- Enquestes referendum: meitat pel sí i meitat pel no. Tenint en compte majoria silenciosa i els ns/nc... perdríem.
- Cometem un gran error: insistim en dir que volem votar...una cosa que perdríem. Repetim We want to vote en lloc de We want to be. Clarament: jo no acceptaria un resultat negatiu.
- Ningú gosa dir que la majoria d'immigració dels 60-70 i descendents no estan per la independència - encara? Tant de mentalitat colonialista com no.
- Ningú diu que qui decanta la balança a Quebec son els negres i els pel-rojes -o com es digui correctament.
- El procés té moltes falles fatals, la més greu és que no se segueixi l'esperit de la 4ta.Via que proposo -click-, conciliadora, d'independència no rupturista, pragmàtica i per tant la única possible. Qualsevol altra pretensió portarà problemes impredibles, o encara més, una desfeta duradora.
- La nostra incapacitat política i diplomàtica és consuetudinària i part de la idiosincràsia catalana. Si no apareix algú amb cara i ulls que vagi pel camí que apuntava, no ens en sortirem o perdrem bous i esquelles. Qui creu que no caldrà flexibilitat ni concessions -anant bé- erra totalment.
Bé, si algú considera que l'he enredat amb el títol del post, llegiré de gust els seus arguments.
I CAL repetir-ho:
Dec ser L'UNIC català que defenso quedar-nos a la corona si aquest fos un peatge a pagar per la independència I cofoi. Per tant que NINGÚ -ningú més- s'ompli mai més a la boca amb l'exemple escocès.
- Cometem un gran error: insistim en dir que volem votar...una cosa que perdríem. Repetim We want to vote en lloc de We want to be. Clarament: jo no acceptaria un resultat negatiu.
- Ningú gosa dir que la majoria d'immigració dels 60-70 i descendents no estan per la independència - encara? Tant de mentalitat colonialista com no.
- Ningú diu que qui decanta la balança a Quebec son els negres i els pel-rojes -o com es digui correctament.
- El procés té moltes falles fatals, la més greu és que no se segueixi l'esperit de la 4ta.Via que proposo -click-, conciliadora, d'independència no rupturista, pragmàtica i per tant la única possible. Qualsevol altra pretensió portarà problemes impredibles, o encara més, una desfeta duradora.
- La nostra incapacitat política i diplomàtica és consuetudinària i part de la idiosincràsia catalana. Si no apareix algú amb cara i ulls que vagi pel camí que apuntava, no ens en sortirem o perdrem bous i esquelles. Qui creu que no caldrà flexibilitat ni concessions -anant bé- erra totalment.
Bé, si algú considera que l'he enredat amb el títol del post, llegiré de gust els seus arguments.
I CAL repetir-ho:
Dec ser L'UNIC català que defenso quedar-nos a la corona si aquest fos un peatge a pagar per la independència I cofoi. Per tant que NINGÚ -ningú més- s'ompli mai més a la boca amb l'exemple escocès.
3 comentaris:
Crec que efectivament hi ha punts dels que toques que no s'han tocat i que els polítics i la gent hauríem de posar sobre la taula.
Últimament la cosa pren un aire que no sé com dir-ne. Molts independentistes ja es fan "palles mentals" (perdó per l'expressió) amb el que passaria l'endemà.
En el seu moment em vaig sentir atret per un plantejament carlí i tradicionalista: territoris hispànics units sota una Corona. Dubto però que tant els stablishments enfrontats com els dinastes fossin prou assenyats i flexibles.
Sí, crec que prevaldrà la rauxa enfront el seny i la cosa s'enredarà molt.
Publica un comentari a l'entrada