Entrades
En aquest blog m'he declarat anglòfil, i després també filonòrdic. A temps d'ara però, dono ben poca cosa per cap país o caràcter del món.
No puc negar que considero interessants moltes coses angleses; la seva època victoriana, reducte de pau i progrés davant una Europa que es desagnava; època on va nèixer quasi tot lo plaent d'avui -treballar no és lo seu-: desde l'esport modern al Nadal tal com el celebrem. El seu humor i música. El temps però ha esbravat la meva anglofília. Penseu en la jugada que ens van fer el 1714; el seu egoïsme històric on només compte l'anar bé ells -és un tret nacional-, la seva predisposició al pirateig. Tanta que era protegit per l'estat. El seu desagradable estirament, el menyspreu cap alló catòlic, la gegantina col.lecció de mentides de la Llegenda Negra, tot i això assumida per tants ignorants a casa nostra.
En fi, no tan sols renego de la meva estricta anglofília sino que sovint em sento temptat de seguir aquell que deia que "hauríem de pixar mirant a Anglaterra". Com els moros recen cara a la Meca.
La generalització és tan nefasta com inevitable?
Afegitó:
Per la competència que li significava, Anglaterra va estar tot el segle XIX intentant destruir el tèxtil català, que és com dir l'economia de Catalunya.
La generalització és tan nefasta com inevitable?
Afegitó:
Per la competència que li significava, Anglaterra va estar tot el segle XIX intentant destruir el tèxtil català, que és com dir l'economia de Catalunya.
4 comentaris:
La aceptación de la leyenda negra ha sido aceptada y divulgada también po interés político, por la antiespaña. Lo sanemos todos, Criteri.
Aquest estat, tot, és mooolt complicat. El guerracivilisme hi és congènit.
Olvida Gibraltar. Ah no, que es usted catalán.
Hay mucho q dir sobre Gibraltar,però basicament fou un nyap, un apanyo,q incloïa Menorca, per a què pogués regnar Felip V
Publica un comentari a l'entrada