L'11. Les tres mesures prioritàries

De moment, escric això, corrents, per proposar un camí, com a guia, abans que la gent desbarri amb propostes "prioritàries"! com la tercera república, Bolònia, Sinde (sic) etc

ACORD DE MÍNIMS ("fàcils" d'aplicar o si més no difícilment excusables, i no tan mínims)

1- RETALLADES DE LES PREBENDES I DELS SOUS PÚBLICS FORASENYATS

2- LLISTES OBERTES (o sistema similar)

3- SUPRIMIR ELS PRIVILEGIS DE BANCS I CAIXES I DE BANQUERS I CAIXERS

Tan fàcil com això -de plantejar almenys. Reteniu-ho. Amb això ja tindríem almenys una manera raonable i controlada d'elegir els polítics i un grandíssim estalvi de diner públic.

Resolució d'un problema:

Tertulians i polítics critiquen la "manca de propostes i alternatives" del moviment, i certament els acampats  que parlen pels mitjans només divaguen. Us semblen divagatoris aquestes propostes per a començar a caminar? Els hi semblarà als de la menjadora?

 Tot veient, ESPAORDIT, a la matinada, les decenes de milers de persones a Madrid demanant  JUSTÍCIA, no amago una mena de sensació de plenitud, però tampoc la meva  prevenció i preocupació, per desbarraments, manipulacions, etc. Aviam.

Si m'heu llegit o llegiu els darrers posts, veureu que jo ja portava algunes setmanes demanant indignat la indignació. Indignez-vous,bous! repetia. Ara els bous ja són a plaça. S'ha acabat el bròquil. I repeteixo: el temps posa les coses a lloc. I la raó la té qui obra i pensa bé.

ESPERO QUE AIXÒ CORRI!!  -en cas contrari agrairé si algú m'informa que les coses no van per aquí. 

CONTINUARÀ 

AFEGITÓ I ACLARIMENT: Alguns em malinterpreten. Aclareixo: "ja he expresat la meva prevenció davant aquesta olla de cols de les places i de com es mou la massa. Però hi ha una cosa més clara i imperdonable: L'ABSOLUTA DESVERGONYA DELS DE LA MENJADORA.  

Paradigmes viscuts. Ajudant a entendre

Avui i ahir ha passat una vella camioneta, amb una rònica megafonia demanant ferros i coses velles. Penso en les hores que ha de fer aquest home -i fill- i la quantitat de metall que ha de reunir per guanyar lo que guanya en una hora qualsevol dels grossos i mitjans de la menjadora pública. Aquests comptes ja els feia jo calculant la infinitud de conills o polls que havíem de criar a la granja per arribar a guanyar lo que guanya el més modest  dels empleats públics. Pensa quants conills has de criar per treure't lo que et treuries en una nit si et passessis al turisme rural a la masia! Vaig dir a un conillaire amargat del negoci. Qui no n'ha tingut -de negoci-, amb aquests exemples potser entendrà millor que cal regular i adaptar! a la realitat, molts sous de la cosa pública. Lo que molts no entenem és la barra del polític que surt tot pansit plorant per la situació amb un sou d'escàndol. Mira, em revé al cap:

-Principi de la menjadora

Els sous públics forasenyats són una forma -si no de corrupció- d'apropiació indeguda, encara que sigui legal. (Un que s'ha fet millonari per escalfar un seient públic  -s'anomenava anticapitalista!!- li repatejava que un autònomem guanyés tan com ell.)

-Bé, el bou es mou-     Predicció

Al post de les prediccions pel 2009 -al tag de prediccions- el meu error és que em vaig adelantar. Deia:
- Començaran a manifestar-se tímida però clarament les primeres reaccions del malestar ciutadà, però es mantindrà la fe zapateril. Les maniobres de distracció però, aniran perdent efectivitat.
Ja fa temps estava indignat per la manca d'indignació davant tanta injustícia. Bé, les reaccions han arribat. Per a no marxar. Que el poble mobilitzat actui amb pau i amb intel.ligència. Cosa difícil de demanar al "poble", ja ho sé. Però espero que no actuin com a tal, com a massa, "ora dormida y cobarde, ora bàrbara".

- Ho apunto aquí per no oblidar-ho


No sempre tinc raó, però quan manifesto -sé- que la tinc, sempre la tinc -o quasi. Com ara.

"Me disgusta que me haga usté estas preguntas"

Sense animus provocandi.


Pregunta

Quan es parla o lloa republicanisme i "república", a què o quina ens referim? Ens referim a la del 31, o del 1812, les grecollatines,les federals? O les bananeres, la spaghetti, la nacionalsocialista, les comunistes,les socialistes, les islàmiques? Potser encara hi ha més models "republicans".

Seriosament ho plantejo, i penso que dec ser espès i l'únic que no ho acabo d'interpretar o potser ho interpeto massa.

Signa: un eclèctic que no creu que el nom faci la cosa.

PRINCIPIS CRITÈRICS -nou tag-

El principi de la superioritat dels de la menjadora

Hi ha una majoria de gent a qui irrita més que un empresari-treballador-innovador es faci milionari havent-se jugat els seus diners, amb la seva empresa,que la milionada que cobren tantíiisims polítics, assessors, càrrecs,etc de la cosa pública, la menjadora -o com li agradi més a
l E. ;),- sovint per fer coses negligibles i fins i tot nefastes.
En part deu ser que molts veuen en la cosa pública l'única manera de ser milionaris -o ja se n'han fet!- gràcies als contribuents.

El principì del compromís acolorit

El qualificatiu de compromès només s'aplica a artistes, intel.lectuals, etc d'un mateix, diguéssim...caire, tirant a... vermellós.  Sembla que un no pot estar compromès amb l'ordre o la tradició. Ho escric ja, després de sentir que a una rapera negra de Salt a la tele se li aplicava lo de compromesa. "Cantava":  "toma la calle, dale fuerte..." coses per l'estil.

¨Prohibida la propaganda?  (Pregunta bloguera)

Un detergent, una novel.la, un partit o una casa de putes té dret a ser publicitada pel seu propietari. Per què ha de ser doncs criticat un blogaire  -jo mateix- si s'autocanta les excel.lències i destaca  lo millor que té el seu blog?

Com que crec que no és tan dolent fer-se propaganda, em toco el bombo...relativament:

ENLLOC  MÉS TROBAREU AQUESTES PREGUNTES I REFLEXIONS TAN...... ESTRANYES! Encertades? aaaaah.... Busqueu, compareu i jutgeu.f


(Estic quedant una mica carca? Bé, deu ser l'impuls de compensar, de la mateixa manera que "compensava" de jovenet, en sentit contrari, a les acaballes del franquisme.)

País esgarrifós

A raig escric després de llegir-ho. Paradigmes. Tot i el sensacionalisme cal llegir ENoticíes. Qui no hagi vist anirà veient. Jo ja havia vist però comprendre...cada vegada menys, per  no dir gens. Espaordit, el que volgueu.  La gent ni s'indigna ni reacciona. I amb aquella bona fe els veus anar a votar...a discutir si la dreta i l'esquerra...a fer reverències quan passa un polític... Sovint em ve a cap la canço...toda la pobre inocencia de la gente

          Esgarrifosa Catalunya de dretes     

         

Gratificacions a Ferrocarrils de la Generalitat

Bonus per valor de 680.000 euros als directius i comandaments intermedis de l'empresa pública

(amb la foto del Recoder de fons)

          Esgarrifosa Barcelona progressista

La propietària del restaurant Casa Leopoldo, Rosa Gil, ha denunciat la degradació del barri del Raval Barceloní i ha acusat l'exalcalde de Barcelona, Joan Clos, "d'haver matat el centre històric de la ciutat" i ha reclamat un "barri digne".

En una entrevista concedida el passat 4 de maig a Els matins de TV3, Gil ha denunciat que "els paquistanesos han comprat el barri", i ha assegurat que "està controlat per la corrupció".

Gil ha explicat que el col·lectiu paquistanès "domina totalment" el barri i ha afegit que "la gent que ven roses al restaurants són la policia de barri. Són els controladors. Jo els deixo entrar, perquè aquest senyor és el meu protector".

 

#16 paula, matadepera. 10/05/2011 · 10:40

Valorar

TENIM UN PAIS QUE FA PANIC I FASTIC , AMB EL ROTLLO DE LA INTEGRACIO ELS QUE QUEDEM FORA SOM NOSALTRES.
ENCARA PODRIA ESSER QUE TINGUESIN AJUDES .
ES PATETIC. 

(Després surt la patuleia amenaçant del perill de l'Anglada, quan ells en són els artífexs)

Esgarrifós trànsit. Líders en embussos                                                                                 

 

Ah, Catalunya encapçala el ranking. I a l'Enric Vila ara que està posat a reivindicar el paper i excel.lències de Barcelona, que s'apunti això.  A la capital i corones, el problema, puntualment, és insostenible...  i inaguantable, física i psíquicament.                                                                                                                                                                                                                        
I els sous públics, immorals,  insultants. I tantes altres coses més...Això petarà  als carrers tard o d'hora i temo que  sigui com a Grècia.

    

                                                                                                            

(hmmm, voleu dir que anirem enlloc?)

       

 

Què és una pregunta pèrfida?. La mare de totes i una paradigmàtica.

Què és una pregunta pèrfida? aquella en la que contestis lo que contestis -paradoxalment- quedes amb el cul a l'aire -mesurat amb la vara de lo políticament correcte, és clar. Hom les tem. Jo les considero un exercici intel.lectual fantàstic.O sia, que seria dificil que jo trobés pèrfida una pregunta.

La mare de totes i una d'exemple

Ràdio Mollet. Parlàvem de la prohibició del Mein Kampf. Jo vaig preguntar a l'interlocutor i també "locutor" Oriol Escura si també s'havien de prohibir les apologies a Stalin. "Tu i les teves pèrfides preguntes" digué.

Posaré com exemple una de punyetera. Contestits lo que contestis quedes "malament": Tindries sexe amb la dona més bella del món si tingués anticossos de la sida? Amb protecció, és clar. L'únic que contestà, el Noctas: sí. Aquesta és punyetera, però de fet, raríssimament ningú es veu en cor de contestar-m'en cap amb concreció.

De fet però no s'haurien d'anomenar pèrfides. La realitat és com és i la veritat no ens ha de fer por. Cal dir lo que pensem, al menys si s'ens demana. Crec poder afirmar que així ho intento, i afirmo que és una insensatesa. I que fer-ho de franc és estupidesa.

La veritat ens farà lliures. Ens faria, més ben dit.

No tingueu por. J. Pau II

(si algun valent vol contestar alguna de les dues preguntes...)

POST PEL LECTOR CRITÈRIC ANÒNIM - POST FOR THE ANONIMOUS READER - PARTICIPA! Desactivo filtres

I would like to hear from you with a rhyme. Example:

I read from Estambul and I think you're just like a fool :)

En lissant ça, depuis Angouleme, je vois tout le monde est le meme

Deja la rima. Deixa el verset:

Desde la Coruña saludos a Cataluña
Sóc del Collsacabra i estàs com una cabra
Des de Cabrils, a vegades perdo els fil
Desde Madrid un balmesiano le estrecha fuerte la mano

Gracias, danke, tak, merci

Em sembla que el comptador s'ha tornat boig. Massa visites, també de l'extranger. Tot i que moltes són de Next blog (?)  el temps al blog és alt. Animo el lector anònim  a deixar l'origen i rastre físic de la seva presència espiritual. És un petit esforç, ajuntat al de llegir-me:) Potser és massa demanar. M'agradaria molt saber què dieu tota aquesta gent que us heu aturat uns minuts aquí..

Res, una petita extravagància de les meves -també tafaneria amb sentit- però que crec estimulant i proneuronal.  Bé, no tan rar, de fet és lo que abans era el llibre de visites, guest book.

Proposo el joc, tot i saber que l'exit de l'empresa serà ben minso -la gent no està de joquets.

Els habituals també hi sou convidats.

POsTI-POsTI de flaixos d'interés. Afegitó1, afegitó 2

1S Jordi a Barna

Primera vegada. Allò intuït s'em feu palpable. Un autor signant a 100 persones i el del costat bufant cullera. Dubto que hi hagi una cosa tan socialment violenta i que desperti tantes sensacions negatives: frustració, vergonya, impaciència, impotència,... Crec que aquest show de S Jordi grinyola. Suposo que és lo que aguanta el negoci. Dubto.

Per cert. Amb qui ha empatat el Punset? Per suficiència la seva! Sembla que s'enfoti dels que no pensen com ell. I mira que el divulgador Miravitlles tenia un puntet, però comparat... En el programa aquell de TV3 ja em va acabar de decebre. Dels qui han comprat el llibre hauran vist Redes un percentatge ridícul.

El naixement del cinema català?

M'he engraciat amb el cinema català després de veure:

Herois, de Pau Freixes

Bona i sensible pel.lícula  encara que  no rodona. Hi intervé el de Pulseres Vermelles al guió. A vegades lenta i sensiblera. Hi havia necessitat de mostrar l'atropellament de nen protagonista amb la bici pel camió? amb la llàgrima fàcil consegüent. Tampoc suporto les "històries d'amor" entre canalla impúber. Però la línea és més que bona.

Quatre estacions, de Marcel Barrena 

Una comèdia neta, agradabílissima, sorpresiva, del nivell de les millors americanes d'ara (sic) Un casting original i sensacional. Premiada.

Confirma la meva teoria pèrfida: a més tetes menys cinema. Herois és fins i tot una peli amb nens.

Ja és hora que torni a parlar en positiu.

He escrit això perqué estigueu a l'aguait.

Confirmacions-suposo- de coses peregrines que jo afirmava

Crisi...de seny

Una noieta a la tele: Com que hi ha crisi només estarem tres nits a Londres. Crisi és no poder estar una setmana a Londres?!  De nou confirmat: la rara percepció del què és  una crisi. Per crisi la que vindrà, si ve. Però ""aquesta"" no se'n va, això segur. A repartir millor i estalviar. Quan es vegin escanyats ho faran com cal.

Mestres mal pagats

Nois, més aviat ho hagués escrit. Sense ànim de discussió, només són fredes dades. Ahir el Barbeta a LV: els nostres mestres són dels més ben pagats, dels que fan menys hores...i 30 per cent de fracás escolar.   I avui  el Recoder: Hem de retallar un 30 o un 40 -més o menys- a Salud per a no haver de reduir més d'un deu a Ensenyament. Impossible governar bé intentant agradar a tothom.

Copio el darrer comentari de Outsider friar ha dit...

Per fi, Criteri, tot arriba!
Dimarts 3 de maig a la Balmesiana "jornada de debat històric" amb ocasió del bicentenari:
http://www.balmesiana.org/archivos/bicentenaribalmes.pdf

Afegitó. 

Punset al recollir la medalla de S Jordi:  Una Catalunya tancada -catalanista- cada vegada fabricaria menys neurones i acabaria morint a les mans d'un altre" sic. Aques individu és la referència de molts.

2-   Albert Om: "Punset...l'home que a la tele un dia em va dir que ell potser no es moriria mai. Li han quedat gravades a molta gent aquestes paraules...Si algú ha interactuat amb altres cultures i altres països, si algú s'ha obert a Europa i al món, aquest és el nostre poble: el teu, el meu i el de tanta gent que avui viu aquí i ahir va néixer vés a saber on..."

"

 

Programa especial per Setmana Santa: Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! -Larra. (Impasse)

• Demano avui en especial la lectura -atenta- d'aquests textos. Hi confio.

He llegit últimament Gracián, Erasme, Balmes i Larra -la veritat ens acorrala.  Incòmodes per a molts, bàlsam per a mi. En tots m'hi reconec, em reforcen i em fan veure què és i què no és.

Larra i la crítica dibuixen a Larra amb els mateixos termes amb que els meus amics i enemics em dibuixen a mi:

"Yo vengo a ser lo que se llama en el mundo un buen hombre, un infeliz, un pobrecillo, como ya se echará de ver en mis escritos; no tengo más defecto, o llámese sobra si se quiere, que hablar mucho, las más veces sin que nadie me pregunte mi opinión; váyase porque otros tienen el defecto de no hablar nada, aunque se les pregunte la suya. Entremétome en todas partes como un pobrecito, y formo mi opinión y la digo, venga o no al caso, como un pobrecito...mi carácter pueril e inocentón -aha!-... empeñado en escribir para el público, y sin saber quién es el público...con quién nos las habemos."I va sortir a passejar per aquell Madrid a buscar qui era el seu públic. Decebut, no el va trobar.  

Un crític el dibuixa

"La primera impresión sobre Larra... es la de un rotundo fracaso temporal. Esto lleva a pensar también, si personalmente fue un fracasado, víctima de su no querer aceptar que los afectos, las pasiones, las ideas pueden no ser compartidas". Penso que aquest defecte, que no nego en mi, ve d'observar la manca de bon judici imperant en la majoria de coses i pensar que és en totes.

"Luchó contra ese falso patriotismo del halago, la vulgaridad...Se convirtió, así, en un cierto aguafiestas, asumiendo la tarea de ser testimonio de su tiempo... su mundo...con una prosa punzante, agresiva, nacen la estatura de su clasicismo y la actualidad permanente de su obra. Pocos escritores como él hay hoy tan vivos,..." I no acaba, el crític.

La veritat és balsàmica o urticant?

Els dos protagonistes de el Criticón, de Gracián, en un punt del viatge.

"No pudiéndo sufrir tanta mentira y necedad, estaba que reventaba...:

¿Hasta cuándo se ha de abusar de nuestra paciencia, y hasta cuándo tú has de callar?¿Qué desvergonzada vulgaridad es ésta?...

Hízose con esto mala fama en cuatro días; y con cuatro verdades, tan aborrecible que no le podían ver. Comenzaron a darle de mano y aun del pie. Buenos porrazos asentó él de verdades, pero también se llevó malos empellones de enfados: éste le arrojaba a aquél, y aquél al otro de más allá,...

Arriben per fi a la Corte de la Verdad. Vèien entrar-hi la gent amb taps a les orelles.

"Aquí hallaron los hombres sin artificio, las mujeres sin enredo, gente sin tramoya.

—¿Qué hombres son estos y de dónde han salido, tan opuestos con los que por allá corren? No me harto de verlos, tratarlos y conocerlos; esto sí que es vivir. Este, cielo es, que no mundo. Ya me creo agora todo cuanto me dicen, sin temor de engaño, ...¿Hay mayor felicidad que vivir entre hombres de bien, de verdad, de conciencia y entereza? ¡Dios me libre de volver...!" Però l'alegria es va estroncar; aquells homes també van començar a fugir. Venia el fill de la Veritat:......el Desengany!

En un passatge va desaparèixer el personatge " descifrador de la verdad "Lo que yo más siento fue el perderle cuando más le deseaba, cuando había de descifrarnos a quien estaba leyendo cátedra de embustes en medio la gran plaza de las apariencias.

Ells i nosaltres

Larra fou una illa en aquell temps i aquell Madrid polsegós  rasclòs i pretenciós. Esparverat i dolgut del país, menystingut. També Gracián. Balmes poca cosa més: illa en petit arxipèlag. A vegades m'hi sento i penso si no serà la història o si més no els futurs Larras, Balmes, Gracians i desconeguts Criteris qui més m'entenguin..

Jo tinc un avantatge: els he llegit a ells. Això també m'allunya de l'optimisme de Balmes i el desesper de Larra. I una cosa que no en calia aprendre a evitar: diuen que van malgastar massa temps en politiqueries.                                                                                                                                                     

  

Larra, al tancar El Pobrecito hablador :

¿Quién nos dirá de aquí en adelante que no hay mas que sinrazón en la tierra?- 

¿Quién nos dirá que el que no es tonto en el mundo es picaro, y que los mas son tontos-pícaros?

¿Quién nos dirá que no hay orgullo nacional, que no hay quien conozca sus deberes y cumpla con ellos, que no hay literatura, que no hay teatros,...que no hay educación, que no hay instrucción? 

¿Quién, en fin , nos dirá tanto como se ha dejado y deja por decir? 

I si...

Penso, si fos el Criteri qui tanqués, quin "descifrador de la verdad", quin Pobrecito Hablador desbarraria amb tant de seny en tantes qüestions intocades?  Qui dieu? 

La veritat és difícil de trobar , no neguem però almenys la realitat dels fets. 

Reflexió molt personal: Penso, preocupat, si és normal que tingui una visió tan crítica de tot i potser tant "acetisme", ni que fos justificat. D'altra banda, ens hem d'estranyar que "els escriptors sincers estiguem mal vistos quan lo que fem és furgar les entranyes del món i posar-les a la vista de tothom?"  com hom digué. Sigui benevolent el lector amb la meves pontificacions, em mou l'idealisme i com diu la Vejència de El Criticón: a todos los seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos:  ... que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . .  

No sé si són sempre verdades allò que escric, tot i que el temps m'acostuma a donar la raó. Si  el que transcric no és escaient per a aquest Criteri, ho crec que valorables i ben trovato.

Ah, el protagonista de tan bon criteri del Criticón es diu Critil -Criteri en llengua gracianiana.

 

Als lectors no assidus potser els sobti el que dic, a l'assidu espero que no tant.

Setmana Santa, temps d'introspecció i humilitat. Que la passeu en pau i profit.

Preguntes molt pèrfides i miscel.lània. Dos afegitons aclaridors o incendiaris:)

. APost impass lleuger (?). Després: post fonamental a llegir amb m o l t a atenció i reflexió. Per aquesta Setmana Santa. Llegir i retenir.

 Preguntes pèrfides

-Una nena o nen de 23 anys -o avi de 64- cobra molt passats els 2.000 euros -i grans prebendes- per fer callar un grup de nens,  ensenyar-los que 2 i 2 fan 4, amotllar plastilina i 4 coses bàsiques. És just? Com s'ha de sentir qui treballant el doble en coses més útils o difícils cobra la meitat d'un mestre? I anem al darrera en educació...no parlem de cortesia! Més recursos? Sí! intel.lectuals!

  

-Fins quan Catalunya haurà d'ajudar econòmicament els pobres del Sud? Alguna data o fet previsible?

-Podem concloure ja definitivament que al 36 no lluitaven bons contra dolents? 

-A Catalunya Ràdio han dit que  JA hem arribat al peak oil -petroli per sembre avall, preus amunt- Ho sabíeu? Us preocupa?

Escolteu, no us pensessiu pas que són preguntes retòriques si no en contesta cap ningú..

Moral

Les darreres pelis amb més recaptació a França parlen de Déu: De dioses i hombres i una que no recordo. També El Gran silencio -vida dels cartoixos. A casa nostra el referent és...Torrente. Retrat exacte, fidel, simptomàtic de la  misèria moral i espiritual que ens envolta i que...-com negar-ho?- ens esquitxa.

Altres

 L'altra banda ja no és lo que era. Abans, lògicament,  efeminat, l'homosesuar, adoptava actituds femenines. Ara impera l'homomachus! Músculs, aire de camioner, samarretes imperi,camises mig per fora, etc. A mi, que sóc mascle una mica despenjat em toca els narius. Sort que no em depilo.

Trailer:  Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! (Larra)

Que dolça és la ignorància. Quanta més més.

Afegitons

Pregunta pèrfida?
Per què els mitjans callen els abusos sexuals del ensenyants?

Comptes clars
Hi ha centenars de milers de mestres a Catalunya. Multipliquem pels milions  -en peles- que guanya cadascun. Centenars de milers de milions! La part grossa del pastís. La ruina del país! Insostenible. Ja ho veurem.

De lo millor que s'ha publicat a el Criteri

No és meu, és clar. Si no hi ha paciència llegiu la negreta.

No crec que hagi de justificar-me  per dir coses que queden justificades pels fets i òbvies.Tampoc crec que el text de més avall, que atenta la Providència m'envia, servís per a qui no vol entendre. El publico perquè és saviesa.

Tinc l'impressió que escrivint aparento menys edat, sigui per la ingenuïtat, la vehemència o les inconveniències -algun-a comentarista va canviar el xip al conèixer el meu calendari :)- Avui em posaré alguns anys a sobre, ja que el missatge de Vejéncia encara no em toca, però el cas és que l'entenc perfectament  i serviria per entendre les meves pontificacions, que com es veurà tinc el dret i el deure de fer-les.


Mensaje de Vejencia -de un clàssic castellà-

 A nuestros muy amados seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos: 
 
Primeramente, que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . . . que den consejos por oficio, como maestros de prudencias de experiencia; y esto, sin aguardar a que se les pidan,  . . . Dirán mal de lo que parece mal, mucho más de lo que es malo, que esto no es murmurar, sino hacer justicia; y lo que en ellos sería recatado silencio entre la gente moza pasaría por declarada aprobación. Alabarán siempre lo pasado, que de verdad lo bueno fue y lo malo es, el bien se acaba y el mal dura.
 

Podrán ser malcontentadizos, por cuanto conocen lo bueno y se les debe lo mejor. Premíteseles el dormirse en medio de la conversación, y aun roncar, cuando no les contentare, que será las más veces. Corregirán a los mozos de continuo, no por condición, sino por obligación, teniéndoles siempre tirante la brida, ya para que no se despeñen en el vicio, ya para que no atollen en la ignorancia. Dáseles licencia para gritar y reñir, porque se ha advertido que luego anda perdida una casa donde no hay viejo que riña, y una suegra que gruña.Permíteseles el encolerizarse! tal vez con moderación, no dañando a la salud, por cuanto el nunca enojarse es de bestias.!!

Item que puedan hablar mucho, porque bien; aun entre los muchos, porque mejor que todos. Súfreseles el repetir los dichos y los cuentos que siete veces agradan y otras tantas enseñan, hiriendo de casera filosofía. Cuiden de no ser muy liberales, atendiendo a que no les falte la hacienda y les sobre la vida. Excusarse han del no hacer cortesías, no tanto por conservarse, cuanto porque no ven ya las personas como solían y que desconocen los hombres de agora.

Harán repetir dos y tres veces lo que les dicen, para que todos miren cómo y lo que hablan -contra la lleugeresa en el parlar. Háganse dificultosos de creer,-sa escepticisme- como escarmentados de tanto engaño y mentira.

Podrán  ser amigos de saberlo todo y preguntarlo, ...qué se dice y qué se hace; además, que es muy de personas el querer saber lo que en el mundo pasa! -aquí he defensat la curiositat- Excúsese de su seca condición -acetisme-  , ya que templa con su austeridad el demasiado bullicio y la necia risa de la gente joven.

Observi's que el missatge -un pèl pessimiste ?- no és només pels vells. Compendi de saviesa secular. Ni cas.

A lo que anàvem: El nunca enojarse es de bestias. El gos fermat que no protesta. Endavant les atxes doncs.

Escrit fa 400 anys.

Us suggereix algun autor el text? sense Google. Ja el diré.

Indignez-vous! els BOUS!

Acaben de robar la bossa d'un amic dels meus fills, davant de casa meva. Un minut el cotxe obert. Si hi ha una cosa indignant és la manca d'ordre, i que això no indigni quasi ningú! Com es pot ser tan miserable d'agafar les pertenències íntimes d'un altre? Mal cos i maldecaps i hores perdudes pel pobre noi.

Qui cregui que sense ordre pot haver-hi llibertat autèntica és també un estúpid. Solemne, això sí. Som tous a més de bous. Dir això és de "dretes" o "esquerres"? -sempre amb cometes sisplau.

Bé, amb el blog avui he realitzat dues de les seves coses cabdals: esbravar-me i ajudar a Crèixer, ni que sigui fer crèixer la necessitat i el dret a indignar-se.

Els bous tampoc no s'indignen. Mostres d'estupidesa.

(Afegitó al final)

Els comentaris i post anterior ens han dut sense adonar-nos quasi a un cap de carrer.

Altres pensadors ho han dit així:

L'estupidesa humana és incontable com les gotes de pluja sobre la gabardina -de ben jove aquest pensament em frapà. De més gran...l'infinitud de l'univers només es comparable a la de l'estupidesa humana -també sempre present-. A l'Eclesiastés: Stultorum infinitus est numerus, etc. Descoratjat penses: Val la pena persistir?

Qui diu de l'estupidesa com a essencial característica humana vol dir que ell és savi? No, pero saber-ho ajuda, i fa que com a mínim no estiguis a les primeres files de l'immens ramat dels necis i qui sap si ajuda també a situar-te a les darreres del ramat dels homes pensants i lliures d'esperit. 

Que aquí s'amagui Balmes, el savi dels savis nostrats, llumenera del pensament universal, només perquè s'implicava en el govern de les Espanyes, haurem de convenir, amargament, que és un símptoma de la misèria intel.lectual de la Catalunya d'avui.

Que passa pel cap i com raona  qui presencia una destrossa ecològica o una injustícia i no reacciona? La resposta d'Apañó és senzilla però concloent: Pel seu cap no hi passa res, res de res. Dubte resolt.

Pensaments a retenir

La descendent de l'amic de Balmes, aquí comentarista del de Balmes, treu una conclusió final: "Déu la va cagar". La contesto amb una cosa que retinc de Ballarín "Déu, certament, se la jugava creant l'home" Ens va fer lliures i...Pensem però també en les forces diabòliques -amb cometes i sense. 

Ella compara l'espècie humana a un virus. La contesto també amb un pensament a retenir: Els ecologistes som els anticossos d'un món malalt. La Providència proveeix. Qui guanyarà?

Balmes deia que la intel.ligència sense moral es mou en totes direccions, es dispersa al no tenir una fita. Avui, a més de la intel.ligència i manca la moral.

Pel fet de preocupar-nos d'aquestes coses, voldria creure que no som ben bé del ramat -i pel fet que llegiu aquest Criteri :) tan abstrús a vegades.

No desmereixo ningú ni m'atribueixo gaire cosa més que no haver sucumbit gaire a factors socials alienants,a la  unifornització de pensament  i no tenir mandra de pensar.  I un mèrit  que avui es menysprea: amb la maduresa veus millor la realitat de les coses.   Gracian: "un viejo vale por cien mozos". El tema és d'infinites arestes. Els fets són els fets.

Justament també ahir al Criticon, a la primera plana que obro: Son necios todos los que lo aparentan y la mitad de los que no lo parescen.

Afegitó


-Al nord espanyol han superat les temperatures màximes d'agost a l'abril.
-Els eurodiputats tenen sous i prebendes d'escàndol. Es neguen a congelar-se el sou i viatjar en segona.
-Es veu que fa temps que l'Administració incompleix els límits de contaminació. Respirem verí. I "ells" amb aquest desfici antitabaquil.
- Aumentan el presupuesto destinado para "sus" gastos de propaganda electoral (9%)
Ja sabeu que m'agrada demostrar el que dic. 
Tot això en un dia! Fets alarmants i indignants,  Atemptatoris a la butxaca i la salut de l'home i la terra. I el poble? Vegetal, alienat, incapaç.  Si algú considera
que aquesta manca de resposta de la massa  no frega la imbecilitat, que ho digui i...PREGO -a qui ho pensi- que no se n'estigui de dir que més imbècil sóc jo. Temo que més d'un s'emprenyarà  més amb el que dic jo que amb els que se li pixen a sobre.


Trailer. Justament aquests dies he descobert un text genial, a més de divertit,  d'un clàssic, justificant en ocasions el dret a fer el mestratites pontificador.Adequat a aquest post.

(no recordo si gramaticalment és -al títol- : ..no llegirà això)

Ajut! Si algú em responguès això potser entendria alguna cosa

El Vallès és abundós en naus industrials, urbanització i infraestructures.  El llistat d'atemptats  al medi -vistos i viscuts- i de paradisos desapareguts, és tan abundantíssim com escadusseres les mostres de rebuig. Ans el contrari, només sento lloances, en tant que és font de riquesa. 

La pregunta  -que sembla pèrfida però no ho és-

No puc ni intuir què passa pel cap de qui sap o assisteix impassible -o aplaudint- a la destrossa d'un bonic -o menys- espai natural. En tant que  el gruix de la gent és insensible, algun lector hi hauria que em pugui ajudar dient-me què li passa pel cap, com raona i justifica tot plegat. Fins hi tot pagaria. Ni ho contra-raonaria ni m'abraonaria, només desitjo saber!!

El mateix desinterès amb què hom llegirà aquest post, serà prova palpable que la natura importa un rave i que l'home va perdent la seva ánima natural per a convertir-se en un ser artificiós en un món virtual. (Xavier Sardà acaba de dir, molt seriosament,  que menjar és un endarreriment i anar al water una cosa indigne (sic) -amb conyeta al S. Pare inclosa-, i demanava ajuda a la "ciència" per a resoldre aquest problema).

Seria un bon tag: Coses impossibles fins i tot d'intuir

Exemples: el tema del post, el criteri de selecció de cartes al director, la manera de ser tan refotuda i la paciència  pagana dels catalans, i...l'univers, malgrat que ens facin creure que saben moltes coses. Si s'us en acut alguna l'afegiré.

Tres noves teories peregrines, bastant

1  La quantitat de sexe en una pel.lícula és proporcional a la petardesa de la mateixa.
Desafio a qui d'entre les seves deu pel.lícules preferides en trobi una de pit i cuixa en abundància o que en alguna d'aquestes hi hagi fruit massa...cinèfilament, s'entén. O encara més, quantes de les vostres preferides no eren aptes per a tots els publics.
És una bona norma orientativa. El sexe és un ganxo que ja funciona menys, cosa que no saben a TV3, que sembla que  si no "ensenyen"  no estan satisfets ni confiats en l'èxit. Vegeu Ermessenda.

2 La lluita obsessiva dels governs contra el tabac és perquè la nicotina és una substància que promou les connexions neuronals -o així- i per tant el pensament i la crítica. Tot el contrari que la marihuana, "estupafaent" que deixa estupefacte. I no en diuen ni piu!  Les botelles de vins i licors tampoc no porten cap avis catastrofista. Suposo que són indústries massa importants per a l'economia.

Aquesta teoria és rebuscada, però...

3 El canvi d'hora a la primavera i l'hivern es fa exclusivament per a que hi hagi més consum elèctric. Mesura forçada per les elèctriques?

VISCA, VISCA, VISCA, BRAVO I OLÉ

Post que tenia endarrerit

Una de les més bones notícies possibles:

" El Congreso aprueba ‘mantener en valor’ la figura y la obra de Balmes

La comisión de Cultura del Congreso ha instado al Gobierno a ‘mantener en valor’ las actividades conmemorativas del bicentenario del nacimiento de Jaime Balmes impulsando el estudio y difusión de su obra. Balmes, teólogo, filósofo escritor y periodista del siglo XIX tendrá un merecedio reconocimiento.

La congresista de CiU Montserrat Surroca destacó la importancia de Balmes, que dejó obras como La Civilización, Reflexiones sobre el celibato, El criterio o Filosofía fundamental y señaló que la vida y obra de Balmes tienen que volver a ser analizadas para darle “la relevancia que el personaje se merece”.

“Conocida y reconocida por todos los españoles”

Por su parte, el consgresista del PP Eugenio Nasarre recordó que Balmes (nacido en Vic en 1810) es “un personaje conocido en el callejero” de muchas localidades de Cataluña, pero por el contrario es “muy desconocida su obra y aportación intelectual”, y recomendó que su figura fuera “conocida y reconocida por todos los españoles”.

Una enmienda transaccional aprobada por unanimidad deja establecidas las acciones para la edición, traducción y publicación de sus obras o sobre su figura, a través de las distintas convocatorias de subvenciones, además de incluir un enlace sobre su figura en la web del Ministerio de Cultura."

PEL meu anivesari -24-2, rebé alguns regals, alguns una mica amargants però útils ;) A., i precisament fou també el dia en què fou publicada la notícia.

Estic molt content, com podeu suposar -tot i algun grinyol en el text (citar El Celibato?...) I donada la meva ingenuïtat  i per autocomplaença no puc estar-me de pensar que potser aquest blog hi ha ajudat.

L'any Balmes no ha acabat!
No està tot perdut.

Pronostico però que es farà poca cosa i desapercebuda.

Qui m'agrada i com em veig -referències- Afegeixo referència

Apunt com de diari particular, interessant per les referències

Qui m'agrada?
 
"La gente que me interesa
es la que está loca por vivir, loca por hablar, loca por salvarse,
con ganas de todo al mismo tiempo.
La gente que nunca bosteza ni habla de lugares comunes,
sino que arde como fabulosos cohetes amarillos
explotando igual que arañas entre las estrellas.
Y entonces se ve estallar un luz azul y todo el mundo suelta un ¡Ohhhhh!"

On the road, Kerouac

Molt bonic, ja és això. Però no en féssim un gra massa, no deixa de ser literatura i el que més em convé en realitat  és la gent pausada -però amb ritme-, la que estàtica pot contemplar les formigues o els núvols i  que encomani tranquilitat..

Com podria ser

Encara que puça -i peça, en el sentit de menys circumspecte- al costat de Balmes,  em reconec i molts en reconeixen en això que he llegit a un biògraf seu:

"algunes vegades semblaria ingenu, però en ell és perceptible   la "gara del leone". 

Afegitó. Mira, el Maragall (Joan) també 

Gaziel va elaborar una visió que descrivia dient: "Aquesta visió és el "doble fons" de Maragall, un doble fons realment volcànic, dissimulat, recobert per la frescor i fertilitat de les capes superiors, com un àrid cràter sota la sucosa catifa d'un prat primaveral. Només de tant en tant, per alguna esquerda oberta intempestivament, d'aquest doble fons brolla una lleu fumarada sulfúrica i un esquerp remor de tro. I ningú recel·la, doncs en aixecar els ulls, el prat superior sempre apareix florit, sota un cel seré i blau. Però la lava corria per les profunditats."

Bé, en el meu cas de disimulat una mica menys. La lava ja ha corregut a vegades per aquí.

Divertimento -i afegitó- (sobre un fet politico-religiós grotesc vallesà). I sobre ESE hombre.

Article publicat al Contrapunt

L'Ajuntament de Barcelona, tot i les seves curioses normes -dret al nudisme al carrer, prohibició dels cavalls i gossos futbolistes al circ, etc- amb lo dels "batejos laïcs" no hi gosaren. La Llagosta sí.

Comprenc que qui no vulgui cristianar els seus fills busqui  un succedani. Baptisme  equival a purificació. En la versió agnòstica vol significar, segons ens diuen a La Llagosta "un acolliment civil que té com objectiu iniciar els infants i els joves en el llarg camí de les actituds cíviques". Segon pasme: apart els nens els joves  també es podran batejar laicament.

Potser l'iniciativa llagostenca es consolidarà i ampliarà: la primera comunió civil -potser com a ritus de pas tradicional- podrà ser un apat "comunitari"- on el pa i el vi eucarístic serien substituïts per pizza i cola, administrats solemnement també, això sí, per funcionaris, en representació de la societat tota. La "confirmació civil" podria ser executada pels alcaldes que substituirien la imposició de mans episcopal per un toc amb el bastó de munícep. Prou idees.

 

Una cosa que podria fer trontollar l'invent seria que l'oficiant fos comunista i la família del sagramentat fos ultraliberal, o viceversa.

Qui li hagués dit això al Franco quan va passar per aquella Llagosta que el va rebre enfervorida amb pancartes que deien: Franco, la llagosta está contigo.

Afegeixo: 
ahir vaig assistir a la S. Família a una ordenació. Vaig pensar que el sagrament la ordenació laica ja el tenen solventat: cada 4 anys s'investeixen per les urnes els sacerdots de la democràcia. Només cal pagar la quota d'un partit i saber parlar. I xerrar i xerrar i xerrar... (excepcions feeetes)

Extended. Pels lectors del blog:  No podia deixar d'explicar-ho:))) Crec que ningú recordava l'anècdota. I també va passar per Mollet. És dels primers records, tots els pàrvuls  onejant banderetes espanyoles -jo l'única vegada- al seu pas, verament triomfal.  Yo Lo he visto, Evaristo, digo Apañó! Chincha!

Estúpids ignorants (trec una d'estúpids i incloc ignorants) Afegitó

Això ve a ser una carta oberta als proatòmics. Diria que són molts, masses.

Erasme i milers de pensadors ho han dit. Jo ho dic així: l'estupidesa és molt democràtica, i en tant que en el post anterior reconec la meva, intento tolerar la dels altres, ara bé, sempre que no sigui perillosa.

Jo tenia el Dyanne 6 amb l'enganxina antinuclear. Una variant progre prototípica setentera. Per això al poble m'hi tenen, o tenien. Ja de ben jove, per simple intuició i algunes lectures, trobava obvi que jugar amb l'àtom era  d'una monstruositat folla. Una altra vegada els fets em donen la raó i un altra vegada -per quant temps?- em serà negada. L'àtom no és segur ni controlable. Que voleu que facin els pobres "50 herois" que lluiten  a les centrals japoneses? Esgarrifa pensar que quedaran irradiats -i ho saben- i amb grans possibilitats que exploti tot mentre són allà. I els terrenys contaminats per qui sap quant temps? I els milions de persones que podran ser afectades? I les conseqüencies psicològiques? I els nens?

Estúpids, més que estúpids...bojos perillosos. Òbviament el grau d'estupidesa i irresponsabilitat és més gran quan més amunt s'està a l'escala social.

Tinc la convicció que malgrat les explosions atòmiques al Japó i la tragèdia que s'acosta, els imbècils perillosos i els imbècils ignorants pensen que els imbècils totals són els que pensen com jo.

Com diu Balmes: "trist consol el de tenir la raó". I a sobre que no te la donguin.

Predicció pèrfida i que no voldria que s'acomplís: Aquesta immensa desgràcia afavorirà immensament l'economia mundial. El sistema consumista es basa en destruir, llençar i de nou fabricar. Voleu més destrucció? És possible pensar amb més reconstrucció?

Deixeu-me dir-ho una vegada més:  Estúpids, més que estúpids! I qui més s'empreny més estúpid és.

I qui s'emprenyi que s'empreny. Ja veieu la que heu montat. Més emprenyat hauria d'estar jo.

Indignez-vous!

Mireu, si ni davant la magnitud d'aquest tragèdia sou incapaços de sublevar-vos...callo


Afegitó.  Una vegada posats contra les cordes, els proatòmics -els mateixos i.l.lusos que no es plantegen la fi del petroli- diuen sempre, ineluctablement: I què, hem de tornar a l'edat mitjana? A aquests, tertulians, intel.lectuals etc. que ho diuen, els hi caldria la argumentació, però no em dona la gana. No són tan savis? Si  algun lector del blog li cal la resposta li donaré.

per cert "...la minería, las represas o los pozos de petróleo, capaces de afectar a las placas tectónicas"

La toia i la joia d'en Criteri

Esperant enllestir aquest post brillant, vibrant i vibrador que em demanava al pastpost un comentarista és bon moment -com a preparació- per "repenjar" això.


"La llista d'incompetències d'un servidor

Si Montaigne -mig pagès, com Pla- desconeix tantes coses del camp, jo que "escric" manifesto avergonyit la meva ignorància -dilació- en tanta lectura de tants escriptors i filòsofs de renom.
A peu em perdo per Barcelona, amb cotxe ni hi vaig; orientar-me per carretera i seguir els rètols m'és un repte.
En retòrica i oratòrica limitació absoluta, envejo la gràcia i expressivitat de qualsevol netejadora o peixetera; quan explico acudits -serè- és més possible que hom rigui de mi que amb mi.
La renda i les bases imponibles per a mi són imposibles, en general tota la paperassa.
En qüestions de bricolatge la incapacitat supera la voluntat.
Tinc memòria però oblido fàcilment noms i fesomies i sóc incapaç de recordar un vers d'una canço, musicòfil com sóc.
Encara que ho intueixo no entenc un sofregit ni la picada.
Fill de pagesos obtinc magríssims resultats amb les quatre hortalisses que planto a un racó del pati.
Sé anglès però no els entenc quan parlen.
L'autoservei de benzina em costa esforç, i tot i això és el màxim que puc aconseguir en un cotxe -no trobaria ni les bugies-; sóc incapaç de distingir-ne més de quatre models -tirant molt llarg- i el meu Megane el localitzo millor per l'antena esfilagarsada que pel "disseny", que confonc amb els altres monovolums.
No sé fer anar un móbil -ni em cal, la veritat- i coses amb l'ordinador les justes.
I altres limitacions que per descuit o vergonya no escric, algunes d'intel.lectuals coincidents amb les de Montaigne. Podria afegir que no faig escarafalls al landisme i recordo que a casa em van dir cursi, al retrobar-me amb aquestes cançons." (Sin recursos, amb Susanna Blanquez, la millor veu del pop, o quasi) (Els fans -o esmentats artistes- que llegeixen això, aviso que publicaré: Només per a popers. Sin recursos i Sussana Blánquez. Injustícia flagrant.

Pel què explica, Montaigne sembla més tonto que tots nosaltres, i publicava!. Sembla doncs que saber què és i on rau l'estupidesa pot ser tan esmunyadís com saber què és la saviesa -o la veritat-. Cadascú té les seves "especialitats" en el camp de la tonteria i també en el de les habilitats. "Només" es tracta de dilucidar-ho"

Em sembla que som més conscients  del que tenim de joia que de toia.

(Jo tenia una llista, després vaig descobrir que Montaigne també! La que segueix anava després de la de Montaigne. post original a la barra esquerra (on diu tòtil)

(afegeixo trailers )-------L'AMIC DE BALMES I L'AMIGA D'EN CRITERI. On es relata una d'aquelles coses que diuen "només poden passar a can Criteri"

Els fets són exactes i veritables. Al post anterior vaig preferir no incloure la resposta a les referències trolleres i grolleres a aquesta "amiga" comentarista i bloguera -Annette-, a qui m'aconsellaven engegar a dida. Una circumstància -qualifiqui-la el lector- fa que ara m'hi hagi de referir.

Hores després de postejar. Se'm va ocòrrer rellegir les "remarques" de la biografia de Lluis Riba sobre Balmes, i al costat d'una, a la primera plana que obro a l'atzar, llegeixo intrigat:  su retrato, pintado por su amigo el pintor y jesuita Sebastián Gallés. Busco i descobreixo que és ascendent directe de l'esmentada! de cognom Gallés. Encara més, trobo que el seu pare deia que l'Annette era l'hereva i continuadora de les dots del primer pintor -i amic- de Balmes.

La  Casualitat

O sia, que en Criteri, que justament acabava d'escriure sobre l'Annette  i que acabava -de manera insensata- de declarar-se -postular-se?- una mena de continuador de l'esperit de Balmes redivit,  acabava de descobrir, de la manera relatada, que Anna Gallés era així mateix la continuadora i successora del pintor i amic de Balmes -no sé si del seu esperit. O sia, l'amic d'en Balmes i la amiga d'en Criteri són Gallés.

Annette i un senyor de Mollet

Gallés i Balmes eren afins, bons amics -es portaven dos anys. I els hereus :), quelcom en comú? Mireu, sóc dels que no creuen massa especialment entre l'amistat home dona; tampoc som de la mateixa edat;  és obvi que més que la amiga d'en Criteri és la companya blogaire -dic la, perquè amb cap altra més hi ha hagut intercanvi- i encara, en uns mails que ens creuarem la fluidesa comunicacional em semblà perfectible -diria un polític-.D'altrabanda però coincidim en coses de pes: no ens hem de raonar p.e. les virtuds del granel o dur un bon jersei a casa: ambdós donem consells verds -ecologia pràctica-, o sia hi hagué conexió per "via verda". Ambdós anteposem terra a país, però som del morro fort en qüestions nacionals. Ah, ella pinta un paper i jo el taco; música? ; ella s'ha definit outspoken i jo bocamoll... Ara, comptat i debatut però, dubto si no m'hagués entés millor amb els seus tradicionalistes, religiosos -i creatius- ancestres -nissaga de prohoms de difícil seguiment, tan com la dels Maspons de la Vall del Tenes, àdhuc amb errors a la G.E.C.

Bé, potser l'amic lector no ho troba tan "extraordinari" tot plegat, però curiós, vero, ben trobato e un po critèrico  crec que sí. I si no, quedi com aportació cultural.

Afegitons erudits

En tant que amic -ho era també de la família, a qui  visitava cada dia a Barcelona- Sebastià potser fos qui millor pogué reflectir la seva ànima.  Hom reconeix  però que qui va captar "exactament la fesomia" fou Madrazo, el millor pintor de Balmes i el millor pintor des de Goya. Madrazo que va esdevenir sogre de Marià Fortuny, pintà personalitats: Ingres, Elisabeth II...

Cal dir que allò que pintà en Gallés fou una miniatura, de memòria, com les que té a la col.lecció Martinez Lanzas -googlejeu-, a on vull aportar algunes dades. Repassant la meva incipient biblioteca balmesiana, he trobat que Gallés, partint de la miniatura va fer un quadro gran per l'Ajuntament de Vic. Es considera que en ell es basà Bové per esculpir la cèlebre figura del claustre de Vic.

Sobre la iconografia de Balmes hi ha moltes planes i curioses. Tot i que de físic agraciat, era reaci a deixar-se retratar. Modèstia? pèrdua de temps? Donat el seu temperament nerviós Madrazo feia venir amics per a donar-li conversa mentre posava.  Balmes, Madrazo, dos monstres incomparables del segle XIX es trobaven.


Trailers de cuidado: 
- VISCA, VISCA, VISCA, BRAVO I OLÉ (gran notícia. que pot fer pensar que no tot és perdut) 
- La veu més bonica del regne animal 
-  El Criteri es despulla

El José María, el Steve i l'Esteve. Afegitó: Casualitat i anècdota viscuda

 No és per l'augment important de lectors  en aquests darrers posts on parlo de mi, però sabent que això no "tira enrera" ho faré unes estonetes més. L'augment pot ser per altres causes, és clar, fins i tot per veure quines carallotades dic. Però de fet, també escric "per a mi". De fet com diu Montaigne: m'és igual escriure per deu mil persones, per deu, per una o...per cap. 

Per tant: va di me. Avisats.

La pròpia -copilot- em va dir: Mira, "l'Estev" Jobs -el creador d'Apple- també va néixer un 24 de febrer". Al dominical el qualificaven de "visionari, mag, revolucionari, geni, innovador, icona, lider, gran venedor, carismàtic, showman" Com jo. Com jo voldria ser:))

Recordo també que un 24 de febrer va nèixer l'emperador modern més important que hi ha hagut, Carles I i també George Harrison, el "místic" dels Beatles.  Rumasa va caure un 23-F  i Vizcaíno Casas es manifestava irònicament un  home del 23-F -hi nasqué-. Per poc jo.

Però ai... també un 24 de febrer va néixer l'Aznar. Papus oficial del país nostre, a qui se li adjudiquen tota mena d'incompetències. Però compte, dels Peixos a vegades hom pensa: Bah! Aquest és poca cosa, el fotarem. I com peix  en una mà closa ens escapolim quan ens creuen pescats  -diuen-,  i faig malament de descobrir-ho:). Podem creure més o menys en la influència dels astres  -tot i que ningú discuteix  la influència de la lluna-, jo m'ho miro no fanàticament, però el retrat d'un Peixos -crec que no arrendaria las ganancias- és almenys quasi perfectament un de meu.

Una Casualitat horoscocòpica

Quines són les dues dates més importants, específicament de Catalunya? Personalment, no se m'en acut cap de millors que el 2 de Febrer, dia del naixement d'en Jaume I i l'Onze de Setembre. El meu fill petit va nèixer a la data del rei Jaume i el gran havia de nèixer l'Onze de setembre, però un metge va avançar el part i trencant els designis de la providència el va fer nèixer a la vigilia de la Diada,

Una anèctota viscuda

Un amic del fill gran va dir, al naixement del seu germà: El Marc no volia sortir. Sort que un metge el va treure!

Estic començant L'elogi de la follia. (1 euro al darrer Mercadet). Promet i...reconforta:)

El post anterior continua de rebaixes i actiu per uns dies.

Post d'interès només per criteraires i criterofòbics. O no.

Una vegada escrit pensava en no penjar-ho, però com que ja estava redactat ho faig. Si algu és nou al blog que no intenti saber res més del tema d'allò que escric ara. Els fets que aquí passaren i cuegen són perfectament prescindibles. I fora de la comprensió normal.

Escric això a partir dels comentaris d'els dos "tutors"  -un s'acomiada - i a fi que -si cal- s'esbravin  definitivament ells i tot "l'anonimam". Definitivament jo, amb aquestes 4 paraules dono per tancada "la Cosa".

És tanta la insistència en corregir-me, tan gran l'interès en ma modesta persona  -com semblant que ho és la seva decepció- que em crec en el deure de contestar.  Sembla que em coneixen una mica els putes -bé relativament- , a qui no anomenaré perquè no tenen nom.

Amistats perilloses

Diu que  no "m'hauria" de fer amb el fatxa de l'Apañò o el bèstia d'en Noctas, o la Ninnette. I ells amb mi? Però el cert és que m'atreuen les persones que escriuen sense embuts, sense negar que et poden treure de polleguera. Crec també poder afirmar que amb l'Apaño compartim una cosa, que a partir d'ara reivindico com tret distintiu de l'escola critèrica: Humor i transcendència. Tooot lo maldestre que vulgueu.

És possible que hi hagi problemes i gelosies entre els tutors, o anònims, i hagi rebut jo de rebot, i perquè: els amics dels meus enemics són els meus enemics, diuen. Fins i tot potser algun em volgués una mica de bé. Pusil.lànim i indecís com sóc a vegades dubto i ara intento explicar-ho.

Tolerància 10

Dubto p.e. sí era per tenir uns putos comentaris més," y seguidismo"  que fes concessions als anònims "estranys" o era per curiositat. "Huye del halago y la lisonja". Fugir  on?  També: "...malsana curiosidad?" No ho sé. I també per la meva ingenuïtat.

La verda Ninnette

Tenia enllestida una cosa sobre les referències que feieu asiduament però no cal. Poc després vaig trobar una cosa relacionada que servirà per a referir-m'hi i que constitueix una de les Casualitats critèriques més espectaculars . D'aquelles coses  que només, només poden passar a can Criteri. Modèstia apart.

Modèstia apart

"El Criteri és torna pagat de si mateix...dogmàtic". Mireu, m'he passat mitja vida donant-me-les de menys, massa -influències de la humil.litat cristiana mal païda. Davant la seguretat que tanta gent gasta pensava sempre abans: segur que no tinc raó. Amb els anys, i vista la immensa estultícia que ens rodeja, deixeu-me fer una mica la pau. Seré rotund en les coses que sé i prou, això sí. En són quatre.

"abandona ya, de una vez, toda la tontería que relacionas con “El Criterio” 

 Com  més en llegeixo més m'exalta, m'admira, m'hi identifico i aprenc Com més va més gegantina s'apar la figura del monstre de Vic. Estic llegint els seus escrits polítics. Ens explica les mateixes disensions entre polítics cretins i el cretinisme del populatxo quan és massa ; el mateix immens cabdal d'estupidesa humana que fa impossible un mínim ordre i senderi; el mateix menys eniment de la gent de seny. Ell amb la seva immensa  lucidesa  tot ho veia, ho deia i volia corregir. Res no ha canviat.  Llavors però hi era ell, a qui com a mínim hom l'escoltava. De la seva colossal figura i acció en queden restes vergonyants i aquest espai critèric, dret, militant. Aquest miserable blog amb ses quatre espurnes - (veure nota), brillants a vegades però inofensives sempre. Patètic hereu i relleu del testimoni de la seva flama convertida en mitja cerilla. Esventada ombra fosca de sa figura.

Sincerament, sobretot als dos tutors, no sé si dir-vos gràcies o desgraciats -per haver-me desquiciat alguna estona sense jo adonar-me i per altres coses que només vosaltres sabeu-. En aixó no arribo a més. Suposo us mereixeu les dues coses una mica.

Nota i Casualitat. Hores després llegia quatre estrofes de Quadrado -a Balmes.

...se exhale de sus cenizas una chispa que el pecho os encienda

i eterno el obsequio viviente serà

Trailers. El que avançava de la grandíssima coincidència, i un altre, relacionat però d'interés més general, per les cites adhoquíssimes: Qui m'interessa. Com sóc.