13 de juliol del 2012

Sóc l'únic europeu que no protesta per les retallades? Dono per inaugurat l'inici de la "crisi' .

Protestar, recriminar les retallades és com si un nen es clavés un vidre al pati per anar descalç i la mare l'esbronqués per haver-se clavat el vidre en lloc d'esbroncar-lo per anar descalç.

Protesto és clar, però la meva protesta i indignació no és per les retallades, sinó pels sous, prebendes i incompetència de polítics i manegadors del cotarro. Les retallades són la conseqüencia! no la causa.

Em preocupa que la meva lògica no sigui compartida. Que hi diria Balmes? 

En aquest escrit si que  m'agradaria i agrairia encara més que hi hagués més prodigalitat de comentaris on hom em digués si veig garses per perdius , tractant-se d'una cosa en la que em quedo sol -bé, tampoc no és la única- i que crec fonamental per a un debat rigorós.

Dono per inaugurat l'inici de la "crisi'

Després de les mesures ecònomiques darreres em penso que ja puc treure un palet de les cometes amb les que escrivia crisi.

Potser trigo uns dies a contestar els comentaris.

7 comentaris:

U.Q.F. ha dit...

Ha mort en Brian.

Anònim ha dit...

Això és pel mètode balmesià? ha ha ha! No estàs mancat de raó. A vegades confonem causa i conseqüència.

Anònim ha dit...

I sobre lo de la crisi, va per barris. No t'equivoquis, hi ha molta gent que ho està passant malament.

Anònim ha dit...

Les retallades són tan indignants com els sous i privilegis dels polítics que les voten i apliquen (i dels que no, també).

Maspons ha dit...

Benvingut Dasein. Un matís, el matís: que algú se la foti per anar depressa la paraula no seria indignant, potser millor trist -a part de lògic. Per tan, cal protestar per lo que ORIGINA les retallades, no lo que fa tothom ara.

No sé si arribaré a fer-me entendre.Si hom no veu QUÈ és el problema, dificilment hom trobarà la solució.

Maspons ha dit...

Anònim primer: en faré un post -balmesià:)
UQF, ja ho sabia, i pensava que havia d'escriure.

Maspons ha dit...

Aquest com espès silenci a la meva expressa i quasi desesperada demanda de comentaris al post contraargumentant la meva heterodoxiada la interpreto com un fruit entre el desconcert i l'aprobació dels amics lectors.