Un poble xaró

El xaronisme ha adquirit carta de naturalesa. Ja ni se l'anomena. No tinc l'espai ni la pocavergonya de transcriure coses de la ràdio i tele catalanes sentides darrerament, però segur que suposarien arreu del món la destitució d'algun responsable. I els mitjans privats? Enlloc del món s'ha emès pornografia en obert. Pel que fa a la premsa, enlloc està permesa la promoció a tot color de prostitutes. 

I a la nostra tradició tenim el Caganer, el tió que caga, les caques de massapà, Els Pets, l'Oda al paper de water, allò de "caga el rei i caga el papa". A les sèries històriques el sexe no hi ha de faltar mai. Tenim el Joel Joan amb la seva imperiosa necessitat d'ensenyar el cul i el Quim Masferrer a la tele, tan orientat a les "coses picants" i xerrant amb els pantalons abaixats, amb el beneplàcit general. Imagineu-vos així al vostre comic forani preferit. Una explicació a tot plegat seria que som un país petit. Pensem: "això queda a casa, entre nosaltres."

I em preocupa que jo mateix presencio aquestes coses sense immutar-me massa, tot i que després aparegui el meu jo objectiu i cerebral que em fa veure que tanta barroeria no és pròpia d'un país com cal. Fou un català, en Sardà, qui va exportar aquest estil a les Espanyes, on per cert ha cuallat bastant. 

Aquesta brutor també es palesa en àmbits purament materials: en les nostres aigues i territori devastats. Pla qualificava d'abrupte, a la gent del país. Això fa que ens manqui la finezza tan necessària en els afers politico-diplomàtics. 

Si volem anar sols i fer un país nou doncs, cal anar deixant tot això enrera. Es comença per ser autocrítics, és clar.

- Un comentarista d'Enotícies: I malparlats com un carreter!!! 
Cert!