Per què tanco el blog Maig de l'11 (15-M)

ndÉs una tragèdia l'evolució-involució i fantasies dels 15-M, així com la manca de pes o presència de persones madures, realistes i assenyades. El summun ha estat la seva posició davant la visita de Benet XVI, que suposo és la cara real dels assembleïstes, per la qual cosa, tot i compartint indignacions polítiques tanco el blog Maig de l'11 ja que no vull que ningú m'identifiqui amb aquella patuleia; xusma -il.lustrada o no- i joves manipulats. Tanco perquè la gent no sap distingir entre estar indignat i estar amb els "indignats" i no vull que s'em confongui.

I no és l'anticatolicitat estúpida o malèvola -previssible- d'aquella massa el que m'ha indignat sinó que s'ens hagi insultat la intel.ligència criticant les despeses del viatge papal, quan -al contrari- el milió i mig de joves de la JMJ ha representat una borratxera de milions per allà on han passat, sense comptar la promoció del país. Dels beneficis morals i espirituals  ja no en parlo, ja que la degradació actual de l'esperit de les masses fa que aquesta sigui impermeable a la saviesa de les paraules papals.

Només pel canguelis dels de la menjadora, és apreciable aquesta mena de rebel·lió. Però passo a ser-ne observador. No mouré un dit fins veure-hi algú en qui pugui confiar, o sigui, em sembla que mai. Les masses no estan per excel·lències.

Ja ho veieu, en Criteri sempre a la seva bola: indignat amb els governants i indignat amb els indignats.

Visca en Benet XVI! Visca l'ordre just!

Deconstruccions verbals (joc màgic) Parts 1 i 2

Esperant resoldre l'atonia estival, com a les teles faig una reposició, pels nous amics lectors i recordança: la dels meus celebrats anagrames, (Canviar amb sentit l'ordre de les lletres d'un mot o frase: Roma-mora; Lleida-l'ideal)

Fauna

Jordi Pujol. Jo! Pujol dir -és molt ell. Laporta la tropa -la portarà a la victòria? José Montilla. El majo listón. Jo sol alimento. Majote sillón! Zapatero. Petarazo. Para, zote! Apretaoz. Rata o pez? Atrape Oz -mag-. Otear paz -de moment la otea. R.paz ateo...per una lletra! Tapa Zero -fou portada de la revista gai. I el concluent ZETAPARO. Tantes i en el mateix sentit em fa venir al cap la tonadeta: "i ninguna era buena".Em sap greu pels seus fans, però a veure si ells en troben cap de positiva.

 Més Flora bloguera

Desde mi celda. Desdice de mal. Dé el CD de misa -és capellà i tecnològic. El café de Ocata. Cala de afecto, però també: Cae él afectado? -per les referències ultraerudites.  Filosòficament.Filo sòfica ment. Entrellum. Lluert-men -canvia de pell? Temen llur...ploma?Benvinguts. Vens tub gin. Vingen tubs. Vins beguts. O amb anglès de la Barceloneta: Vins be guts! -sovint parla de les seves xerinoles espirituoses. Pels pels, però cap altre em fou possible.

Escriptors sovint esmentats per aquí

Ballarin. Branilla -llarg i sec. L'albiran -però no l'abasten-. Plató -tindrà a veure amb el Pla Ot?. Balmes. Val més. Gracià. Gràcia. Lluis Vives... si vull vies. Ortega Gasset. Rosega gatets. E!, grito a gestas!. Josep Pla. Pag(j)esol. Jo pelas. Jepo Pals. Volia "jorobar" Pals amb una central nuclear. Tampoc aquí cap més combinació em fou possible. (Alguna petita llicència (?) és permesa a l'hora d'anagramitzar)

Dos de destacats

Unamuno. Un humano. -qui conegui Unamuno ja ho interpretarà. Montaigne. Pensava Imagine Ot, però millor:) A món i gent!

Un antològic


Pensi el lector, abans de continuar llegint, els dos atributs essèncials de Garcia Lorca..... ..................................Ja tenia Grràcia loca, però després aparegué inapel.lable: GRACIA, CALOR.

Una acròstics de propina -blogaires-

UQV Un que vacil.la
RDC Rebutja Déu Crist. Renega de Crist (ho fa)
SS Som, serem

SEGONA PART

DECONSTRUINT BLOGAIRES

UQV  fa fitxes de blogaires, servidor els desfà i refà.

 

Arcadi Espada: escapa ardida -de Factual-
Brian: Rabin -Became it?
Noctas: No cast, sóc tan...
Miquel Colomer: Qui? colom meler. Qui? cor, mel, meló
Damien: Amiden -blogaires-
Ote: Teo?
Albert Boadella: D'abella brètola. Badallo al berte -perdó-
Margarito: grito mara -terrorífic-
LLambregades: Brega de malls -cor de roca-
Enric Vila: Vilarienc -és molt d'ell- Neci rival -alguns pensaran-
Ramon Alcoberro: Corona? Borra-m'el -és republicanista-
Gregorio Luri: Or griego: Luri -és proclàssics, i bilingue-
Salvador Sostres: Desastrós! Valors! A vosaltres, sords! Sort, salves a d'Ors. As valors destros. SOS valors destra!

Blogs

Un(o) que vigila: igual que ovni
Bonnie and Clyde: Clan de bon Yndie
Una de lladres: Des de la lunar -hi ha qui diu que són Lunarara-. Anell d'userda
Lunarara: Ara lunar -oficiant elevat-
La vaca sorda: A dos va calar -són dos-. Ava, das calor -Cinefília?
Evocacions: Cocinas veo. Cóves nació -és poc barretinaire encara-
Sin prisas pero con pausas: Supino Sir, peras con pasas -aristocràcia diletant-
La España que hace daño: La espada que hace ñaño -parla molt d'espases alliberadores. Pequeña coña salada, he:) Amb Apañó surt a més un palíndrom: Apañò o ñapa? Sorry, ha sortit.
El Criterio: El cierto, ir
El Criteri: Cert, tri'el -no comments-

TOP 2. A l'escala Criteri aquests serien els més valorats.

La España que hace daño: Señal de achaque apañó
I un de perfecte. Renacimiento: Irónicamente!! -entre tantes inefables característiques de l'ítem, aquesta n'és molt destacada.

El lector pensará que m'he fet venir bé alguna deconstrucció. No descartem el factor subconscient, però han sortit així, i encara més, en la majoria de casos, els ítems a desconstruir no acceptaven cap altre significat i reconstrucció que la que retrata el subjecte. I fixeu-vos, de la bèstia grossa és d'on en surten més, i clavats. Per tant, directa al tag Casualitats -majúscules-.
Exemplificaré: Reprenent l'anagrama de Dalí, no he trobat cap altre expressió que no girés en torn les virolles:

Salvador Dalí: A Dalí vas d'or. Valora didals. Dadà: virolla. As d'or val Dalí. La vida? dòlars.

Vull acabar dient que amb aquesta entrada recordo el que em deia la parenta quan jo començava a col.leccionar "paperots antics", quan amb patètic entusiasme ensenyava les meves "joies" a profans: "Has de pensar que no a tothom li agraden aquestes coses". Potser jo hagi estat l'únic que s'ho haurà passat bé amb això, però només que a un li hagi descobert aquest món quasi mágic ja estic ben pagat.  suposo que alguna gràcia deun fer Avida Dollars-Salvador Dalí, va fer famós  Breton. Té 16.000.000 d'entrades a Google. No és juuuuust!!

Fait vos jeux, segur que no està tot dit i podreu canviar el vostre si no us agrada. I m'excuso i també pels que no he pogut fer encara . Em despediré amb l'anagrama del meu nom i primer cognom.
En sé més...Va, stop.
 

Així poden dividir-se els éssers humans

Deixo aquesta reflexió, llegida a casa un amic de ca l'Apañó i que mereix esculpir-se en pedra picada.


L'home que no arrisca per les seves idees,  val poc com a home o valen poc les seves idees. 

Va ser dit per Plató. Fa quatre dies.

Guarreridas, Part 2. Sostres sincrònic.

Les dues preguntes d'avui són consequència òbvia de les de l'anterior post i com que estic bastant desconectat de la bogeria de la blogueria  -bogeria molt sana però- se m'acut deixar-les, mentre m'adapto a la cosa després de tornar del reducte de natura prístina i solitària mar enllà. Preguntes que no sé si entraran en la categoria de "fechoría intelectual" que m'atribuïen a Ca l'Apañò -o sera Casa :)


1.- Es considera violació, delicte o falta el forçament sexual d'un irracional? No? doncs hi ha una Associació per la dignitat dels primats i al Floquet de Neu no s'el va dissecar per la seva dignitat, cosa que no sembla menys indigna que si l'hagués violat un cuidador.

2.- M'he adonat que les preguntes de l'anterior post eren doblement pèrfides. Tots els contestants -que m'han fet passar una bona estona, gràcies- no han dubtat, implícitament, que serien capaços d'assolir una excitació amb partenaires tan curiosos :))

Sostres contesta

Preguntava jo fa poc si era més puta la que cobra per cardar o ho fa per afició. El Sostres ho ha respost. No en un, en dos posts. Quedi clar, avui ho dic només per si algú vol saber la seva opinió del tema.

Per vacances, va de sexe

 Preguntetes

Abans de marxar, us deixo unes fresques (?) propostes pèrfides.

1- Si fossis forçat sense remissió a tenir una relació zoofílica, quin animal triaries?

2- Igualment, si essent heterosexual, et fessin triar entre empènyer un barbat home o una linda cabreta. (o, si gai, a una dona)

3- Pregunta-dubte personal

Seguint el fil de la darrera. M'han regalat un massatge a mi i la dona. Diu que l'imparteixen mans masculines, i a mi això em fa...no ho sé, una mica de repelús. Necessito saber si s'ha de ser molt rar per a rebutjar que un mascle et possi les mans a sobre. Algú em pot dir que opina?

Potser apart de pèrfides són heavies qüestions, per tant, menys els valents, que algun n'hi ha que em llegeix;), accepto que passeu de respondre-les. Però són vacances d'estiu, home, animeu-vos! Tothom sap que és un dels jocs -entremeliat- d'en Criteri.

Aquestes preguntes podeu probar de plantejar-les en alguna reunió avorrida-desinhibida. Tot i que amb la banalització del sexe imperant, no crec que calgui molta desinhibició ni s'esquinci res. Ja em direu, si de cas.

És possible que la propera sigui ja una part de la crònica de les meves andances a...

Ara sí, bones vacances!

Tres preguntes pèrfides sobre política, sexe i salud

Com que ja són vacances deixaré això uns dies. Òbviament us ocuparà més temps a resoldre que a llegir. Suposo.

1 Quina ideologia és pitjor, el nacionalsocialisme o el comunisme? Quina ha estat més nefasta i assassina?
Bé,són dues preguntes. Ben mirat són d'una lògica infantiloide. Per això són tan punyeteres.

2 M'han parlat d'una convilatana que canvia d'home com de pentinat. Això  ha portat a preguntar-me qui és més puta, la que jeu cobrant o la que ho fa gratis, senza amore?

3 Que perjudica més l'organisme, els minuts que un fumador -no compulsiu-  aspira el fum del tabac o les vint-i-quatre hores de fum dels transports que s'empassa un nen -o un adult.

Sobre l'escriure. Sensacional i proper

Vic. Llibreria Costa. La Providència sincrònica, de nou. Em va posar davant un llibre que contenia reflexions adients al darrer post. A l'hora són reflexions molt generalment concretes. Avui no m'he hagut d'esforçar, només calia copiar...després de destriar, és clar.  

Los que escriben suelen hacerse muchas ilusiones respecto de los lectores  (perquè tohom es creu millor del què és. De lectors -ja ho havia dit- jo tinc els millors:) Arenal

Cuanto mejor es un libro más tarda en venderse, porqué su venta està en razón inversa del tiempo preciso para comprender y aquilatar su mèrito (qui no es conforma és perquè no vol)Balzac

Los que se tienen por escritores trascendentes desprecian al humorista, acusándole de hacer un genero fácil. Aunque solo sea facil para el humorista. Serà porqué el humorismo es el autèntico ingeniero de la literatura. (de  Cervantes a Pla) El gran Pgarcia de la Codorniz.

Tu, escritor; qué tormento no te hace pasar tu amor propio, ajado diariamente por la indiferencia de unos, la envidia de otros, por el rencor de muchos? (jo afegiria la incomprensió) Larra, l'optimista.

NEIX EL SISTEMA CRITÈRIC. Nota critèrica

Catalunya, més que filòsofs, és procliu a donar sistemes filosòfics originalíssims: l'hiparxiològic d'en Pujols; el crític-paranoic d'en Dalí, el polièdric de Balmes; els de Vilanova o Lull, i d'altres.

M'he adonat que jo també en podria tenir un -útil o no. De difícil definició, podríem però presentar així: el Mètode Critèric es caracteritza per analitzar les coses des de l'angle més impossible, impensable, sorprenent. És  trobar l'element o detall concretíssim, camuflat, clau per a resoldre una qüestió. O serà al revés: veure el bosc en lloc dels arbres?  O sia, que potser em situaria en un status molt baix del pensament: el de la lògica aplastant del nen o el neci, o això que sembla tan fàcil del sentit comú, que tampoc deu ser tan fàcil, ja que és el menys comú -en algunos, no en ustedes, com deia el Sr. Zabala de Mates. També és el fer servir el seny i la racionalitat sense menysprear el que la raó no pot entendre. Potser és l'únic mètode que té tant de creatiu-intuitiu com de normatiu. No ho sé, ja aniré afinant.

Exemples de criterisme podrien ser les meves teories peregrines o les preguntes pèrfides, fins i tot col.leccionades. Potser també els meus màgics anagrames. Vegeu tags.
 
- Nota que fregaria allò critèric

Bé, això del  sistema critèric em va venir al cap per això que segueix:

Deia jo: "Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan...sembla que hi hagi entre ell -Sostres- i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia -terme modern-...és el que jo en dic Casualitats -o Providència".

Des de la física quàntica, tot just ara, hom comença a prendre's seriosament el fenòmen. I mira que en fa d'anys que les religions en parlen, amb el nom de Providència.

L'endemà trobem el SS que diu:

"He après més amb la intuïció màgica que amb la percepció lògica o... el que he après de la dimensió màgica de les coses m'ha interessat molt més que la literalitat d'aquestes coses."

"sé que hi ha màgia i Providència, una mà sàvia i capritxosa que mou de lloc les coses, i un destí que està a favor dels que tenen ganes de creure i de riure".

Con su pan se lo coman, em ve al cap dir. Que passeu bon cap de setmana.

(I AGEGITÓ)L'origen de la decadència de Catalunya -tema posposat. Nou blog al meu honor.

Afegitó

- Milions d'africans a punt de morir per una sequera excepcional.

- La llet de les dones catalanes 4 vegades més tòxica que la de les gallegues -per la contaminació. Això afecta la qualitat del semen dels mascles del país. Vindrà també d'això la "polla flàccida dels catalans" de que parla Noctas, tan antinaturalista ell?

Fa dies que no ho deia: EL PRIMER PROBLEMA DEL MÓN ÉS L'AMBIENTAL. Feu-me cas, al menys quan us ho digui, en això us ho imploro.
 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
POST

Avanço aquest minipost a l'anunciat, que inclourà: Neix el sistema critèric (febres d'estiu?)

El llibre de Gaziel -autocritiquíssim amb Catalunya- que li vaig recomanar a en Sostres el va afectar més del que em pensava. Torna a insistir-hi, amb aquest tipus de reflexions: qui vulgui liderar el futur lliure d’aquest país, haurà de partir de la base d’explicar que durant tota la nostra història hem estat una colla de covards i de vençuts, els tontets de la classe.

Uns dies abans havia jo escrit: ....les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero... En això no hi entra, per tant tot mig -no tot és culpa nostra-  encertant en el plantejament del seu escrit, erra per omissió.

Reitero que -coincidint o no amb SS- coincidim en allò que considerem temes cabdals, generalment intractats, i que òbviament, ara amb la calor val més posposar.

- Han obert un nou blog al meu honor-el segon

Per modèstia no deixo l'enllaç, tot i que aquest sembla més dallonsis. Tampoc no cal un tercer:)

(I afegitó) Les dues preguntes CABDALS, als anti-indignats i sobre el futur econòmic. Bastant pèrfides i sintètiques.Larra i Balmes

Afegitó

Corre per la xarxa la pasterada de la "jubilació!!!!!",als 41 anyets, d'en Benach -uni di tanti. A Catalunya només falta que en retallin lo que ens penja i a Andalucia pagaran un sou ben bonic als nois que vulguin tornar a estudiar. Sobretot no ens indignéssim que fa xusma.

1 Economia fàcil (?)

Que implica -entre altres coses- que en nom de l'austeritat els governs redueixin caterings, actuacions, cotxes, propaganda, etccc?  doncs més atur!! I doncs, com es justifica?

(aclareixo -veig que s'ha malinterpretat: el fet que l'austeritat  porti més atur no vol dir que condemni l'austeritat. Molt ben al contrari. Reformulo: cal persistir en l'austeritat si ella porta més atur? tot i que caldria dir :per què cal persistir en l'austeritat...?)

Resolent aquest enigma-paradoxa REAL trobaríem la solució a la "crisi". Jo la tinc, però no serveix de res. Niñooo, Salaaa, ho sabeu? Pregunteu-los-hi. (com dos i dos són quatre)
 
2 Anti-indignats, LA pregunta.

He sentit que qualsevol capitost de les Caixes trinca un sou d'un milió d'euros l'any, legalmeeeent, això sí. Als anti-indignats pregunto. La pregunta és: ?

Ah, i la trepa de trincons legals arribaria d'aquí a Lima.

3 Larra-Balmes 

"...forman la pareja de cerebros con más raza que España produjo en la primera mitad del siglo XIX. "

"...más que departir en sosegado diálogo con un grupo selecto de alumnos les acucia predicar y arengar en el ágora. Hay mucho de tribunos de la plebe en Balmes y en Larra. Su tiempo no se prestaba para los grupos selectos –para la aristocracia del espíritu–: eran días de democracia desgreñada y vociferante. Había que adoptar el aire de faquir –es lo que hizo Larra– o de apóstol que grita en la plaza la buena nueva –es lo que hizo Balmes" aaaqui està. 

(Bartolomé Mostaza -bipremiat Nacional de Periodismo)

SOSTRES-CRITERI: connexió místèrica, sincronia demostrada.

Post per qualificar, però adient a la màgia de S. Joan i que potser "gaudiran" només plenament els iniciats.

Tinc un admirador a qui irrito -o és enemic que em valora?- que fins i tot ha obert blog al meu honor. Sovint, algun anònim em diu què diu. Es veu que el posa mooolt nerviós i excitat que el Sostres em llegeixi i comenti:) Aquí tres píndoles més per a la seva masoquitis. I gràcies, sense ell, aquest post  no s'hauria publicat.

1.- Opinava jo a un blog -roll- dels  problemes que genera estar governats per urbanites. Doncs bé, al Salvador Sostres (SS) li va mancar temps per escometre contra el rerepaís rural : "... la intel·ligència sempre és de ciutat...La tomaquera, el vell a la fresca i el porró de cava. Què es podia esperar de nosaltres?

Resposta: Val més el Ketchup, el vell a l'asilo i enlloc del porró, porros o Gin-tònics a la matinada, com el burgès gandul?  Ni taujans, ni rates de ville! això hauria de ser en tot cas.

2.- Vaig encarir-li llegir un llibre de Gaziel. Poc temps ha trigat a manifestar l'encomanement de l'escepticisme patriòtic de Gaziel: " ...ens hem adonat que -Catalunya- era una camperola amb berrugues, grassa i bruta, sempre un poc puta" "No hi ha esperança, no hi ha camins." "...la única veritat que importa, és que ningú no pot citar cap moment, en tota la nostra història, que Catalunya hagi guanyat res important o... mostrat alguna capacitat de sacrifici i d’estar disposats a lluitar fins el final..."

Resposta: La "única veritat" que esmenta SS és la mateixa que Gaziel va establir com a pensament central del seu llibre!!
Sobre les causes de la decadència de Catalunya no sé si n'estic segur, i per tant espero.

3- Deia jo dilluns: també podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res no val tenir raó si no serveix de res. Dos dies després, SS titula "Les vegades que tenim raó"
     
Un s’ha de protegir, sobretot del victimisme, de les vegades que té raó i aquesta raó...no li és reconeguda. Un s’ha de protegir, sobretot, de l’impuls de queixar-se...La vida no es detura i hem de competir quan se li infligeix una injustícia

Resposta:  intueixo que defensa  la proactivitat. Ok. Ara bé, la indignació pot ser també l'avantcambra de l'acció. De la fundició del pensament critèric i sostriá proposo: INDIGNACCIÓ!

Sí, és poc probable que SS llegís el meu comentari a ca l'A. Per tant, és possible  que a banda que em llegeixi o no, sembla que hi hagi entre ell i jo una mena de connexió mistèrica o sincronia. Tot i així, SS és prou intel.ligent per llegir-me. Altra cosa és que ho sigui prou per a fer-me massa cas.

(Pel programa del Gaspar Hernández sé que sincronia és el nom que cal donar al que jo en dic Casualitats -tag)

Conyes (?) apart, el que ningú podrà negar és que a ambdós ens preocupen i considerem essèncials les mateixes coses, tot i que ell sigui pro-fums i ciment i jo pro-fems i terrossos.

Pot semblar que perdi l'oremus que em llegeixi el Sostres. Penso que hauria de ser al revés.

Plaga a les ciutats. La meva proposta ja és recolzada. TRAILER d'un post aplostufantment seriós, critèric.

TRAILER: Sostres-Criteri: connexió místèrica, sincronia demostrada. 

Post que farà les delícies de:   pro i antisostrians, trolls, místics, critèrics, i en fi...buscadors de l'essencial 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Notícia

Segons l'autoritat competent una gran plaga de polls i puces envaeix les ciutats del país, tal com era previst. Fonts extragovernamentals diuen que té l'origen en el clima alterat que pateix el país, unit a la misèria i brutícia i s'acusa els poders públics de no actuar sobre les causes de fons i origen de la plaga. Hom tem que augmenti.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Certament, la lluna era rodona

Després de les pacífiques i gegantines manis d'ahir podria fer sang contra molts companys blogaires antiindignats -panxacontents- però em sembla que -com a persones pensants- ja passaran prou vergonya. També podria estar feliç de tenir la raó una altra vegada, però de res val tenir raó si no serveix de res. DISCURS A REBATRE'LS-HI: Abans l'excusa era que érem pollosos violents, ara diuen fins el cansament que el Parlament -ells- i els vots són l'únic que val.

"Patriotisme alimentari", ho ha anomentat ell

Tendir a l'autosuficiència i als productes locals, austeritat i solidaritat eren els eixos que vaig proposar fa temps per sortir de l'atzucac. Ara, el Conseller d'Agricultura agafa el guant -li hauran dit- i proposa el "patriotisme alimentari", però -tan panxo ell- ho exemplifica incitant el consum dels vins de Rioja. Ell, defensor dels pagesos catalans. Bon inici.

El Partido Entero  em recolza al seu blog, els partits partits m'ignoren.

Ja que aquest blog ha tingut la sensibilitat de reproduir i valorar el meu programa contra la "crisi", l'enllaço.

El Sostres em contesta

Deia jo a l'article de Contrapunt que l'esperit, el fons del maig11 era pacífic -i regeneracionista. I contesta el Sostres:

El drama és el fons, el fons feixista d’aquest moviment que vol imposar els seus deliris totalitaris sobre una immensa majoria de catalans que ha expressat lliurement i concretament la seva voluntat a les urnes, ... el que és perillós d’aquesta colla d’energúmens és el fons violent, molt violent, que els impulsa.

Amb les aportacions de tots aquí, qualsevol persona reflexiva -quasi tots els blogaires que ens llegim- haurà vist que en el tema que ens ocupa no es pot ser categòric, per la senzilla raó que hi ha mil angles a analitzar; mil faccions; possible evolució;  mil alternatives i propostes, encara que jo em quedi sobretot amb les mil raons per la indignació. Aiximateix cal estudiar la història de les revolucions i canvis. Ens desencantaríem? En tot cas SEMPRE QUE EL POBLE EMPRENYAT SURT AL CARRER ÉS QUE ALGUNA COSA NO RUTLLA. I la massa...ja se sap, de sempre.

Reflexió: aquesta disbauxa barcelonina al carrer és única al món -com vaig exemplificar en el sexe públic a les rambles. El concepte que tenen els polítics -i molts ciutadans!-  de tolerància i progressime ens hi ha portat. Ara saben el pa que s'hi dona.

Sostres: "una immensa majoria de catalans a les urnes ha parlat". Sí, si considerem un 45 % de vot efectiu una cosa immensa.

I hi torno: cal que el moviment es divideixi -rupturistes antisistema i reformistes-, per deixar sense arguments als opositors als indignats, la majoria aspirants a continuar vivint de la mamella col.lectiva, essèncialment pública.

Si no voleu que l'alternativa al desgovern sigui ara la presa dels carrers  , i una  revolució (sic) més endavant, cal que us afanyeu a donar una alternativa ara mateix. No hi ha volta de full: acampats, assemblearis i gent de sofà, tothom ha obert els ulls. Qui ja els tenia oberts -l'apoltronat- mira hipòcritament cap un altre cantó o "s'escandalitza" amb els delinqüents de la Ciutadella. Amb els trencafanals del Barça menys. 

Comments past post aquí, si cal.

Reflexions i propostes d'un indignat heterodox -escrit al Contrapunt

Publicat al Contrapunt 

Cal rigor i no barrejar debats. Clarament n'hi ha tres: valoració de les acampades i tipologia dels indignats; raons de la indignació;  i full de ruta o alternatives al sistema consumista,  - cabdal. Cabdal és l'ERROR de perdre's  de bon principi en desenes de propostes cojunturals. Cal consens de fons que fixaria en TRES PROPOSTES: actuació sobre els privilegis de la banca: sobre els sous i prebendes dels polítics i llistes obertes -o similars.O sia: més diners a les arques i més qualitat democràtica. I toca que l'establishment mogui fitxa -percebo rampa.

(predicció)

Proposar la instauració d'una república p.e. vol dir que hi ha qui no s'ha adonat que la indignació és transversal. Tot i que -fa temps que ho dic- serà inevitable, tard o d'hora, la DIVISIÓ entre indignats rupturistes i reformistes. Com sempre no hi haurà lloc pels eclèctics. Estem en una cruïlla a destins ignots.

La divisió ha arribat avui (fets de la Ciutadella)


(El post no és el traileritzat)

Vull tenir esperança! La invasió dels flautagossos

Sembla que el tema indignat vagi passaaant -he!- i que ja hi hagi poc a dir. Pel Criteri no.

Sembla que es va instal.lant la idea, promoguda subterràneament per l'establishment: els indignats són una colla d'elements antisistema, pollosos, i a vegades violents. No és veritat, deixeu-me una mica d'esperança.  Conec gent "normal" que estan fins els dallonsi; els botiguers de la plaça porten menjar als acampats molletans; a Sol sobre tot diria que l'heterogeneïtat és manifesta. Però noi molta gent diu que estic equivocat Noi, MAI HAURIA PENSAT QUE HI HAVIA TANTS ANTISISTEMA I FLAUTAGOSSOS.

Dues paraules claus: Hipocresia: Uix, que bruts i gamberros -qui ho diu vol desviar lo essencial. Egoïsme: Em va bé a mi. Que us bombin.

L'Iceta, bec d'or, va dir : No estem tan malament! Hom no s'adona que  parlava en maiestàtic: no estic tan malament.  Quan cobra aquest ocell? Tot plegat per xerrar.

I  tu, amic que també estàs emprenyat, i que no t'agrada la moguda indignada, espero que em donguis una alternativa de protesta.

El gran indignat de la història em copia

El gran indignat de la història em copia. Fa 200 anys repetia el que ara dic jo.

En algun moment em vaig creure que els antiindignats ho eren per principis. Ho són per interessos, hipòcritament. I fa dies que ho vaig repetint: qui diu que no estem tan malament; qui s'oposa a una reforma a fons del sistema ho fa per salvaguardar la seva moma, camama i privilegis -petits o grans. Òbviament són gent mesquina, desprovista de cap ideal i tensió espiritual. Així mateix hi ha indignats per aspectes merament econòmics particulars.

 Aquí estàvem quan Casualment ahir em diu Larra:

"A ver como escribe usted un artículo jovial y lleno de gracia però mordaz contra los que mandan, en el mismo día en que sólo agradecimiento les puede uno profesar. Escriba, escriba usted un artículo misantrópico cuando acaban de darle un empleo. ¿Habría cosa entonces que vaya mal? ¿Hay mandón que le parezca a uno injusto, ni cosa que no esté en su lugar, ni hay nación mejor gobernada que aquella en que tiene uno un empleo? Y a ver como escribe usted un artículo gratulatorio para agradecer a los de arriba el día en que se paró el carro de sus esperanzas, y en que echaron su memorial debajo de la mesa. ¿Hay anarquía como la de aquel país en que está uno cesante? 

Que den diez mil duros de sueldo a aquel  que me decía ayer que todas las cosas iban al revés: verémosle clamar que ya se pusieron las cosas al derecho, y que ya da todo más esperanzas.

¿Se mudó el corazón humano? ¿Ya no serán los hombres malos? ¿Ya será el mundo  feliz? ¡Ilusiones!¿Se mudaron las cosas?  No, señor; pero se mudó su sueldo, y nada hay más justo que el que se mude su opinión.

Nosotros, que creemos que el interés del hombre suele tener, por desgracia, alguna influència en su modo de ver las cosas... juzgamos que opinión es, moralmente, sinónimo de situación."

Larra em copiava, però ho millorava molt:)). Ell s'hi dedicava tot el dia a escriure.

Contestant una al.lusió del Sostres

Davant els meus retrets -a la web del Sostres- als sous públics i dels polítics, diu: Si algú es pensa que la crisi és culpa del que cobren o del que gasten els polítics, és de tal ingenuïtat que pràcticament només pot ser considerat un imbècil.

I jo dic: Pensar que les prebendes que s'han autoatorgat els polítics no ha estat clau per la indignació popular i pensar que els diners de la ingent -i desbaratada- tropa de presidents, consellers, parlamentaris, senadors, alcaldes, regidors, alts càrrecs, bufff són la xocolata del lloro incapacita a qui ho diu a parlar públicament de com s'hauria d'administrar un país. Per tant, en el camp de la política, en Sostres ha de fer lo que fa bé, que són aquests retrats i informacions de polítics i partits. De totes maneres, per a mi, el prestigi com "analista de sistemes", ja l'havia perdut al declarar-se antiecologista radical - va fins i tot manifestar que el seu desig seria empènyer els ciclistes urbans i fer-los caure.

Tornant als sous públics...jo encara no tinc clar que no hagi estat el detonant de la "crisi". Agafem una calculadora? Algú hauria de fer números. Seria potser més efectiu que deu mil discursos.

Sostres, no em rosseguis que et quedaràs sense dents:)

NO SABEU QUÈ ÉS UN CATALÀ? NO SABEU QUÈ ÉS LA RAUXA?

Arran algun darrer post meu irat i el comentari al post que mig em dedica el col.laborador del Sostres Manel Berga, hom m'ha manifestat estranyesa pel  aparent abandó de la meva fama d'assenyat. Però és que, amics, s'han conjurat els elements per la tempesta perfecta.

Molt agraeixo que s'em faci saber i  adonar. He de respondre que qui d'això m'acusa poc sap del caràcter català: seny i rauxa. El seny ens pot portar a la rauxa. Tampoc culpo a qui no ho veu, ja que aquesta dualitat  seny-rauxa ja és més història que present. Potser sóc el darrer representant del caràcter català. Una illa?. Tornem a Balmes. Hom digué: "la religió va atemperar el seu caràcter extremadament temperamental i passional". Balmes! El representant del seny!

Sí, probablement he estat essent massa sincer. Però si no...perquè escriure?

Arreu se senten veus de irremeiable pessimisme. Mai deixaré Balmes, però ara el referent és Larra. Ell, castellà, romàntic, després de fracassar en la seva immensa tasca regeneracionista va reaccionar al seu negre escepticisme fotent-se un tret. Jo, català, ho faig amb la rauxa, fent inútils aspavents d'indignació. Què és millor? Bé, lo millor és riure i fotre-s'ho tot a l'esquena, com fan els cretins, folls, miserables o ignorants. Tal com ensenyà Erasme i tal com és des que el món és món.

Però molts no podem eludir el compromís: tenir principis -i lluitar-hi- o no tenir-los. Ser o no ser més o menys noble. La qüestió és aquesta, amic William. Patrimoni dels imprescindibles.

Em ballava vagament pel cap,google, et voilà:

«Hay personas que luchan un día y son buenos ... pero están los que luchan toda la vida, y esos son los imprescindibles" Brecht.

Avui, en lloc de la lucha diaria, lo que s'estila és la ducha diària. Ai si l'anima fos tan neta!

(I al món li importa un rave tot plegat. Potser també a molts lectors d'això)


Pregunta autopèrfida: 

Aquest escrit és més assenyat o arrauxat?

Wembley 2011. Dues reflexions inèdites i brevíssimes

1 Una conseqüencia negativa i innegable  de les victòries del Barça és l'efecte crida -universal i global- que té per a l'immigració. Bàsicament  l'immigració massiva de deseheretats.

2 Per la premsa i pels mass media -sobretot els estrangers- hom diria que la copa l'hagués guanyat  el Messi. Era a totes les portades! Totes.  Sembla que a aquest raconet de món ens tinguin per incapaços de fer massa cosa si no fos per l'intervenció necessària d'elements extraordinàris aliens, en aquest cas un crack com el Messi. Valoració injusta i de gran ignorància futbolera. I suposo que emprenyadora   per la resta de l'equip, i al sentit comú.
El Periódico ho deixa clar: Els millors d'Europa gràcies al Messiah. Clarividents.

AQUÍ ESTEM I AIXÍ ESTIC. Confessió

És d'aquells posts que m'agradaria que llegíssiu -o potser no.

Vaig trigar en descubrir que era un heterodox. Ara sóc cada dia més conscient que sóc una illa.

Tres perquès i una pregunta

1 Aquest escrit em va venir de manera inesperada. Vaig pensar: Quines conseqüencies econòmiques tenen els milers de milions en remeses que envien els immigrants als seus països? De seguida vaig pensar: aquesta qüestió tampoc la respondrà ningú,a ningú li interessa, de fet ningú l'ha plantejada. No sé si és pregunta raonable o no, però que només m'interessa a mi, segur.

2 Pel tema dels indignats he proposat tres mesures raonables i compartibles-diria que no n'hi ha d'altres. Tot sembla indicar que seran obviades i s'aprobaran bajanades sectorials, si és que no acaba en batusa.

3 Em veig en Larra. Llegint-lo ahir vaig amb claredat veure que  afinava el doble, amb la meitat de l'edat de tant mestretites. Doble per doble igual a quatre vegades més fi. Quina profunditat, bona fe i gràcia! Per tant, tot i reconeixent-me en l'escepticisme, regeneracionisme, picantor de Larra, etc, no és per mèrits que em vegi retratat en Larra, sinó per la frustració de no influir, escepticisme, i pel nostre  caràcter d'illes intel.lectuals.

Larra però, molt menys ingenu que jo, mai es va empassar i es va sentir disminuït per la superioritat que aparentaven els mediocres, segur del seu valer. Mai doncs va tenir la necessitat de "resarcir-se", com jo. Ell criticava i les fotia en lloc d'engaltar-les, amb gràcia i punteria. Fracassà.

També Balmes fracassà en la seva proposta dinàstica panaceica i la seva filosofia tan pràctica. Era illa tot i ser mínimament valorat, sobretot pels "seus" homòlegs de fe.

(he esmentat tres -d'ara mateix- dels mil perquès del meu escepticisme)

Tots som incompresos en certa manera, i fins i tot podria dir que sóc illa però en arxipèlag, però noi, la sensació que el món em gira al revés la tinc. O hi giro jo.Ara, que ningú em digui que el món sap on va i que la mateixa "perspicàcia" de la societat entorn els consells i la vàlua dels esmentats no es repeteix in aeternum.

I quina llàstima també la indiferència que suscitaria si m'extengués en allò que ahir llegia a un crític de Larra! Coses com que, precisament "por la indiferencia del público"va haver de tancar el seu diari -com Balmes el feia sol. Diu "como persona sensible y culta pretendia construir un medio social en el que sentirse a gusto. "Larra, consciente de su valía, pretendia elevar el nivel cultural y reformar...Escribió Larra -escèptic-: Y quién me manda a mi regenerar nada...?"

Vull conservar la ingenuïtat però les raons per l'escepticisme son inapel.lables. 

EPÍLEG amb unes anècdotes més

-És possible que el desinflament vingui  augmentat pel medi social, local i nacional.Per exemple a  Mollet han entrat dos peperos -és dels PP's  més anticatalà- que no viuen ni a Mollet. Per cert, ambdós són goril.les. Sic.

- Ves per on -manies- em sento indigant quan la gent -molt digna ella- vota en blanc pensant ingenuament: Ui, com els fot. Si lo que volen és que la gent voti! Ni saben que hi ha Escons en blanc.

- 1'5 euros als encants de la Protectora. Rodolf Llorens - clàssic injustamente desconegut- al seu llibre Com som i hem estat els catalans. Per acabar-ho d'adobar. Parla sense embuts de la degeneració i degradació del nostre poble -de les causes pròpies i alienes. Escepticisme raonat.

En fi, si us encomano una mica d'escepticisme espero també us encomani combativitat. Si no per arreglar res...per a què no empitjori. Escepticisme gran -però serè- i si és combatiu deu  ser per inèrcia, esperant el miracle potser.

I no puc deixar de sumar-hi la bogeria, egoïsme, estupidesa, ignorància que ens porta a l'ecocidi, el primer problema i el més difícil. Bé, ara no sé si el problema és l'ecocidi o l'estupidesa que ens hi porta o que fa que no es percebi.

Qui podrà llegir això i entendre'm? M'hauré explicat bé? Estaré errat?

En fi,cap i la fi, tot plegat deu ser lo que ve a dir Erasme i que jo ho plantejo així: El ser humà te coses admirables, però l'home més savi té coses de cretí i de foll, i segurament així ha de ser.
La pregunta sobre remeses  no és retòrica.

POST EPÍLEG

Més escepticisme: persones que creia un pel lúcides i honorables són refractàries als indignats i a la indignació: Luri, Enric Vila, Cardús i algun altre...Res a pelar, nois.