18 d’abril del 2011

Programa especial per Setmana Santa: Mi vida está condenada a decir lo que otros no quieren oír. Es terrible! -Larra. (Impasse)

  • Demano avui en especial la lectura -atenta- d'aquests textos. Hi confio.

He llegit últimament Gracián, Erasme, Balmes i Larra -la veritat ens acorrala.  Incòmodes per a molts, bàlsam per a mi. En tots m'hi reconec, em reforcen i em fan veure què és i què no és.

Larra i la crítica dibuixen a Larra amb els mateixos termes amb que els meus amics i enemics em dibuixen a mi:

"Yo vengo a ser lo que se llama en el mundo un buen hombre, un infeliz, un pobrecillo, como ya se echará de ver en mis escritos; no tengo más defecto, o llámese sobra si se quiere, que hablar mucho, las más veces sin que nadie me pregunte mi opinión; váyase porque otros tienen el defecto de no hablar nada, aunque se les pregunte la suya. Entremétome en todas partes como un pobrecito, y formo mi opinión y la digo, venga o no al caso, como un pobrecito...mi carácter pueril e inocentón -aha!-... empeñado en escribir para el público, y sin saber quién es el público...con quién nos las habemos."I va sortir a passejar per aquell Madrid a buscar qui era el seu públic. Decebut, no el va trobar.  

Un crític el dibuixa

"La primera impresión sobre Larra... es la de un rotundo fracaso temporal. Esto lleva a pensar también, si personalmente fue un fracasado, víctima de su no querer aceptar que los afectos, las pasiones, las ideas pueden no ser compartidas". Penso que aquest defecte, que no nego en mi, ve d'observar la manca de bon judici imperant en la majoria de coses i pensar que és en totes.
"Luchó contra ese falso patriotismo del halago, la vulgaridad...Se convirtió, así, en un cierto aguafiestas, asumiendo la tarea de ser testimonio de su tiempo... su mundo...con una prosa punzante, agresiva, nacen la estatura de su clasicismo y la actualidad permanente de su obra. Pocos escritores como él hay hoy tan vivos,..." I no acaba, el crític.

La veritat és balsàmica o urticant?

Els dos protagonistes de el Criticón, de Gracián, en un punt del viatge.

"No pudiéndo sufrir tanta mentira y necedad, estaba que reventaba...:
¿Hasta cuándo se ha de abusar de nuestra paciencia, y hasta cuándo tú has de callar?¿Qué desvergonzada vulgaridad es ésta?...

Hízose con esto mala fama en cuatro días; y con cuatro verdades, tan aborrecible que no le podían ver. Comenzaron a darle de mano y aun del pie. Buenos porrazos asentó él de verdades, pero también se llevó malos empellones de enfados: éste le arrojaba a aquél, y aquél al otro de más allá,...

Arriben per fi a la Corte de la Verdad. Vèien entrar-hi la gent amb taps a les orelles.

"Aquí hallaron los hombres sin artificio, las mujeres sin enredo, gente sin tramoya.
—¿Qué hombres son estos y de dónde han salido, tan opuestos con los que por allá corren? No me harto de verlos, tratarlos y conocerlos; esto sí que es vivir. Este, cielo es, que no mundo. Ya me creo agora todo cuanto me dicen, sin temor de engaño, ...¿Hay mayor felicidad que vivir entre hombres de bien, de verdad, de conciencia y entereza? ¡Dios me libre de volver...!" Però l'alegria es va estroncar; aquells homes també van començar a fugir. Venia el fill de la Veritat:......el Desengany!

En un passatge va desaparèixer el personatge " descifrador de la verdad "Lo que yo más siento fue el perderle cuando más le deseaba, cuando había de descifrarnos a quien estaba leyendo cátedra de embustes en medio la gran plaza de las apariencias.

Ells i nosaltres

Larra fou una illa en aquell temps i aquell Madrid polsegós  rasclòs i pretenciós. Esparverat i dolgut del país, menystingut. També Gracián. Balmes poca cosa més: illa en petit arxipèlag. A vegades m'hi sento i penso si no serà la història o si més no els futurs Larras, Balmes, Gracians i desconeguts Criteris qui més m'entenguin..
Jo tinc un avantatge: els he llegit a ells. Això també m'allunya de l'optimisme de Balmes i el desesper de Larra. I una cosa que no en calia aprendre a evitar: diuen que van malgastar massa temps en politiqueries.                                                                                                                                                     
  
Larra, al tancar El Pobrecito hablador :

¿Quién nos dirá de aquí en adelante que no hay mas que sinrazón en la tierra?- 
¿Quién nos dirá que el que no es tonto en el mundo es picaro, y que los mas son tontos-pícaros?
¿Quién nos dirá que no hay orgullo nacional, que no hay quien conozca sus deberes y cumpla con ellos, que no hay literatura, que no hay teatros,...que no hay educación, que no hay instrucción? 
¿Quién, en fin , nos dirá tanto como se ha dejado y deja por decir? 

I si...

Penso, si fos el Criteri qui tanqués, quin "descifrador de la verdad", quin Pobrecito Hablador desbarraria amb tant de seny en tantes qüestions intocades?  Qui dieu? 
La veritat és difícil de trobar , no neguem però almenys la realitat dels fets. 

Reflexió molt personal: Penso, preocupat, si és normal que tingui una visió tan crítica de tot i potser tant "acetisme", ni que fos justificat. D'altra banda, ens hem d'estranyar que "els escriptors sincers estiguem mal vistos quan lo que fem és furgar les entranyes del món i posar-les a la vista de tothom?"  com hom digué. Sigui benevolent el lector amb la meves pontificacions, em mou l'idealisme i com diu la Vejència de El Criticón: a todos los seniores y hombres buenos, a los beneméritos de la vida y despreciadores de la muerte, ordenamos, mandamos y encargamos:  ... que no sólo puedan, sino que DEBAN decir las verdades sin escrúpulo de necedades, . .  

No sé si són sempre verdades allò que escric, tot i que el temps m'acostuma a donar la raó. Si  el que transcric no és escaient per a aquest Criteri, ho crec que valorables i ben trovato.
Ah, el protagonista de tan bon criteri del Criticón es diu Critil -Criteri en llengua gracianiana.
 
Als lectors no assidus potser els sobti el que dic, a l'assidu espero que no tant.

Setmana Santa, temps d'introspecció i humilitat. Que la passeu en pau i profit.

7 comentaris:

Herrgoldmundo ha dit...

Criteri,

Hoy me he acordado de ti al saber lo del incendio de la Sagrada Familia.
¿No comentaste en alguna ocasión que sospechabas que se "tramaría" algo contra tan regio patrimonio de la humanidad?

Dicen que el pirómano es un pobre hombre trastornado, pero ¿acaso no están trastornados zETAp y toda la cuadrilla de bolcheviques que no cejan de arremeter contra el catolicismo?

Maspons ha dit...

No sé si ho vaig dir exactament però si que vaig formular la teoria "peregrina" que els que hi defensaven el pas de l'AVE era perquè conscient o inconscientment volien que caigués. Teoria que de peregrina res. Alguns "rojos" em van dir que sí, que efectivament. I certament m'ha mosquejat lo de boig. Diria que era més miserable que boig.

Estic passant uns dies a Santiago, viatjant, menjant! i prenent uns banys...
d'espiritualitat.
Bona i santa Setmana Santa Apañó i tan catòlica família i lectors del Criteri.

Evocacions ha dit...

No m'havia fixat en el cert paral.lelisme de les nostres lectures d'aquests dies. La veritat ens fa patir i el no ser fanàtic, també.

Maspons ha dit...

És lo que deia, Evo: La veritat ens encercla.

(Gràcies Maquiavel però he de filtrar, ja que el troll està desbocat i entossudit. )

Herrgoldmundo ha dit...

Buena Semana Santa también para ti, Criteri.

Outsider friar ha dit...

Per fi, Criteri, tot arriba!
Dimarts 3 de maig a la Balmesiana "jornada de debat històric" amb ocasió del bicentenari:
http://
www.balmesiana.org/archivos/
bicentenaribalmes.pdf

Maspons ha dit...

Albrícies! Gràcies per la informació. Ho hem de fer córrer.