Entrades
A vegades algú em comenta que no ha acabat d'entendre alguna cosa que escric al Contrapunt -no és fàcil fer entendre allò que no és "discurs" dominant-, però pels comentaris que m'han fet d'aquest, sospito que és un article prou intel.ligible, i ha agradat. Dec ser el primer blogger que escriu de titelles -no m'agradaria tal honor-.
Publicat a Contrapunt
Titelles
POCS RECORDS TAN nítids d'infantesa
com els putxinel·lis;
pocs sons com aquell cop de canya,
amb què amb una
violència ara impensable hi resolien
les situacions.
Per obrir mons
de fantasia, només cal un caparró
de cartró, un pam de roba llampant
i un artista que hi doni vida.
Em sorprenia veure’m enganyat per
aquells ninos, com si tinguessin vida
pròpia. Que terapèutic és veure
un espectacle així, tan diferent en
tant que regne de la ingenuïtat;
que bonic, quasi en família gaudir
l’espectacle d’adults del Mercat
Vell i deixar sortir a volar l’ànima
d’aquell nen que portem a dins
adormit. Només calia obrir els ulls
i deixar-se portar per l’exhibició
tècnica i artística d’en Rocamora.
Algú ha estudiat
el misteri de l’ànima de les
coses inanimades i la nostra relació
amb elles? La nina, el peluix o el
nostre vell cotxe quan el desballesten.
Quina relació deu tenir un titellaire
amb els seus titelles?
A un Mollet de 50.000 habitants,
un dissabte sense cap altre espectacle,
sense cinemes ni discoteques,
no érem ni 20 persones. Tot i
que ara la cultura és a l’abast de tothom,
assistim al principi de la fi
d’un canvi brutal del lleure cultural,
i la cultura mateixa tal com
l’hem entès. Però tal com acordàrem
amb en Galiot, ànima de la
festa: the show must go on. He parlat
dels trets parahumans dels titelles.
Parlar de nosaltres, com a ciutadans
mig titelles, podria ser un
altre article, menys entranyable.
(Copiat del pdf versió digital Contrapunt)
5 comentaris:
Ostres! Tu dius que jo sóc jove, però no ho sóc tant com per no haver viscut els espectacles de Putxinel.lis de la Festa Major! Quina espera tan llarga! Quin espectacle tant curt! Quines festes! Ara ja no só si les festes eren tan maques com les recordo, o és que el cor, i els anys, em traeix.
MOlt bonic això de l'ànima de les coses inanimades, perquè els putxinel.lis tenen més ànima, i tu ho saps també, que moltes persones de carn i ossos.
Ja no hi ha cinema a MOllet? Quina llàstima, jo vaig veure tancar, un per un, tots els cinemes de SAnta COloma i ara fa temps que el teatre ja no fa res (no sé la raó perquè ja no hi visc). Una ciutat que més que doble Mollet! Però més de 20.000 habitants i ni discoteques! Progrés? NO, no, clar que no. ANem cap enrera culturalment, no ens enganyem. ENs queda, això sí, la infància.
En l'antiguitat es pensava que tots erem titelles en masn dels Déus. Ara pensemque els titelles ho són, només, els polítics ¡I és que ja no creiem gaire en els Déus! jejeje
Albert: M'has aixafat el record que creia que teniem a Mollet, al saber que a S. Coloma tampoc hi ha cines ni res. Ja ho dia algú -allò de la infància com a pàtria-. Parlar del futur de la cultura és un tema suggerentíssim.
RDC, a tu que no estàs de capellans t'he de dir , referit al tancament dels cines, que a Mollet la parròquia ha fet un cicle de cinema. Tornem com abans, on als pobles eren als locals parroquials on hi havia el cinema, i els concerts de la nova cançó!! Increïble.
En l'antiguïtat pagana no ho sé, però si una cosa defensa el cristianisme és el lliure albir. És un bon tema per un dels teus profunds escrits.
No sé si sou conspiranoics, però em sembla que titelles ho som tots, o almenys algú ho pretén.
Saluts
Si la natura estigués determinada seríem titelles... titelles de la natura! Però...
Per cert, no estic en contra dels capellans, però ni m'ho passo bé a les seves festes (L'eucaristia) ni trobo interessant i verdader el seu coneixement (la paraula de Déu). Res més.
Salutacions.
Això de passar-s'ho bé també és tema d'article. Hi ha gent que es diverteix moltíssim aguantant una canya estones per treure peixos i tornar-los a llençar i jo remenant paperots vells, altres fent ioga.
Publica un comentari a l'entrada