Després d'escriure el post anterior vaig pensar: Se m'en va l'olla, com el Sostres, amb la seva prepotència? Cal opinar tan taxativament? Però "diligent la Providència" em va fer sentir en Pedro Ruiz i l'Om: "Estàs molt segur de tu mateix, no? Pedro: Sí, perquè estic segur dels meus dubtes." Crec que és això. He passat mitja vida donant-me-les de menys, més que dubtant em sentia sempre abassegat per tanta gent com parlava, amb tanta seguretat i superioritat. La majoria errats. Permeteu-me que ara faci la pau. En quant que el criteri ajustat és qüestió de minories -o dels que saben d'allò que parlen- no faig res més que coincidir en Unamuno i tants. I tot i amb això hom s'equivoca! Però d'allò que vegi i comprobi clar i inapel.lable no tinc por de fer-ne bandera. Tampoc són massa coses, no us penseu.
M.C. Podem parlar de tot, sapigueu però que l'únic inaplaçable és la lluita per la supervivència del planeta.
Quan un escriu, és taxatiu. Hauria de tenir més en compte el matís, però moltes vegades has de defensar una cosa contra l'altra i potser aquesta última la trobes defensable també, però has escollit enfocar el text envers la defensa de la primera. A mi que soc un canvia camises sense renmei i avui soc espanyol demà català i avui soc i demà no soc, tinc clar que tot son paradoxes i la veritat és una, però no la trobes fins la mort....en fi
ResponEliminaÉs qüestió del que estàs disposat a arriscar, com més taxatiu més gran és l'aposta, i pots perdre o guanyar.
ResponEliminaEscriure en un bloc ens fa més propera la il·lusió -en sentit d'il·lusorietat- de tenir raó.
ResponElimina;)
Molt bones reflexions. Confeso que en algún moment pensava en el Noctas també. És un boca i plomamoll, com jo. L'únic que jo -totalment contrari a ell- bàsicament penso el mateix "des de sempre" (Valors eterns:)
ResponEliminaCal apostar a la vida, tard però ho he descobert -apostar si tens probabilitats, és clar.
Sí, dec ser un il.lús, però això no vol dir que no tingui raó:))
El problema no és, crec jo, tenir una opinió formada, sinó si mataries per defensar-la, si estas disposat a suspendre el judici després d'escoltar... Més que coherent, cal ser veraç (dir que un fa el que fa, i no dir que un hom fa una cosa i fer una altra.) Canviar la camisa és un bon senyal.
ResponEliminaEm vaig descuidar de dir Evo, que efectivament, cal canviar de camisa quan veus que cal -canviar de camisa no seria el terme exacte:) Jo estava errat p.e. quan he considerat fins fa no massa que no existia el mal gratuit -de manera tan extesa- i els seus codis. I efectivament a una persona coherent mai la condemnaré, sí les seves idees si no m'agraden.
ResponEliminaAquí trobeu una publicació d'una noia que tracte el tema....
ResponEliminahttps://antoniastrunk.wordpress.com/2015/03/13/puc-ser-jo-mateixa-o-no/