Entrades
M'ha sorprès veure què predicava jo -i quatre més- ja l'any 1991, amb un èxit perfectament descriptible. Al menys ens queda tenir la raó, i el dret que et dóna a ser escoltat. Penjaré més endavant una cosa que vaig publicar al Nou Diari de Barcelona el mateix any, encara més sorprenent.
El 9 Nou, 1991
Creixement zero i V. O.
En Santiago Cucurella es manifestava sobre alguns dels greus problemes que pateix i amenacen la comarca, fruit del desemvolupament demogràfic i industrial i posa de manifest el que hauria de ser l'eix de qualsevol acció política: el manteniment d'una qualitat de vida digna en un entorn equilibrat. Això ja no és possible, com encertadament apunta, en els municipis del sud de la comarca. Oblida però en el seu interessant article, o defuig, apuntar les causes de fons del problema, possibles solucions i els costos socials que suposaria.
No estic d'acord tampoc que qualifiqui de pessimistes a ultrança els partidaris del creixement zero. Una institució tan seriosa com el Club de Roma fa temps que ho preconitza. Encara més, caldria plantejar-se si amb una reestructuració racional de l'economia i el consum seria possible el creixement negatiu, en zones determinades. (ara se'n diu decreixement).
FI
La predicció.-La demostració palpable de tot això que deia està al caure; ell camí a l'austeritat ara serà obligat.
En els lustres que han passat des de l'article la massificació i la destrucció immisericorde que ha patit la comarca ha superat les previsions més pessimistes. Tot i que molts afortunats ho veuen positivament: hem crescut molt -diuen-. Taujans, i molts d'ells il.lustrats.
El 9 Nou, 1991
Creixement zero i V. O.
En Santiago Cucurella es manifestava sobre alguns dels greus problemes que pateix i amenacen la comarca, fruit del desemvolupament demogràfic i industrial i posa de manifest el que hauria de ser l'eix de qualsevol acció política: el manteniment d'una qualitat de vida digna en un entorn equilibrat. Això ja no és possible, com encertadament apunta, en els municipis del sud de la comarca. Oblida però en el seu interessant article, o defuig, apuntar les causes de fons del problema, possibles solucions i els costos socials que suposaria.
No estic d'acord tampoc que qualifiqui de pessimistes a ultrança els partidaris del creixement zero. Una institució tan seriosa com el Club de Roma fa temps que ho preconitza. Encara més, caldria plantejar-se si amb una reestructuració racional de l'economia i el consum seria possible el creixement negatiu, en zones determinades. (ara se'n diu decreixement).
FI
La predicció.-La demostració palpable de tot això que deia està al caure; ell camí a l'austeritat ara serà obligat.
En els lustres que han passat des de l'article la massificació i la destrucció immisericorde que ha patit la comarca ha superat les previsions més pessimistes. Tot i que molts afortunats ho veuen positivament: hem crescut molt -diuen-. Taujans, i molts d'ells il.lustrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada