Per tal que torneu al blog quan torni de vacances,o potser en quinze dies, deixo per llavors la contesta a la pregunta: Qui són aquests tres catalans graciosos tan desconeguts? -per a mi. Res de Polonies, i Buenafuente al marge. A aquest si que li reconec enginy.
Per tal que la visita al blog no hagi sigut baldera i com que no estic ara per teoritzar sobre l'humor català us en deixaré un exemple del tipus d'humor en què els catalans excel.lim. Qualifiqueu-lo com volgueu. Potser hauria de dir excel.liem perquè ja és molt escàs. Avui domina la conyeta. L'exemple és de principis del segle XX i és extret d'un llibre-recull- que també us diré. Impagable. Un personatge nostrat -no recordo qui- va dir als companys: L'any que ve penso anar a Nordamèrica, que allà encara no em coneixen.
Penso que és un bon acostament a l'aclariment del vell debat sobre: Què és l'humor català. A veure si penjo alguna altra facècia d'aquestes.
Els eufemismes o parlar fi
A una botiga de Mollet, en castellà, figura a la façana la seva especialitat, que en l'idioma normal seria Comida pa perros. Sabríeu en quina expressió superfina ho han transformat? Ja t'ho dire, D.v.
Bones vacances!
2 comentaris:
Ep, Criteri, què passa amb els musulmans a Mollet? Què dolenta és l'alcaldessa accidental... Com és que no teníu cap rector-tòtil que els ofereixi l'església per resar?
(Ah, és clar, deuen ser de vacances)
Outsider
Suposo que és per pressió del barri.
Vols dir que acceptarien? Per cert l'equip parroquial, com tots, es bastant bonista. Per cert que n'hi ha un de color -negre.
Publica un comentari a l'entrada