Entrades
No consumeixo el producte de moda si no m'interessa. Només per "sociolofília" a vegades ho faig en pirata.
Argument de Vickie -com els de Ventdelpla és més divertit explicar-los-.
Una americana ve amb una amiga a fer un master d'identitat catalana (?) perquè li agrada Gaudí. La primera canvia d'home com de calces, l'altra diu que no li plau aquesta opció relacional. El primer dia, en un restaurant un pintor català -amb pinta de quinqui albanès- va a la seva taula i les convida a tenir sexe i a anar a Asturias amb la seva avioneta, perquè vol anar a veure un San Crist -deixen clar però que ell no és creient, que ell "vol disfrutar de la vida"-. Elles diuen que no però hi van -fins aquí tot molt real, no?-.
A Asturies l'amiga golfa agafa cagarrines i es queda a l'hotel, i la "decent" va a sopar amb el pintor, rellisca i acaben "fent l'amor" sota uns arbustos. Quan la golfa titular esta recuperada li toca el torn; després comparteix el pintor amb una ex -a qui ell odia-. Aquesta, a l'hora, s'ajeu amb la ianqui, "per caprici".
La ianqui "decent" es vol casar a Barcelona -"és chic"- però, pobreta, està penjada del pintor i "lluita", lluita tant que el pintor la convida a sopar, s'arregla molt i hi va. La convida a folgar -lògicament- i ella s'escandalitza! sobremanera i li fa un sermó moralista. I un dia, la golfa one decideix i diu al pintor que "se li ha acabat l'amor". Aquest reacciona com si li hagués caigut una moneda de deu cèntims al water. I tots Back to USA.
Si l'argument és inqualificable l'enginy hi és inexistent. He estat objectiu, però sé que no ho sóc quan dic que em resulta repelent. Em repel Bardem, la banda sonora, aquesta Barcelona banal i falsa, mariscaliana, Roures, la pretenciositat, etc. Per cert, ni una paraula de català, i fan del flamenc la música genuïna barcelonina.
Era l'encàrrec d'un spot turístic i ni això. Sempre la tètrica calitxa de fum i calor, que en una vista des del Tibidabo no deixa veure ni la ciutat. Diables, quatre postaletes, quatre gaudiniades i prou.
Em vaig adormir mig hora. La crònica hagués estat més espatarrant.
El Codi Leonardo, allò més irritant
La peli, tonta. Només en diré que insulta la intel.ligència el poti-poti; ho barreja tot, no saps què és història, invenció o manipulació. Aquesta obra falla fins en el títol, Vinci és ciutat.
TRAILER.- Coses que volieu saber
Enceto una etiqueta, responent a la categoria de B.U.P (Blog d'utilitat pública), on inclouré informacions pràctiques, desconegudes, rendibles, etc
6 comentaris:
M'ensumo que tu no has treballat ni com actor a la pel.lícula ni de figurants ni has estat part de la producció del marqueting. Jo tampoc no m'empasso qualsevol porqueria per molt que sigui d'Allen o de Bardem o de la Cruz. Amb aquestes experiències et pensaràs tornar al cinema. Sempre et quedaràe Gran Torino (que potser és Torino però no és tant, tan gran). Anar al cinema és com viatjar. Jo vaig anar al teatre a veure Germanes. Recomanable.
M'han parlat meravelles de Torino, i si la recomanes tu encara més garantia :)
Jo afegiria el tag d'humor!
Es el declivi de W. Allen?
hola
Para mi es interesante leer un blog en catalan, coincido en tus juicios sobre ambas pelis, me gusto mucho volver a Barcelona e la primera.
Ho faré, anònim.
Manito, celebro tu interés por nuestro idioma. Recuerdo un comentario del You tube sobre Antonia Font -busca el grupo- de un mejicano que le encantaba, y del catalán decía que era "bien fregón" -és positiu però no se la traducció exacta-. Viva el chavo!
Encara no he vist la meravella fílmica aquesta. No m'agrada alimentar els meus prejudicis però, ostres noi! només em faltava llegir la teva crítica per recnfirmar-me encara més totes i cadascuna de les meves sospites. Un dia suposo que la veuré, però tinc por de que m'agafin ganes de llençar la tele per la finestra: només en tinc una i no estan els temps per a fer rucades. No estan els temps per a que et facin un espot al qual diguin que el millor que tens és com el que menys aguantes del teu enemic. Fascinant! Per obtenir aquest tipus de fama millor que ningú sàpiga on és Barcelona, la veritat.
A mil'Eastwood m'encanta, el trobo fenomenal, com a director i com a actor. Un paio intel·ligent, amb molta sensibilitat, coneixedor de les seves virtuds i els seus límits, coherent, amb una visió personal. Un autèntic individualista amb coses a dir i talent per fer-ho. Tan de bo la meva economia em perme´tès anar al cinema a veure la seva última pel·lícula. Gent que em coneix bé me l'ha recomenat. Me'ls crec. Per aquesta banda, potser peco del contrari: prejudicis positius. Hum, ja ho veurem...
El Codi aquell... he, he, millor no parlar-ne: aquesta si que la vaig mig veure per la tele (la meva senyora tenia curiositat per veure-la, què hi farem) mentre escrivia una entrada al meu bloc. No sé fins a quin punt la irritació devia afectar al rotllo que vaig deixar penjat, que no tenia que veure res amb el tema.
Publica un comentari a l'entrada