(Publicat a Contrapunt)
Catalunya no necessita cognoms
Reflexionar sobre el republicanisme com a ideologia ocuparia un llibre. Quatre apunts doncs .
Que la representació d'un país estigui millor en mans de persones elegides.. pels partits -Aznar, Zapatero, o Berlusconi- que per nissagues -tot i que estiguin preparades per això- sembla raonable. Però la raó humana és imperfecte i la realitat tossuda. Els països nòrdics, a qui tothom es vol assemblar, són monarquies i l'únic país àrab que mig funciona és l'únic amb monarquia:Jordània.
Devant el rei els poderosos del món s'inclinen. La presidència de França rau a un luxós Palau i surt més cara que la monarquia espanyola -hi ha dades.Hi ha qui critica el monarquisme per antic i medieval i a continuació esmenta el republicanisme de l'Atenes mil.lenària. I la gent de bona fe que s'hi ha apuntat a partir d'una anàlisi superficial i portada pel mainstream ,cal que sàpiga una cosa cabdal: que el laïcisme, considerat el valor prioritari del republicanisme modern, amaga -poc- un rebuig a la tradició cristiana, catòlica. El meu reconeixemnt a la CUP perquè parla clar "Volem una república per a escombrar l'Església". Cal recordar Chesterton "Qui creu que política i religió no tenen res a veure no entén ni de política ni de religió". No sé si és obvi dir que això no és una proclama contra -ni a favor- de la constitució de Catalunya com a república, sinó contra el republicanisme nascut de la Revolució Francesa i a que se'l consideri el màxim valedor de drets i equitats.
Ara s'ha fet palesa la divisió de Catalunya. Temps a venir, en vindrà un altre: la de la Catalunya tradicional de Maragall,Verdaguer, Gaudí, etc i la "moderna": la d'Almirall, Rovira Virgili, Companys o Tàpies. Ni República de Catalunya ni Regne de Catalunya. Catalunya! I tots contents.
1 comentari:
Ara penso com rebatria aquest arguments els republicanistes acèrrims i si he comès alguna errada.
Publica un comentari a l'entrada